Història de l'E. i la Z.

Aqust és el tercer any de Mediterrània en Abugida. Durant aquests tres anys, nens i nenes que vam conèixer amb 4 o 5 anys anys han crescut i s'han convertit en nens i nenes que ja van acabar el preescolar a Abugida i van a l'escola pública. Entre aquests nens i nenes sempre hi ha alguns que et criden més l'atenció que els altres, per diferents causes. Est és el cas d'E. E. tenia quatre anys quan nosaltres començarem a Abugida. E. era una nena que cridava l'atenció pel seu somriure permanent i les seves múltiples trenetes super ben pentinades, com recentment fetes. Després d'una reunió amb les famílies, ens quedarem a parlar amb un grup de mares i àvies d'entre les més necessitades de l'escola. Entre elles cridava l'atenció una dona jove, molt prima i amb una cara molt trista. No va parlar gens en la reunió, però quan ens vam anar ens va dir que volia parlar amb nosaltres, que anéssim amb ella a la seva casa. Z. va resultar ser la mare d'E. Vivia amb la seva filla en un racó del terreny de la casa familiar. Z. Tenia el virus del VIH, per la qual cosa la seva família la rebutjava i la tenia vivint apart. Vivia en condicions molt precàries, en una barraca construïda amb cartrons i xapa. No podia menjar amb la família . A E. la usava la resta de la família com a criada, d'aquesta manera E. podia accedir a un plat de menjar. Quan estàvem visitant a una altra mare va entrar Z. a la casa. Venia amb un llibre de fotos. Allí estava la seva vida anterior, la vida que ella volia mostrar-nos, el què ella havia estat. Z. havia estat model. S'havia casat (estava espectacular en la seva foto de noces) i havia tingut a la E. En l'àlbum hi havia fotos de les seves noces, de la seva vida com a model, amb el seu marit, d'E. de petitona... Però la SIDA es va creuar en la seva vida, el seu marit va morir de la malaltia i ella va ser contagiada. Tot el seu món es va enfonsar i va haver de tornar a Akaki amb la seva família perquè no tenia on anar. La malaltia anava avançant implacablement. Un dia quan vam tornar a Abugida ens assabentarem que Z. La mare d'E. s'en havia anat. Aquesta va ser la versió oficial en el seu moment. E. va quedar a la casa amb la seva tia i amb la seva àvia. E. ja no era la mateixa, la seva mirada estava trista . Ja no somreia. E. va sortir d'Abugida el curs passat. Forma part del grup de nens que van a escola estatal però acudeixen a desdejunar i a menjar a Abugida. En aquest últim viatge per una d'aquelles casualitats de la vida ens trobarem amb Z. Tenia un aspecte summament demacrat. La seva família l'havia fet fora i ella havia preferit deixar a la E. a la casa perquè pogués seguir anant a escola. Z. treballava en un bar a 20 km d'Addis Ababa. Li pagaven 10 birrs al mes (0.55 euros). Emprava aquests diners en el transport per anar a veure una vegada el mes a la seva filla. Era a punt de ficar-se en la prostitució per desesperació. Plorava i plorava mentre la seva filla la consolava i la tranquil·litzava. Actualment Z. treballa a Abugida i viu amb la seva filla. Està feliç i ha engreixat. I comença a tenir somnis: vol ser mestra. Z. és una gota d'aigua en l'oceà, una història amb final feliç de moment, però hi ha moltes mares com ella víctimes de la seva destinació, de la seva malaltia, de la seva pobresa. Mares que no poden viure amb els seus fills, fills que no poden viure amb les seves mares...víctimes unes i uns altres, culpables solament de ser pobres, persones que com totes desitgen sobreviure i prosperar, viure sense pors, sense gana ni sofriment, poder imaginar la forma de millorar la pròpia vida i disposar dels mitjans per fer-ho de manera autònoma. No obstant això, cada dia 1200 milions de persones, una cinquena part dels habitants del planeta, ni tan sols poden satisfer les seves necessitats bàsiques i molt menys aconseguir els seus somnis o aspiracions. O ni tan sols poden viure amb els seus fills.

Construint i ampliant

La construcció a l'escola Abugida segueix el seu curs. Estan aixecades les parets de les dues noves aules i del menjador extern. La guarderia per a nens d'1 a 2 anys àdhuc aquesta per començar, així com l'ampliació de la cuina actual, construïda per Mediterrània en el 2008 i que s'ha quedat petita. Així mateix s'ha encetat la construcció de les noves 8 latrines per a nenes a l'escola publica Fitauri Abeyh Metekia, situada a Akaki i prop d'Abugida. Alguns dels treballadors/as són pares i mares de l'escola que estaven sense treball.

Ja son 20

El nostre objectiu inicial d'apadrinar a 20 nens de l'escola Abugida està enllestit. Ens falten 8 nens i nenes més que es van afegir després. Moltíssimes gràcies a tots i a totes. Tots els nens i nenes que entren en els apadrinamients pertanyen a famílies escollides per ser les més necessitades o estar els nens en situació de més risc .

La innocència i la maldat

Hola, gent de Mediterrània Com ja sabreu per altres post anteriors en la Birhan school sempre hem tingut problemes. Des del principi se'ns va mentir, començant pels mestres jubilats, seguint amb el nostre exrepresentant Adugna Tesfaye Woldekirkos, continuant amb l'edir el president del qual era Tadesse Mengesha, i acabant amb l'actual Edir. També ens van robar: tenim a la llista de lladres a Adugna Tesfaye Woldekirkos, a la excompradora de l'escola, i a Tadesse Mengesha: tots van ficar la mà en els diners que anaven destinats als nens, a aquests 187 nens en l'actualitat que abans d'anar a la Birhan mendigaven pels carrers. La situació va arribar al seu màxim apogeu amb la meva detenció en el meu últim viatge, acusada per Adugna Tesfaye Woldekirkos i Tadesse Mengesha d'usar l'escola com a tapadora per treure nens del país, acusació per descomptat que es va demostrar falsa després de diverses hores d'interrogatori policial i suport de l'edir d'Akaki, del cap de tots els kebeles d'Akaki, i dels treballadors i familiars de la Birhan school. Ja en aquest moment es va evidenciar la manca de suport de l'Edir actual. Adugna Tesfaye Woldekirkos havia promès venjança, i va actuar en conseqüència.També va prometre carregar-se la Birhan school. El va posar la denúncia recolzat a més de per Tadesse Mengesha, per la excompradora (tots ells acomiadats per Mediterrània per lladres, en el cas de Tadesse Mengesha destituït per la seva pròpia gent). I a la venjança es van unir els interessos: el pare d'Adugna Tesfaye Woldekirkos té un preescolar privat a la zona, per a nens que poden pagar. Si ja li resultava dificil consentir que els nens pobres mengessin (a la seva escola els nens han de portar el menjar) i que tinguessin una educació, quan va saber que vènia Barry amb mi per fer un projecte de construcció d'una Birhan nova, la situació va esclatar (aquest sinistre personatge va suprimir el berenar dels nens durant un temps , fins que ens assabentem, perquè deia que els nens per ser pobres menjaven massa). Va ser llavors quan ens van denunciar i van avisar a la policia que aquell dia acudiríem a l'escola. I com ho sabien tot? Per que sempre van estar ficats en l'Edir, se'ns va mentir dient-nos que ja no estaven. Sempre van estar, manejant els fils per darrere. Després de la confirmació d'això , la Junta Directiva de Mediterranea ha decidit cessar la seva col·laboració amb el Teramaj Edir. Com el terreny pertany al Teramaj Edir no hi ha alternativa de continuïtat per la Birhan en el seu emplaçament actual. Estem estudiant una altra alternativa amb un altre Edir de la zona que posseeix terreny, però caldrà construir; la qual cosa deixa als nens sense escola de moment i als treballadors sense treball. Avui ens ha arribat el següent mail de part del personal de la Birhan (Ja els haviem enviat una carta , a ells/as i a les famílies explicant la situació):

Greetings for dv-victoria valsdld and board members of meditranian NGO
Dv.victoria we teachers of birihan school first wish you a happy new year Dr.victoria we heard about the decision of the board and we are very sorry for the incovenience Created by terainmaj mer edaja idir we knau that you and the board don not want to close the schiool dand stop the aid we know that it is impossible to continue the work at the cument situation we are trying to find other altematves or another means to make sure the school is not closed we hope to find ancther location for the school soon and we want to thank you for the chance you go we us to find a sollstion for the problem. finally we also want to tell you that we are traing to put to justice the people who tried to put false accusation on you . Wish a happy new year

Traduccion: Salutacions per a la Dra. Victoria i junta directiva de Mediterrània Dra. Victoria, nosaltres els treballadors de la Birhan school primer volem desitjar-te un any nou feliç Dra. Victoria hem sentit sobre la decisió de la junta directiva de Mediterrània i ho sentim molt per la inconveniència creada pel Teramaj edir . Nosaltres sabem que tu i la junta directiva no quereis tancar l'escola i per a l'ajuda, sabem que és impossible continuar el treball en la situació actual estem intentant trobar altres alternatives o altres maneres d'assegurar que l'escola no es tanqui i esperem trobar una altra localizació per l'escola aviat i volem agrair-te l'oportunitat que dónes d'intentar trobar una solució per al problema. Finalment volem dir-te que estem intentant posar enfront de la justícia a la gent que et va acusar falsament. Desitjan-te un feliç any nou.

Aquests treballadors també han estat amenaçats permanentment per l'Edir amb expulsar-los de l'escola. Tant de bo trobem una solució per aquests 187 nens i els actuals 21 treballadors.

Bones festes per a tots

Mediterrània ONG vol donar les gràcies a tots els socis, voluntaris, col·laboradors, empreses, escoles i col·lectius que ens han ajudat en 2009. El seu gran esforç i suport ens ha permès fer el següent en l'any que ara arriba a la seva fi: 1) Mantenir 2 escoles amb 400 nens en Addis Ababa (Etiòpia) donant-los 3 menjars diaris, uniformes, assistència mèdica i escola d'estiu (perquè poguessin seguir menjant 3 vegades al dia). 2) Donar ocupació a més de 40 persones a Etiòpia. Es calcula que per cada persona emprada en l'Àfrica subsahariana 10 persones es beneficiaran d'aquesta ocupació. 3) Crear La Casa de la Dona en Addis Ababa on s'han impartit cursets a grups de dones perquè puguin aconseguir ocupació. 4) Fer classes d'alfabetització a 100 dones i uns quants homes aprofitant les instal·lacions de les nostres escoles. 5) Construcció d'un menjador extern, dues aules noves i una guarderia per a nens d'1 a 2 anys en una de les escoles a Etiòpia. 6) Trencar els tabús contra els nens i adults (treballadors i familiars) HIV positius a les escoles i microcosmos que controlem en Addis. 7) Desenvolupar un programa d'apadrinament a distància de nens de l'escola Abugida a Addis amb mares solteres o vídues, a càrrec d'avis o germans o a càrrec de famílies d'acolliment. 8) Lliurament de 8 cadires de rodes i un ordinador al centre que tenen les monges de la congregació de la mare Teresa de Calcuta en Addis (1.200 persones). 9) Portar 2 nens des d'Etiòpia per rebre tractament a l'Hospital de Son Dureta. Aprofitem per donar el nostre més sincer agraïment a la gerència de l'hospital i a tot l'equip que els va atendre. 10) Construcció d'un dormitori per a mares amb nens ingressats a l'Hospital Dangme East a Ghana i que estan amb altres fills. 11) Enviament d'un contenidor amb material per instal·lar un servei complet de fisioteràpia a l'Hospital Dangme East a Ghana. Així mateix enviament de material informàtic, aparells mèdics (ECG, nebulitzadors, 4000 parells d'ulleres etc.) 12) Instal·lació d'aigua corrent a l'orfenat Drifting Angels a Ghana. 13) Lliurament de material sanitari, roba i joguines a l'Orfenat Drifting Angels a Ghana. 14) Enviament de material informàtic i ulleres a una escola a Kenya a través d'una altra ONG. 15) Enviament de subministraments mèdics a un hospital a Sierra Leona. 16) Col·laboració amb Can Gaza (llar per a marginats a Mallorca) 17) Col·laboració amb Zaqueo (menjador per a indigents a Mallorca). 18) Programa de distribució setmanal d'aliments bàsics a 300 immigrants sense ajudes ni recursos . 19) Encetar classes d'idiomes per a immigrants. 20) Posar en marxa Blogs de Mediterrània en Català, Galleg, Alemany, Anglès i Castellà. Mediterrànea és una ONG portada 100% per voluntaris. Para mes informació prego visitin: www.mediterranea.org.es o http://mediterraneaong.blogspot.com/

17 nens i nenes apadrinats

Ja tenim 17 nens i nenes apadrinats a Abugida, moltíssimes gràcies a tots i a totes. Ens queden quatre per apadrinar, i set nens més per investigar la seva situació, que suposem tan precària com la dels anteriors. De nou moltíssimes gràcies. apadrinamediterranea@gmail.com

Mykias II

Mykias (un altre Mykias diferent al que va venir a Mallorca el passat estiu) és un nen de 12 anys que procedeix d'una família molt pobra que viu en Addis Ababa, Etiòpia. Sofreix d'una osteomielitis crònica, que és una infecció i inflamacion de totes les estructures de l'os radio del seu braç que li ocasiona sortida constant de pus i deformitat de la mà. L'osteomielitis és una malaltia poc freqüent en el nostre mitjà. Abans de l'era dels antibiòtics, constituïa un seriós risc per a la vida, però actualment és un dels problemes de salut saldats per la medicina moderna. Això és clar si es té la sort de néixer al primer món. En el tercer, la gent segueix morint per falta d'antibiòtics. I per aquesta falta d'antibiòtics en el seu temps i una falta també d'accés al sistema de salut, el proper pas serà l'amputació del braç de Mykias, si no s'arriba a temps.

