Un dia... rodó

Hola! Aquí estem els "bombons" de l'escola Abugida disposats a mostrar-vos el bé que ho passem en la guarderia. Els primers dies ploràvem un munt, perquè trobàvem a faltar a les nostres mamàs, a les quals sempre havíem estat aferrats. Tan aferrats que anàvem amarrats a la seva esquena amb una tela! Però mami no podia treballar perquè aquí l'escola comença als 7 anys. Encara sort que existeix aquest oasi a Etiòpia.

En uns dies deixàrem de plorar perquè descobrirem que mamà torna a buscar-nos sempre i que aquí ens estimen un munt. Això és un món màgic, ple de joguines, de seños afectuoses, de menjar bó, de roba neta, de música, gronxadors, contes, titelles i molts amics com jo amb els quals jugar!

A mi m'encanta jugar a les pilotes! És l'estona que més m'agrada del matí! En realitat, a tots ens torna bojos. De sobte les seños es miren i diuen alguna cosa així com "pilotes". Llavors treuen un munté de pilotes (en el meu idioma kuas) unes grans i altres petites, unes de gomaespuma i altres inflables, totes blenes perquè no ens fem mal, i ens posem contentíssims.

Al principi no sabíem molt bé jugar amb les pilotes. Solament els majors de la colla. Ara ja xutem, les llancem i les rebem (això àdhuc ens costa) anem a per elles i les hi portem a la seño, rodem sobre elles mentre ens aferran. Ens ho passem bomba!

Ja no em passo el dia pegat a l'esquena de mami. Ara jugo a les pilotes una bona estona cada dia! I se m'oblida que abans estava trist, que estic malalt, o la gana que vaig passar. Crec que aquestes pilotes són màgiques. Sí, això crec.

Hem sentit a les seños de pell blanca parlar entre elles (amb aquestes paraules rares que usen) dient "aquests me'ls va comprar la meva germana, aquells me'ls va regalar la meva compi Mª Carmen i aquests m'ho va donar Gema". Jo no sé els qui són aquestes, no m'assabento de res d'això, però m'ho passo en gran amb els meus amics jugant i crec que aquestes a les quals nomenen tenen alguna cosa que veure que jo em senti tan feliç. Què rebé!

I d'ells, quí s'en recorda

I d'ells, quí s'en recorda?

Rar és qui no es commou quan veu un nen malnutrit, malaltet ... Per això, i perquè en ells està el futur, moltes ONGs atenen a la infància. Però hi ha altres persones que sofreixen igual la pobresa d'un país. Els ancians.

A Espanya els majors tenen el seu sistema de pensions, el seu sistema sanitari... i fins a ofertes de viatges. A Etiòpia pràcticament tots els ancians tenen... tenen gana, tenen fred, tenen malalties que no van a poder alleujar amb medicines, tenen dolors que tampoc van a poder alleujar...

L'altre dia caminant cap al mercat, ens va sortir a la trobada una vaileta, tota arrugadísima, tota harapienta, tota somrient... i venga petó, i venga abraçada, i venga salutació, i volta a abraçar, i reverències, i més petons... Jo alucinaba, somreia i retornava les abraçades, impressionada pel cos menut... pur esquelet. La senyora estava obstinada a convidar-nos a menjar a la seva casa.

Caminar per Akaki sent blanca és passejar a Mediterrània, l'ONG amb la qual vam venir. Aquí els únics blancs que arriben vénen a l'escola de l'ONG. De manera que al veure'ns, persones blanques, hi havia qui ens cridava "Victoria!". Imagineu quant l'aprecien!

Així que la vaileta ens abraçava volent abraçar a l'ONG, a Victoria... I és que Mediterrània també dóna resposta a aquestes persones.

Carta rebuda de l'edir Ferrocarril, barri dels ancians:

L'objectiu d'aquesta carta és fer-los arribar un informe dels ancians.

Com vostès saben l'ong de vostès en col·laboració amb l'Edir del bari Ferrocarril, havíem acordat ajudar als ancians que es troben en alguns casos crítics, i uns altres que es troben sols sense l'ajuda de ningú. La pensió, si la cobren, no els basta per sobreviure en les condicions actuals del nostre país.

L'ong de vostès ha seleccionat a 13 ancians dins de varis que hi ha en el nostre edir més necessitats, a aquests 13 ancians se li va lliurar els diners autoritzats per vostès durant els mesos de juny i juliol segons està establert en la llista que ens van manar a través del Dr. Zerihun, així mateix hem lliurat aquests diners en presència de lligo Chalsisa.

Aquesta ajuda per a aquests ancians ha estat de gran importància , perquè ha salvat a molts d'ells de sortir al carrer i a l'església a mendigar, a més després de l'ajuda hem vist canvis en els beneficiats, des de la cura del seu estat higiènic fins a observar canvis en els seus rostres que abans no es veien, en la cara d'aquests ancians ja no es veu la cara de tristes, si no una cara de felicitat per dir la veritat Mediterrània amb la seva ajuda li ha retornat la felicitat a aquests ancians.

En cada centre de l'edir i al carrer els ancians parlen de vostès i demanen salut, pau per l'ong i els seus col·laboradors.

Nosaltres el comitè de l'edir i tots els membres també volem donar el nostre agraïment en nom dels nostres amics, pares i mares per l'ajuda que els estan fent.

Finalment volem demanar a vostès al fet que estenguin la seva ajuda al nostre barri que és un barri de molta necessitat d'ajuda, esperem les seves respostes, quan vostès vinguin veuran els canvis que li hem explicat en aquest informe en persona.

Seguim manant el nostre informe mensualment.

Moltes gràcies, salut i pau per a Mediterrània.

El comitè de l'Edir del barri del Ferrocarril

dia 26/11/ 2002 (data del calendari etíop, vuit anys enrere del nostre).

Foto: una de les ancianes seleccionades per rebre l'ajuda de Mediterrània el dia que es va fer la selecció, casa per casa, història trista després d'història trista.

Temps de lectura

TEMPS DE LECTURA

Hola a tots! Els bombons d'Abugida volem tornar a ensenyar-vos una mica del nostre màgic oasi a Etiòpia. Aquesta vegada venim amb molt de conte! I és que us anem a parlar que tenim un munt de llibres infantils. Un dels animals, un altre de Pocoyó, un altre d'una mamà que busca al seu bebè, uns altres de formes, de colors, de nombres...

En realitat nosaltres no havíem vist un conte en la nostra vida. Els hem descobert ara que les dues seños descolorides han vingut a engegar la nostra guardi. Elles van portar del seu país un munt de llibres per a bebès, gairebé tots de plàstic o de tela perquè no pesessin i així poder ficar més coses en aquestes maletes que van portar plenes de regals per a nosaltres. I estem gaudint-los moltíssim! Quant ens agraden!

Tots els dies tenim una estoneta de lectura. Bé, en realitat llegir, el què es diu llegir... nosaltres no llegim. Això anem a aprendre-ho ben aviat, gràcies a que Mediterrània ens ha donat plaça en aquesta escola. Als 4 anys començaran a ensenyar-nos les lletres en l'alfabet amhárico i en l'anglès. I de seguida aprendrem, perquè des de petitets ens estan ensenyant un munt de coses i tenim els caparrons preparats, llestos, ja!.

Al meu amic Amen, el més grasonet del col·le, li encanten els de Pocoyo. El meu amic és seriot. Potser perquè les coses a casa són difícils. El seu papà va abandonar a la seva mamà quan ell va néixer. Així que viuen amb l'avi (la seva àvia també va morir) que no té treball. I amb la seva tita que està malalta. Així que Amen gaudeix quan agafa el seu llibre favorit perquè deixa de pensar en coses de majors per una estona. Solament veu els dibuixos i imagina històries meravelloses.

A mi m'encanta aquest que al final té un mirall. El primer dia em vaig pegar un esglai de mort quan vaig veure moure's un nen a l'última pàgina. Tot sembla possible al món dels blancs! I ara em moro de riure quan em veig

Ves que no sóc maco! I després vaig pegant la meva cara a totes les pàgines a veure si amb setrobar-me més vegades.

