Mares com les altres...

... sols que mes pobres.


Aquest article de "El País" fa referència a la fam a El Sahel. Extreiem els següents paràgrafs:

"En Arr, el jefe médico local, Ba Saidou Amar, se dispone a realizar un "test de apetito" a Ibrahim Abdullay Sy, un pequeño de 16 meses afectado de malnutrición severa, para ver cuál es la mejor forma de darle el tratamiento. Su madre, Kadia Mamadou Sy, no parece muy preocupada pero el doctor sí está indignado: "Hay mujeres que quizá tienen 300 o 400 vacas y sus niños están malnutridos, ¿cómo es posible?", se pregunta mirando a la madre del bebé. Ella responde: "Es dios el que ha de mantener a los niños".
"Hay poblado que son millonarios en vacas y de todas formas encontramos niños malnutridos, ¿por qué? Es el comportamiento, hay que cambiarlo", insiste el doctor Amar.
 En Mauritania, la mayoría de las padres no ven la malnutrición de sus hijos como un mal a tratar sino como una fatalidad de la que no son responsables y que conviene ocultar a los ojos de los demás. Si acaso, piden ayuda al curandero del pueblo o a la abuela, quienes con suerte proponen remedios que no dañan más al niño pero que también pueden recomendar medidas perjudiciales, como el dejar de dar leche materna al bebé. 
De vuelta en Sélibaby, la capital de la región de Guidimakha, Djeinaba Diallo, la jefa de la base de ACH, lo describe gráficamente: "La mamá de una niña con malnutrición severa no quería llevar la niña al centro. Fuimos a su casa y le dijimos: 'Si no la traes, la niña morirá'. Y ella nos dijo: 'Bueno, mi padre ya no está (murió), mi madre ya no está, tengo siete hijos y estoy embarazada: si esta se muere, pues se muere'".


http://internacional.elpais.com/internacional/2012/04/09/actualidad/1333968979_264431.html 

Ni podem posar-nos en la pell d'una mare africana que veu morir a varis dels seus fills, ni en la ment de les mares de l'erticle de "El País". L'aparent  indiferència pot ser la màscara d'un dolor molt profund, com no acabar construint-se  una cuirassa enfront de la vida que han de suportar...

Però per desgràcia aquest tipus d'articles reforça  l'opinió de molts i moltes  sobre que les mares africanes "volen menys als seus fills" o "no els volen igual que nosaltres". Això per descomptat contribueix a  tranquil·litzar les nostres consciències occidentals, "elles no els volen  com nosaltres", "tenen molts nens", "Àfrica" està superpoblada, "el millor que els pot passar als nens africans és sortir en adopció amb una família occidental"...

Doncs des de la nostra experiència volem oferir l'altra cara de la moneda.
La d'aquelles mares, que malgrat circumstàncies de vida extremes i  horribles intenten amb totes les seves forces que els seus fills tinguin un present i un futur, són algunes de les mares que vam conèixer en el nostre procés de selecció per als nous bebès de la guarderia d'Abugida.

Històries tremendes de pobresa i adversitat però amb un denominador comú: l'amor als seus fills tot i tenint en compte (en ocasions) la  manera en què van ser concebuts (de cap manera pretenem entrar en un debat sobre si s'han de voler a no als fills concebuts per violació, solament pretenem mostrar exemples d'històries reals i  inusuals en els mitjans de comunicació).

H. és una mare cega amb dues filles, l'última com a resultat d'una violació. H bressola amorosament al seu bebè mentre li dóna de mamar. El pare de la nena és una "bona persona" que la va acollir a la seva casa quan H. es va quedar al carrer amb la seva altra filla en quedar-se vídua, i va aprofitar per violar-la. Quan va saber que H. estava embarassada, la va tirar al carrer.

A. treballava com a criada en una casa i el fill de la família la va violar i li va contagiar de VIH.

M. té la mateixa història que A. Violada i contagiada de VIH, va tenir bessons.

D. és la mare de A. de 14 mesos. També va ser violada. És sorda.

I la resta de mares són dones  amb històries  també tremendes de pobresa i solitud.

I totes són africanes, en aquest cas etíops. Ja està bé de presentar a les mares africanes com a mares que volen "menys" que nosaltres. Ja està bé de clixés que ens alleugin la consciència o ens facin sentir superiors. A veure si els mitjans  busquen també moltes altres històries i realitats que succeeixen cada dia.


El ser pobre no equival a  tenir menys sentiments, com de vegades sembla que es desprengui de certs articles i opinions.

Programa de fisioteràpia per Ada

Ja han partit cap a l'hospital Dangme East en Ada, Ghana, l'equip de professors de Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Van a desenvolupar els següents passos del programa de Fisioteràpia que tenim a la zona. Aquest és un programa compartit entre la UIB  (Universitat de les Illes Balears) i Mediterrània.  En aquesta expedició van:  Carlos Moreno Gómez, Inmaculada Riquelme Agullo i  Elisa Bosch Donate (coordinadora).
Porten amb ells:  Dos aparells d'electroterapia de baixa freqüència (TNS), fungibles, pomades, etc.

Per més informacion:  Facebook

A la Sebeta

Vam estar en la Sebeta, coneixent a la nova directora i visitant les casetes on viuen els nens i la MessiRoom, així com les activitats en el gimnàs patrocinades per nosaltres.

La nova directora és moltíssim més humana que l'anterior, i ens recolza en tot.

Les casetes estan molt millor que abans de la nostra intervenció quant a equipament i sanitaris, encara que sempre hi ha coses per reparar. 

És molt difícil mantenir en condicions especialment una de les casetes, on viuen nois i on hem reparat ja diverses vegades l'urinari. 

De totes maneres el balanç és positiu i  estan molt millor especialment des que els  Digniteams van ser i tenen aigua sempre gràcies al tanc d'aigua nou que  ells van posar.

Els nens estan mes nets així com els seus llits, gràcies a les bugaderes contractades.

