La sempre República Independent d'Abugida

No és la primera vegada que anomem així aquesta escola de preescolar, que s'ha convertit en un model a la regió. Però és que realment ho és!

Si alguna cosa ens alegra és que, al llarg d'aquests anys, de vegades a trompades i de vegades de forma perfecta, a poc a poc, Abugida no només ha anat creixent sinó, també, agafant ritme de funcionament propi.

En aquests moments convulsos, tanta agitació ens ha fet tirar la vista enrere per pensar, val la pena tot això? Creiem que sí.
Perquè realment els equips d'Abugida funcionen molt bé. Les netejadores estan coordinades amb les cuineres, i al seu torn, les mestres també coneixen les seves tasques i porten perfectament els seus nens. Les mares que acudeixen a contribuir a l'escola també ho fan. Fins al programa d'acolliment de dones maltractades, que va començar gairebé per casualitat, ja ha agafat un ritme perfecte que fa que vagi gairebé sol, com ho fan les classes d'alfabetització de dones.
Es nota en els nens, es nota a l'escola, es nota fins i tot en les dades que ens demostren que en aquests cinc anys, en un dels països on la mortalitat entre els nens de 0 a 5 anys és de les més elevades del món, els nens d'Abugida estan sans.

No tot és plusquamperfecte, clar. I ja sabeu que no neguem que de vegades hi ha problemes.
Generalment, allí on està la caixa, es clar. Però com som molt, molt! pesats ( fins a "tirans" ho anomenen alguns ) i com ens obstinem que es comptabilitzi cada euro, els intents de treure profit es paren aviat, para gran empipament dels afectats per la poda!
Sabem que la temptació d'anar gratant diners dels projectes per a la butxaca pròpia és molt gran quan es té als caps tan lluny. Potser hàgim d'assumir que, cada X anys, calgui realitzar podes regulars, malgrat la tensió que comporten. Però no per això deixarem de ser tan pesats a l'hora demanar comptes, factures, papers.

Insistim a fer una doble comptabilitat (a Addis per un comptable etíop, i a Espanya pel nostre mai prou lloat Juan Luis) i davant la més mínim dubte, ens fiquem fins als colzes en la feina.
No podem deixar de reiterar el nostre agraïment a Cristina Villalobos, una de les nostres més recents voluntàries, auditora que va realitzar una auditoria "in situ" i que a més s'encarrega dels comptes etíops. Només ella sap les dues setmanes de tensió i situacions escabroses que va viure durant aquesta auditoria, i com segueix fent taules i mantenint correspondència diària amb el nostre comptable a Addis!

Cal destacar l'increïble treball del comptable etíop i del nou administrador. Uns altres s'haurien rendit abans!
Estem rebent, amb immens alleujament, informes molt clars, delimitació de responsabilitats i dades i més dades en un treball francament admirable.

No és nou per a nosaltres: tenim l'orgull de treballar amb gent que ha demostrat que només necessitava una mínima oportunitat per demostrar la seva vàlua.
Uns altres, lògicament, o bé no tenien la mateixa vàlua o es volien aprofitar. És la història de la vida mateixa! Però ens sentim afortunats de tot quant funciona i lo be que ho fa.

Ara mateix, tots els nostres socis poden presumir de:

• Un preescolar modèlic al país que s'ha convertit en exemple d'integració i de cohesió de les famílies de la zona i que ha permès eliminar els problemes físics i neuronals associades amb la desnutrició i la falta d'educació.

• El suport a dues escoles públiques amb dos menjadors, uniformes i material escolar, la qual cosa fomenta la seva educació, el seu estat de salut i la seva permanència a l'escola.

• En total més de 800 nens alimentant-se cada dia a la zona d'Akaki.

• Gràcies al treball dels equips d'oftalmologia, hi ha un grup de més de 40 nens que podran sortir de l'escola el proper curs, i al voltant de 100 més per ser valorats per a cirurgia.

• Els nens cecs de l'escola Sebeta, abans pràcticament abandonats, ara estan rebent les eines que els permetran tenir autonomia en el futur.

Ha estat un treball de tots. Des d'aquell realitzat per voluntaris que han aportat temps i coneixements fins al més invisible fet des d'Espanya.
I, com no, hauria estat impossible fer-ho sense professores, cuineres, netejadores, guardes, mestres, autoritats locals i tants etíops que, de moltes maneres positives, formen part d'aquests projectes.


* És impossible agrair prou a Juan Luis que fos capaç de superar amb èxit la ingent quantitat de documents, nombres, comptes i balanços que va haver de presentar per aconseguir la nostra certificació d'organització d'Utilitat Pública, gràcies per tot!