Però Mykias ha tingut sort, ha agafat el seu cas un cirurgià traumatòleg cubà, un entre els centenars de metges cubans que hi ha als hospitals d'Etiòpia. La vision social dels metges brigadistes cubans que treballen a Etiòpia contrasta fortament amb la mentalitat capitalista i classista de la mayoria de metges formats a les escoles locals. El cirurgià cubà vol operar a Mykias per tractar de resoldre el seu greu problema, però es troba amb una escassetat de mitjans total, de fet no explica ni amb desinfectant. Per això ha fet una crida a Mediterrània: necessita un fijador extern monopolar per a avantbraç. Això servirà per fixar l'os quan puguin llevar les parts mortes d'os del braç de Mykias, i mentre l'empelt d'un os d'una altra part del cos de Mykias es consolidi. Mykias necessita també antibiòtics durant llarg temps. Això és fàcil de manar, però el fijador extern no ho és, és molt car, però no ens rendim. És est un material que aquí en la nostra societat de consum es rebutja després d'una sola operació. En la cara bona del món tot es tira. En la cara dolenta del món tot manca.

Mata de Jonc, un col·legi solidari

Aquesta setmana el col·legi Mata de Jonc de Palma va col·laborar amb Mediterrània ONG acumulant una mica més de 200kg d'aliments pels més necessitats de la nostra comunitat. En l'últim més hem lliurat més de 4 tones d'aliments. Si poguéssim aconseguir que altres quatre col·legis realitzessin el mateix gest una vegada al més podríem ajudar a molta més gent durant aquest període de recessió.

Els nostres nens de dos anys

Els nostres nens de 2 anys són 20. És el primer any que hi ha nens de 2 anys a Abugida. En general la seva psicomotricitat està per sota de la seva edat, així com el seu desenvolupament físic. Recordem que tots els nens que entren a Abugida entren amb un certificat de pobresa del Kebele. Estan a Abugida des de setembre, quan va començar el curs escolar. Per això és aviat per avaluar la seva evolució. A Etiòpia no hi ha practicamente preescolars, excepte alguns que hi ha a Addis i que són de pagament. Això fa que no hi hagi practicamente personal format per a aquest tipus d'edat, els dos anys. Per això intentem que a més de donar-los de menjar els estimulin. Sí hi ha mestres a partir de 3 anys, les mateixes que fan classes a primària. Pel que fa als nostres nens de dos anys, les nostres prioritats són: Alimentació: els nens de dos anys reben una aportació extra de llet i d'altres proteïnes. Salut: és el nostre objectiu que tots estiguin vacunats, i en això estem. També ens preocupem que tinguin accés als serveis mèdics. Socialització: al nostre primer món, com estan complerts els dos objectius anteriors, és el més important. Allí també ho és, després de l'alimentació i de la salut. Com sabeu estem en obres a Abugida, per això els nens de dos anys comparteixen espai (separats per un envà) amb els de 3. Quan les dues noves aules finalitzin els nens de dos anys es quedaran a la classe de 3 anys, ja que aquests nens passaran a la de 4 i així successivament. L'aula de 3 anys i futura aula dels de dos és espaiosa, ben il·luminada, i té el seu propi bany. fotos Lligo Tamirat, president de l'Edir i administrador de l'escola Abugida. Nens de la classe de dos anys.

Solidaritat amb els cooperants segrestats

Des de Mediterrània volem fer arribar el nostre més absolut rebuig pel segrest dels tres cooperants d'Acció Solidària i la nostra més absoluta solidaritat amb els companys segrestats, amb les seves famílies i amb els seus amics. Es confirma que estan segrestats per la facció més dura d'Al-Qaeda en el Magrib, la qual cosa és molt preocupant. Tant de bo que el seu segrest es resolgui ràpid i de manera pacífica. Solament estaven aquí perquè volien ajudar als qui tenen menys.

Els meus motius per apadrinar

Apadrinamients, per què ara, quins són els nostres motius? Fa molt temps, algú em va preguntar per què no es feien apadrinamients a Mediterrània, una cosa molt habitual en altres ONGs. Les raons eren moltes. D'una banda, com a organització de voluntaris que és, Mediterrània no té el personal per ocupar-se de fer fotos, gestionar cartes o similar que requereix el seguiment individual de tants nens. Per un altre, pensem, no era factible "discriminar" a uns nens d'uns altres. Com es podien seleccionar a uns sí i a uns altres no? No obstant això, ara estem proposant apadrinar a uns nens: 22 a l'escola Abugida i 10 a l'escola Birhan, encara que aviat se sumaran més. La raó? Ha estat la vida qui els ha seleccionat a ells. Perquè són els nens més desprotegits de les nostres escoles. Nens els pares dels qui estan malalts, o que estan a càrreg d'una àvia, encara que aquesta àvia només tingui una pensió de menys de 5 euros al mes. Nens dels qui es fan càrrec els seus germans majors, encara que aquests sol tinguin 17 anys i s'hagin convertit en involuntaris caps de família quan els seus pares s'han mort o els han deixat. Nens que estan acollits per una dona que els vol amb tot l'ànima, però que té altres quatre nens més i el marit dels qui no entén per què ha de donar de menjar a una altra boca, quan amb prou feines els arriba a ells. Nens a càrrec d'un pare malalt de sida que no ha deixat d'acudir al treball ni un sol dia i que els treu davant de forma exemplar, però que sap que pot tenir els dies comptats. Nens que són criats per mares malaltes de VIH, contagiades per un marit que l'hi va transmetre i que ja ha mort. Són nens amb circumstàncies especialment difícils en una situació ja difícil de per si mateix, doncs no oblidem que els alumnes de les nostres escoles estan escollits entre els més humils, els més desfavorits. Són nens que necessiten una mica més, i que sí són diferents pel dolent, han de ser-ho també per rebre una ajuda extra. Perquè ho mereixen, perquè es mereixen aquesta oportunitat. Perquè ni ells ni ningú es mereix viure en la pobresa extrema, ni ser un nen captaire al carrer. Perquè els seus pares es mereixen saber que, encara que els passi alguna cosa, encara que estiguin malalts, els seus fills van a estar cuidats. Jo no sóc imparcial. Per res. Conec a molts d'aquests nens. Conec a molts d'aquests pares. I tinc gravada a foc a la mare d'una d'elles. Li vaig jurar que li ajudaríem quan vam saber que ella estava malalta, molt malalta. I em sento orgullosa de Mediterrània, i que realment anem a ajudar-la. Perquè, per desgràcia, no tinc, ni Mediterrània té, aquesta vareta màgica que pogués guarir-la (tant de bo!) però sí li podem assegurar que els seus fills van a estar bé. Per això he apadrinat, per això espero que hi hagi més padrins. Jo tinc la sort que, si em passés alguna cosa, no deixaria a la meva filla indefensa. I només vull que aquests pares sàpiguen que si escau serà igual. Stefanie Milla

Martha

Complint-se la llei de Murphy, Martha, la nena de l'etern somriure, ha de tornar a Mallorca per ser reintervinguda de la seva escoliosi. Ella està desitjant tornar, encara que sigui per operar-se...