Els nostres mestres de la Messi contractats fan molt bé el seu treball, i ara estan tot el dia: al matí atenen en la Messi als nens amb discapacitat intel·lectual que no admeten a les classes regulars, nens que vegetaban abans a les casetes. 

Hi ha una nena del poble cega i discapacitada intel·lectual a la qual un dels monitors - Kefele- a més fa fisioteràpia.

Aquesta mare ha de deixar de treballar una part del dia per poder portar a la nena, així que anem a oferir-li una ajuda perquè la nena pugui seguir anant a la Messi. 

A les tardes i el dissabte al matí obren la Messi i el Gym per tots aquells i aquelles que vulguin participar. 

En  el gimnàs ho passen molt be, alliberant moltíssima energia i donant prova de com han desenvolupat la seva psicomotricitat malgrat les seves mancances. Un moment especialment emotiu va ser quan ens van dir lo feliços que eren en el gym i en la Messi i ens van preguntar per què els ajudàvem a ells.

En resum, els projectes en la Sebeta marxen i el nostre personal contractat funciona. 

I els nens són moltíssim més feliços que abans.

Els nostres nens especials

Hi ha una cuidadora especialment meravellosa a l'escola Abugida que es diu Nuriya. Ella va voler cuidar de Dagem, el nen de 4 anys amb paràlisi cerebral que està a Abugida des de fa un curs escolar. I ho fa estupendament.
S'el estima tant que fins a li costa donar-li-ho a la seva mare quan aquesta ve a buscar-li. Dagem està feliç, somriu tot el temps i la seva mirada brilla.
A partir de juliol tindrem dues nenes més amb paràlisi cerebral a Abugida.
Una d'elles- Tamrawit-  va tenir una meningitis als dos mesos, com a conseqüència de la qual va desenvolupar la paràlisi cerebral amb afectació de les quatre extremitats i molt possiblement amb afectació greu de la visió. Quan el pare va saber de la complicació, abandonà a la mare - Ayanalem- i a Tamrawit.

Ayanlem sobreviu cuinant injera o rentant roba. Tamrawit té dos anys i ha de portar-la sempre a l'esquena, per la qual cosa ara podrà treballar en millors condicions i Tamrawit estarà ben cuidada i estimulada a Abugida.
L'altra nena es diu Haymanot i viu amb la seva  mare Meskerem i el seu pare. Té 15 mesos. Haymanot té un quadre semblat a la paràlisi cerebral amb afectació també de la parla i de les quatre extremitats .
Parlàrem amb Nuriya i li vam dir que anaven a entrar dues nenes més de necessitats especials i per tant anava a necessitar ajuda, li preguntàrem si ella pensava que alguna treballadora d'Abugida podria ser bona per treballar de cuidadora amb ella dels nens amb necessitats especials i ens va dir el nom d'una assistenta de cuina, famosa pel seu bon caràcter i el seu lliurament en el treball. Que ella - Nuriya- assumia tota la responsabilitat sobre la cura d'aquestes dues nenes noves.

A més de Tamrawt i Haymanot, tenim diversos nens VIH, una nena amb un problema de visió i una altra nena amb una deformitat en un peu que  intentarem solucionar en la mesura del possible.

Ara les famílies dels nens amb necessitats especials de la zona ja saben que  a Abugida els seus nens són els  prioritaris.

El futur parc ludico-esportiu d'Akaki

En aquesta localització podeu veure el terreny que ens han cedit les autoritats d'Akaki per a la construcció del parc recreatiu i esportiu per a nens i joves, el terreny és moltíssim millor del que havíem pensat !!

Les autoritats d'Akaki li donen gran importància a aquest projecte i ens donen tot tipus de facilitats per a la seva creació, ja que no existeix res d'aquestes característiques.
Akaki és la subcity més pobra d'Addis, tant que es troba dins de les zones del país a ajudar per altres zones.
Els interessats/ades podeu visitar la pagina de Marc que està desenvolupant el tema aquí i ho desenvoluparà allí, quantes més idees millor!!
http://marcleon.es/

Innauguració del centre social d'ancians d'Akaki, Etiòpia

Durant la nostra estada vam poder inaugurar el centre social per als ancians del barri del Ferrocarril a Akaki, Etiòpia. S'espera que a aquest centre acudeixin diàriament uns 100 ancians del barri. En el local veuran la tele, escoltaran música, jugaran a jocs de taula, prendran te i xerraran evitant la solitud en la qual viuen molts.









Per a la inauguració van seleccionar a uns 50 ancians que entre refrescs, crispetes i cafè ho van passar molt bé, i nosaltres amb ells.

El local estava decorat a la manera etíop, amb herbes en el terra i  ells i elles es van repartir les taules  espontàniament   separats per  sexes.

Tres d'ells van inaugurar oficialment el centre resant una pregària i agraint-nos la seva  engegada.

Phil supervisarà la bona marxa del centre que ha de tenir un rodatge atès que no coneixien cap cosa així, i ells mateixos han de donar idees per millorar el seu funcionament.

Al juliol viatjaran Laura i Cristina i esperem també que puguin aportar alguna cosa en dinamització.

Els nens "Pumply Nut"

En la selecció de bebès per a la seva entrada en la guarderia hi havia dos nens "Pumply Nut".
Mai havia vist un nen "Pumply Nut". I mai se m'oblidarà. Prenen aspecte de budas, gairebé quadrats i amb michelins  artificials   fins que ja amb tremend sobrepès els diuen a les mares que es va acabar, que el seu fill està molt gros i que no tornin, que les hi apanyin com puguin i que els donin el que puguin. Aquest era el cas d'aquests dos nens, petits budas ja sense Pumply Nut i en procés de " desinflament".
A la zona d'Akaki  un organisme internacional reparteix  Pumply Nut .

En Akaki hi ha tendes. Hi ha productes locals disponibles.  Venen llet, carn, cereals i verdures a els qui poden comprar-los. Els nens no necessiten aliments terapèutics, necessiten una alimentació normal, sana i variada.
El Pumply Nut és més car i molt menys natural. No aporta cap benefici a la llarga als nens, és pa per avui i fam per demà. I no fomenta el comerç local, crea riquesa solament per a la  multinacional d'origen francès que ho va crear i que  ho distribueix.
El Pumply Nut està compost bàsicament de cacauet, amb algunes  vitamines i minerals afegits.

Les institucions econòmiques internacionals com el FMI i el Banc Mundial pressionen als països africans per dedicar llargues extensions de la seva terra al monocultiu del cacauet, que el seu major importador és Europa. El cacauet africà, en comptes de ser utilitzat per a la seguretat alimentosa del propi país, és comprat per empreses europees a preu irrisori, transformat en ¨cacauet graset¨ sota la patent per empreses com NutriSet i venut, en cas de fams, per un euro la ració a ongs i organismes internacionals.

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, però què rendible resulta el negoci de la gana.

De nou a Etiòpia

Hola, gent de Mediterrànea!!

Estem a Etiòpia. Sentim molt no haver-ho pogut dir abans però per motius de seguretat no podíem fer-ho. Podeu imaginar que quan no s'empassa amb la corrupció les coses es compliquen bastant.
I les amenaces les prenem molt de debò per experiències prèvies molt desagradables que hem sofert.
Hem estat esperant la carta de superrecomendació que va arribar fa poc i comptem amb la companyia i protecció d'un policia posat per les autoritats locals.
Una experiència nova, després de tants anys venint.
Però és molt bó comptar amb aquest suport i estem molt agraïts per això.

En aquest viatge tenim previst el següent:

A- ESCOLA ABUGIDA

Farem la selecció mèdica dels nous bebès que van a entrar en la guarderia d'Abugida. La selecció mèdica es fa segons la història clínica i l'exploració física, pesant a tots els nens. Fins a abans de la nostra arribada hi havia uns 150 apuntats.
Tots tenen al voltant d'1 any i tots tenen certificat de pobresa.
Hem de triar els i les que estiguin pitjor tant a nivell de salut com de condicions sociofamiliares.

Els nens amb discapacitat o VIH tenen entrada directa.
Els fills de mares soles, malaltes o discapacitades tenen preferència
Els fills de pares sols, malalts o discapacitats tenen preferència.
Els nens orfes a càrrec d'avis o uns altres familiars tenen preferència.
Els nens amb menys recursos econòmics tenen preferència, o sigui els nens de famílies amb ingressos baixos i variables, però és que desgraciadament aquests són tots.

En la guarderia repeteixen dos bebès perquè àdhuc no van complir els dos anys. Així que en teoria hi ha 40 places, que intentarem estirar al màxim. És realment dur deixar fora a tants nens. Tant de bo Abugida pogués ser més gran. Tant de bo hi hagués mes Abugidas.

Entrar a Abugida significa assegurar-se una primera infància feliç i una bona alimentació i estimulació fins als 6 anys. Els nens que pateixen gana no poden obtenir tots els beneficis possibles de la seva educació, encara quan aconsegueixin tenir accés a un ensenyament oficial.

Ens reunirem amb les famílies apadrinades i els pares i mares com en tots els viatges.
Pre-organitzarem conjuntament amb el personal de l'escola la futura sala de psicomotricitat i jocs que s'inaugurarà quan acabi el curs, i que tindrà gran valor tot l'any, però sobretot en la temporada de pluges de juny a octubre. Com sabeu Abugida està oberta tot l'any.

Gràcies a les vostres aportacions portem un bon material per a la sala, i els nens estaran feliços.

El nostre voluntari s'encarregarà de posar un sòl nou tou i el mestre artista Sami sol o amb ajuda d'uns altres decorarà les parets amb pintures.

L'aula dels nens de dos anys també la convertirem en un espai més lúdic i marxós encara, abans que els nostres petits es converteixin en petits budas. Ells són molt petits per anar a l'altra sala de jocs, així que seguiran amb el seu propi espai. Portem una fantàstica piscina de boles, caballets per muntar i altres joguines que segur que gaudiran moltíssim. A aquesta edat la psicomotricitat és bàsica per a un bon desenvolupament físic i mental.

B/ ALTRES MENJADORS ESCOLARS EN AKAKI

1/ Visita al col·legi Fitawrari on alimentem a mes de 400 nens. En aquesta escola tenim instal·lat un menjador que funciona des de l'any 2010. Tenim contractades a 4 cuineres. En aquesta escola recordem que construïm banys per a les nenes i el parc infantil del preescolar.

2/ Visita a l'escola Biru Tesfa on tenim un menjador que dóna desdejuni a gairebé 200 nens. Aquesta escola la reformàrem gairebé integralment ja que tenia seriosos problemes d'estructura, cristalls trencats, i banys inservibles. Ara cal intentar reparar el parc infantil, o comprar un altre si no es pot.
En aquesta escola tenim contractades 3 cuineres.

3/ Visita a l'escola Akaki Mengist on tenim previst donar de desdejunar als 74 nens d'infantil a partir del curs que ve. També volem estudiar la situació dels nens i joves amb discapacitat que acudeixen a les dues aules previstes per a ells, per veure si podem incorporar-los als desdejunis i millorar les seves condicions. Ja portem material ludicoeducatiu i està previst que al juliol vagin dos professionals per millorar la formació dels seus mestres.

Els menjadors escolars incentiven la producció d'aliments i eviten els problemes de desplaçament a mercats en el cas que l'ajuda alimentària es presti en productes.

A més dels 50 llocs de treball que hem creat directament, oferim un gran volum de negoci als mercats locals.

C/ Inauguració del centre social d'ancians del barri de Ferrocarril.

Procedirem a la inauguració d'aquest projecte nou per a nosaltres i per a Etiòpia.
No podem negar que ens hagués encantat tenir més assessorament de professionals sobre aquest tema, però les nostres crides sobre aquest tema han resultat vanas així que esperem que vagi agafant el seu ritme i tornem a fer una crida a aquells i aquelles que treballen en aquest sector i que ens poden ajudar amb la seva experiència i coneixements. Al juliol viatjaran una terapeuta ocupacional i una psicòloga tot terreny que segur que aporten mes llum sobre el tema.
Els ancians estan molt contents amb tot el que es va comprant i alguns  tenen previst obrir un petit negoci al centre.

