Signem un altre conveni important

Mediterrània i l'Associació espanyola contra el Càncer signaràn un conveni que faci més fàcil que nens oncológicos etíops puguin venir a Mallorca per a ser tractats de la seva malaltia.
S'han ofert a ajudar-nos amb allotjament, contactes , el seu personal d'infermeria i transport.

Mykias també vindrà a operar-se

Estem molt contents de poder dir-vos que Mykias vindrà a operar-se a Son Dureta al mateix temps que Martha.
Mykias és un xaval d'11 anys, amb una vida difícil però que no ha esborrat el seu permanent somriure i les seves ganes d'estudiar.
Mykias té un quist cerebral des del seu naixement que ha anat creixent (en aquests moments és gran) que li ha anat causant problemes al caminar, mals de cap, vòmit i altres símptomes.
Mykias no pot operar-se a Addis Ababa a causa del cost i inexistència del material necessari per a l'operació i a l'alt índex d'infeccions intrahospitalaries, agreujades quan es fa una craneotomia.
Ara toca accelerar papers per ambdós costats...
Mykias té la carta de sortida des de fa tres anys.

Mediterrànea, l'Hospital de Son Dureta i IB3

Ahir vam tenir una entrevista amb el director mèdic de l'Hospital Són Dureta, Dr. Serra.
Estan preparant un conveni que signarem ambdues entitats.
El conveni és per a portar nens a operar a l'Hospital de patologies no tractables al seu país d'orígen, i per a enviar sanitaris al Tercer Món.
El procés de Martha segueix la seva marxa i en uns dies sabrem si Mykias pot venir (l'hospital ha donat el seu vist i plau però estem pendents de l'opinió del neurocirujà)
Tenim moltíssimes ganes de dir que Mykias també ve.
Volem des d'aquí donar les gràcies de tot cor al Dr. Serra i a la resta de professionals que faràn possible que Martha (i tant de bo també Mykias) es tractin a l'hospital Són Dureta.
En un altre ordre de coses, ens ha cridat IB3 -la televisió autonòmica balear- per a fer-nos una entrevista, pel que aquest pròxim divendres dia 24 d'abril serà entrevistada a IB3 la responsable dels programes de Mediterrània a Etiòpia. Serà al matí a això de les 10 0 10.30.

Caja Navarra

L'Obra Social de Caja Navarra ens ha donat aquest any 5.210,42 euros per al nostre projecte de "Escoles en Etiopia"
Moltíssimes gràcies a Caja Navarra i als/les qui ho heu fet possible.

BONÍSSIMES NOTÍCIES: MARTHA

Hola, gent de Mediterrània:

La nostra petita ONG es troba a punt d'iniciar una nova marxa: portar a Mallorca nens etíops amb patologies no operables a Etiòpia i que aquí rebran tractament quirúrgic.
El pròxim dia 22 d'abril signarem un conveni amb l'hospital de So Dureta.
I el pròxim juny portarem a la nostra primera nena: Martha.
Martha té 10 anys i és veïna de Yeka.
Martha té 4 germans més.
La seva família té uns ingressos aproximats d'uns 25 euros al mes.
Martha sofreix d'una greu cifoescoliosis (desviació de la columna) que si no s'opera pot acabar en un 100% de desviació, amb possibles problemes respiratoris i fins i tot dany a la medul·la espinal. L'única possibilitat que té de dur una vida normal en el futur és ser intervinguda quirúrgicamente.
A Etiòpia no la poden operar, ja que solament el material emprat en l'operació ascendeix a 12.000 euros, així que a l'Hospital Black Lion li van donar la carta de sortida a l'estranger, carta que per desgràcia donen a molts sent poquíssims els què poden tractar-se fora, ja que no és solament trobar un hospital que admeti operar-te sense costos, sinó que al ser una menor viatja amb una adulta acompanyant (en aquest cas la seva mestra) existint el cost dels visats, dels passaports, dels bitllets i l'allotjament d'ambdues.
Despeses totes elles impensables per a una família etíop humil.
A més en el cas de Martha i a causa de la seva desnutrició i al fet que és una operació important ha de posar-se forta d'aquí a juny menjant una dieta rica en proteïnes a més de suplements dietètics proteics.
Doncs bé, tot està solucionat, gràcies a la generositat de les següents persones i entitats:
Martha està posant-se fort, gràcies a la generositat de dues sòcies gallegues.
Una casa de material mèdic ha tingut la generositat de donar el material valorat en 12.000 euros.
Hi ha un hospital, Són Dureta de Palma de Mallorca disposat a rebre-la.
Un cirurgià ortopèdic infantil que l'operarà, que a més d'un gran professional, és un home sensible i humà que ha fet possible que Martha vingui.
Un soci de Mediterranea molt generós que pagarà els bitllets de les dues.
I la secretària de Mediterranea, que les allotjarà durant els seus dos mesos d'estada, abans de l'operació i després d'ella. El temps d'estada és tan llarg perquè el cirurgià vol estar segur que no hi hagi complicacions postoperatòries que suposarien un problema allà a Etiòpia.