Aquí a Mallorca

Mediterrània és una ONG d'acció directa. Això vol dir que a més de que el 100% dels diners s'inverteix directament en els projectes, quan detectem un problema actuem sobre ell, sense esperar subvenció alguna . Mediterrània no rep cap ajuda estatal, ni autonòmica, ni municipal. Som una organizació no governamental en estat pur. Tot el nostre suport econòmic i logístic prové de particulars, la qual cosa ens dóna llibertat plena per actuar. I som apolítics i aconfessionals. A Mallorca tenim els següents programes: Col·lectiu Zaqueo: El Col·lectiu Zaqueo dóna de menjar cada dia a centenars persones sense recursos en un local de Palma. Des de Mediterrània col·laborem amb aliments, roba i personal voluntari . Ca Gaza i Casa Llarga: Residències per a persones marginades, l'ànima de les quals és l'incomparable i únic Jaume Santandreu. Hem ajudat a millorar la infraestructura de les dues cases (incloent calefacció, aigua calenta, electricitat, pintura, etc.) gràcies als voluntaris que s'han prestat a això. També s'ha millorat l'interior aportant divers material: televisions, equips musicals, nevera, parament de cuina, roba de llit etc. A Mediterrània no li ha costat un euro de les seves arques tot això, tot ha estat donat i realitzat per socis i amics de la nostra ONG Programes de l'olla solidària: Població maliense: Els malienses atesos ascendeixen a prop de 150 . Se'ls proveeix setmanalment d'arròs, pasta, oli, llet, sucre, cacao, pebre, cebes, all, farina, sal i roba. Són persones totes ells sense recursos ni ajudes per part de les institucions. L'associació de veïns de Son Dameto, on repartim les primeres 2 setmanes, ens va negar la continuïtat del projecte en el seu local, així que hem buscat un altre lloc i en est el repartiment es produeix sense cap problema. Ja hem superat les dues tones i mitjana d'aliments. Aquest projecte ens costa entre 380 i 440 euros setmanals. La resta de les despeses està cobert per les donacions de la gent. Esperem la col·laboració de col·legis a la illa per acumular aliments i així no haver de gastar dels nostres fons tan necessaris per a la continuïtat dels nostres projectes a Etiòpia. Població senegalesa: En col·laboració amb el pare Eugenio de l'Església de Palma Nova, un sacerdot increïble on els hi hagi, hem començat a repartir a la població senegalesa de la zona de Calviá Aquestes són també persones sense recursos. A l'església s'atén a tot tipus de col·lectiu, nosaltres ens hem centrat en est per ser els subsaharians la baula mes feble en la cadena de la immigració i per casualitat, contactem amb ells al veure com buscaven menjar en els contenidors d'escombraries d'un supermercat de Calviá. El fet de treballar amb col·lectius homogenis ens és més fàcil, es coneixen entre ells i la logística de l'assumpte se simplifica. Recordem que tots en Mediterrània som voluntaris. Són 100 senegalesos, 2.100 menjars setmanals. En el centre parroquial van a començar i a petició d'aquest col·lectiu les classes de castellà i anglès a càrrec de voluntaris de Mediterrània. Ens fan mancada monitors, ordinadors, ratolins i teclats per poder començar les classes d'informàtica. Mantindrem el programa d'ajuda als senegalesos i malienses durant tot l'hivern. Des d'aquí moltíssimes gràcies a tots i a totes els que feu possible que Mediterrànea existeixi.

Sobre els apadrinaments

Fins ara no havíem fet apadrinamients individuals, però la molt precària situació de moltes de les famílies de les nostres escoles i l'ajuda inestimable d'Ana, una de les nostres sòcies, ens ha abocat a això. (recordem que tots som voluntaris/as). En Mediterrània lluitem fortament perquè la pobresa no sigui un motiu d'abandó o de renúncia d'un fill/a, d'un nét/a o d'un nebot/a. Volem que els nens segueixin vivint amb les seves famílies, biològiques o adoptives. O amb famílies d'acolliment si tots els seus familiars estan morts, però al seu barri, acudint a la seva escola, amb els seus amics, amb la seva gent de cada dia. No volem que acabin en un orfenat o al carrer (solament a Addis hi ha 90.000 nens captaires) destinacions ambdós dels nens que es queden sols, sent el carrer l'única destinació dels nens majors de cinc anys. Per això hem iniciat aquests apadrinamients, i estem molt contents de poder dir-vos que ja tenim 8 formularis de nens apadrinats. Des d'aquí les gràcies als/les pioners/as. Necessitem 13 més per Abugida, i estan sortint casos desesperats en la Birhan School que hem d'atendre. Tots els casos han estat seleccionats pel Edir i per la pròpia escola. A les dues escoles és l'Edir (la comunitat d'associacions de veïns que regenten les escoles i amb les quals tenim acords signats tant a Akaki com a Yeka) i les escoles les que seleccionen els nens, per tant coneixen molt bé la situació d'aquests nens i de les seves famílies. Tots els nens seleccionats a Abugida estan o han estat a l'escola fins a l'any passat. Els que ja no estan perquè van a escola pública segueixen anant a desdejunar i a menjar a Abugida, igual que uns altres que no han entrat al programa d'apadrinamients, ja que en principi solament s'han seleccionat els casos més desesperats. Tots els casos que es van a seleccionar en la Birhan estan a l'escola actualment. Tots els nens són orfes o semiorfes, a càrrec de mares solteres, avis biològics o adoptius, mares adoptives, germanes, oncles o família d'acolliment en un dels casos d'Abugida en el qual no hi ha parents vius. Les famílies no tenen ingressos o aquests són molt baixos. Part dels nens són seropositius. Gairebé tots vénen d'històries terribles, de situacions molt difícils però també de gran solidaritat: i aquí estan, anant a escola i vivint una vida normalitzada que esperem continui per moltissim temps. Hem conegut en aquest últim viatge a les famílies seleccionades a Abugida per l'escola i l'Edir i hem pogut comprovar la seva situació "in vivo i in situ". Una de les característiques de Mediterrània és que nosaltres no seleccionem directament els nens a ajudar - perquè no hi hagi males interpretacions tant per part de les famílies de les escoles com per part dels nostres donants- excepte en casos de problemes greus de salut, en els quals cal pagar un tractament a Etiòpia o portar-los a Espanya per operar-se. De totes maneres tots els nens de les nostres dues escoles tenen accés a la sanitat ja que Mediterrània es fa càrrec de totes les seves despeses mèdiques. Els pilars bàsics de la nostra actuació són: alimentació, salut i educació. A les nostres dues escoles hi ha gairebé 400 nens i tenim a 46 persones emprades actualment a càrrec de Mediterrània. Els padrins podran tenir contacte amb els seus apadrinats, i podran visitar-los si així ho desitgen. Rebran fotos i dibuixos dels nens. Els padrins/as coneixeran la història i les dades dels nens, les seves famílies han donat el seu consentiment per a això. Correu *apadrinamientos: apadrinamediterranea@gmail.com

