No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança. No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que desencadena l'atac.
No és la resposta per la fi de la treva, perquè durant el temps en el qual la treva va estar vigent l'exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferas operacions, 256 morts en els sis mesos de supòsit alt el foc, amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. Per ventura ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l'impacte del míssil i al suposat assassinat selectiu de la seva condició d'assassinat sense més?.
No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l'estratègia de aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l'infern quotidià de l'ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam que el seu últim episodi és la carnisseria que en aquests dies mostren les pantalles dels nostres televisors enmig d'amables i festius missatges nadalencs.
No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l'ocupant. I no es tracta solament d'Estats Units que no és referència moral ni política sinó part, la part israeliana, en el conflicte; es tracta d'Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia, de la diplomàcia europea. El més escandalós del que està passant a Gaza és que pot passar sense que passi gens. La impunitat d'Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d'humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, al contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l'ingrés d'Israel en la OCSE. I com d'obscenes resulten les frases d'alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l'ocupant i l'ocupat, entre el qui assetja i l'assetjat, entre el botxí i la víctima. Què indecent la pretesa equidistància que equipara a l'oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.
A Gaza s'està perpetrant un crim. Duu temps perpetrant-se davant els ulls del món. I potser dintre d'uns anys algú s'atreveixi a dir, com en altre temps es va dir a Europa, que no sabíem. Comunicat signat per diverses personalitats de les lletres: Teresa Aranguren- Periodista i escriptora, Pedro Martínez Montávez- Arabista, José Saramago- Escriptor, Premio Nobel de Literatura, Pilar del Riu- PeriodistaRosa Regás- Escriptora, Carmen Ruiz Bravo- Catedràtica de Literatura i Pensament Àrabs Moderns, Betlem Gopegui- Escriptora, Constantino Bértolo- Director del segell editorial Cavall de Troia, Santiago Alba- Escriptor, assagista i filòsof espanyol.
Extret del blog Llàpissos per a la Pau.
dimarts, 6 de gener del 2009
La campanya d'ulleres
Hola, gent de Mediterrània
Amb molta alegria podem dir que la campanya d'ulleres ha estat un èxit total i rotund. I que aquesta campanya hagi estat un èxit (a part de les ulleres recollides a Mallorca) ha estat gràcies a l'ajuda de les nostres col·laboradores/ors en diverses autonomies. Moltes gràcies als canaris (gràcies, Sandra), bascos (mila esker, Marga), navarresos (gràcies o mila esker, Elena), madrilenys (gràcies a Steffi , a Silvia i a la seva escola), catalans (moltes gracies), gallecs (grazas, Emma i Maite) ... bé, espero no deixar-me a ningú.
Esment especial a la Clínica Oftalmològica Gran Canària, que ens ha enviat 300 parells d'ulleres, i a General Òptica, que ens ha manat des de Barcelona 2000 parells d'ulleres gràcies a la mediació de María del Mar (moltíssimes gràcies, María del Mar).
Esment especial també a la missatgeria que va portar les ulleres de General Òptica sense cobrar ports per ser un enviament a una ONG, Carmar de Cornellà de Llobregat, que sense cap obligació per la seva banda ha sabut ser altruista en temps de crisi, la qual cosa té encara més mèrit.
En resum, gràcies a tots/es.
I ON VAN LES VOSTRES ULLERES?
Mediterrània durà les ulleres de sol a les mines de sal de Ghana, que enceguen literalment a qui viuen d'elles: amb la vostra ajuda, molts podran salvar la vista.
Us podem assegurar que tindran una molt, molt bona finalitat.
Anem a distribuir les ulleres en una zona de salines a Ghana que es troba en una enorme llacuna que en l'època de calor, perd l'aigua per a crear grans extensions de sal de quilòmetres d'ample. Les persones que recullen i viuen de la sal habiten en petits poblets a la vora de la llacuna: a causa de l'alta intensitat solar, que es multiplica al reflectir-se a la blanquísima sal, els seus ulls es danyen molt aviat i són molt freqüents els casos de ceguesa, fins i tot a edats molt primerenques.
A la tragèdia implícita de perdre la vista s'uneix que, una vegada cecs, no poden treballar. Així s'inicia el cicle de la fam, quan perden els mitjans per a alimentar a la seva família. Un cicle que sempre castiga primer als nens, els més febles i fràgils.
A causa d'aquesta ceguesa prematura i a l'alta incidència de malalties com la sida, diarreas, infeccions respiratòries o malària, la taxa de mortalitat és molt alta, el que provoca que hagi molts orfes.
Les vostres velles ulleres de sol poden significar la diferència entre una vida digna i productiva, o una existència condemnada a la misèria. La sal que els dóna per a menjar alhora els roba la vista: les nostres ulleres de sol usades poden ser la diferència entre quedar-se cecs o veure .
