Mediterrànea ONG (Català)

La sempre República Independent d'Abugida

2012-01-27T13:31:00.002+01:00

No és la primera vegada que anomem així aquesta escola de preescolar, que s'ha convertit en un model a la regió. Però és que realment ho és!

Si alguna cosa ens alegra és que, al llarg d'aquests anys, de vegades a trompades i de vegades de forma perfecta, a poc a poc, Abugida no només ha anat creixent sinó, també, agafant ritme de funcionament propi.

En aquests moments convulsos, tanta agitació ens ha fet tirar la vista enrere per pensar, val la pena tot això? Creiem que sí.
Perquè realment els equips d'Abugida funcionen molt bé. Les netejadores estan coordinades amb les cuineres, i al seu torn, les mestres també coneixen les seves tasques i porten perfectament els seus nens. Les mares que acudeixen a contribuir a l'escola també ho fan. Fins al programa d'acolliment de dones maltractades, que va començar gairebé per casualitat, ja ha agafat un ritme perfecte que fa que vagi gairebé sol, com ho fan les classes d'alfabetització de dones.
Es nota en els nens, es nota a l'escola, es nota fins i tot en les dades que ens demostren que en aquests cinc anys, en un dels països on la mortalitat entre els nens de 0 a 5 anys és de les més elevades del món, els nens d'Abugida estan sans.

No tot és plusquamperfecte, clar. I ja sabeu que no neguem que de vegades hi ha problemes.
Generalment, allí on està la caixa, es clar. Però com som molt, molt! pesats ( fins a "tirans" ho anomenen alguns ) i com ens obstinem que es comptabilitzi cada euro, els intents de treure profit es paren aviat, para gran empipament dels afectats per la poda!
Sabem que la temptació d'anar gratant diners dels projectes per a la butxaca pròpia és molt gran quan es té als caps tan lluny. Potser hàgim d'assumir que, cada X anys, calgui realitzar podes regulars, malgrat la tensió que comporten. Però no per això deixarem de ser tan pesats a l'hora demanar comptes, factures, papers.

Insistim a fer una doble comptabilitat (a Addis per un comptable etíop, i a Espanya pel nostre mai prou lloat Juan Luis) i davant la més mínim dubte, ens fiquem fins als colzes en la feina.
No podem deixar de reiterar el nostre agraïment a Cristina Villalobos, una de les nostres més recents voluntàries, auditora que va realitzar una auditoria "in situ" i que a més s'encarrega dels comptes etíops. Només ella sap les dues setmanes de tensió i situacions escabroses que va viure durant aquesta auditoria, i com segueix fent taules i mantenint correspondència diària amb el nostre comptable a Addis!

Cal destacar l'increïble treball del comptable etíop i del nou administrador. Uns altres s'haurien rendit abans!
Estem rebent, amb immens alleujament, informes molt clars, delimitació de responsabilitats i dades i més dades en un treball francament admirable.

No és nou per a nosaltres: tenim l'orgull de treballar amb gent que ha demostrat que només necessitava una mínima oportunitat per demostrar la seva vàlua.
Uns altres, lògicament, o bé no tenien la mateixa vàlua o es volien aprofitar. És la història de la vida mateixa! Però ens sentim afortunats de tot quant funciona i lo be que ho fa.

Ara mateix, tots els nostres socis poden presumir de:

Un preescolar modèlic al país que s'ha convertit en exemple d'integració i de cohesió de les famílies de la zona i que ha permès eliminar els problemes físics i neuronals associades amb la desnutrició i la falta d'educació.

El suport a dues escoles públiques amb dos menjadors, uniformes i material escolar, la qual cosa fomenta la seva educació, el seu estat de salut i la seva permanència a l'escola.

En total més de 800 nens alimentant-se cada dia a la zona d'Akaki.

Gràcies al treball dels equips d'oftalmologia, hi ha un grup de més de 40 nens que podran sortir de l'escola el proper curs, i al voltant de 100 més per ser valorats per a cirurgia.

Els nens cecs de l'escola Sebeta, abans pràcticament abandonats, ara estan rebent les eines que els permetran tenir autonomia en el futur.

Ha estat un treball de tots. Des d'aquell realitzat per voluntaris que han aportat temps i coneixements fins al més invisible fet des d'Espanya.
I, com no, hauria estat impossible fer-ho sense professores, cuineres, netejadores, guardes, mestres, autoritats locals i tants etíops que, de moltes maneres positives, formen part d'aquests projectes.

* És impossible agrair prou a Juan Luis que fos capaç de superar amb èxit la ingent quantitat de documents, nombres, comptes i balanços que va haver de presentar per aconseguir la nostra certificació d'organització d'Utilitat Pública, gràcies per tot!

