Fa ja un temps que no escrivíem sobre aquesta escola (antiga Teramaj Edir school rebautitzada com Birhan school). Recordem que hi acudeixen 178 nens, 140 nens en edat preescolar i 38 nens grandets que no havien pogut anar mai abans a l'escola i passen aquí uns dos anys fins que es poden reincorporar a l'escola regular.
Aquest projecte va començar amb uns vells mestres retirats que donaven classe als nens grandets.
Amb l'arribada de Mediterrànea es va ampliar l'escola amb 140 nens més, d'entre 3 i 5 anys.
Tots aquests nens procedeixen de famílies molt desfavorides econòmicament.
A més d'educació se'ls donen tres menjars al dia.
El motiu d'aquest silenci nostre sobre la Birhan school va ser perquè vam tenir greus problemes en ella, i estàvem esperant a veure com es resolien.
Seguint amb la nostra política d'informació i transparència, us diré que els problemes van ser deguts a la mala gestió de mala gent que va intentar treure profit personal de l'escola, robant d'aquesta manera als nens, els destinataris del projecte.
Per desgràcia no és aquest un fet inusual. Es dóna amb bastant freqüència que persones que són unes previlegiadas tant a nivell social com econòmic comparat amb les persones del seu voltant, s'aprofitin dels seus propis pobres, visquin dels seus propis pobres. Així que no solament hi ha un robatori material, hi ha a més un robatori moral al veritable necessitat que fa encara més repugnant aquest tipus d'actituds.
Per això és necessari un control el mes estricte possible dels programes d'ajuda, i aquesta és la raó dels meus viatges tan freqüents.
Va haver d'haver-hi una revolució en el barri de Yeka on està l'escola per a sanejarla. Aconseguirem que expulsesin al president de l'Edir (personatge molt poderós en el barri) , expulsàrem al nostre representant, els pares es van mobilitzar contra els personatges indesitjables, es va formar un nou comitè de l'Edir amb un nou president i per fi sembla que estem ara en el bon camí.
Com ONG que som tenim una doble responsabilitat, d'una banda cap als nostres donants -que fan possibles els nostres projectes- i per un altre part als beneficiaris d'aquests projectes, en aquest cas concret 178 nens de Yeka que abans d'anar a aquesta escola estaven mendigant pels carrers.
I de vegades es dóna la circumstància que es crea un dilema moral, ja que has de decidir estant entre dues aigües, els donants d'aquí -qui fan un esforç econòmic i de voluntat- i els beneficiaris d'allà.
Apostàrem fort i sembla que va sortir bé, però des d'aquí volem dir que mai permetrem que ens robi ningú fent servir als nens com una forma de xantatje moral.
I que si veiem que un lloc està corrupte i no té remei, el tancarem.
No cedirem mai davant intimidacions ni amenaces físiques . Hem viscut això a Etiòpia -ja diverses vegades- i no ens ha desviat del nostre camí.
Tampoc mantindrem projectes per "prestigi" sabent que el que ha d'arribar als beneficiaris no arriba perquè algú se'l queda. Ni tampoc per a mantenir a persones en el seu lloc, com ocorre en algunes organitzacions, en les què és difícil saber quants diners s'empran per tal de mantenir l'estructura i quant arriba al qui ha d'arribar.
El fet de ser una ONG formada solament per voluntaris és un avantatge, ja que ningú es queda en l'atur si es tanca un projecte.
Un altre dia parlarem dels desavantatges...
Tenim confiança en què l'escola Birhan school serà a partir d'ara el que ha de ser: un lloc on aquests 178 nens rebin educació, mengin i juguin sense personatges corruptes que intentin aprofitar-se d'ells.
A causa de la precària situació econòmica de les famílies dels nens , és la nostra intenció mantenir l'escola oberta tot l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada