El programari lliure i el tercer mon: GNU/LINUX

Les necessitats bàsiques del Tercer Món són menjar, salut i educació. I dins de l'educació està el desenvolupament tecnològic: si el Tercer Món no pot accedir a les tecnologies "noves" (noves per a ells, ja que tenen més de 40 anys d'història) sempre anirà per darrere, i més en la societat actual tan tecnificada. Però des de fa uns anys, i gràcies a Richard Stallman, pare del "programari lliure", és possible que usant ordinadors obsolets per Windows i amb molt poca memòria (els ordinadors que es treu de damunt el Primer Món i que amb Windows de Microsoft no serveixen per res, solament per convertir el Tercer Món en el nostre escombriaire informàtic) els països del Tercer Món accedeixin al món informàtic. L'ús del programari lliure permet a les persones amb menys recursos accedir al món dels ordinadors, la qual cosa marca en gran mesura les seves possibilitats de progrés i desenvolupament, i fins a les seves oportunitats de treball. Així, veiem que ofereix l'oportunitat de reciclar els ordinadors que manen països en desenvolupament. És gratuït, es baixa d'Internet. Linux és molt robust, estable i ràpid. Linux és lliure. Ja no està restringit a grans coneixedors de la informàtica, és facil d'usar per a cada usuari. Els països del tercer món precisen tecnologia eficient i barata Els programes de programari lliure són aquells que utilitzen codi obert. Poden ser copiats i modificats lliurement sense haver de pagar copyright o patents, al contrari que la major part del programari propietari (com per exemple, les aplicacions de Microsoft amb Windows). En els últims anys la seva popularitat ha anat augmentant i s'ha començat a convertir en una alternativa barata, segura i fiable. Al no pagar patents, els programadors de qualsevol país poden fer i modificar programes amb Linux. No són atacats per virus ni per hackers. Mediterrània porta anys manant ordinadors al Tercer Món amb Linux, calculem que uns 150 entre Ghana, Cuba i Etiòpia. Un estudiant de la Universitat de Granada, ha realitzat un profund treball de recerca i documentació sobre el moviment del programari lliure i la seva repercussió en la millora de les condicions educatives i de vida dels països empobrits del tercer món. Un estudi molt interessant on s'analitzen casos d'èxit, dades estadístiques i s'estudia la situació de més de 25 països. Per descarregar l'estudi: Premi aqui

Veure: Què és el que és? Programari Lliure

Richard Stallman és un conegut lliurepensador, humanista i activista que no es mou pels diners, de fet dorm en un sac de dormir i no té propietats , no usa movil, no dorm en hotels...i podria ser multimilionari. I com a mostra d'home polifacètic que és, aquí tenim el video en el què fa la seva versió de la coneguda cançó de "Guantanamera", titulada "Guantanamero" en relació amb els presos de la base nord-americana de Guantánamo.

Richard Stallman i Musics Cubans - Guantanamero

I aquest post per descomptat està escrit originàriamwnt en un ordinador amb sistema operatiu LINUX. Foto: Richard Stallman

Adeu Martha, hola Mykias

Demà tornen a Etiòpia Martha i el seu pare Haileyesus. L'operació de Martha ha estat un èxit, i esperem que els seus ossos aguantin la fixació que li han posat per mantenir la seva columna recta. L'operació d'Haileyesus (una apendicitis aguda i per tant inesperada) va ser també un èxit, i s'ha recuperat amb una rapidesa increïble. Així que els diem adéu amb pena perquè els trobarem a faltar, però també amb l'alegria de veure que es marxen bé i amb els seus problemes mèdics solucionats. El dia 18 d'abril arriba Mykias amb el seu pare Dejene. Mykias serà intervingut de l'osteomielitis crònica que arrossega en el seu braç des de fa anys. L'estada prevista és de dos mesos.