Seguim a la lluita

2012-01-27T12:45:00.000+01:00

Hola, gent de Mediterrània

Estem molt contents de poder dir-vos que hem superat la ultima "crisis" dels nostres projectes a Etiòpia motivada com sempre pels desitjos personals de venjança al no permetre l'abús ni la corrupció en els nostres projectes.

La nostra determinació fa que siguem objecte de venjances periòdiques per part del personatge corrupte de torn.
A nivell personal l'última no ens ha afectat en absolut, la nostra única preocupació era que els nostres projectes - destinats a col·lectius molt vulnerables - es veiessin en risc per la manipulació del personatge de torn.

Però avui hem rebut molt bones notícies: Les autoritats d'Akaki ens recolzen plenament i ens asseguren la continuïtat dels nostres projectes.

Hem decidit - aprofitant la contractació del nou administrador que té un reconegut prestigi al món de les ONGs a Etiòpia - començar una nova etapa més professional al país i establir una millora en el sistema de maneig dels projectes per fer encara més difícil l'abús i la corrupció.

Etiòpia és un país extremadament complicat, encara que ningú ens va dir que això seria fàcil.

Totes les ONgs tenen problemes el que passa és que no totes els expliquen.

Moltes gràcies a tots i a totes per permetre que els nostres projectes existeixin i per les vostres nombroses mostres de suport.

Comunicat de Mediterrànea

2012-01-27T12:42:00.000+01:00

Moltíssimes gràcies per les vostres nombroses cartes de suport. Per desgràcia no és la primera vegada que passem per una situació així, solament varia la forma de venjança.
Tot aquest assumpte ja aquesta en mans dels nostres advocats.

Any nou, administrador nou

2012-01-27T12:39:00.001+01:00

Comencem l'any contractant com a administrador general i supervisor dels projectes de Mediterrània al Sr. Bahru Shikur. El Sr. Bahru Shikur posseeix àmplia experiència en el treball amb ONGS estrangeres en el tema d'educació i a més és mestre formador de mestres amb experiència també en gestió econòmica.
Els projectes de Medi són ja grans i van creixent.
Necessitem un bon gestor que ens garanteixi que els nostres fons i esforços són ben emprats. Ja sabeu que la transparència econòmica és el nostre lema.
El Sr. Bahru Shikur parla i escriu un anglès excel·lent la qual cosa s'agraeix moltíssim, ja que la bona comunicació és molt important.
Esperem que amb la incorporació del Sr. Shikur la gestió principalment d'Abugida sigui mes fàcil i suportable.
Aprofitem per donar les gràcies públicament a Cristina, auditora voluntària que ha estat al desembre a Etiòpia i ha dedicat llargues hores a posar en ordre els comptes etíops. Un treball que no llueix exteriorment, però extremadament important i ingrat, pel treball i les complicacions que comporta la idiosincràsia etíop.
Cristina és ara l'encarregada de temes econòmics d'Etiòpia. Personalment li agraeixo moltíssim com a responsable de Medi-Etiòpia que s'hagi incorporat al nostre equip en un lloc tan important para nostra ONG.
Benvinguts a Mediterrània, Cristina i Bahru.

Èxit del Rock'n Soul

2011-12-26T08:41:00.003+01:00

El Rock'n'soul concert de música en directe realitzat en el KG Bikes Custom Garage & Services al Polígon Són Oms el 17/12/11, va ser un gran èxit.

Van acudir unes 200 persones, es va acumular molta roba i aliments per als necessitats a Mallorca i es van recaptar 1.000€

Va ser organitzat per : Nelly Berens & Stefan Götz de la revista NewMallorca i per Knut Gruschka de KG Bikes.

Donat l'èxit esperem que es realitzin més esdeveniments d'aquest tipus per ajudar a Mediterrània, per donar a conèixer les seves activitats i per aconseguir més socis.

Voldriem mostrar el nostre agraïment a aquest gran equip acompanyat del seu staff i els músics que van aconseguir donar-nos una nit meravellosa.

Talismans de la sort

2011-12-23T14:17:00.004+01:00

Un caganer o caganet és una figureta de naixement que se sol col·locar en els pessebres, com a tradició a Catalunya, Balears i a la Comunitat Valenciana, normalment amagada en un racó, darrere d'un arbust, ajupida representant

que està fent les seves «necessitats». També és freqüent aquesta figura en els pessebres de les illes Canàries.

La tradició del caganer està acceptada plenament per l'Església.

Col·locar aquesta figura en el Betlem, porta sort i alegria.

Aquí us deixem els nostres entranyables caganers vivents d'Abugida, els més macos de tots els caganers i els que donen més sort.

Feliç Nadal 2011

2011-12-22T12:10:00.002+01:00

Que la majoria dels teus desitjos es facin realitat en aquest Nadal.

