Projecte final de Màster de Cooperació

Sóc Manuel Figueiredo, soci d'ONG Mediterrània i un dels col·laboradors
del projecte sanitari desenvolupat durant el 2008 a Etiòpia.

Volgués compartir amb vosaltres/as el que va anar el meu projecte final del Master
de Cooperació Internacional i Gestió d'ONGs. En l'actualitat i de
manera temporal es troba allotjat en un domini de la meva propietat perquè
li tireu un cop d'ull: Premi AQUI

La qualificació final obtinguda ha estat d'excel·lent i he rebut una
grata felicitació per part del professorat. A més, aquest m'ha
sol·licitat permís per a incloure l'enllaci a la web en la secció de la
biblioteca i fòrum de la Universitat.


Aprofito l'ocasió per a oferir el meu suport en tot quant pugui ser d'utilitat
per a millorar la intervenció d'ONG Mediterrània.

Una salutació
Manuel Figueiredo

Que visquin els antibiòtics

Ens alegrem molt de poder informar que un antibiòtic hospitalari molt especial amb destinació a Etiòpia -proporcionat per la Clínica Juaneda- i a una persona nomenada Samuel que sofreix de gangrena i que estava a punt de ser amputat per quarta vegada en la seva cama en el termini d'un any, ha sorgit el seu efecte i s'ha pogut detenir la infecció.

Moltes gràcies a la Clínica Juaneda i al seu director, que es va mobilitzar de seguida per a ajudar a Samuel.

Gràcies pel premi "bloger"

Moltes gràcies a Reis de "Hijos de Africa": www.desdeafricaconamor.blogspot.com, per concedir-nos aquest premi Aquí van els nostres: http://abuelitospeludos.blogspot.com/ Perquè intenten buscar casa als animals vailets, que en moltes ocasions han perdut als seus amos també vailets i s'han quedat sols. I perquè a casa -menys dues cadelles- els animals que hem tingut o tenim han vingut sent ja adults http://chinochano.zoomblog.com/ Les tribulaciones d'un espanyol a Xina, interessant El Macarron Solidario. Perquè ens agrada la gent creativa que fa alguna cosa pels altres. http://cuatropatitasbc.blogspot.com Perquè ens agraden els animals (per si no s'ha notat encara) i ens indigna i entriteix l'abandó de gossos i gats.

Campiona

L'operació de Martha ha anat molt bé, esperem que surti de l'hospital en els pròxims dies i es dediqui en la seva convalescència a gaudir de Mallorca...
És molt difícil trobar una nena tan valenta, tan positiva i tan especial com nostra campiona.

Bamba de Marineland

Hola Jackie!

Sóc Bamba, Seguretat de Marineland.
Ho sento per manar-te aquestes fotos tan tard,
vaig perdre la targeta entre tants papers que tinc, i l'acabo de trobar ara,
adamès he tingut molt treball. Ho sento molt.
I gràcies per la seva amabilitat aquell dia i per la gran labor que fas en favor d'aquests països pobres.
Que Déu t'acompanyi sempre perquè segueixis tenint força i voluntat de seguir fent aquest enorme treball.
Una forta abraçada.
Salutacions.

ISS, Facility Services
Bamba Khadim Ndiaye
Responsable de Equipo en los Parques

de Aspro Ocio en Baleares

---------------------------------------------------------

Estimat Bamba

Moltíssimes gràcies per la teva amabilitat amb tots en la nostra visita a Marineland. Sense tu no hauríem pogut posar el somriure en les cares dels nens. Va ser una experiència que mai oblidaran. Myki segueix parlant de l'home que el va dur en braços per a veure els dofins nedant sota l'aigua. Gràcies pels cartells .... ara tot el món sabrà de Marineland en Ethiopia !!!!!!! Eldana, Marta, Lydia i Laura t'envian una gran "abraçada" i moltíssimes gràcies. Gràcies a tu, aquest dia va ser molt especial per a ells.
Kind regards / salutacions ,
Jackie
Jackie Evans for Mediterranea ONG

La casa de la dona

A finals de juliol va acabar la primera promoció de mainaderes que ha tingut lloc a la casa de la Dona, la nostra seu a Addis.
Han estat 20 dones, moltes d'elles procedents de la llar d'acollida per a dones víctimes del maltractament.
Dones de totes les edats, que han vist en aquest curs una possibilitat d'aprendre un ofici que els permeti sortir de l'atur-pobresa i els obri una porta al mercat laboral, o sigui una independència econòmica.
Després d'aquest curs, del que surten amb un títol avalat aniran a fer pràctiques a diversos orfanats i se les col·locarà com mainaderes en llars amb bebés i nens petits.
En aquest projecte col·laborem amb TTTM, una ong etíop que s'encarrega de la logística dels cursos. És la mateixa ONG que duu l'única casa refugi per a dones maltractades que hi ha en Addis.
De l'interès que tingui TTTM en la continuïtat dels cursos, dependrà el futur de la nostra casa de la Dona.
Actualment estem a l'espera de notícies seves, tant a nivell comptable com logístic.

Mallorca, 30/7/2009

La prostitució a Addis

Els nostres col·laboradors locals ens han fet arribar la notícia de l'alarmant increment de contagis per VIH en algunes zones d'Addis conegudes pel seu gran nombre de prostitutes, especialment en la zona de Piassa.
Addis s'està convertint en un gran prostíbul, a qualsevol hora del dia i principalment a partir del fosquejar hi ha un gran nombre de dones en el carrer exercint la prostitució. I a part queden les dels bars, les "masajistas", les dels hotels...
I per desgràcia Addis s'arrela cada vegada més com destinació important de turisme sexual, pel que s'estan fent investigacions al respecte; constatant la presència d'un gran nombre d'usuaris de la prostitució: principalment europeus i americans.

Cadira solucionada

Demà anem a l'ortopedia a encarregar la cadira més adequada per a Mykias gràcies a la generositat d'una persona que s'ha ofert a comprar-se-la.

Sobre Martha i Mykias

Martha i Mikias són uns veritables campions, amb una fortalesa moral i un caràcter meravellós molt difícil de trobar.
Martha va tenir una petita operació prèvia a la de l'escoliosis per un problema que se li va diagnosticar. Ara està bé i l'operaran el pròxim dimecres.
Mykias va venir mal diagnosticat de l'Hospital Black Lion d'Addis (l'hospital de referència que dóna la carta de sortida a l'estranger per a poder obtenir el visat per raons mèdiques) i el seu problema no és operable. La seva malaltia és molt més greu, i per desgràcia progressiva i sense tractament. Té distrofia muscular que avança ràpidament. Ell és conscient que la seva malaltia no té remei, no perquè l'hi hagin dit sinó perquè ell sol ha arribat a aquest raonament. I no s'ha vingut baix, intenta gaudir de tots els moments i diu que de Mallorca li agrada fins i tot l'hospital.
Mykias és un nen molt especial, dotat d'una gran intel·ligència i maduresa.

En els pròxims dies anirà a rehabilitació amb la seva mare, li van a ensenyar a aquesta uns exercicis per a fer a casa per a prevenir rigideses i contractures.

Volem comprar-li una cadira de rodes a Mykias. És petit per a usar una d'adult, per tant necessita una de "cadet" amb proteccions i adaptacions per a quan el seu estat de salut empitjori.

Si algun de vosaltres/as sap d'alguna empresa que pugui ajudar, per favor feumos-ho saber. És molt important per a Mykias tenir una cadira còmoda, de la seva grandària, amb bon suport lumbar i reclinable, per a quan no pugui estar assegut.
Moltes gràcies per adelantat a tots/es. Us deixo amb una foto de la nostra petita família etíop, i una altra a la casa on estan (a Martha li han donat l'alta fins al dimarts).

Contenidor per a Ghana

Gràcies al Sr.Antonio Fuster, avui hem carregat el camió amb subministraments per a l'Hospital Dangme East d'Ada, Ghana.

El carregament anirà per carretera des de Barcelona a Cardiff (País de Gal·les) i d'allí es col·locarà en un contenidor que li espera carregat amb material per a muntar el departament de fisioteràpia en l'Hospital en Ada.
En el packing list hi ha mes de 4100 parells d'ulleres, ordinadors, material sanitari, 2 nebulizadores, un electrocardiograma, accessoris per a ofimática, aparells de fisioteràpia, monitors de pantalla plana, llibres per a nens hospitalitzats etc. (Feia molta, però molta calor al carregar el camió aquest migdia).

La nostra escola de Yeka

Quina alegria i quin descans poder dir que Yeka està funcionant bé.
Passats els problemes, passada la revolució popular que va destituir a l'anterior Edir corrupte, la nostra estimada Birhan School de Yeka ha entrat pel bon camí.
El nou Edir està fent les coses bé.
La comunitat de pares està involucrada en el dia a dia de l'escola. Això és molt important perquè amb l'anterior Edir estava marginada.
Un exemple d'aquesta involucració ho veiem en l'assistència permanent de dos membres del comitè de famílies en el moment de les compres setmanals.
Tant de bo que aconseguim el mateix esperit que a Abugida: nens feliços, mestres feliços i compromesos, pares i mares felices i compromesos, Edir honest i compromès. Aquestes són les claus que les escoles funcionin.
Estan lluitant per aconseguir el document que certifiqui per escrit que l'Edir és el propietari de l'escola i els terrenys, quan ho tinguin iniciarem la construcció dels nous edificis de l'escola. La construcció "low cost" o sigui xapa, era una solució transitòria, mentre aconseguien el paper anteriorment esmentat.
Els pares i mares es van oferir a aportar la mà d'obra.
Per al curs que ve seguirem amb preescolar i una classe de nens més grandets que mai van anar abans a l'escola.
En un futur no descartem ampliar a primària.
La meitat de les mares són analfabetes. Estan interessades a aprendre a llegir i escriure. També hi ha mares que volen aprendre un ofici. Els hem deixat que ho discuteixin entre elles i amb l'Edir. Nosaltres estem oberts a totes les possibilitats, tallers de costura, etc. La decisió és seva, perquè elles són les qui coneixen la seva realitat.
Poden usar les instal·lacions de l'escola fora de l'horari escolar.
I una bona notícia: cap nen de l'escola Birhan de Yeka està damanatnt pel carrer, abans de la creació de l'escola ho feien pràcticament la totalitat d'ells.
Foto: moment de la reunió amb l'Edir , el personal i la comunitat de pares i mares (prometo que no dormien, sinó que estaven escoltant).

Quina alegria i quin descans poder dir que Yeka està funcionant bé.
Passats els problemes, passada la revolució popular que va destituir a l'anterior Edir corrupte, la nostra volguda Birhan School de Yeka ha entrat pel bon camí.
El nou Edir està fent les coses bé.
La comunitat de pares està involucrada en el dia a dia de l'escola. Això és molt important perquè amb l'anterior Edir estava marginada.
Un exemple d'aquesta involucració ho veiem en l'assistència permanent de dos membres del comitè de famílies en el moment de les compres setmanals.
Tant de bo que aconseguim el mateix esperit que a Abugida: nens feliços, mestres feliços i compromesos, pares i mares felices i compromesos, Edir honest i compromès. Aquestes són les claus que les escoles funcionin.
Estan lluitant per aconseguir el document que certifiqui per escrit que l'Edir és el propietari de l'escola i els terrenys, quan ho tinguin iniciarem la construcció dels nous edificis de l'escola. La construccion "low cost" o sigui xapa, era una solució transitòria, mentre aconseguien el paper anteriorment esmentat.
Els pares i mares es van oferir a aportar la mà d'obra.
Per al curs que ve seguirem amb preescolar i una classe de nens més grandets que mai van anar abans a l'escola.
En un futur no descartem ampliar a primària.
La meitat de les mares són analfabetes. Estan interessades a aprendre a llegir i escriure. També hi ha mares que volen aprendre un ofici. Els hem deixat que ho discuteixin entre elles i amb l'Edir. Nosaltres estem oberts a totes les possibilitats, tallers de costura, etc. La decisió és seva, perquè elles són les qui coneixen la seva realitat.
Poden usar les instal·lacions de l'escola fora de l'horari escolar.
I una bona notícia: cap nen de l'escola Birhan de Yeka està mendigando, abans de la creació de l'escola mendigaban practicamente la totalitat d'ells.
Foto: moment de la reunió amb l'Edir , el personal i la comunitat de pares i mares (prometo que no dormien, sinó que estaven escoltant).

A tornes amb els/les voluntaris/es

Els voluntaris/es que acompanyen i ajuden a Mykias i Martha i a les dues adultes estan funcionant a la perfecció, i posant tot el millor de la seva part. Estan perfectament coordinats/des, i treballant en equip.
I la voluntària que ha fet els tallers de titelles en les dues escoles, formidable. Han quedat encantats amb ella i amb el seu teatre.
Però també tenim l'altra cara del voluntari/a : el/la què es fa voluntari i entén el voluntariat com una forma de fer el que li peti o quan li peti.
Una vegada ens va dir un psiquiatra conegut que les ongs atreien a personatges estranys.
Sempre hem rigut una mica d'això, entenent que "estranys" podem ser-ho tots, uns per deixar el seu treball i la seva vida cada tres mesos, uns altres per emprar moltíssim del temps personal en què les coses segueixin endavant, tots per posar el cor en persones alienes a nosaltres que viuen a molts km. de distància.
Però també hem conegut al llarg de la vida de la nostra ONG a aquest tipus de voluntariat estrany, entenent com estrany no positiu per a l'ONG ni per al país a on van, i que són bàsicament persones amb motivacions equivocades, baixa tolerància a la frustració, poca capacitat d'autoinvención i adaptació i poc respecte cap als costums locals del lloc on van.

Sempre hem dit que ser voluntari no vol dir "faig el que vull quan vull", sinó que és assumir una obligació moral , tant de compromís personal com d'esforç.

Mediterrània té personal local contractat en tots els seus projectes a Etiòpia i els tindrà en qualsevol projecte on siguin necessaris, per tant no depenem de voluntaris que vagin als països excepte si és per a realitzar alguna tasca específica, com Barry a Ghana, que a més anava d'enginyer assessor i va acabar cavant rases; simplement perquè va veure que feia falta fer-ho i que amb això fora bò per a l'orfanat d'Ho.

Així que a partir de setembre solament admetrem voluntaris que vagin a fer una tasca específica i necessària per als nostres projectes. I no és una decisió arbitraria, entenem la bona voluntat però de vegades amb això no n'hi ha prou.

Caja Navarra

Ens ha concedit per a les nostres escoles 5.210 euros, gràcies als 65 clients de Caja Navarra que ens han recolzat.

Abugida creix

A l'escola d'Abugida es començarà en els pròxims dies la prevista ampliació . Aquesta finalment consistirà en:

Dues aules noves (per a primer i segon de primària) que es construiràn dintre del recinte del col·legi però separades de l'edifici principal. El motiu és que el kebele d'Akaki diu que la llei etíop diu que les aules de primària han d'estar separades de les de preescolar.
Un menjador extern. El kebele d'Akaki diu que la llei etíop diu que els nens no poden menjar on estudien ni estudiar on mengen.
Reparació de tota la teulada exterior amb instal·lació d'un nou sostre fals interior, també danyat. Les pluges van causar danys en la teulada pel que es fa necessari reparar-ho en la seva pràctica totalitat.

Abugida és una escola molt controlada pel kebele de la seva localitat, Akaki.
El fet que sigui una escola "model" (pel seu funcionament, la integració de la comunitat de pares i mares, la qualitat del menjador, l'escola d'adultes...) fa que ens posin el llistó alt, i per això
hem de complir la llei primmiradament, ja que del kebele depèn la continuïtat de l'escola.

Tot això fa que el pressupost s'hagi disparat i augmentat considerablement (encara regatejant com fenícies) . Podem assumir-ho, i així ho farem. Cal seguir endavant, amb l'ajuda de tots/as.

Les aules noves de primària estan preparades i reforçades per a tenir un pis superior que servirà per a les aules de tercer i quart de primària.
Recordem que aquest any serà el primer en el qual comencin els nens de dos anys.

El constructor s'ha compromès a que tot estigui acabat per a l'inici del curs. El contracte ho signaran amb l'Edir d'Akaki, que s'encarregarà de la bona marxa de la construcció.

Haig de dir que estem contentíssims de col·laborar directament amb els Edirs. Són institucions que gairebé estan a nivell estatal, amb molt prestigi social. Tenen molta força perquè estan constituïts per les associacions de veïns, i això fa que la participació sigui bastant democràtica.
I de fet en les nostres escoles intentem que ho sigui, cada vegada que viatgem ens reunim amb els pares i mares de les nostres escoles, que ens expressen els seus temors, les seves preocupacions, les seves alegries i el bon o mal funcionament del seu Edir.

I encara que no són institucions perfectes (la cobdícia sempre és present a tots els llocs, no hi ha més que recordar a l'antic Edir de la nostra escola de Yeka) són la millor contrapart que podem tenir, ja que per desgràcia les ongs locals etíops són en la seva majoria creades per al seu propi enriquiment.

Visca l'aigüa

La tarda anterior al seu ingrés Mykias va poder anar al mar, i vàren tenir la sort de trobar-se amb un lloc de la Creu Roja que ens va deixar la cadira perquè pogués entrar a l'aigua.
Totes les fotos són publicades amb permís de tots els què surten en elles, i que a més ho fan encantats.

Ja som aquí malgrat la llei de Murphy

1. Qualsevol cosa que pugui anar malament, ... anirà malament. (Llei de Murphy)
2. Si una cosa pot anar malament, anirà malament per triplicat. (Llei de Murphy sobre el govern)
3. Si hi ha diverses coses que poden anar malament, anirà mal la qual faci més dany. (Corol·lari de Murphy)
4. Dues cues no són més que el principi. (Corol·lari de Kuhin sobre la llei de Murphy)
5. Res és tan fàcil com sembla. (Primer Corol·lari de Murphy)
6. Tot requereix més temps del que preveus. (Segon Corol·lari de Murphy)
7. Si diverses coses poden anar malament, anirà la qual generi problemes majors. (Tercer Corol·lari de Murphy)
8. Si saps que una cosa pot anar malament i prens totes les precaucions anirà malament una altra cosa.

Bé, doncs malgrat el simpàtic Murphy hem arribat tots bé encara que amb un futimé d'hores de retard sobre el pla previst.
A l'arribar a Roma Mykias i la seva mare van anar per un altre camí (ja que Mykias va en cadira de rodes) i el resultat va ser que es vàren perdre durant més de 4 hores, pel que es va dividir el grup i Martha i la seva mestra van continuar el camí a Mallorca i dos ens quedàrem a Roma intentat localitzar a Mykias i a la seva mare, tasca molt feixuga en un aeroport com Fiumiccino que ha de tenir el títol d'aeroport més brut i caòtic del planeta, almenys per a nosaltres.
Després de tot això vam donar amb ells (els miracles tembé existeixen) , vam haver de tornar a comprar bitllets , esperar a Roma set hores per a agafar el següent vol a Barcelona i quatre hores més a Barcelona per a poder arribar a Palma de Mallorca.
I sense entrar en detalls solament dir que tots els preceptes de la llei de Murphy es van complir, una cosa sortia malament darrere de l'altra.
Finalment arribàrem a Mallorca a això de les 2 de la matinada, després de 27 hores de viatge.
Com Martha i Eldana havien arribat a l'hora prevista (3 de la tarda) van poder passar una tarda molt agradable a la platja i visitant alguns d'aquests llocs tan bonics que hi ha a la nostra illa.
El pobre Mykias es va xuclar un munt d'hores d'aeroport, resistint com un campió malgrat la seva condició fisica i amb dos moments estel·lars que li van fer molt feliç: la vista del mar des de l'avió i el menjar en el McDonalds de l'aeroport de Roma. Fins a va dir que preferia la Mcbrossa a la injera...Mykias no és un nen que somrigui molt (té pocs motius per a fer-ho) però quan això ocorre la seva cara es converteix en una cara de lluna plena de felicitat.
Avui ha ingressat Martha en So Dureta . L'operaran el divendres.
Mykias ingressarà demà. Va arribar completament esgotat. Per desgràcia està pitjor que fa tres mesos, l'última vegada que el vam veure.
La seva mamà està preparada per a qualsevol possibilitat.
Esperem que pugui millorar, i si això no és possible, intentarem que la seva estada entre nosaltres li ompli de moments de felicitat.
En el nostre llarg camí des d'Addis hem trobat malgrat el Sr. Murphy gent entranyable, destaco als què treballen d'assistents de discapacitats en els distints aeroports per on hem passat, sobretot als de Barcelona. Supercariñosos amb Mykias.
I l'arribada al que serà la seva llar durant la seva estada extrahospitalaria a Mallorca, emocionant. El pare de la família que els allotja el va agafar com a un pardalet en els seus braços (s'habia quedat dormit en el cotxe) i el va dur fins al llit amb una tendresa immensa. Quin home tan afectuós i sensible.
Què bò és el món amb persones com aquesta família.
Avui també han començat a funcionar els voluntaris .
I des que Murphy es va quedar a l'aeroport, tot ha anat bé. La família del nen que comparteix habitació amb Martha és també encantadora.
Així que fins als pròxims post. Hi ha bastants coses que contar sobre els projectes però de moment aquí deixo això fins que recuperi una mica de la matèria grisa que em va quedar fregida en el viatge.
Gràcies a tots per fer possible que Martha i Mykias estiguin aquí.

Nou blog

Ens alegrem de poder informar-vos que el nostre blog en Gallec acaba de començar a funcionar!

Marxem

Ha arribat l'hora d'anar-s'en. Aquesta vegada ens anirem dues i tornarem sis.
Pel que fa a Abugida i l'escola d'Akaki, la construcció del menjador exterior i la nova aula per als alumnes de segon de primària s'iniciarà en breu. Esperem que la pluja no entorpeixi massa les obres.
El pressupost total de les dues construccions és d'uns 18000 euros. Construir a Etiòpia és molt car. Els materials són d'importació i això encareix molt els costos, el ciment està pels núvols. Al mateix temps hi ha construccions amb una qualitat molt dolenta que suposen un perill, amb esfondraments freqüents, i no volem caure en això. Volem que les construccions que nosaltres paguem siguin segures per als nens, encara que suposin un desembors més elevat.
El curs que ve Abugida comptarà amb 50 nens mes, així que ja seran 215 nens d'edats compreses entre dos i vuit anys. Aquest curs inaugurarem la nursery, l'aula dels nens de dos anys.
A Etiòpia la llei diu que a l'haver-hi guarderia de nens de dos anys ha d'haver-hi una infermera en el centre, així que contractarem a una.
També hem contractat a una altra ajudant de cuinera.
El primer curs d'alfabetització d'adultes ha estat tot un èxit. 60 dones -i alguns homes- han seguit les classes durant tot el curs escolar, ara li toca el torn a altres.
Ens adonem que queda un sector de població, aquell de nens i nenes de 10 a 13 anys en una gran proporció també analfabets, així que anem a tractar el tema amb l'Edir per a veure si es poden estendre les classes a un grup d'aquesta edat. A l'ésser per les tardes això els permet treballar pels matins.
A l'escola Birhan de Yeka , com ja contàrem en el seu moment ha canviat el comitè de l'Edir per a bé, l'Edir és l'organisme veïnal amo del terreny de l'escola i col·labora amb nosaltres en el dia a dia , igual que en Abugida.
En aquesta escola construirem fa un any un menjador i una cuina ambdós de low cost. També construirem uns banys amb letrines seques i dutxes.
El motiu de decidir-nos per una construccion low cost (que significa estructura de xapa) va ser perquè l'Edir encara no tenia el paper del Kebele que certifiqués que eren els propietaris del terreny.
Ara ens han dit que en breu esperen tenir-l'ho, així que quan ho tinguin és la nostra intenció enderrocar l'estructura low cost i fer una construcció de blocs com a Abugida.
En aquesta escola el curs que ve hi haurà tres classes de preeescolar i una classe per a nens d'entre 8 i 14 anys que no han pogut anar mai abans a l'escola.
En total seran uns 200 nens.
En la Birhan school també tenim pensat fer classes d'alfabetització per a dones (i els homes que es vulguin apuntar).
I una idea comuna per a ambdues escoles és la nostra intenció que tots els nens de les nostres dues escoles puguin tenir el seu certificat de naixement biològic, el qual els permet accedir al carnet d'identitat.
Volem que els nostres nens estiguin registrats en la seva societat. Un nen registrat és un nen més segur, un nen amb més drets.
Per això subvencionarem els costos de la paperassa a les famílies que no puguin pagar-ho . Perquè encara que el cost no sigui molt elevat, hi ha famílies que no poden pagar ni tan sols això. I en les nostres escoles són la immensa majoria.

La casa de la Dona segueix en marxa i a punt de sortir la primera promoció de mainaderes. És també la nostra intenció instaurar més classes per a aprofitar encara més la casa.

I així són les coses i així les hi hem contat...fins a la tornada i feliç inici d'estiu per a tots/as.

Adéu a una gran persona.

Gràcies. Has estat un exemple per a tots.
No tots vam tenir la sort de conèixer-te, però la teva labor, lliurament i amor hauria de ser un estimulo per a seguir els teus passos.
Gràcies per deixar-nos veure que un món millor és possible.