Adeu Birhan, hola Fitawrari

L'escola Birhan és un capítol que es tanca dolorosament per a Mediterrània. Perllonguàrem fins a finals de febrer la decisió de suspendre l'ajuda, perquè poguessin decidir el que volien fer amb els membres indesitjables del comitè de l'edir . Doncs bé; han preferit que els indesitjables segueixin en el comitè i que cessem l'ajuda . El poder d'aquestes persones és molt superior a la solidaritat amb el qui poc o gens té. Dins del dolent, alguna cosa positiva: l'escola continuarà oberta. Cada família pagarà 20 birrs (1 euro) a les mestres. Els deixem l'escola muntada, amb material i mobiliari. Sabem que hi ha nens (creiem que uns 50) que han hagut de deixar l'escola perquè no poden pagar res. Fins i tot entre els més desfavorits d'entre els desfavorits hi ha classes. Però volem mirar cap a davant i comencem una nova etapa amb la Fitawrari school, l'escola pública d'Akaki on van la majoria de nens que surten d'Abugida. A més dels banys i la pavimentació del camí d'entrada, ens hem fet càrrec del material perquè arrenqui el preescolar de la Fitawrari: 1750 euros. El bon nivell dels nens d'Abugida els ha fet prendre la decisió de posar un preescolar. Tant de bo que en més escoles públiques pugui haver-hi més preescolars. També ens hem fet càrrec de pagar a dos mestres i el material que servirà perquè 50 nens majors, que mai abans han tingut l'oportunitat d'anar a escola perquè es dediquen a labors del camp i pertanyen a les classes més humils, aconsegueixin el nivell durant els sis mesos següents que els permeti començar amb la resta del grup el proper curs. A això hem destinat 710 euros A Etiòpia el nivell que es té d'educació és tan important, que els etíops es defineixen com el curs fins que han arribat: segon, tercer, cambra, etc etc. Un sol curs és important, implica una diferència. I si no has anat mai a l'escola, les teves oportunitats lògicament seran mínimes, inexistents. És molt difícil sortir del cercle de la pobresa que comporta ignorància i de la ignorància que comporta pobresa, que es retroalimenten entre si. I per això aquests nens i nenes majors representen el futur, l'esperança de canvi. Perquè a Etiòpia tots els nens volen anar a escola.

Quina sort que tenim

Haileyesus -el pare de Martha, la nena que ha estat operada recentment d'una greu cifoescoliosis per segona vegada- va haver de ser intervingut ahir urgentment d'una apendicitis aguda. L'operació ha anat molt bé i des d'aquí volem donar les gràcies a l'hospital Són Dureta i especialment a tots els que li van atendre i li estan atenent, per la seva professionalitat i la seva humanitat. Haileyesus ha tingut la sort de sofrir una apendicitis aquí. Al seu país això li hagués significat la mort. Aquestes coses ens fan pensar en quantes vegades ens queixem de vici, doncs si bé és cert que travessem una situació difícil amb la crisi existent, estem en el paradís si ens comparem amb els milers de milions de persones que no tenen assistència sanitària. El sector sanitari etíop està registrant un fort desgast amb el 80% dels metges que s'acaben marxant del país. A la falta de metges s'uneix la falta d'estructura sanitària, tant en accessibilitat com en recursos materials, que són molt escassos. Cal pagar perquè t'assisteixin, i per tenir medicines. I portar-te els llençols, i fins a fins i tot el sèrum. Per no parlar de l'alt índex d'infeccions intrahospitalàries. I encara que els hospitals públics poden semblar-nos econòmics, hi ha molta gent que no pot pagar-los-hi. La meitat de la població etíop no té accés a la salut, i un 80% dels nens mai han estat visitats per un metge. Quina sort tenim...

Mediterrànea vs Àfrica

Què tenen en comú Mediterrània i Àfrica? Que són les dones les que treballen...

Signat: Michael

Fotos de l'obra d'Abugida i de la cuinera

Notícies sobre Ghana

Ens alegra poder informar que el contenidor amb material mèdic, material per muntar el servei de Fisioteràpia i material informàtic - tot això per a l'hospital Dangme East d'Ada- ha estat lliurat a aquest hospital. Aquest contenidor no ens ha suposat cost algun, ja que el transport de Barcelona a Anglaterra i d'Anglaterra a Ghana ho ha pagat una companyia britànica transportista : Global Specialised Services LLP, i el transport de Mallorca a Barcelona el transportista Antonio Fuster. El material de Fisioteràpia ho ha comprat la família Watkins Jones del Regne Unit. Aquest material per a Fisioteràpia està valorat en gairebé 30.000 euros i servirà per poder engegar el servei de Fisioteràpia de l'hospital Dangme East d'Ada. En Ada hi ha moltíssims accidents de tràfic i cardiovasculars, per la qual cosa el servei de Fisioteràpia els sera molt útil. El material mèdic està compost per Dos electrocardiógrafs Un desfibrilador Dos nebulitzadors Material de laboratori El material informàtic està compost per diversos ordinadors revisats i posats a punt per al seu ús. Així mateix hi ha 4.100 parells d'ulleres graduades i de sol, aquestes últimes amb destinació als treballadors de les salines, amb greus problemes de visió per l'exposició al fort sol. Ens fa falta un/a fisioterapeuta que entreni als fisioterapeutes que van a treballar a l'hospital. També ens fa falta un/a oftalmolog/a amb instrumental que vulgui desplaçar-se en el proper viatge de Mediterrània per poder operar a l'hospital Dangme East d'Ada. A la zona de l'estuari del Volta on es troba l'hospital (que atén a mes de 200.000 persones) no hi ha cap oftalmòlog. Els més propers estan a Accra, la capital, a uns 270 km, i solament donen un servei privat. Fotos: Dr. Philip Narth, l'únic metge de l'hospital Rio Volta, en els voltants de l'hospital

