divendres, 30 d’abril del 2010
La llei de Murphy ataca de nou, però amb final feliç (com sempre)
I li va tocar de ple al viatge de Mikias i el seu pare, com als anteriors: Mikias I i la seva mare perduts a Fiumicino -i això que anaven amb nosaltres- Martha i el seu pare buscats pels mossos d'esquadra per localitzar-los.... Quan ens assabentàrem que probablement tancarien l'aeroport de Barcelona, cridàrem a Etiòpia perquè quan facturessin els asseguressin que anaven a arribar fins a Barcelona. En l'aeroport d'Addis estaven fets un embolic, uns deien que si estava tancat i uns altres que no, però els van embarcar. I així ens ho va confirmar el nostre representant l'endemà, quan ja estava confirmat que estava tancat. Egyptair Barcelona ens va assegurar que estaven a Cairo. Però gràcies a l'ajuda d'Inma, que va coincidir amb ells des d'Addis fins a Cairo, que els va deixar a la porta d'embarcament, i que va contactar amb Egyptair Madrid; ens van dir que l'avió estava aterrant en aquest moment a Barcelona. Aterrant a Barcelona... i acabaven de tancar l'aeroport de Palma de Mallorca, la seva destinació final. Quins nervis. Es va imposar la tasca urgent de localitzar-los a l'aeroport de Barcelona. Per a això contactàrem amb un cap d'Aga (empresa d'handling) i soci de Mediterrània des del seu inici, que va cridar a Barcelona perquè la seva gent intentés localitzar-los a l'aeroport. Al mateix temps contactàrem amb Marina, que ho va deixar tot per anar a l'aeroport a ajudar de part de Mediterrània i que els va acompanyar fins al final del dia. Van passar hores fins que els van trobar : !!estaven dormint com un tronc en un aeroport desert a aquestes hores!! Aga els va acompanyar a un hotel on els van deixar fins a l'endemà que van anar a buscar-los perquè sortissin en el vol de Vueling, van ser dels primers a sortir de la ratera en què s'havia convertit l'aeroport. Quín personal tan eficient el d'Aga, eficient i humanitari, un 10 per a ells. I aquí estan amb nosaltres. Demà ingressa Mikias per ser operat del seu braç. Té una osteomielitis crònica de llarga evolució que li causa immobilitat del seu braç dret. Moltes gràcies una altra vegada a tots i a totes per la vostra ajuda: Inma i el seu marit, Aga, Marina...la cadena de la solidaritat va funcionar, i com va funcionar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada