L'educació, l'alimentació, Abugida i Fitauri

Educació i alimentació, dos dels pilars bàsics de tota societat juntament amb l'accés a la salut. Pilars els tres que haurien de ser drets universals, però que en la pràctica solament gaudeix una minoria de la població del planeta. Pels qui neixen en la cara dolenta del món els drets universals no existeixen. 77 països -la majoria d'ells africans- han retrocedit en els últims anys en l'accés a aquests béns essencials. I en 34 d'ells la situació és crítica. A aquest ritme es considera que l'Àfrica subsahariana no tindrà les seves capacitats bàsiques en nivells acceptables fins a l'any 2353. Si ens centrem en la relació educació/ alimentació, crida l'atenció -prenent com a exemple Etiòpia- les poques escoles creades o mantingudes per ONGs. I escoles on els nens rebin alimentació, són ja escasísimes. Els menjadors escolars pràcticament no existeixen. Educació sense alimentació és com regar una planteta jove amb una regadora buida. El cervell no funciona sense energia, i la malnutrició dóna com resultat generacions de persones amb limitació intel·lectual. Alimentar-se adequadament és un dret independentment de la situació social o econòmica. I estar ben alimentat és un requisit indispensable per garantir un bon aprenentatge. La desnutrició està estretament lligada al subdesenvolupament: social, físic i mental. El desnutrit ha d'adaptar-se a sobreviure en la pobresa, per això la seva personalitat sofreix una sèrie de processos d'adaptació que redueixen l'expressió humana fins al mínim. Sobreviure, sense pensar en el dia després. Podríem dir que la desnutrició causa subdesenvolupament i el subdesenvolupament desnutrició. Quant a l'educació ens trobem que amb un pressupost educatiu limitat s'aconsegueix que nens en situacions molt difícils tirin endavant quan ho tenien tot en contra. Els nens d'Abugida provenen de llars amb amuntegament tots ells, amb problemes de desocupació, pobresa, i en alguns casos problemes d'alcohol, drogues i prostitució. Abugida és un oasi per a aquests nens, on s'eduquen, alimenten, escolten música, ballen, i fan obres de teatre. Les mestres estan plenes d'energia, i aconsegueixen que els nens estiguin motivats i feliços. També els inculquen hàbits d'ordre, i els posen límits. Un ambient d'ordre que els dóna seguretat i que compensa la falta d'organització i d'hàbits que poden tenir en les seves llars. Aquest és el primer curs des que Mediterrània va començar en Abugida, que una promoció de nens -els que van acabar el curs passat- ha acudit a l'escola pública. El veure el desenvolupament d'aquests nens i la seva aptitud i ganes d'aprenentatge han fet que l'escola pública Fitauri, on acudeixen la mayoria dels nens d'Abugida, es plantegi afegir un preescolar a l'escola. A Etiòpia les escoles públiques comencen l'educació als 6 anys, en primària, i gairebé no existeixen preescolars, sent privats els pocs que hi ha. Des de Mediterrània anem a invertir en aquest preescolar, perquè invertir en nens és un valor segur.