Bones festes.

Els equips de Mediterrània

Un raig de llum

2011-12-22T12:04:00.002+01:00

Ja han tornat les psicomotricistas d'Etiòpia, quin lexe d'equip. Van deixar el gimnàs en funcionament amb activitats de psicomotricitat i integració sensorial, van formar als monitors (que seran els mateixos que per a la Messi) i sobretot van deixar a un munt de nens feliços la vida dels quals ha canviat totalment en els últims mesos.

Nens que com tots els nens són feliços jugant, escalant, tirant-se pels matalassets i el terra... coses que són tan normals per a molts nens i tan difícils per a uns altres.

I a part del lúdic, la psicomotricitat serà fonamental -com diu Laura- perquè el treball de lectoescriptura i el cognitiu siguin fructífers, els prerrequisits per a la lectoescriptura com l'orientació temps-espai, la dissociació d'espatlla, colze, canell i dits, les funcions executives, el control postural, etc.

Tot això es treballa amb els nens des de la sala de psicomotricitat i després passen a treballar-les a l'aula, així els resultats són més reals, significatius i rics. S'ha organitzat de tal manera que com hi ha dues sales de manipulatiu i intel·lectual i una de psico, cada monitor amb el seu grup passa pels tres espais, mentre un fa sessió de psico els altres dos cadascun en un aula treballen la seva part curricular i van rotant.

Es va acabar la formació inicial dels monitors per a aquesta primera etapa de formació com psicomotricistes i van poder vivenciar en ells mateixos les sensacions que molts dels nois experimenten en sala mitjançant les dinàmiques propostes.

La integració sensorial de moment es començarà a practicar amb els nens que tinguin majors dificultats i una discapacitat intel·lectual afegida.

Els canvis en els nois són increïbles, en l'expressió bidimensional sobre paper es poden apreciar ja formes concretes molt properes a la realitat espacial dels objectes en relació a l'espai i a ells mateixos, i molts comencen a representar "la seva llar, les seves arrels" i a narrar la seva història, emocionant de debò.

Fotos: activitats en el gimnàs, formació dels monitors, aprenent a ser cecs per poder fer psicomotricitat amb ells (inclòs el nostre representant).

Dagem, la riquesa d'Abugida

2011-12-19T15:07:00.003+01:00

Les persones amb discapacitat que viuen als països empobrits compten molt poc i són molts, perquè la pobresa va unida a més probabilitat de patir una discapacitat ja sigui per perquè les seves mares no van rebre una cura prenatal adequada o van tenir un part difícil, o per altres motius com a malnutrició, poliomielitis o accidents. I si ja és difícil viure en la pobresa, molt més difícil resulta encara quan es té una discapacitat.

La paràlisi cerebral és freqüent a Etiòpia per la falta d'atenció en embarassos i parts i les infeccions.

A més l'escassetat d'educació fa que aquesta condició la hi converteixi en un estigma , en considerar-la una sort de maledicció o un càstig diví.

Dagem ha enriquit la guarderia, ha enriquit l'escola Abugida, ha trencat tabús i tòpics i a dia d'avui presenta aquest meravellós aspecte en el seu emotiu retrobament amb Laura, aquesta meravellosa terapeuta ocupacional que es va encarregar de formar a Nuria, la seva meravellosa cuidadora etíop i a la mare de Dagem.

Dagem la va reconèixer , va aixecar el seu cap i li va dedicar un gran somriure.

En les fotos també veiem a Jonas, aquest nen de l'etern somriure que pateix la mateixa condició però molt mes lleu que Dagem, i a qui Laura també va fer fèrules termoplàstiques.

Tant de bo que arribin mes nens així a Abugida .

El bon sol d'Abugida

2011-12-19T14:38:00.002+01:00

Què pesada que és l'època de pluges... sembla que mai ha d'acabar. El vostre estiu és la nostra època més freda i plujosa.

Però va arribar el nostre estiu etíop i aquí estem tan contents al bon sol d'Abugida!!