Faltar-nos ens falta encara una companyia d'assegurances generosa, ja que perquè els donin el visat els obliguen a tenir una assegurança.

En el meu pròxim viatge tornaré acompanyada de Martha i la seva mestra.
La seva família està tan feliç que no tenen ni paraules per a expressar-ho.
I el nuvi de la mestra està molt gelós...

I tant de bo que dintre d'uns dies puguem donar la notícia que no és sol Martha la qui ve, sinó que també ho fa Mykias, un nen de 12 anys de la seva mateixa escola i que té un quist cerebral que li causa greus problemes de mobilitat (la seva mamà, prima i fràgil se'l carrega a l'esquena per a poder moure-lo) dolors forts de cap, convulsions i vòmits.
Mykias és el millor estudiant de la seva classe.

Mykias té la carta de sortida a l'estranger de l'Hospital Black Lion des de fa tres anys, temps aquest en el què el quist ha anat creixent.

Estem a l'espera de l'opinió del neurocirujà per a veure si és operable.

La informació sobre Martha i Mykias i les fotos conten amb el permís de les seves famílies.

Històries d'Addis: Negistu

Davant de l'hotel Awraris, on ens allotjàvem, hi ha una cafeteria. Allí anàvem a parar cada matí mentre esperàvem al nostre traductor.
I allí vam conèixer Negistu.
Negistu és un nen que ens va semblar que tenia al voltant de 8 anys, amb ambdós peus zambos i que s'arrossegava pel sòl assegut i recolçat en les seves mans que calçava amb unes sabatilles de plàstic.
Era un nen molt simpàtic i somrient. Li preguntem si volia un monopatí per a poder desplaçar-se lliscant-se amb ell i ens va dir que sí. Clar està que no sabia el que era, cosa de la qual ens vam adonar quan no trobàrem un sol monopatí en tota Addis.
La nostra segona opció va ser encarregar una taula amb rodes a un fuster.


Però la imatge de Negistu arrossegant-se pels carrers no deixava de rondar-nos pel cap.
Decidim, si així ell ho volia , ajudar-lo médicamente.
Després d'una investigació pel llarg carrer de l'hotel descobrirem que vivia en un poblat abocador que hi havia gairebé al final del carrer.
Allí ens endinsarem, acompanyades del nostre traductor, un home més bó que el pa i amb més paciència que el Sant Job.
Localitzarem preguntant (o més bé preguntant ell) la barraca on vivia Negistu. Ens van dir que havia sortit, i els vàrem dir als qui compartien la barraca amb ell i amb el seu germà que tornaríem al dia següent.
Les persones que habiten el poblat abocador provenen gairebé totes de la zona de Gojam. Moltes dones, moltíssims nens en condicions paupèrrimes i insalubres. El poblat de "Slumdog millionaire " és luxe al costat d'aquest.
Vàrem tornar al dia següent i Negistu no hi era. Així fins a cinc vegades.
Decidirem tornar per última vegada i quan arribàrem a la barraca el vàrem veure assegut.
I que va fer? Va sortir corrent com ànima que duu el diable, amb els seus peus zambos, però corrent. Al veure's enxampat en l'engany va desaparèixer entre les barraques del poblat.
El nostre traductor es va empipar amb ell moltíssim (ell, que ja pensava contactar amb un amic seu metge ortopedista per a veure si podia realitzar l'operació del nen)
Segons ell, aquest nen és un mentider i de major serà una mala persona, perquè viu enganyant.
Nosaltres personalment ens alegrem molt que pogués caminar i córrer, encara que fora amb els seus peus zambos.
Serà veritat que la moral pot ser un luxe?
Adjunt imagenes d'algunes "cases" del poblat i de la casa de Negistu.