Les seños blanques també han ensenyat a les cuidadores a explicar-nos els contes amb entusiasme i alegria. Ara ens diuen els noms dels animals que surten a cada pàgina, tots imitem els sons que fan, assenyalem els dibuixos... ens ho passem en gran veient-los junts! Tinc un munt de ganes de ser major i saber llegir.

Elles (i ell) sí que valen

Aquest és el primer estiu que hi ha classes per a adultes, moltes de les alumnes que van durant el curs ens van demanar poder continuar a l'estiu per reforçar i ampliar els seus coneixements. Tenen ganes d'estudiar i de progressar.

Quan els nens surten de l'escola, arriben adultes que se sentan calladetes, al banc de l'entrada a esperar.

Adultes amb les seves llibretetes i el seu boli que, quan et veuen, s'aixequen i baixen el cap per saludar mostrant respecte.

I és que l'ONG Mediterrània, no només fa tot el que us he vingut mostrant aquests dies amb els nens, els nostres bombons de la guardi i tots els altres, fins que passen a l'escola estatal. També obre les portes de la seva escola Abugida a les tardes, quan les criatures ja no estan aquí, per oferir classes als adults de la zona d'Akaki.

La directora educativa del centre, Tsehay, i la nostra amiga Kedija, la mestra que té més alt nivell d'estudis aquí (inclosos tres anys a la universitat per fer classes a nens fins a 4 anys) s'alternen, un dia una i un altre l'altra, i els fan classes d'alfabetització (amhárico) de matemàtiques (ja veieu a la foto la pissarra) Inglés i de Ciències del Medi ambient (el que a Espanya seria el Coneixement del Mitjà d'ara o les Naturals d'abans).

Elles assisteixen a classe de dilluns a divendres, 5 dies a la setmana, d'onze a una (el que a Espanya seria de 5 a 7 de la tarda).

Quaranta-cinc dones i un home hi ha aquest estiu, amb moltes absències ara que plou i els camins es tornen difícils. Algunes són mares d'alumnes i altres persones alienes a l'escola que volen aprofitar aquesta oportunitat. Ve, per exemple, la filla d'aquesta seño de la qual us parlo. És la que està asseguda en primera fila amb el mocador blanc típic (netela) cobrint-li el cap. I després a casa li diu a la seva filla (i mestra) que li ajudi amb les tasques.

Persones que no es rendeixen, carregades d'il·lusió i esperança, que desitgen canviar el seu futur. O simplement, que desitgen compartir amb els seus fills aquestes estones de lectura en tornar de l'escola. En la seva treballosa jornada (cuina, renta roba, neteja la casa... tot amb poquíssims recursos) fan un buit -segurament llevant-li-ho al temps de descans- per aprendre. I sempre amb un somriure immens i moltíssima responsabilitat. Elles sí que valen!

Congratulations

CONGRATULATIONS

No és a EUA on més se celebren les graduacions. És a Etiòpia. Ja sigui a l'escola, en secundària o a la universitat, els etíops festegen aquest moment amb magnificència, tinguin o no recursos econòmics per a això.

El segon cap de setmana que vam estar aquí es va celebrar la graduació dels nens de la nostra escola. A les vuit ja caminàvem amb els preparatius. Globus, cartells, banderes, catifes, música... tothom s'implicava amb moltíssima il·lusió.

Les famílies orgullosíssimes, amb els seus millors gal·les, van començar a arribar i van ocupar els bancs. I els nens, d'uniforme, a les catifes que tant usen aquí.

Tots situats, els nens van començar amb les seves actuacions. Una cançó, un teatre en anglès, el ball del Waka waka de Shakira...

I van començar a nomenar als nens. Amb les seves togues i birrets llogats anaven passant a recollir el seu regal (tres quaderns i un boli). Els graduats, els nombre un de cada grup i de l'escola d'adults. Nosaltres, convidades d'honor, presidint l'acte, vam haver de sortir a fer lliurament dels regals, mentre els nens feien reverències.

Discursos... m'omple d'orgull i satisfacció... i les famílies van sortir a expressar el seu agraïment cap a Mediterrània per haver donat als seus fills aquesta oportunitat. Nens que no tenien més opció que la de créixer al carrer sense fer res, demanant, a la mercè de les màfies... nens que han estat anys recollits. Abugida els ha donat educació, cultura, aliment, roba, cures sanitàries... els ha portat de la mà fins ara. I no els anirà a deixar anar, perquè d'Abugida els nostres nens passen a Fitawrari, l'escola estatal de primària i secundària amb la qual també col·labora l'ONG (ha fet el menjador, el camí d'accés, les latrines, la dotació d'ordinadors...).

I després, sessió de fotos. I tots volien amb les blanques!

La d'a dalt a l'esquerra és Mulu, netejadora de la guardi. Quina careta d'orgull té! Congratulations!

Alguna cosa mes que una simple guarderia

Ara és un centre feliç on s'estimula als nens, a més de proporcionar-los higiene, cures, afecte i una bona alimentació.

Nouvingudes d'Etiòpia, rebem un mail d'Alejandra amb moltes ganes d'explicar-nos coses.

Sabem que entre els qui ens llegiu hi ha molts futurs i presents pares i mares de nens i nenes etíops, així que esperem que les "memòries " d'Ale -seguirem publicant- us puguin ajudar a saber una mica més del rerefons dels vostres fills i siguin una espècie de llaç més que us uneixi al seu país de procedència.

A manera d'introducció prèvia al mail d'Ale, ens agradaria dir que no és que hi hagi mala voluntat per part de les cuidadores, que són noies molt maques i les millors que vam poder aconseguir. Perquè no va ser fàcil trobar-les, elles vénen des d'Addis (menys una que era cuidadora dels melons, els nens de 2 anys) perquè en Akaki no trobàrem cap que complís amb els requisits mínims en les entrevistes que els vam fer, i aquestes a més tenien experiència prèvia en la cura de bebès.

Ens aterria la idea que la guarderia es convertís en un altre centre més d'amuntegament i infeccions transmissibles per la poca higiene i cures.

Perquè no hi ha guarderies tal com nosaltres les entenem a Etiòpia, hi ha orfenats i cases d'acolliment on les cures i la dinàmica són molt diferents, existint solament guarderies privades a partir dels dos anys i en molt escassos centres escolars i tremendament exclusius d'Addis .

El concepte d'estimulació del nen petit en general no existeix en els centres anteriorment esmentats (orfenats i cases d'acolliment) així com altres rutines necessàries per a un bon desenvolupament..

Per tant era encara més difícil el que s'entengués que aquests nens -els més pobres entre els pobres- devien ser cuidats com els tresors que són.

Ara i després d'aprendre, les cuidadores estan felices i orgulloses del seu treball, que és un gran treball: ni més ni menys que ajudar a criar i educar nens sans, estimulats i feliços en un país on ser nen és molt difícil.

La tasca d'Ale i María ha estat dura i difícil en molts sentits, !!però el resultat ha valgut la pena!!

I encara sort que van arribar en els següents dies de la inauguració de la guarderia...

Mail d'Alejandra:

Quan arribarem el primer dia tot eren plors, cuidadores estressades i bloquejades... fins a la netejadora o altres professionals del centre tiraven els ulls al cel quan passaven prop de la guarderia. Els nens bastonejaven la porta desitjant sortir i no deixaven de cridar a les seves mamàs. Les mares es veien preocupades quan deixaven les criatures tan atabalades. A l'hora de menjar, els plats tornaven amb menjar que no aconseguien donar als nens. EL joc era impossible, !perquè elles no sabien! El que s'avorria o estava cansat de plorar es dormia sense horari sobre el matalasset i aquí quedava sense més. Sempre hi havia una excusa per no banyar als petits. Les joguines caminaven barrejades, tirades pel terra, gens cuidades. No existien activitats organitzades ni intenció educativa... En fi, que ens van caure els pals del sombrajo quan arribarem.

Anàvem fent horaris que anàvem canviant segons elles anaven agafant agilitat i usant menys temps per a canvis de bolquer, menjars, banys... Tractant de no estressar-les però no deixant-les acomodar-se.

Prioritzarem entrenar-les en menjars el primer. I ho aconseguirem. Ara hi ha un torn fix de preparació de menjars, els plats tornen buits, les mans van rentades, no es comparteixen gots o plats, no sobra ou, carn o llenties (de fet, gairebé no sobra pasta o arròs) no hi ha empipaments, hi ha temps, música de fons, paciència i afecte.

