No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança. No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que desencadena l'atac.
No és la resposta per la fi de la treva, perquè durant el temps en el qual la treva va estar vigent l'exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferas operacions, 256 morts en els sis mesos de supòsit alt el foc, amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. Per ventura ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l'impacte del míssil i al suposat assassinat selectiu de la seva condició d'assassinat sense més?.
No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l'estratègia de aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l'infern quotidià de l'ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam que el seu últim episodi és la carnisseria que en aquests dies mostren les pantalles dels nostres televisors enmig d'amables i festius missatges nadalencs.
No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l'ocupant. I no es tracta solament d'Estats Units que no és referència moral ni política sinó part, la part israeliana, en el conflicte; es tracta d'Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia, de la diplomàcia europea. El més escandalós del que està passant a Gaza és que pot passar sense que passi gens. La impunitat d'Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d'humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, al contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l'ingrés d'Israel en la OCSE. I com d'obscenes resulten les frases d'alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l'ocupant i l'ocupat, entre el qui assetja i l'assetjat, entre el botxí i la víctima. Què indecent la pretesa equidistància que equipara a l'oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.
A Gaza s'està perpetrant un crim. Duu temps perpetrant-se davant els ulls del món. I potser dintre d'uns anys algú s'atreveixi a dir, com en altre temps es va dir a Europa, que no sabíem. Comunicat signat per diverses personalitats de les lletres: Teresa Aranguren- Periodista i escriptora, Pedro Martínez Montávez- Arabista, José Saramago- Escriptor, Premio Nobel de Literatura, Pilar del Riu- PeriodistaRosa Regás- Escriptora, Carmen Ruiz Bravo- Catedràtica de Literatura i Pensament Àrabs Moderns, Betlem Gopegui- Escriptora, Constantino Bértolo- Director del segell editorial Cavall de Troia, Santiago Alba- Escriptor, assagista i filòsof espanyol.
Extret del blog Llàpissos per a la Pau.
dimarts, 6 de gener del 2009
La campanya d'ulleres
Hola, gent de Mediterrània
Amb molta alegria podem dir que la campanya d'ulleres ha estat un èxit total i rotund. I que aquesta campanya hagi estat un èxit (a part de les ulleres recollides a Mallorca) ha estat gràcies a l'ajuda de les nostres col·laboradores/ors en diverses autonomies. Moltes gràcies als canaris (gràcies, Sandra), bascos (mila esker, Marga), navarresos (gràcies o mila esker, Elena), madrilenys (gràcies a Steffi , a Silvia i a la seva escola), catalans (moltes gracies), gallecs (grazas, Emma i Maite) ... bé, espero no deixar-me a ningú.
Esment especial a la Clínica Oftalmològica Gran Canària, que ens ha enviat 300 parells d'ulleres, i a General Òptica, que ens ha manat des de Barcelona 2000 parells d'ulleres gràcies a la mediació de María del Mar (moltíssimes gràcies, María del Mar).
Esment especial també a la missatgeria que va portar les ulleres de General Òptica sense cobrar ports per ser un enviament a una ONG, Carmar de Cornellà de Llobregat, que sense cap obligació per la seva banda ha sabut ser altruista en temps de crisi, la qual cosa té encara més mèrit.
En resum, gràcies a tots/es.
I ON VAN LES VOSTRES ULLERES?
Mediterrània durà les ulleres de sol a les mines de sal de Ghana, que enceguen literalment a qui viuen d'elles: amb la vostra ajuda, molts podran salvar la vista.
Us podem assegurar que tindran una molt, molt bona finalitat.
Anem a distribuir les ulleres en una zona de salines a Ghana que es troba en una enorme llacuna que en l'època de calor, perd l'aigua per a crear grans extensions de sal de quilòmetres d'ample. Les persones que recullen i viuen de la sal habiten en petits poblets a la vora de la llacuna: a causa de l'alta intensitat solar, que es multiplica al reflectir-se a la blanquísima sal, els seus ulls es danyen molt aviat i són molt freqüents els casos de ceguesa, fins i tot a edats molt primerenques.
