http://ghaneantes.wordpress.com
A la majoria de països africans la corrupció és una manera de vida per als seus governants i legions de funcionaris que han assumit com a normal beneficiar-se o beneficiar a persones del seu grup ètnic quan es troben en situacions de poder. Aquestes elits i camarilles menyspreen a la seva població que observa atònita com els seus recursos naturals o públics es balafien sense que els arribin amb prou feines les engrunes. La flama que ha encès la primavera àrab en el Nord d'Àfrica i Orient Pròxim podria atrapar a tots els corruptes del continent i de més enllà. La ciutadania sap ara que el canvi és possible. Ser polític a Àfrica era -i en molts llocs encara és- una de les poques professions en les quals un africà pot créixer i enriquir-se. El poder econòmic i les infraestructures segueixen en poder dels blancs, si no directament com en l'etapa colonial, sí a través de grans transnacionals -que exploten els rics recursos de cada regió- o institucions financeres internacionals -com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional- que, amb les seves normes impossibles i l'exigència dels pagaments del deute extern, ofeguen les economies dels països empobrits, any rere any.
A més, en una escala més baixa, els perllongats retards a l'hora de fer efectives les nòmines dels propis funcionaris i la burocràcia dels tràmits administratius provoca que els suborns siguin un mitjà per sobreviure en bona part d'Àfrica i una pràctica generalitzada per lucrarse amb serveis públics gratuïts.
Massa exemples.
El continent està plagat d'exemples. Ha ocorregut (i ocorre) a la República Democràtica del Congo, a Zimbaue, en el no Estat de Somàlia, a Nigèria, a Costa d'Ivori, a Sud-àfrica, Moçambic, Malawi, a Líbia o a Etiòpia -fins i tot en els temps de la fam que va commocionar al món-. I és especialment escandalós a Guinea Equatorial, on la família Obiang gaudeix de grans luxes i privilegis, enormes comptes i productes financers amb molts zeros a la dreta a bancs europeus gràcies als pous de petroli del seu país, mentre la població pateix.
La combinació de recursos naturals abundants, interessos d'empreses i governs de països rics, una descolonització precipitada, governs locals autocràtics i dictatorials, tensions ètniques, cops d'estat i conflictes armats -la llista és interminable en els últims 50 anys- ha convertit la corrupció en endèmica.
El camí de Ghana
Ghana, avalada per la seva estabilitat democràtica en una regió pobra i convulsa, intenta invertir aquesta tendència, encara que encara li queda molt camí per recórrer.
Segons l'organització Transparència Internacional (TU), que mesura entre altres aspectes el grau de corrupció d'un país, Ghana ocupa el 8è lloc d'Àfrica Subsahariana, amb una puntuació de 3,9 sobre 10, empatada amb Itàlia i en el lloc 69 dels 183 països auditats. -Espanya, sense anar més lluny, té una nota de 6,2; només una desena per sobre de Bostwana. Com saben, la cultura del "pelotazo", les concessions de llicències d'edificació i el tràfic d'influències també tenen un llarg i recent arrelament a la nostra terra-. El Banc Mundial opina que Ghana és el millor país d'Àfrica Occidental per fer negocis.
No obstant això, els casos de corrupció, sobretot relacionats amb comissions derivades del negoci del petroli apareixen denunciats amb freqüència a la premsa. Segons les últimes enquestes de TU, per a la població ghanesa, els partits polítics són les institucions més corruptes. I per sobre d'ells, la policia. Per combatre aquesta situació, el Govern ha desenvolupat un entramat legislatiu i un marc legal lloat per observadors internacionals. No sembla suficient. El 79% dels ghanesos consideren corrupte el seu sistema judicial. La meva experiència al país, a l'única ocasió en la qual he requerit els serveis de la policia, els polítics i els missés donen la raó a aquestes estadístiques: estaven tots conxabats i l'amiguisme va pesar més que la justícia.
Nou jutjat a Ada.
Recentment, vaig assistir a la inauguració de la nova seu del jutjat del meu districte, Dangme East, a la Greater Accra Region. Sota un sol demoledor -se'm van acabant els adjectius per descriure la calor quotidiana- es van concentrar les forces vives de la regió i les més altes institucions de l'Estat.