L'esprit d'Abugida arriva a la Birhan School

Amb immensa alegria podem dir que l'esperit d'Abugida va arribar a la Birhan School. Amb l'inici del curs escolar els mestres retirats van cedir els seus llocs a mestres joves, marchosas i motivades, que canten, ballen i juguen amb els seus alumnes. Els mestres retirats eren partidaris de "la lletra amb sang entra", o sigui que caminaven sempre amb el pal a la mà i reprimint no solament als nens sinó també a les mestres, ens va cridar l'atenció des del principi que els nens de la Birhan tinguessin un aire tristó en comparació dels d'Abugida, i sospitant que la causa eren els mestres retirats varem passar a aquests a donar la classe d'alfabetització d'adultes a la tarda. Han guanyat els nens i han guanyat ells, han reconegut que amb els adults els va millor... La rebuda va ser espectacular: balls, cançons, no solament els nens sinó també les mestres, abillades amb el vestit tradicional i maquíssimes totes elles. Els nens aquest any porten el mateix uniforme que en Abugida. Una vegada va passar la cerimònia de benvinguda, ens reunirem amb la directora. Aquesta havia substituït a l'anterior i no sabíem llavors el perquè. Entrevistàrem a la resta de les mestres (una per una) i ens van dir que l'havien posat perquè era filla d'un membre de l'Edir, i totes van dir que era bona dona però que no estava capacitada per tenir un lloc de responsabilitat. Per això les reunirem a totes i els demanàrem que votessin a la què elles creien més capacitada, naturalment el vot seria secret. Molt animades es van posar a votar, però quan va sortir el resultat van començar a tenir por de l'Edir, ja que ningú va votar a la directora i va sortir Genet, una de les mestres com la més votada. Els tranquil·litz+arem dient-lis que ja ens enfrontaríem nosaltres a l'Edir. I a continuació va venir la reunió amb l'Edir, primer estaven una mica tibants però llimàrem asprors i arribàrem a un enteniment, ja que les dues parts desitgem el bé de la Birhan School i de tots els nens i nenes que allí acudeixen. L'Edir està lluitant per aconseguir el paper que pugui fer oficial a la Birhan. Estan en tramitis però la burocràcia és lenta i complicada. L'escola dins de la seva precarietat està més bonica, es nota la mà de les mestres. Els nens com ja vaig dir estan feliços. Ens estan fent unes fitxes amb informació individual de cada alumne, aquesta informació inclou les seves dades personals i familiars (incloent les de salut). Gràcies a les fitxes hem descobert diversos possibles casos de problemes importants de salut que estan en estudi. Les mestres de la Birhan rebran classes d'informàtica durant 3 mesos, igual que les estan rebent les d'Abugida. Les classes d'alfabetització en la Birhan són un èxit. Nosaltres financem un grup i el Kebele usa les instal·lacions de la nostra escola per a dos grups més d'alfabetització. Barry va fer un projecte de construcció per quan l'escola sigui oficial i calculant el preu per metre quadrat la construcció ens sortirà per uns 30.000 euros. Desgraciadament la reunió amb els pares no va poder tenir lloc en frustrar-la amb la seva denúncia els mafiosets. La investigació d'aquest assumpte està seguint el seu curs i esperem que la justícia vaig actuar contra ells amb contundència. Fotos : els Romeo i Julieta de l'escola, amb part del personal, nens de l'escola, Genet la nova directora, balls i benvinguda.

Ajuda a les nostres escoles menjant be

Els 28 dels 28: una acció solidària ? i gastronòmica ? per a Mediterrània Sortir a sopar a un lloc estupendo, prendre un menú d'alta cuina, en un restaurant patrimoni històric de Madrid, a un preu estupendo i, damunt, ajudant a les nostres escoles a Etiòpia! Veritat que sona bé? Ara, el restaurant Pedro Larumbe de Madrid ha iniciat una més que suculenta acció en oferir, cada dia, en els serveis de menjar i sopar, 28 menús a un preu únic de 28 € més IVA, pràcticament la meitat del preu habitual d'aquest restaurant guiat pel famós cuiner navarrès, que a més serà el responsable del Pavelló d'Espanya en l'Expo de Xangai 2010. En què ens concerneix això a Mediterrània? que el restaurant donará un euro de cadascun d'aquests menús. La campanya ja ha començat, i seguirà fins al proper 7 de Desembre. I els hem demanat als nois de Pedro Larumbe a veure si ens poden seguir fent buit passades les festes, que cada euro d'aquí es converteix allí en molts més! I amb cada vegada més nens, tota ajuda és poca. El menú està compost per: - Aperitiu de xips de yuca i batata - Amanida de cecina de León amb mànec i vinagreta de granades - Lluç arrebossat amb puré de pochas i cruixent de bacon - Estofat de maduixes amb escuma de iogurt El restaurant Pedro Larumbe es troba en la quarta planta del centre comercial ABC Serrano, amb entrada tant pel carrer Serrano 61 com pel Passeig de la Castellana 34, amb pàrquing al mateix edifici. Les reserves es poden fer cridant al 91 575 11 12. Mediterranis/as? passeu la veu!

Pressupost d'ampliació de lèscola d'Abugida

MENJADOR EXTERN I LES DUES NOVES AULES: birrs: 410.000 euros: 21.936 BUGADERIA, BANYS NOUS I GUARDERIA: Birrs: 226.000 Euros: 12.092 TORRE D'AIGUA I PILES PER RENTAR-SE LES MANS DEL MENJADOR EXTERN Birrs: 17.000 euros: 909 Reducció d'un metre quadrat de la guarderia per existència de gran roca birrs: 16.000 euros: 856 TOTAL birrs: 563.000 euros: 30.123 IMATGE: PLÀNOL GENERAL D'ABUGIDA UNA VEGADA FINALITZADA L'OBRA. ELS LLOCS AMB ELS NOMBRES MARCATS SÓN LES NOVES CONSTRUCCIONS.

