Quan repàs en la meva ment l'evolució de Mediterrània i com ha arribat al nivell d'efectivitat que té amb tan pocs recursos, em sorprenc cada vegada.
Érem 6 al principi i solament disposàvem d'una mica de diners que cadascun de nosaltres havíem posat en el compte per arrencar. Actualment estem ajudant a mes de 2500 nens a 2 continents. No ha estat fàcil i en ocasions, com molts sabeu, ha estat fins a perillós mantenir els programes. Ens hem enfrontat a corrupció, comportament mafiós, amenaces clares contra la integritat física, amenaces vetllades i actituds intimidatorias. Durant la trajectòria de Mediterrània han aparegut i ajudat moltes persones meravelloses. Algunes d'aquestes persones han deixat l'organització perquè el seu destí els ha portat per altres camins i uns altres han seguit construint i donant vida als programes que es van desenvolupant.
Podem dir que malgrat la crisi, mes rera mes complim amb tots els nostres compromisos. La crisi no ens ha parat, però si que ha reduït la nostra capacitat operativa i d'expansió i ha portat a moltes nits de mal dormir. En ocasions hem hagut d'ajustar algun programa o àrea d'un programa per així garantir la continuïtat dels mateixos cosa que no ens ha agradat haver de fer però no hi havia opció.
Una cosa bona que ha sortit de la crisi és el fet que cada vegada més les ONGs treballem juntes ajudant-nos i compartint articles, coneixements i voluntaris. El rol dels col·legis, escoles, guarderies i instituts cada dia és més i més important en organitzacions com la nostra. En col·laborar amb Mediterrània molts d'aquests centres acadèmics aprofiten per ensenyar solidaritat, organització, publicitat, treball en equip i fins a com fer vídeos publicitaris als seus alumnes. He conegut nois que han crescut amb Mediterrània. La veuen com una entitat que sempre esta aquí, ajudant als necessitats i a la qual els seus pares ajuden i ells en els seus col·legis també. M'enorgulleix pensar que hem servit per "normalitzar" la solidaritat com a part quotidiana de la vida per a molts nois i noies del primer món.
Com bé és sabut tots els que formem part del motor de Mediterrània som voluntaris. Cadascun que està actiu aporta el temps que pot a l'entitat. Mediterrània no paga salaris al primer món i això ens ha permès dedicar tots els nostres fons als programes. Però al mateix temps ha tingut l'inconvenient que l'ajuda humana necessitada no sempre ha estat present, la qual cosa ha posat en ocasions molt pes sobre poques espatlles. Encara així tot ha seguit para endevant i en aquests moments en els quals la societat està molt sensible i motivada, estem collint molts i meravellosos voluntaris per als programes.
Us vull donar les gràcies per haver-nos ajudat a donar vida a un somni de companyerisme i per donar-nos l'esperança que puguem seguir creixent ajudant a més i més nens. El futur és seu i la petita ajuda que els puguem donar sobretot als seus moments de màxima vulnerabilitat i necessitat marca la diferència.
Una abraçada,
Michael Stoma
