Crònica del viatje per capítols: 1 - Escola per a cecs Sebeta i Messi Room

Podem afirmar molt rotundament i molt feliçment que els mestres contractats per a la Messi són meravellosos.
Ells sols i sense que ningú els controli, obren les portes de la Messi i del gimnàs als 100 nens que allí han quedat a l'estiu perquè no tenen on anar .
Aquests nens que abans de l'existència de la Messi vegetaban en les seves casetes i voltants, ara acudeixen en torns al matí i a la tarda de dilluns a divendres i dissabtes al matí al taller estimulatiu i a les activitats del gimnàs.
Kefale, Abdeta, Adugna i Kidist interaccionen amb ells d'una manera que emociona veure-ho, perquè sabem que per desgràcia aquesta no és la pràctica habitual al país i menys quan es treballa amb nens discapacitats.
Cada dia acudeix a la Messi un nen de 6 anys amb discapacitat visual, motora i psíquica. Allí juga i és feliç. El porta la seva mare, a qui ajudem econòmicament perquè pugui deixar de treballar unes hores quan porta al seu fill a la Messi.
Tots els nens són feliços a la Messi i en el gimnàs i el més bonic de tot, els seus professors són feliços amb ells.
Els 4 sempre tenen un somriure en la cara. Tant de bo els poguéssim exportar de la Messi a totes les escoles de cecs, a totes les escoles del país .
Gràcies Abdeta, Kefale, Kidist i Adugna per ser com sou.
Sou l'orgull de la vostra professió.
A la foto amb Laura, Cristina i Bea, que van estar fa poc en la Messi supervisant i van venir molt felices amb el que van veure, igual que nosaltres.

De tornada

Hola, gent de Mediterrània!
Acabem de tornar d'un altre viatge a Etiòpia, dur però necessari (com tots).
Els projectes mai són fàcils, i si així ho semblen o és que s'està transmetent malament la realitat o és que aquesta s'està disfressant
Per descomptat tot no és negatiu, així que us anirem explicant sobre lo bo i lo menys bo.
Moltes gràcies a Conchi, gran companya de viatge i amiga ja de l'ànima.
Aquí us deixem una foto preciosa que volem que sigui el reflex de l'aconseguit malgrat les dificultats.

Més de la Sabeta

"Aquí van les fotos de la formació a Sebeta.
Continuem amb la formació de monitors del projecte en marxa i veient com evolucionen els nois. Com són vacances escolars i no hi ha classes hem pogut estar matí i tarda i aprofitar el temps i les seves ganes d'aprendre al màxim. Des d'una metodologia bastant pràctica i vivenciada hem transmès nous coneixements, d'una banda de psicomotricitat: metodologia des de l'acompanyament i l'escolta a les necessitats dels xavals, tipus de jocs i valoració per paràmetres psicomotors que els ajudaran a valorar, registrar i programar el pla de treball individual per a cada noi. D'altra banda, d'estimulació global (cognitiva, motora fina i gruixuda, autonomia i habilitats socials) per incorporar nous recursos al treball de reforç escolar de la Messi. Els quatre monitors evolucionen en el seu treball i afavoreixen el progrés i benestar dels nois, són fantàstics!!! Els miren, els acullen, els escolten,  els donen afecte a dolls... Tenien dubtes sobre el període de treball des de l'anterior formació al desembre, senyal que han treballat dur. L'estada en Sebeta ha estat realment emocionant, sento que poden i volen volar més independents. JO CREC QUE ENS "VEIEM"  MÉS!!!
Les tres hem estat acollides i cuidades el que ha facilitat que cadascuna des de la nostra pràctica, la nostra experiència, ignorància i espontaneïtat aportéssim allò que hem pogut.
Contentíssimes amb el projecte en SEBETA!!!!"

