Gaza: crim i vergonya

No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança. No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que desencadena l'atac.
No és la resposta per la fi de la treva, perquè durant el temps en el qual la treva va estar vigent l'exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferas operacions, 256 morts en els sis mesos de supòsit alt el foc, amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. Per ventura ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l'impacte del míssil i al suposat assassinat selectiu de la seva condició d'assassinat sense més?.
No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l'estratègia de aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l'infern quotidià de l'ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam que el seu últim episodi és la carnisseria que en aquests dies mostren les pantalles dels nostres televisors enmig d'amables i festius missatges nadalencs.
No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l'ocupant. I no es tracta solament d'Estats Units que no és referència moral ni política sinó part, la part israeliana, en el conflicte; es tracta d'Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia, de la diplomàcia europea. El més escandalós del que està passant a Gaza és que pot passar sense que passi gens. La impunitat d'Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d'humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, al contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l'ingrés d'Israel en la OCSE. I com d'obscenes resulten les frases d'alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l'ocupant i l'ocupat, entre el qui assetja i l'assetjat, entre el botxí i la víctima. Què indecent la pretesa equidistància que equipara a l'oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.
A Gaza s'està perpetrant un crim. Duu temps perpetrant-se davant els ulls del món. I potser dintre d'uns anys algú s'atreveixi a dir, com en altre temps es va dir a Europa, que no sabíem. Comunicat signat per diverses personalitats de les lletres: Teresa Aranguren- Periodista i escriptora, Pedro Martínez Montávez- Arabista, José Saramago- Escriptor, Premio Nobel de Literatura, Pilar del Riu- PeriodistaRosa Regás- Escriptora, Carmen Ruiz Bravo- Catedràtica de Literatura i Pensament Àrabs Moderns, Betlem Gopegui- Escriptora, Constantino Bértolo- Director del segell editorial Cavall de Troia, Santiago Alba- Escriptor, assagista i filòsof espanyol.
Extret del blog Llàpissos per a la Pau.