Dominat això, ens centrarem en la higiene. I ho aconseguirem! Canviaren els bolquers amb agilitat, a tots, cada vegada que hi ha caca van al bany a netejar-los amb aigua i sabó, els revisen amb freqüència i dominen la situació. Per als banys, han fet una cadena de galledes curiosa i pràctica. Una galleda amb aigua calenteta, dos gibrells grans (com a banyeres, perquè banyen a dos alhora, un cadascuna) una altra galleda per buidar l'aigua usada de cada nen després del bany. I la rutina ben agafada: bany, assecats, cremes... i la directora supervisant, que m'encanta.

Superades les necessitats bàsiques, abordarem les activitats. Ha estat el més difícil, perquè són poc actives i perquè no sabien fer-ho. Vam haver de canviar la programació però van ser enxampant coses. !I va sortir! Vam fer cartells amb les propostes d'activitats. Els ensenyarem a jugar a la pilota, a fer encaixables, a fer jocs de rotlle, els comprarem cintes de cançons infantils i llibres amb lletra... Les aixecarem (ojú, quin treball!) i les vam posar a jugar. I els vam demostrar que si jugaven amb els nens, els nens no ploraven. I així era. Nois actius, divertits, organitzats... aprenent i creixent feliços.

Quan les activitats funcionaven, vam poder millorar la migdiada. Perquè ara sí, les criatures estaven cansades i tranquils i dormien bé. La migdiada matinal va caldre llevar-la per por de que s'eternitzés (cosa que passava) així que la d'havent dinat va millorar. Les criatures van enxampar de seguida el ritme. Ja ningú dorm al matí (ni tan sols Elisabet) ni ningú s'endormisca menjant. Això sí, quan el plat està buit, elles els netegen cara i mans i els tomben. I sembla hipnosis, un, dos, tres, !dorm! No és per obligació , és perquè porten en actiu !des de les vuit! I elles són genials dormint-los, tot cal dir-ho.

Quan ja les criatures les escoltaven i estaven tranquils en la guarderia, els ensenyarem a fer el rotlle de benvinguda (al principi els asseien i s'aixecaven a la porta a plorar). Les marionetes els encanten. Cada dia saluden a tots els nens pel seu nom, un a un, tocant-los... I ells alucinan. I si la seño es despista, !li roben la marioneta i juguen amb ella! Salutació, somriure, bon dia, cançó de benvinguda... !genial!

I abans d'anar-nos hem introduït el rotlle de comiat, del mateix tipus que l'anterior, per tancar la jornada amb afecte.

Les ensenyarem a tractar millor a les mares, amb respecte... M'encanta que quan una mare arriba tard, cridi a la porta i, si obre algú que no és la seva tutora, digui: "Beza?" (o la que li toqui). Les mamàs saben qui és la seño del seu nen. Per a això les quatre reunions tutorials van ser el truc. Això i la identificació alemanya per colors! Jeje! I a més, elles estan tranquil·les perquè tenen menys nens al seu càrrec. I els nens semblen pollets darrere de les seves seños.

Marcarem horaris rígids de menjars, entrada, sortida, migdiada i bany, per no deixar que es relaxessin (per exemple, al principi feien venir a les mares abans de l'hora).

Ha estat treballós i dificilíssim, hi ha hagut dies bons i dolents, alegries i empipaments, però sobretot ha estat GRATIFICANT perquè s'han aconseguit objectius sens dubte.

La ultima setmana les mares no deixaven de somriure i els nens de riure. Es tiren als nostres braços, juguen, ens busquen, NINGÚ PLORA, la porta roman moltes vegades oberta i cap nen s'interessa per sortir de la guardi... Abugida no és avorrida, Abugida és un oasi i en ella els bombons són feliços.

A hores d'ara, nosaltres creiem que està havent-hi una festa en Abugida per celebrar que ens hem anat.! Jeje! . Perquè ves que ens hem dedicat a gaudir! !Jeje! Allà van quedar globus de globoflexia, pintura de cara, adhesius i altres cosetes que no vam poder usar perquè calia treballar i treballar... !jeje! Per cert, repartim abans de venir-nos tot el material educatiu que portàvem per cada aula segons les edats.

En fi, que trobo a faltar als meus nens. Especialment, per què no dir-ho, al meu gatino (Elisabet) i al meu Miguel (Besifikad).

I QUE GRÀCIES! QUE MIL GRÀCIES!! QUE MILIONS DE GRÀCIES!! Que ens heu donat una oportunitat preciosíssima. Que jamas havíem viscut una experiència igual i volem que el sapigueu. Això no han estat vacances solidàries. Ha estat una cooperació en tota regla, meravellosa, útil de debò, activa, funcional... i no ens anem a cansar de trasmitiroslo.

Volem que sapigueu que estem empapadísimas de Mediterrània i volem seguir currando amb vosaltres (us ho heu guanyat!) en el que necessiteu per sempre.

Michel Germaneau

Des d'aquí volem fer-li un petit homenatge a Michel Germaneau , aquest enginyer jubilat assassinat per Al-Qaeda que als seus 78 anys va tenir el valor i la generositat de dedicar el seu temps com a cooperant al seu somni: una escoleta al Sahel nigerià, territori inhòspit on els hi hagi, terra del poble tuareg al que ell tant estimava.

Descansa en pau. Vas ser un home molt valent.

4rt mon. Mallorca. Resum

Resum: Programa de 4rt Món Mallorca Novembre 2009 fins a finals de Juliol 2010

En aquest període de temps un grup d'uns 30 voluntaris de Mediterrània ha col·laborat amb gran energia i entusiasme i gràcies a aquesta labor s'han proporcionat de manera constant aliments, roba, medicaments, joguines i material per a higiene personal a nord-africans, sud-americans, europeus de l'Est, i espanyols entre uns altres. Durant gairebé tot l'hivern es va repartir menjar per 1500 apats diaris. Donada la coneguda generositat dels subsaharians amb els seus, aquest menjar probablement va ser compartit per moltes més persones de les qui hem identificat.

Hem mantingut la nostra col·laboració amb centres com Zaqueo i Can Gaza.

Cap destacar que es va realitzar un gran esforç en la col·laboració amb Can Gaza, tant a promoure la seva autosuficiència com a millorar la seva capacitat per atendre als seus residents. Portem molts anys ajudant a ambdós centres i seguirem fent-ho sempre que puguem.

En referència al menjar distribuït, cap destacar que es van lliurar més de 26.379 kg d'aliments entre els quals s'incloïen 6,5 tones d'arròs i més de 6.180 litres de llet. La distribució dels aliments va ser la següent: 957 kg a Zaqueo, 7.000 kg a Palma Nova, 18.000 a Palma i uns 400 kg en Can Gaza.

El menjar lliurat incloïa: Oli, arròs, alls, mongetes, cubs de carn, cacao, cebes, pasta, fruita en conserva, farina, llet, sal, pebre, tomàquet en pot i pa de motlle. Al mateix temps es lliurava sabó, lleixiu, bolquers i detergent.

També vam posar en marxa 2 escoles on es van fer classes de lectoescriptura, castellà, anglès i informàtica. Això és molt important ja que millora la possibilitat de trobar un treball i un sentit als dies buits d'aquests aturats. Molts podran tornar als seus països d'origen i treballar de guies turístics o intèrprets. Els que coneixeu el Tercer Món sabreu lo bé que va trobar i emprar com a guia o traductor a una persona que parla la teva llengua.

La crisi desafortunadament no ha desaparegut i aquest hivern ens tornarem a trobar amb gent menjant de les escombraries, gent lluitant para no haver d'entrar al món del crim o de la prostitució per poder subsistir i gent que per motius varis no pot accedir als sistemes d'ajuda convencionals.

Gràcies a tot l'equip.

Michael Stoma

Diari de viatge a Abugida

AQUÍ us deixo el diari de viatge d'una de les nostres voluntàries sobre els seus primers dies a Abugida.

Que bé escriu aquesta noia, així que a prepareu els Kleenex.