D/ Visita escola Sebeta, on tenim funcionant des de maig del 2011 la Messi room, un taller d'estimulacion per als nens cecs o amb baixa visió que allí viuen, ademas del projecte de psicomotricitat en el gimnàs. Tenim contractats 4 monitors i 5 bugaderes.
Coneixerem a la directora nova, que ha demostrat estar implicada i amb bona predisposició cap a Mediterrània.

I/ Reunió amb les autoritats locals per a intercanvi d'impressions i visita del terreny que ens cedeixen per a l'engegada d'un parc recreatiu i esportiu per als nens i joves d'Akaki.
Aquest és un projecte que ells consideren molt important, ja que no hi ha res d'aquestes característiques i en Mediterrània pensem que és molt positiu fer alguna cosa al que pugui accedir tota la població de l'àrea d'Akaki. Aquest és també un projecte també nou per a totes les parts.

!!Així que com podeu veure tenim treball!!

Intentarem comunicar des d'Etiòpia.

Moltes gràcies a tots i a totes els que feu  tot això possible. Sense la vostra ajuda res d'això existiria. I quants més siguem, més farem, així que us animem  a formar part de Mediterrània.

Meditarènea, una ONG independent i el seu funcionament

Des dels seus inicis Mediterrània ha anat evolucionant i desenvolupant un sistema de treball i d'autofinançament que li ha permès solcar aquestes aigües turbulentas de les dues crisis a les quals ens han llançat, sense haver de reduir els seus programes. Curiosament dins dels anys de crisis hem augmentat els nostres programes i el nombre de socis i col·laboradors.
Ara més que mai col·laborem estretament amb altres organitzacions i no dubtem que les col·laboracions, tant puntuals com a llarg termini entre dues o més organitzacions serà molt normal en el futur.

Una de les característiques de Mediterrània és el no rendir-se davant els desafiaments, la injustícia,  la corrupció i la complexitat dels programes. Aquest modus operandi no és fàcil i en ocasions du a grans dificultats i desafiaments. Com en els contes secills, no anem a deixar que el mal venci.

Mediterrània va tenir diversos sistemes de funcionament i actualment el que estem consolidant ens sembla el més operatiu i eficaç per a una organització formada per voluntaris.

L'estructura és la següent: hi ha una Junta Directiva formada per sis persones que pren les decisions trascendents de l'organització i manté i desenvolupa la filosofia de l'entitat, després estan els coordinadors de programes que són ajudats pels voluntaris i que duen a termini les tasques que desenvolupa l'ONG en els teatres d'operacions. Així mateix tenim socis que ens ajuden amb les seves aportacions, suggeriments i animant a amics i a familiars perquè es facin socis.

Els programes funcionen gràcies a l'esforç i dedicació dels coordinadors i els seus equips. Amb el pas del temps i l'evolució dels programes els coordinadors s'especialitzen i arriben a nivells alts d'eficàcia i coneixements. Aquests equips o  cèl·lules formades per coordinadors i voluntaris són el motor real de l'organització i són tan eficaces com a voluntat solidària i compromís tinguin els seus components. Aquestes cèl·lules entenen que el treball que fan és més important que un mateix i el que importa és la fulla de resultats.
Quan un programa s'acaba la cèl·lula es dissol i els voluntaris descansen o passen a treballar en una altra cèl·lula aportant els seus coneixements. Els membres de la Junta tenen funcions fixes i/o formen part d'una o mes cèl·lules. Lògicament hi ha voluntaris especialitzats que treballen en ocasions durant períodes curts en una cèl·lula i després passen amb els seus coneixements a ajudar en una altra que pot ser d'una esfera totalment diferent.

Les estructures rígides poden portar a una monotonia i pèrdua d'entusiasme per part dels voluntaris. Els motius pels quals les persones són atretes cap al voluntariat i les ONGs són diverses però els  motius pel qual treballen amb dedicació i bon rendiment són compromís, solidaritat i entrega.

Mediterrània aspira a créixer i expandir-se però de manera pausada, ordenada, consolidant posicions  i respectant el fet que els voluntaris no viuen d'això. La càrrega del treball s'ha de distribuir per evitar el desgast dels voluntaris i és important que els voluntaris entenguin que poden marcar les seves limitacions en  el que concerneix la seva disponibilitat amb tota confiança. Per al voluntari la recompensa ve en la satisfacció de veure una labor solidària ben feta i en el molt que aquest tipus d'activitat ens ensenya.

Espero que seguim desenvolupant a Mediterrània i la seva filosofia en el futur. És una experiència única que dóna molt sentit a la vida per a mi i espero que el sigui també per tots vosaltres.

28/4/12

Fasika

Què es pot dir davant la mort d'un nen, què es pot dir davant la fi d'una vida que amb prou feines ha començat.

Fa 3 dias va morir Fasika, una nena de 4 anys d'Abugida. Estava malalta però es mantenia bé, fins que una maleïda infecció ho va complicar tot . Fasika, una nena intel·ligent, preciosa, simpàtica, un veritable remolí d'alegria. La coneixíem des de bebè. No podem dir res més perquè estem noqueats, solament volem deixar-li aquí un petit homenatge.
Phil el nostre voluntari va acudir al  seu funeral en representació nostra. Què horrible és haver de dir tot això. És la primera vegada que es  mor un nen d'Abugida des que treballem alli.

http://www.youtube.com/watch?v=VRsJlAJvOSM

Hana cerca padrins

Hana és una nena d'Akaki que té 9 anys. Quan era més petita anava a Abugida, ara va a escola Fitawrari on cursa tercer grau i on menja en el menjador que allí tenim.

 Aquest és un apadrinament molt especial, ja que es tracta d'un nucli familiar extremadament precari, en estar les dues soles, àvia i néta; i ser l'àvia ja major.

