Visió de futur

VISIÓ DE FUTUR EN COL·LABORACIÓ AMB MULTIÓPTICAS

A poc a poc va cobrant forma el programa de salut visual que vam emprendre aquest estiu, gràcies a la col·laboració de l'optometrista Margarita Canyellas i la seva mediació amb l'empresa per la qual treballa, Mutiópticas.
Fins al moment, i amb la coordinació de la voluntària María Dolores Aguiló, s'ha revisat la vista a 16 poblenses, dels quals 7 han necessitat ulleres, donadas per la Fundació Multiópticas.
Estareu amb nosaltres que aquest tipus d'accions, encara que petites, són tremendament efectives per a les persones la situació econòmica de les quals condiciona alguna cosa tan vital com veure. Va ser la història explicada pel fill d'una anciana la que ens va moure a preguntar-nos si les persones a les quals procurem aliment o roba veuen correctament la pissarra a l'escola, la televisió o poden llegir un llibre sense que les lletres o imatges rellisquin o juguin a descol·locar-se. Ella, que no sortia al carrer perquè al no veure s'ensopegava i per la seva avançada i delicada salut podia trencar els seus ossos, ens va obrir els ulls i així, en cadena, els de els voluntaris i professionals de la visió.
Ara falten unes baules per tancar el cercle de la solidaritat: algú que s'ofereixi a conduir de Sa Pobla a Palma als propers candidats a graduar la seva vista, ja que cap d'ells condueix o té cotxe. També es necessitaria finançament per a la gasolina i el pàrquing del voluntari. Alguna idea o aportació? Totes ben rebudes.
Però abans del curt i canvi volem donar novament les gràcies a Marga i a Multiópticas per la seva generosa col·laboració, petits gestos que serveixen per embellir i dignificar el nostre món.

Eman

Us acordeu d'Eman o Iman, la nena operada d'espina bífida? DONCS EN AQUEST VIATGE HE TINGUT L'ALEGRIA DE VEURE QUE CAMINA! El pronòstic no era bó en aquest sentit però aquí està ella, demostrant que en medicina a diferència que en mates 2 + 2 no són sempre 4. Amb ella inaugurem també la ruta de les ressonàncies que és com al camí de Sant Jaume però menys bonic: ella necessitava una cranial per veure que no té hidrocefàlia i una lumbar. Va acudir primer al centre on van ser els nens de la Rainbow però no van voler calmar-la (com van fer amb els altres) . Li van donar una dutxa i van dir que així es dormiria (????) però és clar, no es va dormir sinó que es va espavilar més encara, li van dir a la mare dorm-la com si això fos fàcil amb una nena superactiva de dos anys i mitj  (the terrible two), doncs res, viatge fallit, ens van dir que a l' Enmanuel hospital feien ressonàncies, doncs vam ser i res de res, és un hospital psiquiàtric molt precari, vam anar a una higher clinic que té de tot, li van donar diazepam per via oral però la nostra Eman ha sortit molt canyera i no volia dormir-se, li van intentar punxar en vena a la pobra però res tampoc, amb això van passar 7 hores, llavors ens va dir el radiòleg portau-la al Bethel hospital que té anestesistes que la poden dormir, i en això va  !I es dorm! la van ficar en el tub, van acabar la cranial, i quan anaven a començar la lumbar, la traïdora es desperta! ayyys , així que hauran de tornar i fer-la quan es dormi...
!Però Eman camina! Com li va a canviar la vida amb això...La resta són anècdotes...

Les obres del carrer

Després d'un any d'enviar els diners van començar les obres del carrer d'Abugida, una de les artèries principals d'Akaki Besekia. Mai és massa tard si el resultat és bó, el carrer estava intransitable i era un focus d'infeccions principalment en època de pluges, ara estarà canalitzada i asfaltada amb llambordes. Ens hem compromès a enviar 10000 euros en successius terminis a mesura que les obres avancin, de moment hem enviat els 3000 primers.