Què es pot adquirir per 24 euros al mes, menys d'1 euro al dia? Un llibre o una pel·lícula o un petit capritx, una sortida al cinema amb un amic? I també un veritable alleujament i una esperança per a una família a Addis Abeba que amb aquests 24 euros al mes passa de viure en una pobresa inimaginable per a nosaltres a poder enviar als seus nens a l'escola en comptes del carrer a mendigar.
Mediterrània, ONG fundada en 1999 a Mallorca amb l'objectiu de dur a terme programes mèdics i socials als països més desfavorits, principalment a Etiòpia, fins a finals del 2009 va ser poc inclinada a organitzar un programa d'apadrinament en la convicció que els diners dels seus socis era millor invertir-ho en programes que beneficiessin no a un nen concret i a la seva família sinó a tots els nens, i per tant a totes les famílies, en situació de necessitat. A les escoles amb les quals Mediterrània treballa, per exemple, són admesos els nens de les famílies més desfavorides d'Akaki kaliti, la subcity mes pobra d'Addis Abeba, una de les ciutats més pobres del món. En aquestes escoles Mediterrània és responsable no solament de l'educació i cura i atenció mèdica dels nens sinó també d'oferir-los tres menjars al dia perquè puguin desenvolupar-se sans. Però Mediterrània va anar descobrint que entre els més pobres també hi ha graus i que alguns nens i les seves famílies en situacions especialment desesperades necessiten una mica més per seguir sobrevivint junts, perquè les seves mares soles o vídues, o si són orfes de pare i mare les seves ties o les seves àvies no vegin com la menys dolenta la tràgica opció de renunciar ells i que els nens acabin treballant en condicions d'esclavitud o lliurats a orfenats per ser destinats a l'adopció internacional àdhuc tenint la seva pròpia família que els vol. Això és el que ens demana l'ONG Mediterrània, que considerem la possibilitat d'apadrinar a un d'aquests nens perquè tingui un present i un futur en la seva família i en el seu entorn.
24 euros per a una família etíop és un sou molt modest, la diferència entre la pobresa més absoluta i tenir què menjar. Els nens apadrinats no els tria l'ONG sinó l'escola , que coneix molt bé la situació dels nens i les seves famílies. Molts dels nens apadrinats són orfes a càrrec d'una àvia anciana que no pot alimentar-se ni a si mateixa o fins i tot d'un germà o germana major, altres nens viuen amb el seu pare o la seva mare vidus i malalts de sida, els qui ben alimentats poden resistir el tractament mèdic i tenir una millor qualitat i esperança de vida, altres nens són ells mateixos seropositius... Cada cas és un drama. Una vegada que els nens han estat triats per l'escola com a candidats al programa d'apadrinament Mediterrània comprova la seva situació in situ i posteriorment realitza seguiments periòdics i visita les seves cases per comprovar que de debò segueixen necessitant aquesta ajuda i que els diners serveixen per millorar les seves vides.
De què puc prescindir per poder apadrinar a un nen o nena i a la seva família per 24 euros al mes? Alguns apadrinadors es plantegen aquesta pregunta. Emma, per exemple, en el seu blog Àfrica al món explica que va calcular que llevant-se el petit luxe de prendre el seu cafè matiner en una cafeteria podia permetre's el gran luxe d'apadrinar, de regalar esperança a una família. Des de llavors, segons ella, aquest cafè que ara es pren a casa en comptes d'en una cafeteria li sap millor que mai.
Diverses vegades a l'any els apadrinadors reben notícies dels nens apadrinats i de les seves famílies, també fotos i dibuixos dels nens i si ho desitgen poden escriure'ls cartes o fins i tot visitar-los si viatgen a Addis Abeba: "Rebre la foto d'un nen apadrinat em semblava al principi alguna cosa frívola, ho confesso, però quan vaig veure la de les meves filloles etíops em vaig emocionar, vaig sentir que era necessari aquest vincle. I vaig sentir una gran responsabilitat envers aquests nens. [...] Es tracta de justícia social", comenta Emma. Sandra, que també es va decidir a apadrinar, escriu un comentari en el blog de Mediterrània (http://mediterraneaong.blogspot.com): "He tingut la sort de conèixer en persona al meu fillol i a la seva àvia i ara els dos tenen un lloc en la prestatgeria del meu saló, al costat de les fotos dels meus éssers més volguts, i en el meu cor." Com elles, altres apadrinadors senten que aquest vincle, aquesta responsabilitat, ha ampliat el seu món i els proporciona una gran satisfacció. Cada apadrinador viu o expressa la seva motivació d'una manera diferent. Stefanie, per exemple, va conèixer durant un viatge a Addis Abeba a una d'aquestes mares desesperades, vídua i malalta de sida, i també va escriure els seus pensaments en el blog de Mediterrània: "Jo tinc la sort que, si em passés alguna cosa, no deixaria a la meva filla indefensa. I solament vull que aquests pares sàpiguen que si escau serà igual."
Els qui decideixin donar-se el luxe d'apadrinar poden posar-se en contacte amb Victoria, encarregada dels programes de Mediterrània a Etiòpia escrivint a mediterrània.ong @gmail.com. Aquells a els qui espanti el compromís amb una família concreta potser prefereixin simplement fer-se socis de Mediterrània. En qualsevol cas i d'una manera o un altre els seus diners arribaran íntegrament als més necessitats, ja que Mediterrània és una ONG sense despeses en seus o empleats, els qui treballen en ella ho fan com a voluntaris.
Lurdes Escario.