Martha i Mykias ja tenen els seus visats

I els seus acompanyants adultes també.
Quina alegria el poder confirmar que els visats ja estan, aquests assumptes sempre són un sofriment fins a l'últim moment.
Però l'ambaixada espanyola i el seu cònsol el Sr. Thovar s'han comportat magníficament, i en pocs dies estaven els visats resolts.
També després de diversos canvis d'hora d'Ethiopian Airlines que ens han tingut molt preocupats, podrem venir a Mallorca sense dormir a Barcelona, així que positiu, sempre positiu; com deia aquell.
Tinc organitzada la llista de voluntaris amb la seva disponibilitat d'horaris. Hi ha voluntaris de tan sol 20 anys, ens alegra veure a la joventut en marxa.
Martha i Mykias ingressaran en el servei de Pediatria de So Dureta el proper 6 de juliol al matí. Els faran les proves preoperatòries i en el cas de Mykias de confirmació de diagnòstic, i seran operats o tractats dels seus problemes mèdics.
Gràcies a la generositat d'uns socis de Mediterranea - Liz i Paul Galle- la mama de Mykias i la mestra de Martha s'allotjaran en uns apartaments de l'hotel Terramar, propietat dels anteriors. Estan tan prop de So Dureta que podran anar caminant. Quan surtin de l'hospital s'allotjaran en casa de la família Foster, una altra entranyable família que els presta una part del seu habitatge que és independent, així podran estar els quatre junts.
Així que entrem en la recta final...segur que avui l'escola Lemlem (on assisteixen els nens) i el barri sencer són una festa. Dos dels seus veïns vénen a Espanya, país del que el que més es coneix a Etiòpia és el seu futbol.
Quan Mykias i Martha tornin, coneixeran també Mallorca.

Cadires per Addis

Ja ha sortir la 4ª cadira de rodes per al centre de l'ordre de la Germana Teresa de Calcuta en Addis. Al mateix temps estem manant crosses i en futur afegirem tambien andadores.

Gràcies a totes aquestes persones que ens estan ajudant a dur aquestes cadires a aquest centre tan especial i inoblidable en Etiopia.

Cadires per Addis

Ja ha sortir la 4ª cadira de rodes per al centre de l'ordre de la Germana Teresa de Calcuta en Addis. Al mateix temps estem manant crosses i en futur afegirem tambien andadores.

Gràcies a totes aquestes persones que ens estan ajudant a dur aquestes cadires a aquest centre tan especial i inoblidable en Etiopia.

Les cadires de rodes voladores

Abans que res volia presentar-me. Em dic David, treball de bomber i
infermer i sóc soci de Mediterrània. El passat més d'octubre vaig tenir el
privilegi de poder anar a col·laborar en un projecte de cooperació
sanitària a Etiòpia, a Addis. Vam estar treballant en diversos centres,
entre ells el de la Mare Teresa (Mothers Charity Center). Disposen de dos
centres, un a Sedest Kilo que atén a unes 900 persones i un altre a Ascó
que atén a unes 500 persones. Principalment, acullen d'entre els
pobres als més pobres. Les patologies prevalents són persones amb
Tuberculosis i HIV, menors disminuids i orfes, molts d'ells
seropositius també, a causa de la prostitució. Es parla que en l'Àfrica
subsahariana un 40% de la població és seropositiva, encara que em consta que
en Addis capital les taxes estan sobre un 15%, és a dir, una persona de
cada sis aproximadament. També són molts els afectats per la polio,
els quals tenen una greu disminució de la capacitat per a desplaçar-se. Seria de cabdal
importància per a aquestes persones, poder-los fer arribar tot el material d'ortopèdia
possible, com són cadires de rodes, caminadors i crosses.
Aquest centre està atès per germanes de l'ordre de la Mare Teresa de
Calcuta, treballadors locals i voluntaris. Tenen una gran càrrega de
treball i tota ajuda és poca.
A causa del caràcter altruista d'aquest centre i la gran labor que
desenvolupen i que personalment he pogut constatar, volia agrair
la vostra col·laboració. És molt lloable que a través de Mediterranea puguem
fer possible que aquesta ajuda els arribi.

Moltes gràcies!!

Una salutació

David