Solament afegir com a resposta a alguna de les preguntes que ella es feia en aquests primers dies, que els nens viuen en barraques fetes amb fang i fems, o de llauna i plàstics. Que solament en algunes hi ha llum que enganxen des del carrer, i que en cap hi ha aigua. La cuina és comunitària igual que la latrina, si és que aquesta darrera existeix.

Per això els banys d'Abugida són els primers que estan prenent en la seva vida, !I que bé els senten!

Que ho gaudiu

Ancians d'Akaki

L'1 de juliol comencem a fer efectiu el suport a 14 ancians i ancianes en situació de risc social, per les seves baixes pensions o manca d'aquestes.

Aquests ancians, en el cas de dos homes, viuen amb les seves esposes, i en el cas de les dones, moltes d'elles estan a càrrec de néts orfes menors d'edat.

Els/les que no cobren pensió sobreviuen de la caritat dels veïns (també amb recursos molt limitats) i en el cas d'un dels dos homes que no té cap pensió (ni ell ni la seva dona) intentant treballar esporàdicament de guàrdia de seguretat (la qual cosa és una mica difícil als seus 75 anys)

Ancians necessitats a la zona hi ha moltíssims, però aquests han estat seleccionats (ja que per desgràcia, sempre cal seleccionar) per no tenir fills que els puguin ajudar. Hi ha tres ancianes amb greus problemes de visió i dues que no es poden moure amb prou feines.

En el cas dels qui tenen una petita pensió - que pot ser de 30 birrs mensuals, 1.69 euros- Mediterrània aporta la quantitat restant fins a 300 birrs en cas que la persona visqui sola, i 400 birrs en cas que la persona visqui en parella o amb nets. Aquestes són les quantitats que permeten sobreviure amb dignitat a Etiòpia.

Foto: lliurament dels diners, falten dues senyores que no van poder desplaçar-se i a les quals se'ls va lliurar els diners al seu domicili.

Darrer video de Mediterrànea

Si vols veure nostre ultimo vídeo prem AQUÍ

La guarderia d'Abugida en marxa, vols anar a l'Agost?

Hola, aquí us deixem les fotos de la guarderia amb els nens dins, hi ha 31, d'entre 1 i 2 anys.

Durant aquest més tenim dues voluntàries a Abugida, i les dues són un crack. Treballadores, intel·ligents, disposades, integrades, flexibles...estan ajudant moltíssim.

Ha coincidit amb l'engegada de la guarderia, la qual cosa ha estat molt bé ja que en ser aquesta una experiència nova per la curta edat dels nens i estar acostumades les cuidadores al treball merament assistencial (en treballar en orfenats, cases bressols, etc.) i no estimulativo-pedagògic, l'ajuda de les nostres dues voluntàries l'estan agraint molt.

Us transcric part dels mails de les nostres voluntàries, amb les quals estem en comunicació freqüent.

Hola, noies. La vida segueix sent limita aquí. Treballem bàrbarament, crec que demanarem setembre sense treball i sense sou! En aquest mailito vaig a centrar-me en la classe dels bombons i després us explico altres coses d'organització, diners, informàtica...

Avui vam estar en la classe d'aquests nens tota la jornada (excepte miniescapada per menjar injera). Ens cuiden molt bé i estem contentíssimes aquí. Les mestres són una dolçor, el personal de despatx (com jo ho crido) està sempre atent al que pugui fer-nos mancada) i els nens estan per menjar-los-hi.

Han volgut donar un dia més (avui dilluns) de període d'adaptació per no començar de cop després del cap de setmana. No ho veig gens malament. Així que el primer grup va venir de 8 a 10 i el segon de 10 a 12. A partir de matí entren tots a horari complet.

Demà els posaran els chandals-uniformes. Serà genial perquè els hi veu vestits poc adequadament l'activitat, el temps, amb la ropita trencada...

Els nens ploren el normal, donades les circumstàncies. Només hi ha una que no va arribar a calmar-se. Però no em preocupa molt perquè no la hi veu malalta (la infermera la va mirar per si de cas), va menjar (solament truita, però val) i va deixar de plorar quan va veure la seva mamà. Es va anar somrient!

Demà anem a fer passar a les mamàs a la guarderia. La veiem preciosa i diu Zeri que només algunes la coneixen. Tanco amb clau vengen a buscar-los les farem passar, els ensenyarem les instal·lacions, els explicarem el que es fa allí, els parlarem dels menjars? Es tracta d'apropar-les al centre, les veig tímides i seria bufó que sabessin on deixen els seus bebès (els encantarà).

El menjar dels nens és nutritiva i sembla agradar-li a gairebé tots.

La infermera em sembla una meravella. És encantadora amb els ninos, intel·ligent, atenta, ens fa de traductora (engonals amharico), ens ajuda molt... Adora als nens... I quan li vaig parlar de x com vih em va somriure còmplice i la va agarrar i li va pegar un petó de peli. I jo, que camino blandita amb la meva cadella em vaig desfer de veure-la. Em va dir que ella s'encarregarà de supervisar que els bibes de la nena vagin bé fets (de quantitat d'aigua i de llet, que estiguin bullits...). Bon fitxatge, si senor! Les activitats no s'estan duent a terme pel de el període d'adaptació. Tractarem d'iniciar-les matí i ja us anem explicant què tal va tot.

Si creus que Abugida pot ser el teu lloc de voluntariat a l'agost, escriu-nos i mana'ns el teu CV. Desafortunadament la voluntària d'Agost no va a poder anar, així que busquem a algú que sigui independent, voluntariosa, treballadora, creativa i amoldable. Ho posem en femení perquè la convivència és amb dones, i les dones d'allí prefereixen conviure amb dones quan es tracta d'una convivència estreta.

Cas apart serà si trobem un manetes voluntari, que fa moltíssima falta... estem en això.

Com a requisit necessari demanem als voluntaris que es facin socis.

Moltes gràcies

Equip de Mediterrània-Etiòpia

Fotos dels petits artistes d'Abugida

Aquí us deixem unes fotos de la cerimònia de la inauguració de la nova Abugida.

La foto del nen amb barret correspon a una petita obra de teatre que van fer.

Les seves obres de teatre sempre estan basades en històries que eduquen. Estan relacionades amb assumptes varis de la vida quotidiana, i en aquest cas escenificava la història d'un pare que no vol que el seu fill vagi a escola sinó que es vagi a treballar, la mare el defensa (al fill) , el pare es posa "bord", però la mare busca el consell d'un home savi i finalment el pare recapacita i deixa que el seu fill vagi a escola i a més !!acaba besant a la seva dona i al seu fill!!

No cal dir que el pare va fer una gran actuació -com tots els altres- incloses les rialles que se li escapaven de vegades sense poder evitar-ho.

I el ball del reageton: súper. Calia veure la cara dels lideris religiosos...

El programari lliure arriba a Fitawrari

Recordem que l'ús del programari lliure permet a les persones amb menys recursos accedir al món dels ordinadors, la qual cosa marca en gran mesura les seves possibilitats de progrés i desenvolupament, i fins a les seves oportunitats de treball

També ofereix l'oportunitat de reciclar els ordinadors que s'envien als països en desenvolupament (màquines descartades per massa velles en qualsevol altre lloc)

Els avantatges d'aquest sistema de terminals de servidor són evidents. Per començar , instal·lar un terminal de xarxa d'aquest tipus és més barat, ja que s'utilitza maquinari mes antiga i una vegada instal·lat no hi ha necessitat de cares actualitzacions.

En l'últim viatge hem portat 5 ordinadors portàtils amb Edubuntu (Linux) instal·lat en tots ells. Ara acaben d'arribar dos més que han portat les voluntàries que van a passar el mes de juliol en Abugida, així que ja seran 7 els ordinadors amb Linux llests per usar en la Fitawrari, que recordem que és una escola de primària i secundària.

Un grup d'unes 30 persones entre els profes d'Abugida i de la Fitawrari es van apuntar a un curset intensiu sobre Edubuntu que va donar Michael, el president de Mediterrània i linuxer per excel·lència amb gran entusiasme i moltes ganes d'aprendre.