El paradís d'Abugida

Abugida creix i millora. Després d'una reunió amb el cap de tots els kebeles d'Akaki, se'ns va donar permís per continuar la construcció pendent i construir el nostre últim somni: la guarderia de nens d'1 a 2 anys, on tindran preferència els nens VIH, els fills de mares soles, els nens a càrrec d'avis, etc. Això és una cosa nova, no existeix res semblat almenys que nosaltres sapiguem. L'ajuda de Barry va ser inestimable, va discutir i va discutir amb el constructor, va rebaixar el pressupost una quantitat considerable, ho va mirar i ho va revisar tot i finalment la construcció consistirà en: Menjador extern amb piles per rentar-se les mans Dues aules noves. A aquestes aules passaran part dels nens de 4 i 5 anys que són moltíssims, així els de 3 podran passar a la classe de 4 i els de 4 a la classe de 5, existint també una altra de 5 a 6. Els petitons de 2 anys disposaran de la classe de 3 anys per a ells sols. Torre d'aigua nova Banys entre les dues aules noves i la guarderia Bugaderia exterior per a la guarderia Guarderia amb pati exterior El termini de finalització de les obres serà de quatre mesos. En aquest viatge hem visitat les cases i conegut als familiars tant biològics com a adoptius dels 20 nens que van a entrar en principi al programa d'apadrinaments. Algunes d'elles ja les coneixíem. L'escola ha fet molt bon treball, no és fàcil seleccionar entre tantes vides difícils als més necessitats, però ho han fet amb molt bon criteri. Busquem padrins per a aquests nens, així no haurem de treure dels fons de l'escola, que creix i creix. Si algú es troba interessat, contactar per favor para major informació amb apadrinamediterranea@gmail.com. A cada família se li lliura 400 birrs mensuals (22 euros al canvi actual) per ajudar en l'alimentació, vestit i calçat del nen. El sistema de control és doble: l'escola controla el que compra la família i el nostre representant controla també. Tots els nens són d'Abugida o han estat en ella i han sortit aquest any per a l'escola estatal, així que l'escola coneix perfectament als nens i a les seves famílies. Aquests nens acudeixen a desdejunar i a menjar a Abugida. Part d'ells són VIH (+), per la qual cosa una bona alimentació els és encara més important, si cap. Si aconseguim cobrir aquests 20 nens podrem ampliar la llista de nens per apadrinar. També els hem pagat els uniformes i el material escolar de l'escola pública. Estem estudiant construir uns banys nous en aquesta escola, situada a la zona. Així mateix és molt possible que ampliem la cuina actual de l'escola que s'està quedant petita, això està en fase d'estudi actualment. Les classes d'alfabetització funcionen molt bé, aquest any no hi ha vailetes empollones però totes tenen moltes ganes d'aprendre. Per acabar, estem molt contents que a les nostres escoles: Hagin nens de totes les religions. Hagin nens de totes les ètnies. Hagin nens seropositius convivint amb absoluta normalitat amb els no seropositius (això que sembla obvi no ho és tant allà, ja que a Etiòpia la Sida representa un gran estigma social) I àdhuc més: hem aconseguit que acceptin tenir en la plantilla de treballadors i sense cap problema a una persona seropositiva. Petits avanços que són grans avanços. Fotos: nens de la classe de dos anys