Psicomotricitat a l'escola per a cecs de Sabeta

De  Laura I:
"T'envio unes fotos de les sessions de psicomotricitat amb els nois de Sebeta, ha estat molt emocionant veure l'evolució de cadascun d'ells reflectida sobretot en el seu joc, la seva postura, moviment i expressió.
Cal ressaltar la conquesta de l'espai i, especialment, de l'altura, reflex d'un bon vincle de confiança, seguretat i acompanyament entre xavals i professors. L'entrada en el joc simbòlic, signe d'evolució, llibertat d'expressió, reconeixement i identitat. I amb la pintura van posant color als seus dibuixos i, per tant, a les seves vides. I a les NOSTRES..."

Els mestres monitors que tenim en la Sebeta per a les tardes, dissabtes al matí    i tot  l'estiu són una passada, llàstima que no els deixin participar de les activitats del matí, però és que són massa creatius i és més còmode tenir als nens donant-li al punxó durant hores... Encara sort que les seves tardes, dissabtes i estius són més divertits i creatius.

Portant creativitat a Abugida

Com sabeu ens vam proposar portar la creativitat a l'escola d'Abugida. Com en moltes altres escoles de molts altres llocs, la por al canvi, la rutina de la vida i el temor a equivocar-se dels mestres eren dificultats previstes per endavant.

Però com va dir Goethe: “Estimo als qui somien amb impossibles”, així que vam posar a la feina i començàrem per convertir l'aula mes gran –que estava sent infrautilitzada– en una gran sala de jocs per àrees per a l'època de pluges i per a la resta de l'any.

Al principi no entenien molt bé per a què volíem posar aquesta sala de jocs, perquè l'ensenyament allí està basada en la repetició i amb molt poca creativitat. I el joc a l'escola s'entén com una pèrdua de temps.

Però quan ens van demanar que volien millorar el seu treball, decidirem enviar a dues mestres –Laura 2 i Nikki– per formar-los, sempre dins del respecte a ells i a la cultura del seu país.

També teníem la sort de comptar amb Laura 1 i Cristina, que van participar en la creació de la sala de jocs, així que vam tenir la sort que coincidissin quatre dones creatives.

Nikki va pintar un peix en una pissarra sobre el mar que va pintar Sami.

Entre elles i Phil, i amb la col·laboració d'algun voluntari etíop, van posar el sòl nou (més tou i higiènic) i van acabar de decorar les parets.
Van col·locar el material de jocs distribuït sobre la base de diferents espais de joc per objectius, espai més sensoriomotor, un més simbòlic i cognitiu i un altre més cognitiu, manipulatiu i d'expressió artística i creadora.

Nikki i Laura han estat treballant en les diferents classes –3, 4 i 5 anys – amb els mestres i els nens usant els recursos disponibles i la imaginació que és una cosa que no té límits.
Els van explicar als mestres la importància que els nens no estiguin sempre asseguts si no que es puguin moure per l'habitació i escollir els seus jocs d'aprenentatge jugant, amb els mestres també asseguts en el sòl. .

Entre els mestres –Sami i Kedija– i elles van reorganitzar la classe dels nens de 3 anys –KG 1– i els nens quan van arribar al matí van quedar encantats amb el canvi.

Avui estan treballant en KG 2 – 4 anys.

Tots els nens de més de 3 anys passaran per la sala de jocs cada dia.


Esperem poder ensenyar-vos aviat la sala de jocs ja amb nens, però encara no ens van arribar les fotos! De moment podeu veure lo bonica que està quedant! Els nens gaudeixen del material i de la infraestructura adequada perquè puguin gaudir així de tot el que els falta en les seves llars i als seus barris. En època de pluges han de romandre dins de les seves cases, compostes per una sola habitació i amb una capacitat de moviment molt limitada.


Zona de disfresses i perruques, de ninots (tots negres a excepció d'un farenji i un xinès), marionetes, construccions tipus Lego, zona de manualitats amb jocs ensartables, puzles, porteria amb nombres en cercle per ficar la pilota i puntuar, llit elàstic rodó gran, limb, dominós gegants, joc de enredos gegant, cel, fruites i verdures de joguina per muntar una tenda, cotxes, pilotes , parament de joguina, instruments musicals... imagineu tot el que queda per posar!!