Edubuntu és una derivació oficial de la distribució Linux Ubuntu, destinada per al seu ús en ambients escolars. A través d'Internet hem baixat les últimes actualitzacions perquè disposessin a l'escola Fitawrari de les versions més recents dels programes, tot configurat i llest per usar. Hem assegut un precedent en l'ús de programari lliure a la zona.

Ubuntu és una mil·lenària paraula africana que significa "humanitat per a uns altres". Ubuntu també significa "sóc el que sóc gràcies al que som tots".

Així que el nom està com que molt bé posat....

Edubuntu ha estat desenvolupat en col·laboració amb docents i tecnólogos de múltiples països. Té com a objectiu a la població entre els 6 i els 18 anys.

En successius viatges seguirem portant ordinadors portàtils a l'escola Fitawrari amb Edubuntu Linux instal·lat, per descomptat.

Fotos: mestres i mestres entusiasmats aprenent Linux

Per fi comença la guarderia d'Abugida

Dilluns que ve comença la guarderia dels nens d'1 a 2 anys, sobrenomenats afectuosament per nosaltres i pels treballadors d'Abugida els "bomboncitos".

Seran 31 nens els que comencin, 31 nens amb 31 històries darrere. Bastants d'elles molt difícils i un exemple de supervivència, tant d'ells/as com de les seves mares.

"Encara que als nens se'ls estimi, no sembla ocórrer el mateix amb les seves necessitats i els seus drets".

És aquesta una frase que vol dir molt i que apareix en el següent document: www.omct.org/pdf/cc/ethiopie_esp.pdf , que parla sobre la situació dels nens a Etiòpia.

No és fàcil ser nen a Etiòpia, com en punts altres països del Tercer Món i del nostre Quart Món.

I com diu el document abans esmentat, la pobresa i la ignorància en la qual es troba sumida la societat etíop es veu encara mes reflectida en els nens.

Nosaltres solament sabem alguna cosa certa: que elevant la qualitat de vida dels nens s'aconsegueixen muchisimas coses, a més de l'evident: que creixin sans i feliços.

S'aconsegueix a més que ningun nen es quedi sense escolaritzar quan surt d'Abugida, perquè els pares no volen que els seus fills deixin d'anar a escola.

I pares i mares que potser sense Abugida no haguessin portat als seus fills a l'escola de primària, ara no dubten a fer-ho; després de comprovar el que sap el seu nen en sortir del preescolar, el llest que és el seu nen.

En resum, com nosaltres amb els nostres, ells també tenen esperança en el futur dels seus fills i estan orgullosos d'ells.

Elevant la qualitat de vida s'aconsegueix també lluitar contra la discriminació, perquè cap pare o mare vol perdre's que un nen seu pugui estar en Abugida. I amb la convivència diària veuen que els seus prejudicis eren causats gens més que per la ignorància.

La guarderia de nens d'1 a 2 anys ha causat una revolució al barri. No hi ha guarderies semblants on les mares puguin deixar als seus nens perquè s'alimentin correctament i elles puguin anar a treballar. Treballs que en la seva majoria són cuinar injera per les cases, rentar roba, treballar en la construcció. Treballs imprescindibles per a l'economia familiar, máxime quan es tracta d'una mare sola, la qual cosa allí és molt freqüent.

Ara aquestes mares podran treballar sabent que els seus fills estan ben cuidats.

Tres de les mares de la guarderia començaran a treballar a l'escola Fitawrari quan arrenqui el menjador escolar que anem a construir i mantenir per 100 orfes que acudeixen a l'escola i que viuen sols.

Hem hagut de portar moltíssimes coses des d'aquí. Nosaltres som partidaris de fomentar l'economia local, i sempre que podem ho fem; però com en aquest cas el fuster va optar per l'operació denominada "pegar-li el pal al farenji", optem per comprar en una coneguda tenda sueca moltíssimes de les coses, barates i fàcilment transportables.

També hem portat gronxadors, tobogans, balancines, cambiadores, matalassets impermeables, joguines (és molt dificil trobar joguines en Addis), articles de puericultura... tota una odissea transportadora però que ha valgut la pena.

Tenim el sòl de suro pendent per posar, la crisi de Grècia ha fet que la cua de contacte no estigui disponible ara mateix a Etiòpia.

Aquí us deixem unes fotos del dia en el qual ho passem pipa muntant i decorant la guardi.

Història d'una foto

Una foto no sempre val més que mil paraules. De vegades, després d'elles es troben amagades històries que val la pena relatar.

Aquesta foto és una d'aquestes imatges. I no només perquè és, senzillament, meravellosa. En ella es veu una nena que està com haurien d'estar tots els nens: contenta, alegre, sana? Feliç. Com ha de ser!

Ella és M., una de les nenes pertanyents al programa d'apadrinamientos de Mediterrània, i una de les noves alumnes de la guarderia. La seva mare està sola, i fins fa poc, amb prou feines podia treure a la seva filla avanci. Aquesta mare ja havia hagut de renunciar a dos fills en el passat.

Quan la gent de Mediterrània va ser a visitar-la a la seva casa, es va trobar amb aquesta foto.

Al fet que és inevitable enamorar-se d'ella? Nosaltres no vam ser immunes. La prenem a la mà i l'admirem en veu alta.

Vam caure atrapats per la imatge de M. Pel seu somriure, per la seva energia, per la seva passió de viure. I l'hi vam dir a la seva mare, que la tenia situada en un lloc especial de la seva casa. Ella la va prendre a les seves mans, ens la va lliurar i només va dir una frase:

Queda-te-la. Jo ja tinc a la meva filla.

I una foto és una mica més que una foto a Etiòpia. No és alguna cosa que es fa gairebé sense mirar, que es descarrega sense pensar en l'ordinador i que s'envia a desenes d'amics per mail o per àlbums web. Fer-se una foto a Etiòpia és una cosa molt especial. Una ocasió per la qual la família es vesteix (sovint, amb roba prestada per a l'esdeveniment); un moment especial pel qual acudeixen al fotògraf. Després, atresoren aquesta imatge com el tresor que és, perquè rares vegades tenen més que una o dues imatges de cada membre de la família.

Però la mare de M., que estima aquesta foto, estima moltíssim més a la seva filla. I ara pot estar amb ella i veure com creix, riu i aprèn.

Gràcies als padrins de Mediterrània, gràcies als seus socis, gràcies a TOTS VOSALTRES, la mamà de M. té a la seva filla a casa.

Per això hem volgut compartir aquesta foto. Perquè és de tots, perquè mare i filla estan juntes, perquè gràcies a vosaltres ambdues tenen una vida digna i M. està contenta, alegre, sana. Feliç. Com ha de ser!

Durant aquest últim viatge, quan acudirem a inaugurar les noves obres, vam poder lliurar la foto emmarcada de M. a la seva mare, que, orgullosa, no deixava d'ensenyar-la a tots. És, com a tantes altres, una mare feliç en Abugida.

A Abugida tenim a 37 nens apadrinats, i el numero anirà creixent . Si vols apadrinar, escriu a apadrinamediterranea@gmail.com

Mikias i la mar

Mikias va estar dues hores a l'aigua i es va banyar vestit, de fet ni tan sols es vesteig encara amb màniga curta. Però va gaudir un munt, i no volia sortir de l'aigua. I és que per a aigua, la del nostre Mediterrani...

El pare de Mikias no vol anar a la platja, ell passa molta vergonya amb les senyores en topless. Així que Alejandra, que està ajudant moltíssim amb Mikias, el porta a la platja amb els seus fills.

Aquesta va ser la primera vegada de Mikias en el mar. Fins ara no podia anar, però ara l'aigua de mar li anirà molt bé per acabar de guarir la seva infecció crònica abans de les dues operacions que encara precisa.

L'objectiu del tractament de l'osteomielitis és eliminar la infecció, prevenir el seu empitjorament i restaurar en la mesura del possible l'os destruït.

Se subministren antibiòtics per destruir els bacteris que estan causant la infecció.

Els antibiòtics es prenen per molt temps.

També es necessita cirurgia per extirpar el teixit ossi mort. L'espai obert que deixa aquest teixit ossi remogut pot omplir-se amb empelt ossi del seu propi peroné o amb material de farciment que estimuli el creixement de teixit ossi nou.

S'ha optat per aquesta ultima solució, que és menys traumàtica per a ell però que requereix una convalescència llarga.