Hana viu amb la seva àvia adoptiva, Workinesh. Ens és impossible saber l'edat de Workinesh perquè la bona senyora es va llevant anys a mesura que els compleix, però ha d'estar pels 75.

Cobra una pensió de 80 birrs.

Recordo la primera vegada que vaig veure a la vaileta, no havia de pesar mes de 25 quilos, era com un palet però Hana estava el millor cuidada possible .

La mare d'Hana va desaparèixer quan va donar a llum i Workinesh la va criar. Hana no té pare .

Hana i la seva àvia vivien en unes condicions pèssimes abans del seu apadrinement, en un habitacle indescriptible. L'apadrinament els ha permès millorar molt la seva vida. Workinesh està molt mes forta.

Després d'haver estat apadrinada un temps, Hana es va quedar sense padrins.

Si vols apadrinar a Hana per favor escriu a

apadrinamientosong@gmail.com

Comptes etíops de les escoles

Avui és dia de transferències a Etiòpia.

Encara que és impossible calcular el mateix per a cada mes, ja que la quantitat depèn dels preus dels aliments -en contínua alça-  i del valor del birr que és molt fluctuant, a més de les despeses extra que puguin existir a les escoles  (i que són quantioses normalment); les despeses fixes mensuals  mínimes d'Etiòpia per a les escoles actualment  són les següents:

Abugida 5.600/5.800 (manteniment absolut escola Abugida)
Fitawrari 1.900/2.000 (manteniment menjador i salaris de 4 treballadores del mateix)
Biru 660 (desdejuni nens infantil i salaris 3 treballadores del menjador)
Sebeta 300 (salaris  personal contractat per Mediterrània)


TOTAL :  8.460/8.760 euros

Això no inclou els restants projectes de Mediterrània no escolars.

Com sabeu estem en procés d'acreditació que es va perllongar una miqueta a causa de la burocràcia i al canvi de representant. Complim  de llarg amb els requisits del govern etíop -que segons el que ens van dir  segons  la nova llei-  són els de gastar un mínim 8.000 euros mensuals en els projectes, quantitats que són revisades i auditades pel govern per poder mantenir l'acreditació.

El govern etíop concedeix gran importància als projectes de manteniment relacionats amb educació, alimentació  i creació d'ocupació.

Tenim  actualment 50 persones contractades a Etiòpia, ja que els nostres projectes són portats per etíops i són etíops les úniques persones contractades.

Les autoritats d'Akaki ens han ofert el seu suport per intentar agilitzar el que queda del procés  al màxim, encara que  és veritat que per la importància dels projectes de Mediterrània a la zona comptem amb el mateix tracte que si estiguéssim ja acreditats.

 Moltes gràcies a tots i a totes les que feu tot això possible.

Solidaritat

Pacients i veïns  del Centre Mèdic Portals Nous (Calvià, Mallorca i seu social de Mediterrània) van portant menjar i articles de neteja per ajudar amb els nostres programes de 4ºMón. Tot el que aporten aquestes persones solidàries és alguna cosa que ens estalvia diners que podem destinar a altres necessitats i així abastem a més persones.
El nombre de nens a la zona de Sa Pobla que ajudem a nodrir va augmentant; comencem el programa fa 2 mesos amb 79 nens i ja hem sobrepassat els 117. Tota  ajuda serà benvinguda.

A la foto podem veure al Sr.Pons, veí de Portals Nous,  que ha portat un carregament d'aliments aquest matí. Aquests aliments ja han estat distribuïts entre necessitats.

Tirusew

Tirusew és un dels 51 nens apadrinats per Mediterrània. Els nens apadrinats són seleccionats per l'escola per ser apadrinats per ser els nens més necessitats d'entre els necessitats.

Tirusew fins a fa uns mesos comptava amb un apadrinament, però ara ja no.

Encara que Mediterrània disposa d'un fons per quan algun padrí o padrina deixa de pagar o encara no s'ha aconseguit un apadrinament - posat que evidentment no podem deixar-los sense ajuda a causa de la seva precarísima situació- els diners d'aquest fons no deixa de ser uns diners que es podria destinar a fer créixer els projectes comunitaris.

I a més sabem que quan entrin els nous bebés hi haurà mes apadrinaments, ja que totes les famílies han de presentar el certificat de pobresa, la qual cosa suposa pobresa extrema.

I com volem seguir creixent en tot el que fem, busquem un nou padrí o padrina per Tirusew i per a uns altres dels quals us anirem parlant ( Esubalew, Hana , Tismegariam...). Per sort no són molts.

Tirusew viu amb la seva mare malalta i la seva germana Tigist de 10 anys, una nena extremadament brillant.

Tirusew està també malalt . La seva mare Alem té 30 anys. El pare va morir.

Aquesta és una de les primeres famílies que visitem en la seva llar, fa ja 5 anys. Alem ens va explicar que intentava guanyar-se la vida cuinant injera però que quan s'assabentaven de la seva malaltia la rebutjaven. Tènia una por molt gran que s'assabentés també el seu propietari, perquè sàvia que la podia expulsar del quartet on sobrevivia amb els seus fills.

Tirusew té 6 anys i va a la classe KG 2 . Gràcies a que va a Abugida - on menja- està fort malgrat la seva malaltia. És molt bon estudiant.

La seva mare treballa en el que pot, però el seu estat de salut i els lloguers que han pujat molt - així com el preu dels aliments- fan que a aquesta família li sigui impossible sobreviure com a tal sense ajuda.

Si vols apadrinar a Tirusew per favor escriu a

apadrinamientosong@gmail.com

Sabem que les circumstàncies econòmiques de cadascú poden canviar i més en aquests temps, i això ho entenem perfectament. Però per favor si penses a apadrinar pensa en el compromís moral que suposa a uns anys vista, per la qual cosa et demanem que l'apadrinament no sigui un desig transitori, perquè la realitat d'aquests nens és tristament real.