Les ulleres graduades aniran a Cuba, on com possiblement sabeu no tenen matèries primeres per a fabricar-les, com són el cristall i el plàstic, necessari per a la seva fabricació.
Amb molta alegria podem dir que la campanya d'ulleres ha estat un èxit total i rotund. I que aquesta campanya hagi estat un èxit (a part de les ulleres recollides a Mallorca) ha estat gràcies a l'ajuda de les nostres col·laboradores/ors en diverses autonomies. Moltes gràcies als canaris (gràcies, Sandra), bascos (mila esker, Marga), navarresos (gràcies o mila esker, Elena), madrilenys (gràcies a Steffi , a Silvia i a la seva escola), catalans (moltes gracies), gallecs (grazas, Emma i Maite) ... bé, espero no deixar-me a ningú.
Esment especial a la Clínica Oftalmològica Gran Canària, que ens ha enviat 300 parells d'ulleres, i a General Òptica, que ens ha manat des de Barcelona 2000 parells d'ulleres gràcies a la mediació de María del Mar (moltíssimes gràcies, María del Mar).
Esment especial també a la missatgeria que va portar les ulleres de General Òptica sense cobrar ports per ser un enviament a una ONG, Carmar de Cornellà de Llobregat, que sense cap obligació per la seva banda ha sabut ser altruista en temps de crisi, la qual cosa té encara més mèrit.
En resum, gràcies a tots/es.
I ON VAN LES VOSTRES ULLERES?
Mediterrània durà les ulleres de sol a les mines de sal de Ghana, que enceguen literalment a qui viuen d'elles: amb la vostra ajuda, molts podran salvar la vista.
Us podem assegurar que tindran una molt, molt bona finalitat.
Anem a distribuir les ulleres en una zona de salines a Ghana que es troba en una enorme llacuna que en l'època de calor, perd l'aigua per a crear grans extensions de sal de quilòmetres d'ample. Les persones que recullen i viuen de la sal habiten en petits poblets a la vora de la llacuna: a causa de l'alta intensitat solar, que es multiplica al reflectir-se a la blanquísima sal, els seus ulls es danyen molt aviat i són molt freqüents els casos de ceguesa, fins i tot a edats molt primerenques.
A la tragèdia implícita de perdre la vista s'uneix que, una vegada cecs, no poden treballar. Així s'inicia el cicle de la fam, quan perden els mitjans per a alimentar a la seva família. Un cicle que sempre castiga primer als nens, els més febles i fràgils.
A causa d'aquesta ceguesa prematura i a l'alta incidència de malalties com la sida, diarreas, infeccions respiratòries o malària, la taxa de mortalitat és molt alta, el que provoca que hagi molts orfes.
Les vostres velles ulleres de sol poden significar la diferència entre una vida digna i productiva, o una existència condemnada a la misèria. La sal que els dóna per a menjar alhora els roba la vista: les nostres ulleres de sol usades poden ser la diferència entre quedar-se cecs o veure .
Les ulleres graduades aniran a Cuba, on com possiblement sabeu no tenen matèries primeres per a fabricar-les, com són el cristall i el plàstic, necessari per a la seva fabricació.
Avanços a Ghana
La residència per a dones en l'Hospital de Ada va avançant. Esperem que estigui acabada per a finals de gener 2009.
Els únics diners que no arriben són els què no es donen
Ens han informat des de Yok que els diners recaptats han arribat A Goma ( R.D.Congo) i són en les millors mans possibles. I com diu una persona molt sàvia que està dedicant la seva vida a aquest país i a les seves gents, a Congo la pau segueix sent una quimera, però uns quants tindran un Nadal millor.
I des d'allí les persones que es deixen la pell treballant en aquest país se sorprenen de la manca de notícies en els nostres mitjans.
Congo ja no interessa... "Solament" és un altre país africà.
La RD del Congo és víctima del capitalisme i del consumisme sense límits que vivim a Occident, i no té necessitat que els donem les engrunes que ens sobren, sinó que tenen dret a exigir que se'ls tracti amb justícia... I encara que són pobres i no tenen mitjans com nosaltres si no canviem la nostra actitud cap a Àfrica per les bones, ens veurem obligats a canviar-la per les males, per que els africans comencen a estar cansats de sofrir i comencen a adonar-se que el seu sofriment no és inevitable i té unes causes concretes: l'avarícia dels blancs.
Hi ha famílies a Congo que ja han fugit diverses vegades de les seves llars, que van d'un camp de refugiats a un altre. Nens que han perdut a les seves famílies. Una interminable i invalorable llista d'orfes que no ho són, creats per la cobdícia, perquè Congo no és un país pobre, i és precisament la seva riquesa la qual li està duent al seu lent extermini, a la seva agonia interminable.
Siguem tots la seva veu.
I des d'allí les persones que es deixen la pell treballant en aquest país se sorprenen de la manca de notícies en els nostres mitjans.
Congo ja no interessa... "Solament" és un altre país africà.
La RD del Congo és víctima del capitalisme i del consumisme sense límits que vivim a Occident, i no té necessitat que els donem les engrunes que ens sobren, sinó que tenen dret a exigir que se'ls tracti amb justícia... I encara que són pobres i no tenen mitjans com nosaltres si no canviem la nostra actitud cap a Àfrica per les bones, ens veurem obligats a canviar-la per les males, per que els africans comencen a estar cansats de sofrir i comencen a adonar-se que el seu sofriment no és inevitable i té unes causes concretes: l'avarícia dels blancs.
Hi ha famílies a Congo que ja han fugit diverses vegades de les seves llars, que van d'un camp de refugiats a un altre. Nens que han perdut a les seves famílies. Una interminable i invalorable llista d'orfes que no ho són, creats per la cobdícia, perquè Congo no és un país pobre, i és precisament la seva riquesa la qual li està duent al seu lent extermini, a la seva agonia interminable.
Siguem tots la seva veu.
Ajuda a la R.D. del Congo
Forma part de la filosofia de Mediterrània el col·laborar amb altres ONG's, ja sigui econòmicament com compartint informació.
Seguint en aquesta línia Mediterrània va aportar 3000 euros a Yok ( associació d'ajuda a la infància de Congo) wwww.yok.es.
Yok ens ha confirmat que tota l'ajuda recaptada per a la missió salesiana de Goma (inclosa la nostra petita aportació) ha arribat a Kinshasa, i en aquests moments està en bones mans i camí de Goma, on es viu un situació desesperada per l'afluència massiva de refugiats. Tristament sembla que la RD de Congo ja no és notícia en els informatius.
Seguint en aquesta línia Mediterrània va aportar 3000 euros a Yok ( associació d'ajuda a la infància de Congo) wwww.yok.es.
Yok ens ha confirmat que tota l'ajuda recaptada per a la missió salesiana de Goma (inclosa la nostra petita aportació) ha arribat a Kinshasa, i en aquests moments està en bones mans i camí de Goma, on es viu un situació desesperada per l'afluència massiva de refugiats. Tristament sembla que la RD de Congo ja no és notícia en els informatius.
Notícies d'Etiòpia
La Casa de La Dona, o Sietoch bet en amharic.
On les dones puguin tenir accés a l'educació, a la formació, a la sanitat, a l'assessoria jurídica.
Un refugi on puguin sentir-se segures i a gust. Estem perfilant el projecte, així que tota idea serà ben rebuda.
I els nens de Yeka ja tenen els seus uniformes.
divendres, 28 de novembre del 2008
Nou vídeo de Mediterranea a Youtube
Hem penjat en Youtube un nou vídeo, es diu Càrrega de contenidor per a Cuba, Nov. 2008, i !fins i tot veu bé!
I a més es pot gaudir de la música del gran Eliades Ochoa i la seva guitarra màgica, acompanyat del quartet Pàtria.
I a més es pot gaudir de la música del gran Eliades Ochoa i la seva guitarra màgica, acompanyat del quartet Pàtria.
Titelles a l'escola de Yeca
Per Teresa.
Fa tot just uns dies vam estar a Etiòpia. L'escola de Yeka la vam conèixer fa una mica més d'un any, quan encara no era un projecte de Mediterrània. Ara, a distància d'uns mesos el canvi en l'escola és espectacular, amb la incorporacion d'un menjador q
ue serveix de dues aules, una cuina i uns banys nous.Allí vam ser per a contar als nens el conte dels tres porquets amb titelles, que probablement per als nens va ser una novetat sense precedents. Vam tenir la gran sort de comptar amb un narrador etíop que ens va donar una mà. Els nens van gaudir i, una vegada acabat el conte, se'ls escoltava cantar la simple cançó que cantem per a presentar als porquets, va ser una gran experiència.
¡¡Per fí el contenidor per a Cuba!!
Dissabte passat vam estar carregant el contenidor per a Cuba.
És un contenidor realment gran, de la grandària d'un camió trailer, i va quedar completament ple.
En sis horetes havíem descarregat del magatzem i dut les caixes (600) al contenidor , que està dipositat en un magatzem d'un col·laborador de Mediterranea.
Va ser realment bell veure el grup de voluntaris, la majoria d'ells britànics, encara que també havia representació holandesa, alemanya , montenegrina i espanyola (i penso que em deixo alguna) , i persones de totes les edats, des de 4 anys a gairebé 80 . Persones bones que van oferir el seu temps per solidaritat amb Cuba, sense tenir si més no la majoria d'elles els llaços emocionals que nosaltres els espanyols mantenim amb la Perla de les Antilles.
Solidaritat en estat pur de persones cap a persones, per sobre de nacionalitats i interessos.
La nostra estimada, enyorada i bella illa no està sola.