Osteomielitis crònica, quin nom tan simple per a una malaltia amb tractament tan llarg i complicat.

No creiem que Mikias pugui tornar fins a com a mínim setembre, per la qual cosa haurem de prorrogar el seu visat. Probablement el seu nou hermanito naixerà abans que ell i el seu pare tornin a Addis.

La família de la casa on s'allotgen es van de vacances, així que hem de trobar-li un nou allotjament.

Si hi ha algú que viu en Calvia o Palma i pot acollir-los, per favor que es posin en contacte amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com.

El pare de Mikias és un senyor superrespetuoso que sap cuinar molt bé i és molt net. Són completament independents.

Mikias es va unir a les dues ultimes setmanes de curs de la Balears International school, on va fer molts amics i li van regalar una samarreta de la vermella. Aquesta escola li ha ofert que també vagi durant la seva escola d'estiu. A més de passar-ho bé amb altres nois de la seva edat , això li brinda l'oportunitat de millorar moltíssim el seu anglès.

Moltes gràcies a la Balears International school per la seva generositat i hospitalitat amb Mikias.

Mares felices

Fa dos anys, vaig tenir la sort d'acudir a treballar una setmana a Abugida amb "Doctor Victoria" (com li diuen allí), la responsable dels projectes etíops. Mentre ella feia la revisió mèdica, jo anava escrivint la història de les famílies. I de vegades era molt, molt difícil escoltar aquestes històries sense commoure's, doncs eren dures, difícils, esquinçadores.

Però han passat dos anys, dos anys en els quals hem pogut ajudar a tots els seus fills i fins i tot a les famílies més necessitades gràcies als apadrinaments. I moltes coses han canviat, per a bé!

Dins d'uns quants post, anem a ensenyar imatges de nens feliços. Somrients, relaxats, divertits... En resum, nens feliços! Però ara volem compartir algunes de les imatges que ens han robat el cor i que ens noquejaren d'alegria.

Són les imatges de les seves mares. Dones que van anar l'ànima, el cor i l'essència de la festa d'Abugida. No ho van anar ni les autoritats locals, ni religioses, ni tan sols la gent de Mediterrània: ho van anar aquestes mares que ara somriuen, donen palmells, i ballen desenfrenades! Són dones que ara veuen felices els seus fills i que s'han contagiat d'aquesta alegria. Perquè per a qualsevol mare, gens és més important que saber que els seus fills poden ser cuidats, que mengen, que estan sent educats, que creixen.

Entre aquestes mares hi ha algunes de les famílies apadrinades en el nostre petit tros de paradís etíop. Jo vaig conèixer a algunes fa dos anys i ara les he tornat a veure, i vaja canvi! Caminen més rectes. Tenen el cap més alt. Es vesteixen de colors. Es mouen al ritme de la música. Gaudeixen de la festa.

I somriuen. I riuen.

Per això, i per moltes coses més, val la pena l'esforç de tots. Socis, padrins, col·laboradors de l'ONG Mediterrània: tots aquests somriures són per vosaltres!

Final de festa

I han estat uns dies tan intensos que necessitem posar les emocions en ordre.

La festa de la inauguració de les noves obres d'Abugida fué una festa de gent feliç.

Agraïm l'assistència de les autoritats d'Akaki i d'Addis, dels lideris religiosos i del responsable del programa de VIH d'Addis, un metge que ens va explicar que Abugida és una escola bandera ja que a dia d'avui encara s'estan discriminant als nens VIH a les escoles i les ongs i ordenis religioses tendeixen a concentrar-los en centres i no a integrar-los amb els altres .

En Abugida els nens VIH tenen preferència per entrar, i dóna glòria veure'ls, tots tenen un aspecte estupend.

Avui li explicava a una amiga que una de les majors alegries és veure les mares VIH. Mares que abans s'amagaven i que ara van passar a ser les convidades d'honor, ballant feliços al ritme dels "Canyella" etíops, com els va definir Ángel d'AECID (agència espanyola de cooperació internacional) al que agraïm també la seva presència.

Anirem explicant en post successius.

Aquí us deixem dues fotos de dues mestres que trenquen tòpics.

Com el ball perreo que es van marcar les nenes al ritme d'una cancion llatina, ball en el qual vam haver de participar, com no...

I moltes gràcies al nostre àngel de Turkish a Madrid, és meravellós trobar a gent bona en el camí.

Ha arribat el dia

El dia 12 de juny tindrà lloc la inauguració de la nova Abugida: menjador exterior nou, dues aules noves, ampliació de la cuina, nova caseta pel guarda, nous lavabos i bugaderia, i la nova guarderia per a nens d'un any amb 2 aules i un petit pati exterior. Tot això s'uneix al ja existent.

Els pares de l'escola l'han pintat en el seu temps lliure i ha estat la seva elecció el fer-ho amb els colors de Mediterrània, que són els mateixos que els de el nostre mar Mediterrani.

A la inauguració van a assistir totes les autoritats locals d'Akaki- Kaliti: dirigents de l'Edir, dirigents del Kebele, de l'ajuntament, els líders religiosos cristià i musulmà de la comunitat, i representants de les escoles de la zona.

A més és clar, dels nens i de les seves famílies.

Per part espanyola esperem comptar amb la presència del cònsol espanyol i de l'AECID (agència espanyola de cooperació internacional)

L'escola Abugida abans de la seva ampliació va ser triada com la millor de totes les escoles de les subcities d'Addis, i una de les escoles modelo del país. Ara ha millorat moltíssim, per la qual cosa és encara més un clar referent a nivell de tot el país del que és una escola al servei dels nens més pobres, febles i necessitats de la població.

Nens molts dels quals estarien mendigant pels carrers si no estiguessin a l'escola.

Nens que reben una alimentació que desenvolupa el seu cos i el seu cervell.

Nens que en cas dels malalts de VIH creixen forts i amb bon estat de salut, gràcies en molta part a aquesta alimentació tan important per tots i si cap encara més important per a ells.

Sabem que hem previngut molts casos de renúncia per pobresa.

Hem vist mares que vivien sense esperança posar-se fortes gràcies a les ajudes dels apadrinamients, i fer front a la vida sense haver de renunciar als seus fills.

Hem ajudat fins ara al fet que 120 dones i alguns homes puguin llegir i escriure, la qual cosa els permet accedir a un millor treball i aconseguir una millor autoestima.

La relació cost /benefici d'aquest programa d'alfabetització és tan positiva, que ens preguntem per què no hi ha més programes d'aquests a les escoles.

També ens preguntem per què no hi ha més menjadors a les escoles, sent Etiòpia juntament amb Haiti el país amb mes ONGs al seu territori...

I posats a preguntar-nos, ens preguntem per què les companyies aèries que viatgen a Addis són tan gasives.

Com ONG és difícil entendre que volin a destinacions tan necessitades i et cobrin l'excés de pes encara que t'identifiquis com ONG.

La nostra llista de companyies insolidàries l'encapçala KLM, després de l'últim pal que ens van pegar a Amsterdam. Això sí, els pals de golf no els cobren (per cert, anirà algú amb pals de golf a Etiòpia?)

Com a companyia nacional destaquem a Iberia, encara recordem com reia la subjecta que ens facturava calculant el pal que ens anava a ficar (i sabent per descomptat que érem ONG). També recordem quan ens van deixar tiratges a Palma per cancel·lar el vol i sabent que anàvem a Addis no van voler ficar-nos en un altre que sortia, malgrat estar disposada Spanair a admetre'ns.

I com per sort totes no són iguals, com sempre Air Europa encapçala la llista de companyies solidàries (recordem que vivim en una illa i hem d'anar a la península si o si).

També Air Berlin es va comportar molt bé amb nosaltres en l'ultimo viatge.

Que no portem ximpleries, senyors: totes les coses que portem aquí no ens falten, però allí són un veritable tresor.

!!Fins a la volta!!

Vols anar a Abugida?

Si ets educadora infantil, t'agrada viatjar, t'agrada conviure amb altres cultures, ets independent, creativa i adaptable, i vols passar com a voluntària el teu mes de vacances amb els nens d'1 i 2 anys de l'escola Abugida en Akaki (subcity d'Addis Ababa, Etiòpia)

Contacta amb nosaltres i mandanos el teu curriculum vitae: mediterranea.ong@gmail.com

Aprofitem per presentar a la nova imatge de Mediterrània, hi ha algun petit error sintàctic que es corregirà en anar a impremta.