T'enviarem fotos i informes sobre ell i les seves circumstàncies, i si vols podràs conèixer-l'ho, com han fet altres padrins i padrines.

Tenim el permís dels pares per publicar les seves fotos i les seves històries.

Fotos: Tirusew en l'actualitat amb la seva mare Alem i Tirusew quan era més petit.

Moltíssimes gràcies.

Orfes per pobresa

La majoria dels nens que viu en orfenats són fills de pares que no tenen els mitjans per cuidar-los i brindar-los el que necessiten.

I no parlem dels "orfenats" creats única i exclusivament per a l'adopció internacional, on van a parar molts nens amb família, perquè això no són institucions, sinó mers llocs de trànsit.

Parlem d'institucions ben intencionades en general, però els nens de les quals acaben creixent dins quan tenen família fora. Parlem de pobresa com a causa d'institucionalització dels nens.

S'ha establert que almenys quatre de cada cinc "orfes" tenen un o tots dos pares que no poden cuidar d'ells. I si no tenen pares, tenen avis o família extensa.

L'organització de caritat Save the Children va publicar un informe en el qual demostra que les xifres en alguns llocs són del 90 per cent a Ghana, 95 per cent a Indonèsia i un increïble 98 per cent a Europa Central i de l'Est. La principal raó que està causant la "orfandat" de tants nens és la pobresa.

Desgraciadament, moltes famílies desesperades senten que no tenen una altra opció que portar al seu fill a un orfenat per assegurar-se que rebin aliments, roba i educació. En molts països, possiblement l'única forma d'educació gratuïta disponible per a la comunitat és l'orfenat. El tràgic és que, amb freqüència, els nens que arriben a l'orfenat són separats permanentment de les seves famílies.

Mentre alguns pares lliuren als seus fills en la confiança que és l'única forma de donar-los una vida millor, la veritat és una altra. Els nens en institucions són molt més vulnerables a l'abús, l'abandó, l'explotació i el dany psicològic. Save the Children informa que nens que van créixer en orfenats són més susceptibles a sofrir problemes en el seu desenvolupament, en el seu comportament i, a més, tenen un coeficient intel·lectual menor que aquells que van créixer a la seva casa o amb pares adoptius. Especialment els nens menors de tres anys sofreixen danys permanents, tant físics com a mentals.

Save the Children s'esforça per desmentir la convicció que l'orfenat és la resposta per a les famílies que lluiten per criar als seus fills. A aquest efecte, intenta persuadir als Governs i als donants perquè dediquin recursos en projectes que recolzin a les famílies.

"Sabem que el cost de manejar institucions és deu vegades major que el que significaria recolzar al nen en el si de la seva família, atorgant-li accés a la salut, l'educació, la cura infantil i l'ajuda a la supervivència".

En alguns països, els orfenats s'han convertit en un bon negoci, assenyala Louise Melville-Fulford, la qual cosa ha portat al fet que el seu nombre hagi augmentat dramàticament en els últims anys, especialment a Àfrica i Àsia.

"Freqüentment, els orfenats són vists com una molt fàcil solució i tendeixen a atreure molta ajuda econòmica, per la qual cosa molts individus inescrupulosos treuen profit d'això, quedant-se amb les donacions en lloc d'invertir-les en la cura dels nens. En el pitjor dels casos, els nens són segrestats en orfenats ja que moltes vegades les donacions estan condicionades al nombre de nens dins de la institució. És a dir, mentre més nens, més diners es rep. Després, en ocasions els nens són expulsats de la institució".

Com és l'ajuda adequada llavors ?

Save the Children sosté que, si se'ls proporciona l'ajuda adequada, fins i tot les famílies més pobres són perfectament capaces de cuidar dels seus fills. Però això és urgent fer un anomenat als Governs, donants i els qui treballen en orfenats al fet que dirigeixin els seus esforços al fet que s'atorgui aquesta ajuda.

És pervers que un nen amb família estigui institucionalitzat.

Per la nostra humil experiència pensem que la millor solució és una bona escola, on els nens siguin feliços en un entorn segur i estimulant. On puguin menjar 3 vegades al dia. On almenys es garanteixi la seva supervivència fins als 5 anys, ja que dels 0 als 5 anys és el període més vulnerable en la vida d'un nen/a.

Això que sembla tan senzill, és un model molt poc estès. No entenem per què. Ens atreviríem a dir que hi ha més orfenats que escoles d'aquest tipus.

Perquè res ni ningú pot substituir la calor, la intimitat i la relació continuada i sostenedora de la família.

La immensa part dels nens de l'escola Abugida (per posar un exemple) tendrian que estar en institucions per motiu pobresa. Però la seva vida en canvi és molt diferent: acudeixen a l'escola o guarderia on mengen, juguen i aprenen amb professors feliços, on no hi ha càstig físic i on a la tarda les seves famílies vénen a buscar-los per portar-los-hi a les seves llars... Tenir-los allí és també donar-los l'oportunitat que segueixin tenint als seus fills a tantes mares soles. I pares sols, que també n'hi ha.

Cap nen vol créixer institucionalitzat, apartat del món real.

I acabem amb el mite que un nen del Tercer Món és feliç amb poc, això és solament una bona excusa per donar-li poc.

Nou projecte

A Mediterrània creiem que, a més de l'educació, els nens han de tenir accés als esports i a jugar per desenvolupar tot el seu potencial. Molt poques escoles públiques a Etiòpia compten amb petits parcs infantils i espais públics d'aquest tipus oberts i gratuïts per a tothom. Nosaltres no en coneixem cap .

A Akaki no hi ha cap parc infantil públic ni un àrea per practicar esport els nens i joves, estant gairebé tots bojos pel futbol.

La woreda d'Akaki ens cedeix terreny per construir un parc ludicoesportiu a Akaki. Necessitem idees i voluntaris.

Es començaria a fer després de l'època de pluges, allà per octubre. La idea és usar tots els materials locals possibles així com als artesans locals, per construir un lloc per a tota la comunitat; un lloc on les escoles puguin anar d'excursió o simplement tots els nens sense excepció puguin jugar.