A la tragèdia implícita de perdre la vista s'uneix que, una vegada cecs, no poden treballar. Així s'inicia el cicle de la fam, quan perden els mitjans per a alimentar a la seva família. Un cicle que sempre castiga primer als nens, els més febles i fràgils.
A causa d'aquesta ceguesa prematura i a l'alta incidència de malalties com la sida, diarreas, infeccions respiratòries o malària, la taxa de mortalitat és molt alta, el que provoca que hagi molts orfes.
Les vostres velles ulleres de sol poden significar la diferència entre una vida digna i productiva, o una existència condemnada a la misèria. La sal que els dóna per a menjar alhora els roba la vista: les nostres ulleres de sol usades poden ser la diferència entre quedar-se cecs o veure .
Les ulleres graduades aniran a Cuba, on com possiblement sabeu no tenen matèries primeres per a fabricar-les, com són el cristall i el plàstic, necessari per a la seva fabricació.
Amb molta alegria podem dir que la campanya d'ulleres ha estat un èxit total i rotund. I que aquesta campanya hagi estat un èxit (a part de les ulleres recollides a Mallorca) ha estat gràcies a l'ajuda de les nostres col·laboradores/ors en diverses autonomies. Moltes gràcies als canaris (gràcies, Sandra), bascos (mila esker, Marga), navarresos (gràcies o mila esker, Elena), madrilenys (gràcies a Steffi , a Silvia i a la seva escola), catalans (moltes gracies), gallecs (grazas, Emma i Maite) ... bé, espero no deixar-me a ningú.
Esment especial a la Clínica Oftalmològica Gran Canària, que ens ha enviat 300 parells d'ulleres, i a General Òptica, que ens ha manat des de Barcelona 2000 parells d'ulleres gràcies a la mediació de María del Mar (moltíssimes gràcies, María del Mar).
Esment especial també a la missatgeria que va portar les ulleres de General Òptica sense cobrar ports per ser un enviament a una ONG, Carmar de Cornellà de Llobregat, que sense cap obligació per la seva banda ha sabut ser altruista en temps de crisi, la qual cosa té encara més mèrit.
En resum, gràcies a tots/es.
I ON VAN LES VOSTRES ULLERES?
Mediterrània durà les ulleres de sol a les mines de sal de Ghana, que enceguen literalment a qui viuen d'elles: amb la vostra ajuda, molts podran salvar la vista.
Us podem assegurar que tindran una molt, molt bona finalitat.
Anem a distribuir les ulleres en una zona de salines a Ghana que es troba en una enorme llacuna que en l'època de calor, perd l'aigua per a crear grans extensions de sal de quilòmetres d'ample. Les persones que recullen i viuen de la sal habiten en petits poblets a la vora de la llacuna: a causa de l'alta intensitat solar, que es multiplica al reflectir-se a la blanquísima sal, els seus ulls es danyen molt aviat i són molt freqüents els casos de ceguesa, fins i tot a edats molt primerenques.
A la tragèdia implícita de perdre la vista s'uneix que, una vegada cecs, no poden treballar. Així s'inicia el cicle de la fam, quan perden els mitjans per a alimentar a la seva família. Un cicle que sempre castiga primer als nens, els més febles i fràgils.
A causa d'aquesta ceguesa prematura i a l'alta incidència de malalties com la sida, diarreas, infeccions respiratòries o malària, la taxa de mortalitat és molt alta, el que provoca que hagi molts orfes.
Les vostres velles ulleres de sol poden significar la diferència entre una vida digna i productiva, o una existència condemnada a la misèria. La sal que els dóna per a menjar alhora els roba la vista: les nostres ulleres de sol usades poden ser la diferència entre quedar-se cecs o veure .
Les ulleres graduades aniran a Cuba, on com possiblement sabeu no tenen matèries primeres per a fabricar-les, com són el cristall i el plàstic, necessari per a la seva fabricació.
Avanços a Ghana
La residència per a dones en l'Hospital de Ada va avançant. Esperem que estigui acabada per a finals de gener 2009.
