En cada viatge que fem a Etiòpia també ens reunim a Abugida amb les famílies apadrinades perquè apadrinar a un nen és apadrinar a una família.
Apadrinar no vol dir mantenir a una família i que aquesta es tombi a la fresca.
L'apadrinament els permet viure moltíssim millor perquè aquestes famílies que vivien anteriorment en extrema pobresa compten amb una quantitat fixa cada mes i a partir d'aquí tots i totes excepte els malalts treballen en el que poden per augmentar els seus ingressos.
Fins i tot els malalts treballen quan les seves condicions l'hi permeten. Molts i moltes estan ara més forts perquè ara poden menjar millor.
Per ex. tenim a una mare malalta crònica que, gràcies a l'apadrinament, ha pogut posar un petit lloc de venda de cereals al mercat i està superfeliç.
El programa d'apadrinaments per sort marxa molt bé.
Tenim padrins i madrines que estan aquí des del principi donant un exemple de constància i compromís, i uns altres i unes altres que s'han incorporat després. Amb molt escasses baixes que per sort sempre s'han cobert en un termini curt, termini en què l'apadrinament ha continuat amb el fons de reserva destinat a cobrir aquestes eventualitats.
En temps de crisi sabem que 24 euros és un quantitat important per a molts i moltes i per això estem doblement agraïts.
S'ha portat l'esperança a moltes famílies (53 en aquests moments) i fins i tot els apadrinaments han permès que moltes d'aquestes famílies no es desmuntessin per motius de pobresa, i que alguns nens no s'anessin a l'orfenat o al carrer en quedar-se sols al món.
Moltes gràcies a tots els padrins i madrines .