La foto és d'un parc en una zona desfavorida d'Austràlia i el parc és un dels 10 parcs més imaginatius del món, el parc St. Kilda Adventure Playground.

Enmig d'edificis de gran alçada i als afores d'una zona cosmopolita, hi ha una joia amagada. Dissenyat per a les famílies desfavorides perquè els seus nens puguin tenir un espai de joc segur, els vilatans li diuen "el seu pati posterior d'esbarjo", a causa del seu encant i al fet que es es senten com a casa .

Si estas interessat/a a col·laborar d'alguna manera amb aquest projecte, per favor escriu a mediterranea.ong@gmail.com

Escola d'Akaki Mengist, Etiòpia

Aquesta és la primera imatge dels nens de preescolar de l'escola Akaki Mengist que són el nostre proper objectiu dins del que ja és gran projecte "Escoles d'Akaki" .

Són 74 nens als quals donarem de desdejunar llet i pa com als nens de la resta de les escoles d'Akaki amb les quals col·laborem (Fitawrari, on entre desdejunis i menjars alimentem a 450 nens, l'escola d'infantil Biru Tesfa amb 190 nens, i Abugida, escola d'infantil també que mantenim en la seva integritat incloent salaris amb 200 nens).

Com va dir algú savi una vegada: "Si vols fer o ajudar a una escola a Àfrica, comença amb el menjador".

Els menors de 5 anys són el grup més vulnerable quant als riscos de la desnutrició ja que es troben en ple creixement i desenvolupament, i si estan desnutrits, són més sensibles a malalties, per la qual cosa proporcionant-los menjar els fem més sans. D'això tenim un clar exemple en els nens d'Abugida, nens les despeses mèdiques dels quals són molt poques a causa del seu excel·lent estat nutricional.

La desnutrició altera el sistema immunològic el que afavoreix infeccions més freqüents, perllongades i greus. Les infeccions contribueixen a agreujar encara més l'estat nutricional del nen, establint-se un cercle viciós difícil de trencar i que empitjora amb el temps. Un nen desnutrido es troba davant un major risc de contreure malalties cròniques en l'edat adulta.

Les conseqüències de la malnutrició no només es manifesten en la salut si no també en la capacitat d'aprenentatge, la retenció i la memòria del nen, així com en el seu nivell de coeficient intel·lectual, la qual cosa acaba determinant el seu futur d'adult/a.

Trenquem en la mesura del possible el cercle viciós de la desnutrició infantil. Quants més siguem, més nens podran menjar, a Mallorca i a Etiòpia.

Foto amb data segun calendari etíop.

A l'escola de Fitawari

Phil, el nostre voluntari, va estar ahir de visita a l'escola Fitawrari d'Akaki, on hem instal·lat el que va ser el primer menjador en una escola pública.

Actualment hi ha desdejunant i menjant 175 nens i 275 nens d'infantil desdejunant. Els 175 nens han estat triats d'entre els més necessitats per ser orfes, VIH o estar en situació d'extrema pobresa.

Estan en època de dejuni a causa de la Quaresma, però malgrat això estan ben alimentats perquè substitueixen les proteïnes animals per les vegetals i els que volen poden seguir bevent llet.

Prsentació del projecte Sabeta a la Universitat de Comillas

El passat 24 de març va tenir lloc la presentació del projecte de Psicomotricitat per a nens i adolescents invidents de Sebeta, en les jornades de psicomotricitat que celebraven el 20 aniversari del centre Psicopraxis a la Universitat de Comillas de Madrid.

Una altra de tantes iniciatives que duem a terme els voluntaris de Mediterrània per sensibilitzar a les persones, donar a conèixer els projectes de l'ONG, aconseguir diferents maneres de suport per donar continuïtat als projectes i sobretot per compartir les nostres vivències, experiències i aprenentatges per créixer tots en la vida, els qui expressem i compartim i els qui escolten i reben. Tots ens recol·loquem, avancem i canviem.

Entre moltes altres coses, reflexionem sobre la sobreprotección que exercim sobre les persones amb discapacitat a Espanya i que sembla limitar-los més i generar dependència.

L'evolució dels nens és més ràpida i saludable quan no hi ha judicis per part dels adults, sense la mirada recíproca i sense parlar un mateix idioma, no apareixien judicis i els nois evolucionaven de manera fluïda. I que la mirada "buida" pot estar plena, omplir-se i omplir-nos.

En la bibliografia que trobem escrita en castellà al nostre país es parla que en el nen amb dèficit visual es constata un relatiu retard en el desenvolupament psicomotor, en la formació de l'esquema corporal i en les diferents capacitats inherents a aquestes condicions, tals com: percepció de l'espai i relacions espacials (a dalt-a baix, dins-fora, reversibilidad de desplaçaments i la seva representació); en les conductes simbòliques (joc, imitació, representació); en el coneixement dels objectes i les seves característiques d'agrupació (formes, grandàries, sons, propietats físic-matemàtiques simples com ordenar, classificar, operar sobre ells); i en les sensacions relatives al propi cos.

La pràctica psicomotriu, és de vital importància, principalment perquè és afavoridora d'evolució de les diferents àrees de desenvolupament, la motora, la cognitiva, l'afectiva-emocional, la social, l'autonomia personal i el llenguatge i la comunicació, totes elles fonamentals per a l'adquisició dels aprenentatges bàsics, de l'autonomia i de la identitat personal.

Igualment, l'exploració i la manipulació també es veuen afectades.

Cognitivament, la visió té un paper decisiu pel que concerneix l'orientació i a l'organització del camp d'acció, la qual cosa influeix decisivament en la precisió del gest i la seva rapidesa.

La presa de consciència del nen amb deficiències visuals es torna més difícil al no comptar amb una percepció directa de les coses. La noció del camp visual l'adquireix per fenòmens successius, ja que en lloc de visualitzar, utilitza molt més les seves sensacions tàctils.