La revenja dels mafiossos etíps

Hola, gent de Mediterrània. Recentment arribades començaré a explicar el viatge pel final, per l'últim dia. No sé si sabeu que Etiòpia és el país amb més ONGs del món, internacionals i locals. Dins d'aquestes ONGs hi ha de tot: Les que fan un bon treball, les que són tapadores, les que deixen robar als seus empleats o responsables locals i fan els ulls grossos... D'aquestes últimes per desgràcia hi ha moltes. El robatori i l'engany són habituals. I quan no es consenteix i t'enfrontes a ells t'enfrontes també a la seva venjança, que com a característica particular pot durar anys. Mai obliden. Com sabeu acomiadàrem al nostre exrepresentant per lladre. També aconseguirem que acomiadessin a l'antic president de l'Edir de Yeka pel mateix. Això va ocórrer en els primers mesos de l'any. Van prometre venjança i sempre vaig pensar que la venjança vindria en forma d'esglai en qualsevol carreró. Ja se sap la dita: "A Etiòpia és molt fàcil tenir un accident..." Doncs no, ha estat més refinada: Adugna Tesfaye Woldekirkos i Tadesse Mengesha (exrepresentant i expresident de l'Edir) ens van denunciar davant el Ministeri de Justícia per ser una ong estrangera que usava com a tapadora a les escoles per fer TRÀFIC DE NENS. Si, així com sona. "Manda huevos", que diria aquell que confonia El Salvador amb Hondures. Perquè Mediterrània intenta amb totes les seves forces que els nens de les seves escoles no se separin de les seves famílies o es quedin sols, donant-los escolarització, menjar i ajudant a les famílies més vulnerables; i subvencionant a famílies substitutes quan els nens es queden sols. I perquè se sap que a Etiòpia el tràfic de nens dins i fora del país és alguna cosa habitual i hi ha molt per ser investigat en referència a aquest tema... Però d'alguna cosa havien d'acusar-nos per aconseguir la seva venjança... Objectiu: que em detinguessin i em portessin a la presó federal per ser sotmesa a un interrogatori per part de la policia de la seguretat nacional. Quan arribàrem al darrer dia a la Birhan school per reunir-nos amb els pares dels nens, hi havia dos policies secretes a la porta esperant-nos amb una ordre d'arrest on posava el meu nom i el motiu de l'acusació. Realment era tot tan surrealista que vaig pensar que era un programa d'aquests de càmera oculta des d'Espanya. Però no, no era broma. Quan em vaig adonar que anava de debò vaig intentar cridar a l'ambaixada (com en les pel·lícules) però em diu el secreta: penja el telèfon, prohibides les trucades. Ens dirigim a la comissaria mentre li passo el mòbil discretament a la meva filla major i el telèfon de l'ambaixada que per sort porto damunt. A l'arribada a la presó provincial em condueixen amb Zerihun (nostre actual representant) a la sala d'interrogatoris nº 72. Allí comença un llarg interrogatori per tres oficials. L'acusació, la citada anteriorment. Zerihun comença a parlar amb els policies encarregats de l'interrogatori. Li explica el que fem. Que mai hem actuat pel nostre compte. Que no estem registrats (no hem volgut fer-ho de moment però sempre ho han sabut) i que per això treballem amb els edires (la llei actual d'ongs permet treballar amb els edires sense estar registrat) Que donàvem de menjar a gairebé 400 nens 3 vegades al dia. Que empràvem a 44 persones actualment (i en creixement, perquè les escoles creixen) Que a les nostres escoles 130 adultes rebien classes d'alfabetització. Que ajudàvem a les famílies més necessitades perquè no haguessin de renunciar als seus fills per pobresa. Que posàvem a la seva disposició els telèfons dels presis d'ambdós edires perquè parlessin amb ells. Això va durar hores, el policia va ser tan amable que no va anar a dinar per poder seguir interrogant-me. Arriba el torn del meu interrogatori, en el qual vaig contestar que m'imaginava els denunciants, vaig donar els seus noms, i vaig explicar els motius. Com el poli no tènia ni màquina d'escriure tot es feia a mà amb paper carbó. Les hores passaven i la veritat, no sabia com anava a acabar allò. Em van preguntar dades com el nom del meu avi, de quina ètnia era, la meva religió, el meu lloc de naixement. En dir Barcelona, va somriure i va dir: "anem bé". Un ajudant agafa una foto de Fábregas que té en el seu escriptori com si fos la de la seva dona o els seus fills. Em pregunta qui és. Servidora, per qui el futbol manca de total interès, contesta que ni idea. Em diuen que no sóc una veritable espanyola i que no sóc de Barcelona si no sé qui és Fábregas, completament decebuts amb la meva persona. El poli segueix escrivint i escrivint. Mentrestant es van succeint les trucades i les presències: lligo Tamirat d'Abugida es presenta veloç des d'Akaki. El cap de tots els kebeles d'Akaki Kaliti crida a la poli. Criden els de la Birhan, crida el comptable, criden els treballadors, criden els de l'actual Edir, es presenta el comptable, crida el capellà. Més tard m'assabento que les famílies i els treballadors de l'escola de Yeka volien anar en massa a la presó. Encara sort que no els van deixar, per la distància, i perquè ells són més vulnerables que jo (que sóc una farenji) i haurien pogut acabar pitjor. Però s'agraeix la solidaritat. Al cap d'unes hores interminables, em fan signar no es quants papers en amariña. Li dic a Zerihun: "llexeig-t-ho tot, que jo no signo sense saber el que hi ha". Però li és impossible, el poli té gana (a tot això jo fingia marejos per veure si s'abreujava la cosa, però el poli deia que ell també estava sense menjar, així quea fer-se fotre). Zerihun em diu que el més important és el del final, on posa que se'm declara INNOCENT dels càrrecs. Zerihun pregunta al poli que qui m'ha denunciat, i el poli li contesta que jo ja ho sé. Tot encaixa. Ara els lladres de Yeka no estan solament pendents d'un judici per robatori, també seran acusats de denúncia falsa i això sembla ser que és greu. Mentre estàvem a la sala d'interrogatoris la meva filla va cridar a l'ambaixada. Els va dir: "la meva mare està detinguda". El cònsol no es trobava a l'embajada, així que van venir la canceller i una altra empleada. Però no els van deixar entrar, fins a fins i tot els van llevar els mòbils. Quan sortim de la presó federal em va dir Zerihun que havia tingut molta sort. Que els que entren aquí es passen almenys una nit en el calabós fins que investiguen. Suposo que això és el que pretenien els lladres. Sabien que l'acusació no se sostindria, però pretenien fer-m'ho passar malament en deixar-me almenys una nit a la presó. Ara els que la van a provar ssran ells. Aquest matí tènia un mail en el meu correu, era de Tadesse Mengesha, l'ex president de l'edir de Yeka. Posa literalment: "The wristle is blown and the game is started, many habiti goals to be scored yet!!!!! Hahahahahaha.........." O sigui:" el xiulet ha xiulat (referint-se a l'àrbitre) i el joc ha començat, queden molts gols per marcar encara!!!! jajajajajajaja...." Que mania amb el futbol...si al final m'agradarà i tot. Per descomptat una còpia d'aquest mail anirà a la policia. Des d'aquí el meu més profund agraïment a Zerihun, sense ell hagués estat sens dubte moltíssim mes difícil.

Ja estem llestos per al gran dia

Ja estem tots llestos per al gran dia. El dia 14 de novembre és el dia triat per a la venda de roba de disseny a la Casa de Katmandu, Magaluf. L'organització d'aquest esdeveniment ha estat possible gràcies a un equip estupendo que ho ha passat molt bé. A la foto estan Pat, Linda i Zara donant els últims tocs. La roba ha estat acuradament triada i esta ara llesta per a la seva venda. Això és una venda de roba d'alta qualitat, d'alta costura, a molt bons preus. L'esdeveniment es realitzarà a la carpa de Katmandu , Magalluf. Entre les 11.00 - 12 hores cobrem una petita entrada de 5 uros per poder escollir les millors peces i despues de les 12 hores és entrada gratuïta. Sera efecte WOW..solament per nomenar marques com Valentino, Gucci, Carolina Herrera, Versace, Lacroix, Dior, Armani. Jaquetes, vestits, bruses vestits de seda, cashmere etc. La Senora que ha donat aquestes peces prefereix mantenir-se en l'anonimat. Solament volem manar-li una abraçada molt forta I MOLTES GRÀCIES ....que gràcies a la seva donació els diners seràn lliurats a MEDITERRANEA per ajudar a persones necessitades.

Marxem una altre vegada

Bé, doncs arriba el moment d'anar-se una altra vegada. Demà passat és la data . Volia explicar-vos una mica com són aquests viatges. Perquè igual hi ha algú que pensa que això és anar en pla Rania de Jordània, a rebre un ram, cerimònia del cafè i festa. Doncs no, el ram el rebem, el cafè ens el bevem i amb molt gust, i el ball ens ho marquem si ens estan esperant per a això sense problemes; però després comença la cosa. I la cosa consisteix en un munt de reunions i discussions. Reunions d'hores en les quals si hi ha sort s'avança una mica. Discussions d'hores en les quals si hi ha sort s'acaba una mica abans.