Les caixes contenen medicines comprades a Farmamundi per valor de 15.000 euros Material fungible sanitari (sondes, xeringues, agulles, vies, catèters...) 100 ordinadors tots ells revisats i posats a punt, d'ells 20 especialment fets per a nosaltres per un col·laborador informàtic, amb LINUX, naturalment.
Material de rehabilitació i ortopèdic per a un centre de nens discapacitats i diversos geriàtrics. Una butaca de dentista amb material per a odontologia
Cadires de rodes
Crosses
Material divers per a una maternitat
Roba en molt bones condicions i roba nova.
Literatura mèdica
Cablejat i altres materials per a reparació.
Ulleres
Encara ens ha quedat material que embarcarem en el pròxim contenidor. Tot el material enviat és revisat i escrupolosament seleccionat aplicant el lema de "el que no vulguis per a tú, no ho vulguis per als altres".
Per Cuba han passat en poc temps 3 huracans, que han arrasat la illa.
Gràcies a tots. Victoria.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Residènia de dones a Ghana: actualització
El Dr. Philip ens ha enviat unes fotos de l'obra que estem realitzant en l'Hospital de Ada. És una grata sorpresa veure la velocitat amb la qual està avançant.
La idea és que estigui acabat per a Gener i puguem inaugurar la residència i el servei de fisioteràpia que estem preparant per a l'hospital.
Philip ens va demanar que muntéssim un centre de endoscopia en l'hospital. Hi ha una població de 4,5 miliones de persones que no tenen accés a aquesta tecnologia mèdica que és de vital importància en el diagnòstic d'entre altres malalties, la majoria de càncers digestius. Ens fa falta un/una endoscopista disposat/ada a venir a muntar el centre i a entrenar metges a Ghana. Les dates de les fotos són les actuals, no les del 2005 ( problema de la camara del Dr. Philip)
L'escola d'estiu d'Abugida
Hem rebut unes fotos i un video preciosos d'uns socis, papàs d'una nena etíop, que van visitar l'escola de Abugida (quan estava en marxa l'escola d'estiu) el passat més de Juliol juntament amb altres papàs de nens etíops, i van comprar als nens material esportiu. !!
Per fi tenim un video bé fet!! Moltes gràcies, Jose Luis i Conchi, i gràcies també a la resta de pares que van visitar l'escola de Abugida i van fer feliços als nens amb la seva generositat.
A l'escola d'estiu van anar els nens orfes i els més necessitats. L'època d'estiu és la més freda a Addis Ababa
dissabte, 15 de novembre del 2008
I per que les ulleres?
ESTEM REALITZANT UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA D'ULLERES.
UNES ULLERES A CUBA
A propòsit de les ulleres i la seva tremenda importància, recordo un viatge a Cuba fa anys en el qual entre altres coses duiem uns 600 parells d'ulleres. Les duiem a una de les escoles on anavem i les vam posar damunt d'una taula , per a procedir al seu recompte. Els veïns es van assabentar que en l'escola hi habia ulleres i van començar a acudir. Mai m'oblidaré de la veïna de davant, una senyora major amb molt dolenta vissió; va ficar la mà ( amb permís de l'autoritat corresponent) en el munt i va treure unes bifocales que li anaven perfectes! la qual cosa vol dir que els miracles existeixen...la senyora era pura felicitat, i em va dir: !mija! ara per fi i després de 20 anys vaig a veure el que cuino". I amb aquest sentit de l'humor tan cubà i especial a continuacion va afeigir: " encara sort que fa 20 anys que cuino el mateix"...
I aquesta és la foto testimoni del record. V.
*******************
UNES ULLERES EN ETIÒPIA
Abraham el nostre taxista, traductor, guia i finalment amic, ens va estar esperant puntualment a les tres i mitja de la tarda davant del bungalow a l'hotel on ens allotjàvem en Addis Ababa. Feia una mica de calor i el cel estava ennuvolat prometent pluja que seria molt benvinguda pels agricultors de la zona. Carregàrem sis borses de medicines i dues grans d'ulleres que ens van ser donadas per la fundació Bona Llum de Mallorca. Quan Abraham ens va preguntar on volíem anar aquella tarda li vam explicar que volíem anar al centre de les germanes de la Caritat, l'ordre de la mare Teresa de Calcuta a Addis. Ho coneixia i en vint minuts de conduir hàbilment per carrers curulls d'activitat, color, pobresa, somriures, persones, malalts, i algun que altre ruquet, vam arribar a les portes blaves del centre.
Tots ens vam anar baixant del cotxe, els meus 4 fills, la meva esposa i jo, mentre que Abraham es va anar a tocar a la porta del centre. Un vell amb barba canosa que talvegada tenia quaranta-tres anys va obrir la porta i ens va deixar entrar. A la poca estona vam conèixer a la germana que duia el centre. Era una dona índia, petita, desconfiada, somrient i molt intel·ligent. Sembla ser que altres persones del primer món havien utilitzat la imatge de la mare Teresa per a engalipar i per tant estaven lògicament molt cauteloses amb els desconeguts. Finalment acabàrem visitant-les 3 vegades. La seva tasca, el seu esforç, la seva forma de solucionar els problemes i la seva dedicació ens va impressionar.