L'educació, l'alimentació, Abugida i Fitauri

Educació i alimentació, dos dels pilars bàsics de tota societat juntament amb l'accés a la salut. Pilars els tres que haurien de ser drets universals, però que en la pràctica solament gaudeix una minoria de la població del planeta. Pels qui neixen en la cara dolenta del món els drets universals no existeixen. 77 països -la majoria d'ells africans- han retrocedit en els últims anys en l'accés a aquests béns essencials. I en 34 d'ells la situació és crítica. A aquest ritme es considera que l'Àfrica subsahariana no tindrà les seves capacitats bàsiques en nivells acceptables fins a l'any 2353. Si ens centrem en la relació educació/ alimentació, crida l'atenció -prenent com a exemple Etiòpia- les poques escoles creades o mantingudes per ONGs. I escoles on els nens rebin alimentació, són ja escasísimes. Els menjadors escolars pràcticament no existeixen. Educació sense alimentació és com regar una planteta jove amb una regadora buida. El cervell no funciona sense energia, i la malnutrició dóna com resultat generacions de persones amb limitació intel·lectual. Alimentar-se adequadament és un dret independentment de la situació social o econòmica. I estar ben alimentat és un requisit indispensable per garantir un bon aprenentatge. La desnutrició està estretament lligada al subdesenvolupament: social, físic i mental. El desnutrit ha d'adaptar-se a sobreviure en la pobresa, per això la seva personalitat sofreix una sèrie de processos d'adaptació que redueixen l'expressió humana fins al mínim. Sobreviure, sense pensar en el dia després. Podríem dir que la desnutrició causa subdesenvolupament i el subdesenvolupament desnutrició. Quant a l'educació ens trobem que amb un pressupost educatiu limitat s'aconsegueix que nens en situacions molt difícils tirin endavant quan ho tenien tot en contra. Els nens d'Abugida provenen de llars amb amuntegament tots ells, amb problemes de desocupació, pobresa, i en alguns casos problemes d'alcohol, drogues i prostitució. Abugida és un oasi per a aquests nens, on s'eduquen, alimenten, escolten música, ballen, i fan obres de teatre. Les mestres estan plenes d'energia, i aconsegueixen que els nens estiguin motivats i feliços. També els inculquen hàbits d'ordre, i els posen límits. Un ambient d'ordre que els dóna seguretat i que compensa la falta d'organització i d'hàbits que poden tenir en les seves llars. Aquest és el primer curs des que Mediterrània va començar en Abugida, que una promoció de nens -els que van acabar el curs passat- ha acudit a l'escola pública. El veure el desenvolupament d'aquests nens i la seva aptitud i ganes d'aprenentatge han fet que l'escola pública Fitauri, on acudeixen la mayoria dels nens d'Abugida, es plantegi afegir un preescolar a l'escola. A Etiòpia les escoles públiques comencen l'educació als 6 anys, en primària, i gairebé no existeixen preescolars, sent privats els pocs que hi ha. Des de Mediterrània anem a invertir en aquest preescolar, perquè invertir en nens és un valor segur.

Ulleres per Kenia

Aquí us deixo una selecció de fotos fetes per Sigal, fotògrafa que ha viatjat a Kenya i ha aprofitat per portar ulleres donadas per vosaltres a Mediterranea.

Com li vam dir que sortís de la zona "dolar", va acabar en un poblat aïllat on els seus habitants -més contents que unes pasqües - es van dedicar a provar-se les ulleres que els anaven millor per al seu problema visual, trobant molts d'ells unes ulleres que els permetran veure millor.