Abugida Tenim el problema de la construcció. El Kebele va donar permís per continuar l'obra del menjador però la va tornar a parar, sembla ser que cada vegada que discuteixen s'atura la construcció. També sembla ser que les relacions entre Edir i Kebele no són precisament idíl·liques. En aquest viatge toca també reunió amb el Kebele, per tractar aquests temes. Com ja comentem la nostra idea és fer una guarderia de nens d'1 a 2 anys, ja que és aquest un sector de la població infantil molt vulnerable, amb la teta no els basta i la ingesta sense pràcticament gens no és precisament una alimentació adequada. Però tenim el problema que a Abugida aquest any han admès més nens del compte. No solament els nous de dos anys (20) i els nous de 3 (30) sinó que han calculat que si sortien 60 de primària doncs ficaven 60 més. Així que pot ser que quan arribem ens trobem nens fins a penjant dels llums. Teníem el terreny de les dues aules de primària (el Kebele no deixa que hi hagi primària a l'escola a partir d'ara) per a la guarderia, però ara no sabem si hi haurà suficient espai per a tots, comptant amb la superpoblació dels nens de 4 anys, que arriben a 91 nens... La bona notícia: en aquest viatge ve el gran Barry a examinar el terreny i veure les possibilitats de construir el que sigui necessari perquè els nens comptin amb espais adequats. El també s'encarregarà de discutir amb el constructor, de veure cases de material, etc etc. Gustosisima li cedeixo aquesta part. Com sabeu hem engegat el programa d'apadrinament dels nens en risc per ser orfes, semiorfes o de pares malalts. Molt em temo que seran mes dels què en pensem. Anem a visitar a les seves cases a les famílies dels nens en risc. Particularment difícil serà anar a la casa d'una de les nenes. Quan vam fer la revisió mèdica al juny de l'any passat, la seva mamà ens va explicar que el pare tènia VIH i que a ella li feia por fer-se el test. Li expliquem els avantatges si es fes el test, si era negativa viuria tranquil·la, i si era positiva, podia optar a un tractament quan les seves defenses baixessin. Doncs resultà ser VIH positiva, el marit es va morir i ella està terminal sense poder moure's del llit, i amb un nen petit a part de la nena de 8 anys. En aquest cas la malaltia ha estat particularment cruel. Els altres nens en risc estan també en situacions dramàtiques. 30 nens de primària que estan a l'escola estatal van rebre ajuda per a l'uniforme i el material escolar. Els llibres es lliuren sota un sistema de préstec, així que no s'han de comprar. Aquests nens també mengen en Abugida. En fi, que Abugida creix com l'escuma. Una idea que tenim és obrir un menjador social per als nens de totes les edats més pobres de la zona, aprofitant el menjador exterior nou (si és que algun dia s'acaba de construir). Veurem com acull el Kebele aquesta idea, falta fa sense cap dubte, però de vegades la necessitat no ve acompanyada de la disposició dels qui manen.

Birhan school de Yeka Aquesta escola segueix amb problemes. L'Edir va deixar de pagar a uns treballadors, una altra vegada va retardar els pagaments de tots. No estem disposats a consentir això. Així que allà anem a posar les nostres condicions, no podem tolerar que els treballadors de l'escola, i entre ells els dels llocs més humils, no percebin el seu salari o part d'ell. També ens ha arribat que viuen amb por de ser acomiadats si parlen o es queixen d'alguna cosa, així que molt em temo que aquí les discussions seran discussions antològiques. Aquí també toca visita al Kebele, per veure si hi ha possibilitat de construir una escola nova, aquí entrarà també el gran Barry amb els seus dissenys i la seva saviesa. Portem equips esportius pels grandets de la Birhan donats per la Balears International School, i esportives i samarretes perquè puguin començar a fer esport . El més que ve li toca a Abugida. Fins a la tornada.

Reunió del diumenge

Ens hem reunit amb Mady i diverses mamàs amb nens, de Mali i de Gàmbia. Aquest grup de mamàs ens ha exposat la seva situació i s'ha decidit recolzar especialment a les famílies amb nens amb una aportació extra de llet i de carn. És trist escoltar com aquestes persones en l'època de bonança van comprar pisos amb hipoteques escombraries, que el seu banc sabia que no podien pagar, i han acabat desnonats i perdent-ho tot. Aquestes persones per descomptat i moltíssimes mes. Al pobre Mady l'han deixat sol per encarregar-se del tracte amb els destinataris de l'ajuda, i no ho està tenint fàcil. Tots es volen apuntar i l'ha de triar als més necessitats, la qual cosa li crea enemistats entre el seus. Esperem que tingui més suport dels qui manen en l'associació i que tot no recaigui sobre ell, per ell i perquè tot marxi bé. Per cert, avui hem sentit com el mantell del racisme queia sobre nosaltres. Quan hem entrat en el bar del parc on teníem la reunió amb les dones africanes (i després han arribat els marits) era un poema veure com ens miraven, i fins i tot malgrat haver demanat que baixessin la tele per poder parlar, l'han posat encara mes alta. I no han deixat de mirar-nos amb cara de menyspreu durant tot el temps.

Les olles solidàries ja funcionen

Aquest divendres a les 14.30 ha tingut lloc el primer lliurament d'aliments als immigrants malienses sense recursos. D'aquest repartiment es beneficiaran mes de 50 persones.S'han repartit 340 quilos de menjar. Els malienses són molt generosos amb el que tenen, així que estem segurs que encara mes persones es beneficiaran de les seves olles solidàries. Tot això està sent possible gràcies a la col·laboració de Mady, el secretari de l'associació maliense, que coneix molt bé a la seva gent i sap de la situació de cadascun i així mateix el moment en què aquesta canvia perquè uns troben treball o uns altres es queden en l'atur sense subsidi, amb l'objectiu que el menjar arribi a les persones que realment ho necessiten. El diumenge ens reunirem amb quatre famílies amb nens que també han quedat en una situació molt precària.

Programa d'apadrinaments a Abugida

Com ja sabeu, tenim en marxa un nou programa de suport als nens i nenes que es troben en situació de risc i que acudeixen o han acudit a les nostres escoles. Hem començat amb l'escola d'Abugida. Aquests apadrinaments s'estan traient actualment del fons de les escoles, però hem pensat que potser alguns de vosaltres/as vulgueu fer un apadrinament individual. Això ens permetria destinar els fons de les escoles per a les escoles. Per a això hem iniciat un programa d'apadrinaments que pretén trobar una família compromesa aquí a Espanya que s'encarregui de la seva manutenció (22 euros al mes) i el seu benestar, que repercutirà directament en la resta de la família i d'altres germans que puguin haver-hi. Per als nens pot ser molt important saber que algú aquí, a Espanya, es preocupa per ells. La família o persona que apadrini rebrà fotos i informació del nen/a despres de cada viatge que fem, i podrà visitar-li si ho desitja. L'escola Abugida sera l'encarregada de fer arribar els diners dels apadrinaments a les famílies afectades, amb el degut control per la nostra banda. Els nens i les seves famílies són seleccionades entre les més necessitades per motius de malaltia, orfandat o extrema pobresa. Si t'interessa apadrinar pots escriure al correu apadrinamediterranea@gmail.com i rebràs el formulari d'apadrinamiento i tota la informació que necessitis. Gràcies.

Les nostres estudiants seniors

Les classes d'alfabetització per a adultes (i alguns adults) marxen molt bé a les dues escoles. I fa uns dies reberem notícies sobre les dones que van assistir al primer curs d'alfabetització a Abugida: La primera de la classe, la vaileta que ho sabia tot va superar el curs amb molt bones notes (com no podia ser d'una altra manera) i es va tornar a la seva casa feliç i contenta. Ara gaudeix llegint tot el que cau a les seves mans. Hi ha un percentatge de dones de les quals van superar el curs que han seguit estudiant en altres escoles, això ens omple d'una gran alegria. I hi ha unes altres que han hagut de repetir, però que segueixen.