AL final de la primera visita vam tornar al cotxe i quan Abraham va veure tantes ulleres en les dues borses i que algunes eren per al sol, ens va demanar si es podia quedar un parell. Les hi vam donar i vam entrar en el centre de nou per a lliurar les ulleres i la medicació a les germanes. AL sortir per a tornar a l'hotel, Abraham s'acostà tímidament i em va dir: "Mr.Michael, espero que no s'empipi amb mi però les ulleres que m'ha donat eren graduades, i aquest home- va dir indicant un rodamón, tremendament prim amb parracs i amb un pal en les seves mans com la seva única possessió que estava assegut en terra-, no pot veure, i amb les ulleres pot veure de nou. No s'ofendrà si les hi dono?"
En aquest moment el viatge a Etiòpia havia valgut la pena.
dimarts, 11 de novembre del 2008
Blog en català
Ens alegrem de poder informar-vos que ja tenim la Blog en Català. EL títol d'aquest missatge fa de link, i si no feu servir: http://mediterraneaongcatalan.blogspot.com
Comunicació: Fòrum
Hem inaugurat el Fòrum de Mediterrània. És a Yahoo (http://és.groups.yahoo.com/group/ongmediterranea/). Aquest fòrum ens ajudarà a estar en contacte entre nosaltres i a poder compartir idees i donar i rebre solucions ràpidament als problemes i dubtes que tinguem.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Les ong petites i les seves armes secretes.
No podem competir amb les grans...
No gastem pràcticament en paper (per una qüestió econòmica i ecològica)...
No gastem ni en local...
Tots som voluntaris...
Les nostres donacions són totes privades, no contem amb ajuda governamental sigui qui sigui el qui mani (som una organizacion NO governamental en estat pur, el que com avantatge duu el fet que com ONG som completament independents de qualsevol formació política o ideològica)...
Nosaltres mateixos muntem els videos amb millor o pitjor resultat...
Nosaltres mateixos construïm la nostra web (perdó pel desfasament)...
Nosaltres mateixos fem la nostra pròpia propaganda, com podeu veure ...
I gratem el temps d'on podem...ja que tots ens guanyem la vida en altres menesters.
Però : Podem dir que contem amb el suport dels nostres socis i donants, i això avui en dia, tal com estan les ong's, que la seva reputacion ha estat tantes vegades injuriada (i no dic que sense raó)
És comptar amb un gran tresor...
Moltes gràcies.
Carta d'una sòcia:
Una de les (mil) coses a favor de Mediterrània és que no existeixen intermediaris i que l'aportació és integramente destinada als projectes. Tinc experiència en altres ong's, d'aquestes molt famoses, i em fastigueja molt la seva jerarquia empresarial o aquestes altres en les quals els protagonistes semblen els "voluntaris" assalariats que en realitat van a prestar ajuda en catastrofes 3 mesos després o a revacunar a poblacions per no contrastar amb altres ong's.
Mediterrània m'agrada per apostar per projectes en els quals ni "s'evangelitza" ni es pretén modificar la vida de la població local; alimentació , sanitat, educació... Mostra un gran respecte pel país on han nascut els nostres fills i té els peus en el sòl.
Vull felicitar als seus creadors per fer realitat els seus somnis...en aquest costat del món on sembla que cadascun va a la seva, trobar persones que dediquen tantes hores a millorar la vida dels altres és tot un privilegi. Sembla que la nostra espècie encara té esperança.
Gràcies per permetre la meva humil col·laboració.
Marina.
No gastem pràcticament en paper (per una qüestió econòmica i ecològica)...
No gastem ni en local...
Tots som voluntaris...
Les nostres donacions són totes privades, no contem amb ajuda governamental sigui qui sigui el qui mani (som una organizacion NO governamental en estat pur, el que com avantatge duu el fet que com ONG som completament independents de qualsevol formació política o ideològica)...
Nosaltres mateixos muntem els videos amb millor o pitjor resultat...
Nosaltres mateixos construïm la nostra web (perdó pel desfasament)...
Nosaltres mateixos fem la nostra pròpia propaganda, com podeu veure ...
I gratem el temps d'on podem...ja que tots ens guanyem la vida en altres menesters.
Però : Podem dir que contem amb el suport dels nostres socis i donants, i això avui en dia, tal com estan les ong's, que la seva reputacion ha estat tantes vegades injuriada (i no dic que sense raó)
És comptar amb un gran tresor...
Moltes gràcies.