Els únics diners que no arriben són els què no es donen
Ens han informat des de Yok que els diners recaptats han arribat A Goma ( R.D.Congo) i són en les millors mans possibles. I com diu una persona molt sàvia que està dedicant la seva vida a aquest país i a les seves gents, a Congo la pau segueix sent una quimera, però uns quants tindran un Nadal millor.
I des d'allí les persones que es deixen la pell treballant en aquest país se sorprenen de la manca de notícies en els nostres mitjans.
Congo ja no interessa... "Solament" és un altre país africà.
La RD del Congo és víctima del capitalisme i del consumisme sense límits que vivim a Occident, i no té necessitat que els donem les engrunes que ens sobren, sinó que tenen dret a exigir que se'ls tracti amb justícia... I encara que són pobres i no tenen mitjans com nosaltres si no canviem la nostra actitud cap a Àfrica per les bones, ens veurem obligats a canviar-la per les males, per que els africans comencen a estar cansats de sofrir i comencen a adonar-se que el seu sofriment no és inevitable i té unes causes concretes: l'avarícia dels blancs.
Hi ha famílies a Congo que ja han fugit diverses vegades de les seves llars, que van d'un camp de refugiats a un altre. Nens que han perdut a les seves famílies. Una interminable i invalorable llista d'orfes que no ho són, creats per la cobdícia, perquè Congo no és un país pobre, i és precisament la seva riquesa la qual li està duent al seu lent extermini, a la seva agonia interminable.
Siguem tots la seva veu.
I des d'allí les persones que es deixen la pell treballant en aquest país se sorprenen de la manca de notícies en els nostres mitjans.
Congo ja no interessa... "Solament" és un altre país africà.
La RD del Congo és víctima del capitalisme i del consumisme sense límits que vivim a Occident, i no té necessitat que els donem les engrunes que ens sobren, sinó que tenen dret a exigir que se'ls tracti amb justícia... I encara que són pobres i no tenen mitjans com nosaltres si no canviem la nostra actitud cap a Àfrica per les bones, ens veurem obligats a canviar-la per les males, per que els africans comencen a estar cansats de sofrir i comencen a adonar-se que el seu sofriment no és inevitable i té unes causes concretes: l'avarícia dels blancs.
Hi ha famílies a Congo que ja han fugit diverses vegades de les seves llars, que van d'un camp de refugiats a un altre. Nens que han perdut a les seves famílies. Una interminable i invalorable llista d'orfes que no ho són, creats per la cobdícia, perquè Congo no és un país pobre, i és precisament la seva riquesa la qual li està duent al seu lent extermini, a la seva agonia interminable.
Siguem tots la seva veu.
Ajuda a la R.D. del Congo
Forma part de la filosofia de Mediterrània el col·laborar amb altres ONG's, ja sigui econòmicament com compartint informació.
Seguint en aquesta línia Mediterrània va aportar 3000 euros a Yok ( associació d'ajuda a la infància de Congo) wwww.yok.es.
Yok ens ha confirmat que tota l'ajuda recaptada per a la missió salesiana de Goma (inclosa la nostra petita aportació) ha arribat a Kinshasa, i en aquests moments està en bones mans i camí de Goma, on es viu un situació desesperada per l'afluència massiva de refugiats. Tristament sembla que la RD de Congo ja no és notícia en els informatius.
Seguint en aquesta línia Mediterrània va aportar 3000 euros a Yok ( associació d'ajuda a la infància de Congo) wwww.yok.es.
Yok ens ha confirmat que tota l'ajuda recaptada per a la missió salesiana de Goma (inclosa la nostra petita aportació) ha arribat a Kinshasa, i en aquests moments està en bones mans i camí de Goma, on es viu un situació desesperada per l'afluència massiva de refugiats. Tristament sembla que la RD de Congo ja no és notícia en els informatius.
Notícies d'Etiòpia
La Casa de La Dona, o Sietoch bet en amharic.
On les dones puguin tenir accés a l'educació, a la formació, a la sanitat, a l'assessoria jurídica.
Un refugi on puguin sentir-se segures i a gust. Estem perfilant el projecte, així que tota idea serà ben rebuda.
I els nens de Yeka ja tenen els seus uniformes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