Però, què passa quan ens traslladem fins a Etiòpia per ajudar a engegar un projecte de psicomotricitat amb nens invidents?

La teoria passa a un segon pla, però tot el treball personal dut a terme, les experiències vivenciadas en el nostre creixement personal i professional, la disponibilitat generada i la capacitat d'escolta i observació desenvolupades es converteixen en el pilar fonamental del projecte.

Observar el lloc, les persones, els costums?i adaptar-nos a elles des del respecte facilitarà l'engegada d'un projecte que tingui en compte les necessitats reals de la població i afavoreixi la independència del projecte dirigit per personal natiu. Els paràmetres psicomotors i els organitzadors del desenvolupament afavoriran, no solament la valoració i l'execució del projecte, sinó també la convivència i la comunicació humanes.

En definitiva, nostre ESTAR al món.

Us animo a tots i totes a col·laborar amb el projecte, podeu fer-ho des del simple fet de compartir una experiència de treball o de relació amb una persona invident, passant per proposta de noves activitats o materials, fins a poder anar de voluntaris per recolzar i continuar el treball.

LAURA PUEYO PARDO

Bones notícies des de Etiòpia

Bones notícies des d'Etiòpia

Nostra petita Zulfan de la guarderia d'Abugida, amb estrabisme congènit i en tractament des que va entrar en la guarderia l'estiu passat !ha millorat un munt!

Zulfan podrà tenir una visió normal i el seu ull s'està centrant molt de pressa.

La crisi genera mes crisi

En el "Ultima Hora" (diari mallorquí ) de 10/4/12:

LES ONG I ASSOCIACIONS AJUDEN A MANTENIR LA PAU SOCIAL EN ÈPOCA DE CRISI.

Les institucions polítiques haurien de reaccionar i tenir en compte que, si malgrat la dura crisi econòmica i de la reforma laboral aprovada pel PP, encara es manté cert aire de tranquil·litat als carrers de les illes i de tota Espanya és en part gràcies al treball que estan realitzant moltes ONG i organitzacions socials, que són l'únic suport per a moltes persones. Les institucions semblen oblidar que les associacions i ONG estan realitzant un treball que haurien que fer ells.

Feliç aniversari, Dignipac

El Dignipac compleix un any i actualment serveix per mantenir la dignitat de més de 200 persones sense sostre a Palma cada mes.

La majoria d'usuaris són homes encara que el nombre de dones està augmentant constantment.

Esperem que altres ONGs copiïn aquest programa i ajudin a mantenir la dignitat de les persones sense sostre en ciutats sense accés fàcil a l'aigua i la higiene personal.

En marxa la primera ludoteca d'infantil

El nostre nou representant és mestre, en realitat és instructor de mestres. Està entenent perfectament la idea que els nens d'Abugida aprenguin també a través del joc.

Per això anem a usar l'aula més gran (i que està infrautilizada) per crear una ludoteca amb racons específics. Els servirà per a tot l'any però serà bàsica per als mesos de pluges

El nostre representant està decidit a innovar la metodologia d'ensenyament etíop en l'etapa d'infantil !! I està desitjant que vagin mestres d'infantil des d'Espanya!!

Així que ja sabeu, mestres i mestres !Abugida us espera!

També anem a crear un teatret ambulant de titelles, que en l'etapa d'Educació

Infantil són molt valuosos, doncs permeten expressar idees i sentiments, així com representar fets quotidians. Les titelles afavoreixen el desenvolupament verbal, l'expressió del nen i el desenvolupament de la imaginació i creativitat.

Us presentem a les primeres marionetes d'Abugida: la família. Es poden convertir en amics, mestres, metges, infermeres, veïns...!!imaginació al poder!!

Si us animeu a fer més titelles podeu enviar-nos-les a Mediterrània.

Tenim previst que els nens d'Abugida també participin en la seva fabricació i en la seva representació.

Voluntari/a a Abugida per aquest estiu

ETS MEESTRE D'INFANTIL, PSICOPEDAGOG, PEDAGOG?

Vols innovar l'educació infantil a Etiòpia i ser voluntari/a en una de les escoles més boniques del país, amb nens feliços i ben nodrits?

Parles anglès?

L'escola d'Abugida t'espera amb els braços oberts aquest estiu. Ens ho han demanat .

Abugida és una escola infantil amb nens d'1 a 7 anys en una de les subcities d'Addis : Akaki Kality.

Abugida és un paradís per als nens. I els mestres estan desitjosos d'aprendre noves tècniques d'ensenyament.

Si estàs interessat/a escriu a mediterranea.ong@gmail.com

!Et pot suposar una experiència inoblidable!

Joguines per Abugida

A Etiòpia la temporada de pluges és llarga, de juny a setembre inclosos i els nens d'Abugida han de romandre la major part del temps a les aules sense poder sortir fora a jugar.

Jugar és l'activitat més agradable per a qualsevol nen.

Per això intentem que en Abugida es consideri el joc com a element bàsic per a l'aprenentatge.

Volem fer d'Abugida no solament una escola on s'aprengui a llegir i escriure, on s'aprenguin matemàtiques; sinó una escola més lúdica.

Com sabeu Abugida roman oberta tot l'any.

L'objectiu és que els nens puguin seguir menjant i les seves mares treballant.

Volem transformar l'aula dels nens de dos anys en una miniludoteca.

Volem transformar les aules dels nens majors de 3 anys (tenim nens d'1 a 6 /7 anys) en aules multifuncionales on no solament estiguin asseguts rebent ensenyaments. Perquè els nens s'avorreixen asseguts; aquí i a Etiòpia.

Ajuda'ns a renovar Abugida per als majors de dos anys.

Si vols col·laborar contacta amb mediterranea.ong@gmail.com o fes una donació per Paypal en el nostre blog o al compte

Titular: ORGANITZACIÓ NO GOVERNAMENTAL MEDITERRÀNIA

Nombre d'Identificació Bancària (NIB): 0075 6893 29060028965 8

Posant com a concepte: Joguines Abugida.

Moltíssimes gràcies