Carta d'una sòcia:
Una de les (mil) coses a favor de Mediterrània és que no existeixen intermediaris i que l'aportació és integramente destinada als projectes. Tinc experiència en altres ong's, d'aquestes molt famoses, i em fastigueja molt la seva jerarquia empresarial o aquestes altres en les quals els protagonistes semblen els "voluntaris" assalariats que en realitat van a prestar ajuda en catastrofes 3 mesos després o a revacunar a poblacions per no contrastar amb altres ong's.
Mediterrània m'agrada per apostar per projectes en els quals ni "s'evangelitza" ni es pretén modificar la vida de la població local; alimentació , sanitat, educació... Mostra un gran respecte pel país on han nascut els nostres fills i té els peus en el sòl.
Vull felicitar als seus creadors per fer realitat els seus somnis...en aquest costat del món on sembla que cadascun va a la seva, trobar persones que dediquen tantes hores a millorar la vida dels altres és tot un privilegi. Sembla que la nostra espècie encara té esperança.
Gràcies per permetre la meva humil col·laboració.
Marina.
Cuba
Ara que s'acosta el tercer huracà devastador de la temporada a la Perla de les Antilles, a la illa cridada Juana per Colon en honor del princep Juan i el veritable nom del qual - l'indi- era Cubanacan, m'agradaria fer un recordatòri d'aquesta illa, tan benvolguda per a mí i per a molts espanyols i on vaig viatjar durant deu anys en la meva època de responsable dels projectes de Mediterrània en aquest pais, i de la què em vaig "jubilar" -passant-li el torn a altres- per a treballar amb Etiòpia.
El poble cubà és tan, tan especial que no té semblança en el món sencer . Intel·ligents, cults, organitzats, oberts, afectuosos... amb un sentit de l'humor incomparable. Lluitadors com ningú en l'adversitat i en la desgràcia. No és casualitat que quan sofreixen un huracà siguin els què tenen menys desgràcies personals, és la seva gran capacitat de organizació la què permet això.
Tant de bó que Paloma es converteixi en tempesta tropical abans d'arribar a Cuba. Tant de bó que Obama aixequi el cruel i absurd bloqueig que manté EEUU des de fa tants anys. Llavors potser creuré que alguna cosa ha canviat amb la seva arribada a la Casa Blanca.
I tant de bó que solucionem els problemes logístics del contenidor que estem preparant i pugui sortir cap a Cuba.
Mai oblidaré una foto que penjava en un racó de l'Hotel Habana Lliure, era d'un camió carregat de l'època (la de la guerra civil espanyola), amb unes persones i un rètol que deia "Ajuda humanitària per a Espanya".
Més d'un mil·lió d'espanyols vàren emigrar a Cuba a la fi del segle XIX i principis del XX, persones que en la seva immensa majoria fugien de la pobresa a Espanya, i emigraven a Cuba perquè Cuba era mes rica, perquè tot el què arribava s'integrava, es fonia amb l'illa.
I ara que som el vuitè pais mes ric del món ens blindem bé, perquè aquells mes desfavorits no puguin entrar a gratar un poc del que tenim. Quína poca memòria històrica. O quina indiferència.
El poble cubà és tan, tan especial que no té semblança en el món sencer . Intel·ligents, cults, organitzats, oberts, afectuosos... amb un sentit de l'humor incomparable. Lluitadors com ningú en l'adversitat i en la desgràcia. No és casualitat que quan sofreixen un huracà siguin els què tenen menys desgràcies personals, és la seva gran capacitat de organizació la què permet això.
Tant de bó que Paloma es converteixi en tempesta tropical abans d'arribar a Cuba. Tant de bó que Obama aixequi el cruel i absurd bloqueig que manté EEUU des de fa tants anys. Llavors potser creuré que alguna cosa ha canviat amb la seva arribada a la Casa Blanca.
I tant de bó que solucionem els problemes logístics del contenidor que estem preparant i pugui sortir cap a Cuba.
Mai oblidaré una foto que penjava en un racó de l'Hotel Habana Lliure, era d'un camió carregat de l'època (la de la guerra civil espanyola), amb unes persones i un rètol que deia "Ajuda humanitària per a Espanya".
Més d'un mil·lió d'espanyols vàren emigrar a Cuba a la fi del segle XIX i principis del XX, persones que en la seva immensa majoria fugien de la pobresa a Espanya, i emigraven a Cuba perquè Cuba era mes rica, perquè tot el què arribava s'integrava, es fonia amb l'illa.
I ara que som el vuitè pais mes ric del món ens blindem bé, perquè aquells mes desfavorits no puguin entrar a gratar un poc del que tenim. Quína poca memòria històrica. O quina indiferència.
Relacions entre ONG's
No volia deixar passar mes temps sense agrair publicamente a la gent de Medicos del Mundo (Metges del Mon) Balears que em permetessin passar un temps amb ells (mes bé elles) i així aprendre de la seva experiència en el centre que tenen per a l'atenció a la dona prostituta i immigrant (Cassim).
