Abugida i els interessos creats

Hola, gent de Mediterrània:
Com ja us hem informat prèviament, estem en obres a Abugida. L'escola anirà ampliant cada any un curs de primària. Aquest any arribàvem a segon de primària, i ampliem per sota a dos anys.
A l'escola Abugida assisteixen nens de totes les ètnies i de totes les religions. Per tant ningú és allí discriminat en raó del seu sexe, la seva religió , la seva ètnia o el seu estat de salut.
Doncs bé, ara sabem les raons del retard en la construcció, que no tenen gens que veure ni amb el constructor ni amb l'escola.
Per sort d'una banda (per als nostres nens, les seves famílies i els treballadors) , i per desgràcia per un altre (interessos poc ètics, partidistes i personals) Abugida és una escola que brilla amb llum pròpia, i això la converteix en objecte de cobdícia de persones a els qui els nens necessitats importen molt poc.
En aquests mesos passats hi ha hagut una lluita entre el Kebele i l'Edir. El Kebele (els dirigents del qual són d'una religió determinada) volia llevar-li l'escola a l'Edir
per donar-la-hi a una organització de la seva religió i per tant expulsar als nostres nens, de diferents confessions i no vàlids per a ells, igual que els treballadors de l'escola.
L'Edir, i el seu president Lligo Tamirat han lluitat fortament i han aconseguit finalment que l'escola no fos lliurada a aquesta organització religiosa, però el Kebele, retardant el permís que no volia donar, ha fet que la construcció no estigui llesta per a l'inici de l'any acadèmic (la setmana propera).
Per tant el Kebele ha dit que els nens de preescolar no poden estar al mateix edifici que els de primària, i ha expulsat a 60 dels nostres nens, els que anaven a començar primer i segon de primària.
Nens que acudien a aquesta escola des de petitons, nens molt pobres que no solament no tenen una escola a prop (han de caminar quilòmetres per arribar a l'estatal més propera, creuant una perillosíssima carretera), nens que no poden si més no pagar l'uniforme o el material escolar. Nens que no poden amb prou feines menjar. Nens a les famílies dels quals havíem promès per a la seva tranquil·litat que es quedarien a Abugida.
A Mediterrània no podem permetre això, i anem a lluitar amb totes les nostres forces perquè Eden (amb pare mort per VIH i mare desapareguda) , Tamirat (mare morta i pare terminal amb VIH), Tigist (de mare soltera amb situacion econòmica molt precària i amb VIH) i molts altres com ells no acabin als carrers.
Volem i exigirem que tornin quan la construcció estigui acabada (novembre) i volem que almenys puguin anar a menjar a la nostra escola.
Ells pertanyen a Abugida i mai van haver d'anar-se.
D'una existència feliç, o d'una vida normalitzada passen a la més tremenda de les incerteses.
És trist veure com interessos partidistes i personals poden fer tant dany el treball realitzat, a l'esforç, en resú als nens d'Abugida, que són els nostres nens.
Fotos: l'escola d'estiu d'Abugida, on surten gran part dels nens expulsats.