Quan no tens un euro i a urgències te'n demanen 140

Els estrangers sense diners s'estan refugiant en la beneficència per rebre l'atenció sanitària que el sistema públic els nega

A. M. PALMA Sense targeta sanitària no hi ha sanitat. Ho denuncien doctors, treballadors i advocats, que recorden que el rebuig a donar una atenció mèdica gratuïta als immigrants que no poden acreditar la seva falta de recursos és solament el principi del problema. Què ocorre per exemple amb els pacients crònics als quals una petició burocràtica impossible de complir els nega la targeta sanitària? Doncs que no reben l'atenció que precisen. "Han d'acudir a urgències quan estiguin malament, però no poden tenir un seguiment adequat", apunta un doctor que va tenir responsabilitats de gestió amb l'anterior Govern. El mateix explica el doctor Reyero, de Metges del Món, que avisa que la reacció de l'immigrant quan se'ls exigeix el pagament és "escapar". "La majoria no signa el compromís de pagar en deu dies". Simplement, no poden. O temen.

El desconeixement per part dels immigrants i la falta d'informació per part dels gestors de l'IB-Salut porta a situacions esperpèntiques, com que en els últims mesos cinc immigrants diferents hagin donat a llum amb la mateixa targeta sanitària. "En l'IB-Salut van utilitzar aquest exemple per descriure els abusos que, segons ells, es produeixen amb la targeta sanitària. És el pitjor exemple que podien posar: tenint en compte que la llei garanteix a les embarassades l'atenció pública gratuïta, el fet que recorreguessin a la mateixa targeta solament vol dir que alguna cosa s'està fent rematadamente malament i que no s'estan respectant els drets dels immigrants. Des de quan és un abús que pareixin cinc dones? Si utilitzen la mateixa targeta és perquè estan esquivant així una barrera que no hauria d'existir, perquè l'atenció al part és un dret recollit en la llei", raona Reyero, que es congratula que en els últims dies l'IB-Salut hagi decidit fer marxa enrere i no cobrar l'atenció ni a nens ni a embarassades.

Encara que segueixen saltant-se a la torera els drets dels malalts urgents. Segons la llei, els immigrants tenen dret a rebre assistència sanitària pública d'urgència, però la veritat és que se'ls demana 140 euros quan acudeixen als serveis d'emergències hospitalàries. I a això s'afegeix després el cost de proves diagnòstiques bàsiques però molt lesives per a una butxaca buida. "S'arriba al contrasentit de cobrar-los en concepte de "atenció urgent", quan la llei la hi garanteix", confirma Reyero, que sap que en molts casos els immigrants s'estan refugiant en organitzacions benèfiques.

El Govern Bauzá està excloent de la sanitat gratuïta a centenars d'immigrants sense recursos. Una modificació mínima del procés per donar targeta sanitària als estrangers li ha bastat als nous gestors sanitaris per deixar automàticament sense assistència a tots els immigrants incapaços de demostrar que manquen de diners per pagar-se l'atenció mèdica.

Li ocorre sobretot a les persones arribades dels països menys desenvolupats d'Àfrica, Àsia i Amèrica, els ciutadans els quals són víctimes d'una situació kafkiana: el Govern els exigeix que aportin un document que les deficients estructures burocràtiques dels seus estats d'origen no els poden facilitar. Es tracta d'un certificat que els espanyols sense recursos aconsegueixen amb una curta visita a Hisenda, tràmit exprés que es converteix en barrera insuperable per a alguns immigrants, que han de sol·licitar les dades en països que en alguns casos no tenen ni els mínims ressorts de control d'identitat i població.

Aquest certificat que el Govern considera indispensable s'empra per provar que la persona que sol·licita la targeta viu de debò una situació de penúria econòmica. Per a molts immigrants llançats per la crisi a la mateixa cuneta de l'exclusió econòmica en la qual ja viuen milers de balears, el tràmit es resol en el seu consolat. Per a uns altres, no és tan fàcil: no hi ha ni consolat. O pitjor: en els seus estats manquen fins a de cens, per la qual cosa, senzillament, no existeixen. Ocorre sobre amb els estrangers procedents d'Àfrica i Àsia, encara que el problema es repeteix amb els països més subdesenvolupats de Sud-amèrica