Com sabeu, nosaltres tenim en ment un projecte semblant per a realitzar en Etiòpia, una vegada estiguem acreditats en aquest pais. De vegades es parla de les dolentes relacions o enveges entre ONGS, i és cert que per desgràcia passa , i per això és just parlar de quan ocorre el contrari, de quan ocorre el que tendria que ser llògic i ideal: la col·laboració i el suport entre ONGS. Moltes gràcies, Metges del Mon Illes Balears.
Victoria
Com sabeu, nosaltres tenim en ment un projecte semblant per a realitzar en Etiòpia, una vegada estiguem acreditats en aquest pais. De vegades es parla de les dolentes relacions o enveges entre ONGS, i és cert que per desgràcia passa , i per això és just parlar de quan ocorre el contrari, de quan ocorre el que tendria que ser llògic i ideal: la col·laboració i el suport entre ONGS. Moltes gràcies, Metges del Mon Illes Balears.
Victoria
Carta d'una sòcia
Simplement, gràcies!!! Per compartir amb tots la tasca que esteu realitzant i demostrar-nos que encara existeix gent que creu que Africa aixecarà algun dia el vol. Gràcies per recordar-nos que no som el melic del món, per mostrar-nos persones amb veritables PROBLEMES que els afronten amb somriures i no gent estresada, frustrada per petits sots del dia a dia que semblen insalvables als d'aquest costat del món, gràcies per creure que amb molts pocs es fa un molt.
I als altres, animar-vos a col·laborar. Penseu una cosa: Quants euros al mes deixem en croms de la lliga, o de High School musical o chuches per als nens, o la vela que vaig comprar en Zara Home i sí, queda molt maca damunt de la taula del saló, però perquè serveixen, o, 10, 15 EUR? Però 10 + 10 + 10 + 10....= altra tauleta per a l'escola, altre sou per a la cuinera, altres pintures per als nens i com resultat de l'equació, un poble preparat per a tirar a caminar, per a sortir endavant, i com recompensa egoista per a un mateix un pensament: "jo vaig col·laborar". Convido a entrar a Mediterrània i fer-se voluntari, jo, que no en faig res, però qué dimonis, som-hi!
I als navarresos que pululan pel fòrum "que habelos haylos" encara que estiguin "callandico", que triin el projecte ABUGIDA de Caja de Navarra, nombre del projecte 15621, i que facin campanya referent a això. He dit!!! Petons.
Elena.
I als altres, animar-vos a col·laborar. Penseu una cosa: Quants euros al mes deixem en croms de la lliga, o de High School musical o chuches per als nens, o la vela que vaig comprar en Zara Home i sí, queda molt maca damunt de la taula del saló, però perquè serveixen, o, 10, 15 EUR? Però 10 + 10 + 10 + 10....= altra tauleta per a l'escola, altre sou per a la cuinera, altres pintures per als nens i com resultat de l'equació, un poble preparat per a tirar a caminar, per a sortir endavant, i com recompensa egoista per a un mateix un pensament: "jo vaig col·laborar". Convido a entrar a Mediterrània i fer-se voluntari, jo, que no en faig res, però qué dimonis, som-hi!
I als navarresos que pululan pel fòrum "que habelos haylos" encara que estiguin "callandico", que triin el projecte ABUGIDA de Caja de Navarra, nombre del projecte 15621, i que facin campanya referent a això. He dit!!! Petons.
Elena.
Dos nous videos
Hola, gent de Mediterranea Hem penjat dos nous videos en YouTube, un de l'escola Abugida , de nom Abugida School Oct-2008 ( millor veure'l amb alta qualitat, perquè YouTube baixa la qualitat que no vegis) , i l'altre de l'escola de Yeka : Yeka school Octubre 2008 . Espero que els gaudiu. Victoria
dimecres, 5 de novembre del 2008
Una vegada més, el món dels hotels se solidaritza amb els més necessitats, gràcies!
En aquest cas, solament podem agrair a l'exquisit i deliciós hotel Mas Passamaner (www.maspassamaner.com) la creació de la seva oferta "Paquet Obra Social Mediterrània". Un apetecible combinat d'allotjament en habitació de luxe, desdejuni buffet i tractaments del seu spa Darphin (únic i exclusiu a Espanya), del preu del qual ni més ni menys que un 10% serà donado als projectes etíops de Mediterrània. No només ens han donat la bona notícia que ja s'han venut quatre d'aquests paquets, sinó que, a més, van a fer un espai on explicar millor quins són aquests projectes de Mediterrània perquè tots els hostes de l'hotel els coneguin. I, a més d'agrair de tot cor la seva col·laboració a l'hotel, hi ha també que fer una dedicatòria especial a Juana, una d'aquestes fades padrines de Mediterrània que estan implicant-se en el projecte, gràcies, de debò!
diumenge, 2 de novembre del 2008
Col·laboració entre Caja Navarra i Mediterrània.
