diumenge, 19 de juliol del 2009

A tornes amb els/les voluntaris/es



Els voluntaris/es que acompanyen i ajuden a Mykias i Martha i a les dues adultes estan funcionant a la perfecció, i posant tot el millor de la seva part. Estan perfectament coordinats/des, i treballant en equip.
I la voluntària que ha fet els tallers de titelles en les dues escoles, formidable. Han quedat encantats amb ella i amb el seu teatre.
Però també tenim l'altra cara del voluntari/a : el/la què es fa voluntari i entén el voluntariat com una forma de fer el que li peti o quan li peti.
Una vegada ens va dir un psiquiatra conegut que les ongs atreien a personatges estranys.
Sempre hem rigut una mica d'això, entenent que "estranys" podem ser-ho tots, uns per deixar el seu treball i la seva vida cada tres mesos, uns altres per emprar moltíssim del temps personal en què les coses segueixin endavant, tots per posar el cor en persones alienes a nosaltres que viuen a molts km. de distància.
Però també hem conegut al llarg de la vida de la nostra ONG a aquest tipus de voluntariat estrany, entenent com estrany no positiu per a l'ONG ni per al país a on van, i que són bàsicament persones amb motivacions equivocades, baixa tolerància a la frustració, poca capacitat d'autoinvención i adaptació i poc respecte cap als costums locals del lloc on van.

Sempre hem dit que ser voluntari no vol dir "faig el que vull quan vull", sinó que és assumir una obligació moral , tant de compromís personal com d'esforç.

Mediterrània té personal local contractat en tots els seus projectes a Etiòpia i els tindrà en qualsevol projecte on siguin necessaris, per tant no depenem de voluntaris que vagin als països excepte si és per a realitzar alguna tasca específica, com Barry a Ghana, que a més anava d'enginyer assessor i va acabar cavant rases; simplement perquè va veure que feia falta fer-ho i que amb això fora bò per a l'orfanat d'Ho.

Així que a partir de setembre solament admetrem voluntaris que vagin a fer una tasca específica i necessària per als nostres projectes. I no és una decisió arbitraria, entenem la bona voluntat però de vegades amb això no n'hi ha prou.