La millor estudiant

Es diu Kediya i té al voltant de 60 anys. Acudeix a classe cada dia sense falta i és la "empollona" del grup.
Fa poc que la seva néta (d'uns 18 anys) acudeix també a les classes d'alfabetització per a adultes en l'escola d'Abugida, Akaki. Kediya li dona cada brega quan no sap alguna cosa...
Aquestes dones formen part del grup de 60 dones i alguns homes que acudeixen a la classe d'alfabetització d'adultes: faci sol, plogui o troni sobre Akaki.
Algunes acudeixen amb els seus bebés en braços.
El saber llegir i escriure ha ajudat al fet que recuperin la seva autoestima. Elles ho expressen amb paraules: "Abans érem unes ignorants i gràcies a aquesta oportunitat ara podem desenvolupar-nos molt millor a la nostra societat"
I les classes a més de servir per a aprendre també serveixen de lloc de reunió per gaudir de moments agradables en la seva difícil vida.

La casa de la Dona és ja una realitat

Hola, gent de Mediterrània:
Recent arribades d'Etiòpia, podem dir-vos amb gran alegria que la Sietoch bet (Casa de la Dona) és ja una realitat.
No ha estat fàcil (Etiòpia és complicada i imprevisible) i aquesta realitat ha estat possible gràcies a un acord que hem signat amb l'organització Tsotawi Tekat Tekelakay Mahiber (TTTM), una organització etíop dedicada a lluitar contra la violència de gènere.
Aquesta organització té l'únic centre d'acollida per a dones maltractades que existeix a Addis, i a nivell "oficial" a tota Etiòpia.

Visitàrem el seu centre, i quedàrem admirades del treball que estan fent amb les dones víctimes de la violència de gènere.



La directora de TTTM és la Maria Munir, una gran lluitadora pels drets de la dona a un país on laquesta es troba relegada a l'últim plànol.
El coordinador de TTTM és el Nebyu Mehary, que trenca amb la imatge prototip de l'home etíop.
TTTM utilitzarà la nostra casa per a organitzar i realitzar tallers destinats tant a dones del seu centre d'acollida (el centre està en un lloc secret, i per tant no es poden realitzar activitats obertes allí) com a altres dones.
Començarem amb un taller d'alfabetització, al que aniràn 20 dones, i un altre de formació de mainaderes professionals, al que aniràn 20 dones també, 40 dones en total per a començar, amb torn de matí i tarda .
TTTM es fa càrrec del maneig del centre . TTTM també donarà assistència legal a les dones que ho necessitin en un espai de la casa.

Mediterrània posa la casa, l'equipament necessari -tant del mobiliari com del material per als cursos- el sou de les instructores dels tallers, del comptable que durà els comptes, i del transport i desdejuni o berenar de les dones que aniràn als tallers, així com del manteniment (neteja i vigilància) de la casa.


TTTM ens enviarà informes mensuals de la marxa de la casa i dels comptes.
Esperem que la col·laboració amb TTTM sigui llarga i fructífera. La impressió que tenim d'ells/es és molt bona, ja que en aquests dies de col·laboració i coneixement mútuu ens hem trobat amb persones molt compromeses, molt treballadores i que funcionen a tota màquina.
En un futur ambdues organitzacions tenim la intenció d'obrir a la casa una consulta mèdica destinada a la salut de les dones.
Adjunt fotos de la signatura de col·laboració, del trasllat del material i dels mobles a la casa.
També tenim altres novetats que anirem publicant en el blog.