Caja Navarra ha acceptat la proposta de Mediterrània per a entrar en el projecte Tu Tries, Tu Decideixes i així obtenir fons per a les seves dues escoles en Addis Abeba. Gràcies a això, els clients de Caja Navarra poden decidir que la part dels beneficis que s'obtenen amb ells i que ha de destinar-se a projectes socials puguin concedir-se a les escoles de Abugida i Yeka a Etiòpia.
Si algú pertany a Caja Navarra o coneix a algú que ho sigui, pot triar aquest projecte perquè, sense cost algun per a ells, assoleixi ajudar a aquestes dues escoles que estan educant i donant per a menjar a 310 nens, donant treball a 31 persones i ensenyant a llegir i a escriure a 60 adults.
Per a això, no té més que emplenar el formulari corresponent en el banc o bé fer-lo a través de la pàgina web, en la secció Tu Tries, Tu Decideixes, posant com nom clau "Abugida".
A la fi d'any sabrem quina part del capital sol·licitat s'ha aconseguit i entrarem en el programa per al 2009.
Si algú pertany a Caja Navarra o coneix a algú que ho sigui, pot triar aquest projecte perquè, sense cost algun per a ells, assoleixi ajudar a aquestes dues escoles que estan educant i donant per a menjar a 310 nens, donant treball a 31 persones i ensenyant a llegir i a escriure a 60 adults.
Per a això, no té més que emplenar el formulari corresponent en el banc o bé fer-lo a través de la pàgina web, en la secció Tu Tries, Tu Decideixes, posant com nom clau "Abugida".
A la fi d'any sabrem quina part del capital sol·licitat s'ha aconseguit i entrarem en el programa per al 2009.
Els nostres programes d'Etiòpia en nombres.
135 nens del col·legi de Yeka i 13 empleats: 2000 euros mensuals de pressupost aproximat, mancant l’últim ajustament. 165 nens en el col·legi Abugida de Akaki i 18 empleats, 2200 euros fins ara de pressupost. 10 persones es calcula que mengen a Africa per una que treballa. Per tant, les ocupacions generades per Mediterrània poden mantenir a 310 persones.
Més de 900 menjars servits al dia en les dues escoles a nens.
Així que 610 persones entre nens, empleats i familiars viuen de la solidaritat de Mediterrània a Etiòpia.
1000 euros de pressupost mensual per a medicació i material sanitari fungible s'han destinat des de principis d'any per als centres de salut de Yeka , Akaki i Kaliti.
240 euros ens costarà mensualment el lloguer de la nostra futura seu a Addis.
20 euros costa donar per a menjar tres vegades al dia a un nen a una de les nostres escoles.
I solament som 130 socis.....
Imaginau el que podríem fer si fóssim 300?
Més de 900 menjars servits al dia en les dues escoles a nens.
Així que 610 persones entre nens, empleats i familiars viuen de la solidaritat de Mediterrània a Etiòpia.
1000 euros de pressupost mensual per a medicació i material sanitari fungible s'han destinat des de principis d'any per als centres de salut de Yeka , Akaki i Kaliti.
240 euros ens costarà mensualment el lloguer de la nostra futura seu a Addis.
20 euros costa donar per a menjar tres vegades al dia a un nen a una de les nostres escoles.
I solament som 130 socis.....
Imaginau el que podríem fer si fóssim 300?
Medterrània: petita gran O.N.G.
En aquests moments que la fam assota Etiòpia amb ferotgia, és important tenir al nostre abast mitjans amb els quals poder col·laborar. De vegades ens preguntem si els nostres diners arriba’n al país. Fa ja mesos que m'he associat a una O.N.G de Mallorca que m'oferix total confiança, tant per la gent que la gestiona com per la grandesa dels seus projectes. Treballen a Etiòpia, Ghana i Cuba.
Com diuen en la seva pàgina "Mediterrània neix amb la voluntat expressa de ser una O.N.G. eficaç, sense despeses pròpies, duta al 100% per voluntaris. Inverteix els seus fons en els països del Tercer Món en els quals treballa per a fomentar l'economia local i contribuir a un desenvolupament global des de la base".
També disposen d'un blog en el qual van actualitzant el resultat dels seus projectes.
A poc a poc els anirem donant a conèixer des d'aquí també, amb el seu permís.
Com diuen en la seva pàgina "Mediterrània neix amb la voluntat expressa de ser una O.N.G. eficaç, sense despeses pròpies, duta al 100% per voluntaris. Inverteix els seus fons en els països del Tercer Món en els quals treballa per a fomentar l'economia local i contribuir a un desenvolupament global des de la base".
També disposen d'un blog en el qual van actualitzant el resultat dels seus projectes.
A poc a poc els anirem donant a conèixer des d'aquí també, amb el seu permís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
