Reflexions etíops

Amb un peu ja a l'avió, em vénen a la ment diverses reflexions entorn de les ONG's i el mon que les envolta -aquí i al Tercer Món- reflexions que em vénen donades pel que he vist i he viscut al llarg d'aquests ja 17 anys que duc en aquest món de la solidaritat o ajuda humanitària.

Més bé les meves reflexions se situen concretament a Etiòpia, país al que estic viatjant des de fa gairebé tres anys regularment -cada dos o tres mesos- com encarregada dels projectes de Mediterrània a Etiòpia.
Aquestes reflexions encara que poden ser extrapolables a altres llocs del planeta on es donin condicions semblants, no són iguals; ja que cada país té la seva idiosincràsia i Etiòpia té la particularitat que és el país del món amb major numero d'ONG's en el seu territori.

El fet que siguem tantísimas ONG's per desgràcia no es tradueix en moltíssimes ocasions en una ajuda directa al necessitat.

Moltes ONG's creen un mon al voltant seu -de vegades volent i unes altres no- de personatges interessats la motivació dels quals és el lucre personal, i no el destinatari de l'ajuda. O parlant mes clar, són personatges que viuen i s'en aprofiten dels seus propis necessitats.

Hi ha ONG's que estan pagant sous que aquí serien milionaris als seus representants.
Allí ja es dóna per supòsit que si es treballa per a una ONG estrangera (màxima aspiració de moltíssims) se'ls van a pagar molt molt bé en comparació del que guanyarien realitzant un altre treball. Sous realment absurds per al nivell de vida etíop. I és "vox populi" que moltes de les ONG's locals que es creen, es creen per a treure diners del "ferengi", no per un veritable interès en l'ajuda humanitària.
I perquè les ONG's han de pagar sous "milionaris" als seus representants? Si el destinatari final de l'ajuda és el què està veritablement malament, per què invertir diners en sous absurds, en cotxes tot terreny, etc etc etc?

L'ajuda humanitària, que parteix d'una idea bella, crea corrupció en molts casos, i té com resultat una destinació equivocada dels fons que aporten els donants.

Quina part dels diners va a parar al realment necessitat?

No solament és els diners que s'empra a mantenir una infraestructura moltes vegades innecessària, a mantenir projectes que se sap que funcionen malament o on s'està robant però es mantenen perquè es viu d'això o es tem perdre prestigi, és la "cultureta" que vam crear.

I alerta, no parlo dels humils, parlo d'aquells als què no els falta gens, aquells que no veuen als destinataris dels projectes -etíops com ells- com objectiu de l'ajuda, sinó com mers objectes per a assolir les seves fites.
"El que heu de fer és manar els diners i no ficar-vos". Aquesta frase ens l'han dit ja en diverses ocasions, i sempre gent del país.
És això al que estan acostumats?
Treballar segons les nostres premisses no és fàcil. I moltes vegades és molt difícil.
Però creiem que és l'única manera: honestedat, austeritat, transparència i molt control.

D'aquesta manera potser s'aconsegueixi començar a crear una imatge diferent al que solen pensar allí que és una ONG, ja que ells mateixos estan convençuts que nosaltres també vam crear les ONG per a enriquir-nos.

Fins a la volta...