Sobre èssers humans que no importen gairebé ningú (com tants d'altres)

Extret de la web de l'ong Cultura i Paz : www.culturaypaz.org

Als nostres líders polítics, per Luisa Morgantini. Vicepresidenta del Parlament Europeu.

Dimecres, 19 Maig 2010

Foto: camp de refugiats de Narh el Bared, Líban

Ni una paraula, ni un només record, ni un senyal de dolor pels centenars de morts: dones, nens, ancians i militants d'Hamás, també ells són éssers humans. Llars, edificis sencers, ministeris, escoles, farmàcies, comissaries de policia, hospitals fets trossos. A on ha anat a parar la vostra compassió? Com podeu seguir callats o disculpar si més no la permanent política d'agressió israeliana?

Els habitants de Gaza i dels Territoris Ocupats (West Bank) tots palestins? estan pagant el preu del terrible fracàs de la comunitat internacional, incapaç d'obligar a

Des de 1967, Israel ocupa militarment els territoris palestins. Una ocupació brutal: el robatori descarat de la terra, la demolició de cases, els checkpoints on els palestins són contínuament humiliats i hostigats; les colònies que no deixen de construir-se de forma il·legal i que s'apropien no només de la terra, sinó de tots els recursos aqüífers, destruint les collites; i milers de presoners polítics que ni tan sols tenen el dret a rebre visites de la seva família.

Vosaltres, líders polítics: per ventura no heu vist alguna vegada la desesperació en els ulls d'un camperol palestí que, desesperat, s'abraça al tronc de la seva olivera mentre els buldòzers intenten desarrelar-ho, mentre els soldats li copegen amb els seus rifles per obligar-li a deixar-ho anar? O a una dona donant a llum darrere d'una roca mentre el seu marit talla el cordó umbilical amb una pedra perquè els soldats israelians, simplement, no li deixen creuar el checkpoint per anar a l'hospital? Heu vist a Um Kamel, desallotjada de la seva casa, construïda amb el sacrifici de tota una vida, perquè els fanàtics jueus -no les víctimes de l'Holocaust, sinó els de Brooklyn- pensen que aquesta terra els pertany per mandat diví i que, per tant, tenen dret a ocupar-la per construir una altra colònia jueva en el cor de la ciutat vella de Jerusalem?

No heu vist, potser, els nens dels pobles dels voltants de Tuwani, al sud d'Hebron, que per anar a escola es veuen obligats a caminar durant més d'una hora i mitja perquè els jueus han construït una colònia en el mitjà de la carretera que uneix les dues ciutats i si els veuen passar per allí són atacats amb pedres i altres objectes? O als pastors de Tuwani, que veuen les aigües dels seus pous enverinades pels fanàtics i no poden donar de beure al seu bestiar? O la ciutat d'Hebron, reduïda al no-res perquè 400 colons jueus han ocupat la ciutat vella que, al seu torn, s'ha vist envoltada per milers de soldats que han expulsat de les seves cases als seus propietaris palestins obligant-los a tancar més de 840 comerços?

No heu vist, per ventura, el mur que travessa carrers i barris; que roba terres de cultiu; que separa a les famílies palestines; que s'apropia de la terra fèrtil i dels aqüífers en benefici d'Israel? No heu vist els pacients de càncer esperant en el pas d'Eretz el permís per poder rebre tractament als hospitals i sent detinguts i obligats a tornar per raons de seguretat?

En els últims 19 mesos, 283 persones han mort per falta de la cura mèdica que haurien d'haver rebut en algun lloc de l'estranger perquè no els van permetre creuar malgrat rebre garantia per part dels metges israelians, pertanyents a un grup de defensors dels Drets Humans.

Heu sentit el fred de les nits de Gaza, un fred que travessa els ossos perquè no hi ha ni llum, ni combustible? O per ventura sabeu dels bebès prematurs nascuts a l'hospital de Shifa, els petits cossos del qual lluiten per sobreviure, però que moren irremeiablement quan la seva incubadora es queda sense llum durant mitja hora?

No heu vist la por, el terror en els ulls dels nens, els seus cossos destrossats? Certament, la por dels nens de Sderot no és diferent i els coets d'Hamás també poden matar, però, almenys, ells tenen un lloc on acollir-se i, afortunadament, mai han tingut a veure els seus edificis bombardejats, dotzenes de cossos desmembrats o avions que llancen bombes de fragmentació sobre els seus caps. Una sola mort és ja molt, però el nombre de morts també suma en el compte de l'horror.Des de 2002, 20 persones han mort a causa dels coets, mentre que a Gaza milers i milers de cases han estat destruïdes i més de 3.000 gazawis han resultat morts, incloent centenars de nens que no tenien res a veure amb el llançament de coets.

Quan, en les manifestacions que estan tenint lloc en tota Europa, es cremen banderes israelianes, vosaltres, els líders polítics, mostreu de seguida el vostre enèrgic rebuig, crideu la vostra condemna als quatre vents. Esteu en el vostre dret. Jo no cremo banderes d'Israel, ni les de cap altre país, i crec que també Israel té dret a existir, però m'hagués agradat sentir també els vostres crits de rebot i de pena davant totes aquestes morts i tota aquesta destrucció deguda a l'arrogància i a la crueltat d'un Estat que ni tan sols respecta la llei internacional. M'hagués agradat sentir-vos manar a Israel que cessi de disparar, que posi fi al bloqueig de Gaza, que detingui la construcció de colònies als territoris ocupats, que acabi amb l'ocupació militar, que respecti i posi en practica les resolucions de les Nacions Unides. Perquè aquesta i només aquesta seria una forma efectiva d'acabar amb la seva inseguretat.

I, de pas, escoltin també als milers de ciutadans israelians que es manifesten en Tel Aviv. Escoltin el que criden: "No volem ser enemics, detinguin l'ocupació, detinguin la massacre".

Déu, en quin món tan horrible estem vivint!

Luisa Morgantini és Vicepresidenta del Parlament Europeu

Es que no hi ha límit per Israel?

Ens hem despertat amb aquesta notícia horripilant, i damunt sortirà "algú" dient que què feien els activistes en aquest vaixell...

Mediterranea ong és apolítica, però això no és ja política, això no se sap ni el que és; el que sí sabem és que no volem callar.

Almenys 14 morts en assalt a "Flotilla de la Llibertat", segons una televisió israeliana

Jerusalem, 31 may (EFE).- Almenys 14 persones han mort i desenes han resultat ferides avui en l'assalt israelià a la "Flotilla de la Llibertat", un grup de sis vaixells que transportava a més de 750 persones amb ajuda humanitària per a Gaza, va informar la televisió israeliana Canal 10.

L'Exèrcit israelià reconeix en un comunicat la mort de deu activistes durant la presa de control de les naus, que va tenir lloc aquesta matinada a unes vint milles de la franja palestina.

Altres mitjans locals eleven la xifra de morts a entre 16 i 20, però la xifra exacta es desconeix.

L'operació la va dur a terme una de les unitats d'elit de l'Exèrcit.

Testimoniatges des dels vaixells parlen que els soldats israelians van descendir sobre les cobertes des d'helicòpters obrint foc.

Les imatges de televisió mostren l'evacuació d'algun cadàver, una llitera ensangonada i restes de sang en el sòl de l'embarcació, així com els soldats israelians que la van abordar.

La "Flotilla de la Llibertat" anava rumb a la Franja de Gaza amb unes 10 mil tones d'ajuda humanitària, que intentaven fer arribar a la població palestina

L'activista nord-americana, Greta Berlin, va informar que vint defensors dels drets humans, entre ells tres parlamentaris alemanys, van aconseguir aquest dissabte la sortida de la illa de Xipre i reunir-se amb els altres 700 activistes que els esperaven en aigües internacionals.

La marina israeliana havia amenaçat amb bloquejar, fins i tot amb l'ús de la força, a la flotilla internacional d'ajuda amb destinació a Gaza, en cas que aquesta insisteixi a apropar-se a les costes del territori palestí, va indicar aquest dissabte un vocero del Govern israelià.

