Fisios per Ghana

Fa uns mesos alguns fisoterapeutas van veure el nostre blog i el projecte que hem estat desenvolupant per muntar un centre de fisioteràpia en un hospital a Ghana. Van manifestar interès en el tema. A causa de l'excés de treball en l'ONG i el fet que la fisioterapeuta Jayne es va haver d'anar a un altre país el projecte es va quedar dormit. Quan finalment va arribar el contenidor amb l'equip a Ada, Ghana, decidirem posar el programa en marxa de nou. Ara ens fa falta la part humana. A l'hospital es tractaria a malalts i es traballaria aportant coneixements i tècniques de treball als fisoterapeutas locals. Si encara esteu interessats visiteu: Fisio.Mediterranea a Facebook i/o envieu-nos un email (mediterranea.ong @ gmail.com) per començar a organitzar-nos.

La llei de Murphy ataca de nou, però amb final feliç (com sempre)

I li va tocar de ple al viatge de Mikias i el seu pare, com als anteriors: Mikias I i la seva mare perduts a Fiumicino -i això que anaven amb nosaltres- Martha i el seu pare buscats pels mossos d'esquadra per localitzar-los.... Quan ens assabentàrem que probablement tancarien l'aeroport de Barcelona, cridàrem a Etiòpia perquè quan facturessin els asseguressin que anaven a arribar fins a Barcelona. En l'aeroport d'Addis estaven fets un embolic, uns deien que si estava tancat i uns altres que no, però els van embarcar. I així ens ho va confirmar el nostre representant l'endemà, quan ja estava confirmat que estava tancat. Egyptair Barcelona ens va assegurar que estaven a Cairo. Però gràcies a l'ajuda d'Inma, que va coincidir amb ells des d'Addis fins a Cairo, que els va deixar a la porta d'embarcament, i que va contactar amb Egyptair Madrid; ens van dir que l'avió estava aterrant en aquest moment a Barcelona. Aterrant a Barcelona... i acabaven de tancar l'aeroport de Palma de Mallorca, la seva destinació final. Quins nervis. Es va imposar la tasca urgent de localitzar-los a l'aeroport de Barcelona. Per a això contactàrem amb un cap d'Aga (empresa d'handling) i soci de Mediterrània des del seu inici, que va cridar a Barcelona perquè la seva gent intentés localitzar-los a l'aeroport. Al mateix temps contactàrem amb Marina, que ho va deixar tot per anar a l'aeroport a ajudar de part de Mediterrània i que els va acompanyar fins al final del dia. Van passar hores fins que els van trobar : !!estaven dormint com un tronc en un aeroport desert a aquestes hores!! Aga els va acompanyar a un hotel on els van deixar fins a l'endemà que van anar a buscar-los perquè sortissin en el vol de Vueling, van ser dels primers a sortir de la ratera en què s'havia convertit l'aeroport. Quín personal tan eficient el d'Aga, eficient i humanitari, un 10 per a ells. I aquí estan amb nosaltres. Demà ingressa Mikias per ser operat del seu braç. Té una osteomielitis crònica de llarga evolució que li causa immobilitat del seu braç dret. Moltes gràcies una altra vegada a tots i a totes per la vostra ajuda: Inma i el seu marit, Aga, Marina...la cadena de la solidaritat va funcionar, i com va funcionar...

Què hi ha radera de cada nen

Per entrar a l'escola Abugida les famílies dels nens han de presentar un certificat de pobresa expedit pel Kebele. A més d'això, es tenen en compte els següents factors: Fills de mares soles (algunes han tingut el seu primer fill als 13 o 14 anys) Orfes a càrrec d'àvies Seropositius Les famílies viuen en cases de lloguer. Les cases de lloguer del Kebele estan reservades per a les famílies més pobres d'entre les pobres. Els nens seleccionats per a la guarderia i els nens nous de dos anys ho han estat per la seva situació soci familiar i pel seu estat de salut. La majoria són fills de mares soles, abandonades pel seu marit en quedar-se embarassades o tenir el nen. Aquestes dones quan poden treballar la majoria ho fan cuinant injera per les cases, rentant roba o treballant de criades a canvi d'habitatge per a elles i els seus fills. Adjuntem algunes de les histories prototip dels nens i nenes seleccionats per a la guarderia i per a la classe de dos anys:

La mare de J. nen de 12 mesos d'edat, es diu F. i té 29 anys. El marit la va abandonar quan estava en el vuitè mes d'embaràs, ella viu agregada amb una família que li dóna allotjament sense sou a canvi que sigui la seva criada.

La mare de F. nena de 18 m. es diu I. i té 23 anys La mare i la nena són seropositives, el marit les va abandonar quan va saber això. Viu amb els seus pares en una casa del kebele i paguen 15 birrs al mes ( 0.83 euros).

La mare de B. nen de 2 anys, es diu Z. i té 23 anys, viu amb el marit. El marit va tenir un accident quan treballava en la construcció fa tres anys i va quedar paraplègic. La dona manté la llar cuinant injera i rentant roba a diverses cases.

La mare de K. nena de 14 mesos , es diu S. i té 20 anys. Ella viu amb el seu pare que té una pensió de 60 birrs al mes ( 3.3 euros) el pare de K. la va abandonar quan ella es va quedar embarassada, viuen en una casa del kebele. S. treballa quan troba treball.

La mare de K. de 33 mesos d'edat i amb desnutrició crònica molt important (per això ha estat admès en la classe de dos anys) es diu F. i té 25 anys .Treballa cuinant injera i rentant roba, el marit la va abandonar quan el nen tenia 4 mesos.

La mare d'I. nena de 9 mesos d'edat, es diu A. i té 31 anys , mare i nena són seropositives, el marit les va abandonar quan va saber de la seva condició i es va portar tot el que hi havia a la casa, és a dir: el llit , la cadira i la taula que tenien per casar-se amb una altra a Addis.

S'apropa el final de la construcció a Abugida

Com les fotos del DVD que varem enviar als socis/es de Mediterrània estaven una mica antiquades, aquí van unes quantes fotos de l'estat actual de les noves construccions. Està previst que l'obra s'acabi en uns 25 dies. El fuster ha començat a treballar en les taules, cadires i altres mobles de les dues noves aules, el menjador i la guarderia. Les fotos corresponen a:

L'ampliació de la cuina amb la torre d'aigua nova en el sostre, el nou menjador exterior i les dues noves aules L'ampliació amb un aula més de la nova guarderia per als bebès de 9 mesos a 18 mesos, que seràn 30, dividits en 2 aules en un espai de gairebé 70 metres. Són aquests nens en la seva majoria amb desnutrició important tipus Khaswiorkor, o sigui deguda principalment a l'absència de proteïnes en la dieta. Els nens tenen escassa talla, ventre bombat per la retenció de líquids (que fa que el pes pugui semblar normal) Generalment, la malaltia pot ser tractada afegint a la menjada aliments energètics, proteïnes i suplements vitamínics.

Ampliació de la guarderia.

Nota: les dates de les fotos estan malament.