Allí estaven les autoritats religioses, policials, educatives, sanitàries, els chiefs locals, el chief regional, els membres del parlament per aquesta circumscripció, representants de les associacions jurídiques, el magistrat que exercirà en aquest jutjat, el president del Tribunal Suprem i la "Cap de la Justícia / Chief Justice" de Ghana, Georgina Teodora Woode, en absència del president de la República -de viatge durant aquests dies a Canadà-, màxima autoritat del país.
Al costat d'ella i per no deslluir l'acte, es va fer portar en autobusos a un centenar d'estudiants. Com a Radio Ada no hi ha molts mitjans, aprofitem que un d'aquests vehicles passava per la nostra porta per unir-nos a la comitiva i estalviar-nos el transport.
Esdeveniments eterns.
Arribarem poc abans de les 9:45 am, hora prevista d'inici de l'acte, encara que no va arrencar fins a les 11 am sense que a ningú semblés importar-li, llevat al "bafono" -home blanc a Dangme- que donava mostres d'impaciència. Per passar l'estona, a algú se li va ocórrer repartir cocos, la qual cosa no deixa de ser una estupenda costum.
Es Va iniciar la cerimònia amb una oració, com gairebé tots els actes, menjars i altres saraos aquí. La presència de la religió a Ghana, com en molts països d'Àfrica, és aclaparant. Només al meu poble -8.000 habitants- hi ha uns 15 temples cristians -i pot ser que em deixi algun- i una petita mesquita. Les diferents branques: presbiteriana -majoritària-, evangelista, baptista, pentecosta, catòlica, adventista, testimonis de Jehová, anglicana, omplen aforament els dissabtes i diumenges.
En els dies laborables tenen misses, catequesis, estudis bíblics i reunions similars. Per si no fos poc, els funerals se celebren gairebé sempre en cap de setmana -els cadàvers es conserven en la morgue fins al divendres- i es converteixen en tres dies de celebració. L'agenda religiosa marca l'agenda social.
En fi, que el pastor, guareix o sacerdot va acabar i va cedir la paraula a les diferents autoritats, que vanren anar desgranant discursos sobre la importància de la justícia, la democràcia, la transparència, la lluita contra la corrupció i la necessitat de la confiança de la població en les institucions. Ningú semblava prestar-los molta atenció.
Un missatge singular.
Van parlar tots, precedits d'un mestre de cerimònies, que presentava a l'interlocutor en anglès i en dangme, amb adjectius pomposos, recollint els seus mèrits i assoliments... fins que li va arribar el torn a ella, l'única dona -almenys la superior de tots els altres- la "Cap de la justícia".
"Cap persona ha de pagar cap suborn ni fer cap regal a cap funcionari judicial perquè influeixi favorablement en un cas que li impliqui. Cap jutge pot acceptar-los. Això és absolutament il·legal i està perseguit per la justícia". La contundència del seu advertiment porta implícit el missatge que aquestes situacions no són aïllades. En aquest moment, els assistents van esbossar un somriure, van mirar per a un altre costat i vaig començar a escoltar lleugers murmuris... És com si els haguessin enxampat en falta!
Judici farsa
Una vegada que van acabar els discursos, el nou edifici es va inaugurar amb la celebració d'un judici fals!
El Parlamentari de la regió i el Chief d'Ada van fer d'acusats, i com tal es van col·locar en l'estrada que els corresponia; el representant de l'associació de juristes -un missé sense importancia del nom del qual no vull acordar-me- va exercir d'advocat defensor; el fiscal del districte, en el seu paper; el jutge, al seu, i la sala va obrir les seves portes a curiosos i periodistes que abarrotàvem la sala.
Fins i tot hi havia agents de la policia que davant els comentaris del públic manaven callar amb tota la serietat del món: order in the Court!
El judici fals va durar una mica més d'una hora i els acusats van resultar absolts. Se'ls acusava de broma de corrupció!
Els assistents van posar llavors per a diferents fotos de família i la Chief of Justice va donar per conclòs l'acte deixant-se anar precipitadament.