"Intentarem impedir-los que s'apropin a les costes de la Franja de Gaza de manera pacífica, però si s'obstinen a passar, els bloquejarem", va afirmar el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors israeliana, Ygal Palmor.

L'Estat hebreu preveu, si els vaixells es neguen a retrocedir, interceptar-los i dirigir-los cap al port israelià d'Ashdod, al sud de Tel Aviv (capital d'Israel), abans de col·locar després de les reixes als militants.

Sobre aquest tema, el cooperant de l'associació Cultura, Paz i Solidaritat que es troba en una de les embarcacions, Manuel Tàpia, va expressar tenir esperances que la diplomàcia dels països que estan representats en cadascun dels vaixells pugui impedir un possible assalt per part de les forces israelianes.

"Jo tinc l'esperança que la diplomàcia aconsegueixi parar la barbaritat que podria ser l'assalt a aquests vaixells", va manifestar en una entrevista publicada en el lloc web solidariosengaza.wordpress.com.

Tàpia va assenyalar que la societat europea era molt sensible davant la mort d'un dels seus ciutadans doncs "tal com ho hem vist en els mitjans de comunicació en els últims anys, la mort d'un occidental té un valor equivalent al de 200 musulmans, és a dir, quan mor un occidental en Mali, en Palestina o a l'Iraq, l'impacte que això genera en la nostra societat és un impacte d'alarma"

Va afirmar sentir-se segur que pel fet que "estiguem presents en aquest vaixell 200 internacionals, 138 persones europees, ha posat tota la maquinària diplomàtica dels nostres Governs, que encara que no ho vulguin reconèixer obertament, jo sí confio que estiguin treballant perquè aquests vaixells no siguin abordats i puguem arribar a bon port".

L'objectiu de Free Gaza és ajudar al poble palestí que viu sota el ferri bloqueig israelià a través d'aliments, estris, ajudes mèdiques i materials per a la construcció, ja que estructures com a hospitals i escoles han quedat derrocades o en molt mal estat pels atacs realitzats per les forces d'Israel.

Entre agost i desembre de 2008, Free Gaza va aconseguir arribar en cinc ocasions a la Franja i va ser la primera organització que va poder ingressar els primers vaixells internacionals a la ciutat palestina des de 1967, data en què va iniciar el cruent bloqueig, mentre que altres intents van ser impedits per les autoritats israelianes.

L'actual flota és la vuitena temptativa del moviment, i en les set anteriors els vaixells van partir de ports de Xipre.

Des de l'1 de juliol de 2008, Israel ha ordenat un nou tancament dels passos fronterers de la Franja de Gaza creant un ghetto on el poble palestí viu tancat i si accés als insumos bàsics per a la seva subsistència.

Col·legiI d'Andea Mª de Getxo Bizkaia per Abugida

KAIXO ABUGIDA, ENDEMIN ALCHU ANDRA Mª IKASTETXEA!!

L'ASSOCIACIÓ DE PARES DEL COL·LEGI ANDRA Mª IKASTETXEA de Getxo-Bizkaia i MEDITERRANEA ONG van a col·laborar per recollir roba de pluja i abric per a nens de 0 a 8 anys, a més de pintures, llàpisos i gomes.

Els pares i nens d'Andra Mª anem a aprofitar la festa de finalització de curs que se celebrarà el proper 12 de juny per (a més de moltes altres activitats de la festa escolar) portar la roba i material que es recollirà aquest mateix dia en el col·legi. Anem a veure si entre tots aconseguim roba i material suficient pels més de 200 nens de l'escola d'Abugida.

A més aprofitarem per pintar un mural entre tots, enviar alguna foto als nens d'Abugida i dir-los un Kaixo! (Hola! en euskara) a l'escola d'Abugida, que també ens han enviat a tots una salutació en amàric:

ENDEMIN ALCHU

EÑA YE ABUGIDA HISANAT LI ANDRA M IKASTEXEA HISANATINA BETESEBOCH YEKEBERE SELAMTA INAKERBALEN

DEJINA HUNU

(Com estan?

Nosaltres els nens d'Abugida, per als nens d'Andra Mª Ikastexea nens i familiars, els enviem les nostres salutacions!)

**************************************

ANDRA MªKO GURASOEN ELKARTEAK (Getxo-Bizkaian) eta MEDITERRANEA ONG-k elkarrekin lan egingo dute 0 eta 8 urteren tarteko umeentzako euri eta hotzetarako erropak jasotzeko, baita pinturak, arkatzak eta borragomak jasotzeko ere.

Ikastetxeko guraso eta umeek, ekainaren 12an ospatuko donin urte bukaerako festan (bestelako ekintzen artean), erropa eta bestelako materiala jasotzeko aprobetzatuko dugu. Ea denon artean 200 baino gehiago diren Abugidako umeentzako erropa eta material nahikoa jasotzea lortzen dugun.

Horretaz gain, denon artean hormirudi bat egingo dugu ikastetxean, Abugidako eskolari ?Kaixo? esateko. Abugidan badute Andra Mª Ikastetxearen berri eta handik, amárico hizkuntzan, hurrengo agurra bidaltzen digute:

ENDEMIN ALCHU

EÑA YE ABUGIDA HISANAT LI ANDRA M IKASTEXEA HISANATINA BETESEBOCH YEKEBERE SELAMTA INAKERBALEN

(Kaixo Andra Mªko Ikastetxeko guraso eta umeei, Abugidako lagunek agurtzen zaituztete!)

Canviar la sort d'un nen

Avui estàvem a la nostra feina quan hem vist passar a Miki manejant un patinet amb una sola mà i a la velocitat del raig. Amb ulls com a plats ens hem quedat davant aquesta audàcia. Miki s'allotja prop del nostre treball, en un apartament situat a la casa d'una família tan generosa que la seva casa s'ha convertit en l'allotjament de tots els nens que vénen. Miki jugava al futbol però arran del seu osteomielitis crònica era incapaç de tenir activitat física per la infecció, la limitació de la mobilitat i el gran dolor que tenia en el seu braç. Ara juga al futbol, va en patinet, està recuperant la seva infància. I tot això amb el braç embenat... a l'espera de la gran operació. Veurel jugar tan feliç amb els seus nous amics ens fa pensar en l'emoció tan gran que suposa ajudar a canviar la vida d'un nen. Un nen que tenia totes les de perdre, però que gràcies a l'interès i a la humanitat d'un traumatòleg cubà, del nostre representant etíop-cubà, la generositat d'un cirurgià català, de l'hospital Són Dureta mallorquí, de la família acollidora britànico-irlandesa, dels voluntaris i voluntàries de diverses nacionalitats, dels socis i sòcies de Mediterrània mallorquins, peninsulars, canaris, i d'altres països; i de Manuel de Filipines (que cada migdia els dóna de menjar en el seu negoci de menjars preparats Manuel Gourmet en Portals Nous) ha aconseguit canviar la seva sort. Una veritable cadena de solidaritat internacional. El pare de Mikias és un altre superpare que trenca el tòpic que corre sobre els pares etíops: cuina, neteja (i molt bé) i cuida del seu fill. Els pares etíops estan posant el llistó molt alt. Mikias té una bonica professora voluntària d'anglès de 15 anys amb la qual està encantat. Està progressant ràpidament en aquest idioma, ja que també la família acollidora és de parla anglesa, així com molts dels voluntaris que ens ajuden. Saber anglès li serà molt útil para quan torni. També li encanta jugar amb l'ordinador. Mikias va arribar espantat i ara té un permanent somriure en la boca. I estem en vespres del Mundial, així que quan aquest arribi la seva felicitat serà completa. En fer-nos càrrec de tot i tractar-se de llargues estades vam crear uns estrets llaços amb els nens que vénen, i que perdura a través del temps ja que seguim en contacte quan tornen a Etiòpia. I així s'instal·len en les nostres vides cada vegada mes nens, nens tots ells forts, resistents i plens de vida, als quals un dia els va tocar la loteria de poder venir, loteria que per desgràcia solament toca a uns pocs. Foto: Mikias en l'Aquarium . Mikias en la casita de l'arbre.