Sol, solet

Vine'm a veure, vine'm a veure

Sol, solet,

Vine'm a veure, que tinc fred

Africa connetion

2011-12-08T20:33:00.002+01:00

Autor: Angel Gonzalo, periodista i company de la fisioterapeuta voluntària de Mediterrània a l'hospital Dangme East d'Ada (Ghana)

http://ghaneantes.wordpress.com

A la majoria de països africans la corrupció és una manera de vida per als seus governants i legions de funcionaris que han assumit com a normal beneficiar-se o beneficiar a persones del seu grup ètnic quan es troben en situacions de poder. Aquestes elits i camarilles menyspreen a la seva població que observa atònita com els seus recursos naturals o públics es balafien sense que els arribin amb prou feines les engrunes. La flama que ha encès la primavera àrab en el Nord d'Àfrica i Orient Pròxim podria atrapar a tots els corruptes del continent i de més enllà. La ciutadania sap ara que el canvi és possible. Ser polític a Àfrica era -i en molts llocs encara és- una de les poques professions en les quals un africà pot créixer i enriquir-se. El poder econòmic i les infraestructures segueixen en poder dels blancs, si no directament com en l'etapa colonial, sí a través de grans transnacionals -que exploten els rics recursos de cada regió- o institucions financeres internacionals -com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional- que, amb les seves normes impossibles i l'exigència dels pagaments del deute extern, ofeguen les economies dels països empobrits, any rere any.

A més, en una escala més baixa, els perllongats retards a l'hora de fer efectives les nòmines dels propis funcionaris i la burocràcia dels tràmits administratius provoca que els suborns siguin un mitjà per sobreviure en bona part d'Àfrica i una pràctica generalitzada per lucrarse amb serveis públics gratuïts.

Massa exemples.

El continent està plagat d'exemples. Ha ocorregut (i ocorre) a la República Democràtica del Congo, a Zimbaue, en el no Estat de Somàlia, a Nigèria, a Costa d'Ivori, a Sud-àfrica, Moçambic, Malawi, a Líbia o a Etiòpia -fins i tot en els temps de la fam que va commocionar al món-. I és especialment escandalós a Guinea Equatorial, on la família Obiang gaudeix de grans luxes i privilegis, enormes comptes i productes financers amb molts zeros a la dreta a bancs europeus gràcies als pous de petroli del seu país, mentre la població pateix.

La combinació de recursos naturals abundants, interessos d'empreses i governs de països rics, una descolonització precipitada, governs locals autocràtics i dictatorials, tensions ètniques, cops d'estat i conflictes armats -la llista és interminable en els últims 50 anys- ha convertit la corrupció en endèmica.

El camí de Ghana

Ghana, avalada per la seva estabilitat democràtica en una regió pobra i convulsa, intenta invertir aquesta tendència, encara que encara li queda molt camí per recórrer.

Segons l'organització Transparència Internacional (TU), que mesura entre altres aspectes el grau de corrupció d'un país, Ghana ocupa el 8è lloc d'Àfrica Subsahariana, amb una puntuació de 3,9 sobre 10, empatada amb Itàlia i en el lloc 69 dels 183 països auditats. -Espanya, sense anar més lluny, té una nota de 6,2; només una desena per sobre de Bostwana. Com saben, la cultura del "pelotazo", les concessions de llicències d'edificació i el tràfic d'influències també tenen un llarg i recent arrelament a la nostra terra-. El Banc Mundial opina que Ghana és el millor país d'Àfrica Occidental per fer negocis.

No obstant això, els casos de corrupció, sobretot relacionats amb comissions derivades del negoci del petroli apareixen denunciats amb freqüència a la premsa. Segons les últimes enquestes de TU, per a la població ghanesa, els partits polítics són les institucions més corruptes. I per sobre d'ells, la policia. Per combatre aquesta situació, el Govern ha desenvolupat un entramat legislatiu i un marc legal lloat per observadors internacionals. No sembla suficient. El 79% dels ghanesos consideren corrupte el seu sistema judicial. La meva experiència al país, a l'única ocasió en la qual he requerit els serveis de la policia, els polítics i els missés donen la raó a aquestes estadístiques: estaven tots conxabats i l'amiguisme va pesar més que la justícia.

Nou jutjat a Ada.

Recentment, vaig assistir a la inauguració de la nova seu del jutjat del meu districte, Dangme East, a la Greater Accra Region. Sota un sol demoledor -se'm van acabant els adjectius per descriure la calor quotidiana- es van concentrar les forces vives de la regió i les més altes institucions de l'Estat.

Allí estaven les autoritats religioses, policials, educatives, sanitàries, els chiefs locals, el chief regional, els membres del parlament per aquesta circumscripció, representants de les associacions jurídiques, el magistrat que exercirà en aquest jutjat, el president del Tribunal Suprem i la "Cap de la Justícia / Chief Justice" de Ghana, Georgina Teodora Woode, en absència del president de la República -de viatge durant aquests dies a Canadà-, màxima autoritat del país.

Al costat d'ella i per no deslluir l'acte, es va fer portar en autobusos a un centenar d'estudiants. Com a Radio Ada no hi ha molts mitjans, aprofitem que un d'aquests vehicles passava per la nostra porta per unir-nos a la comitiva i estalviar-nos el transport.

Esdeveniments eterns.

Arribarem poc abans de les 9:45 am, hora prevista d'inici de l'acte, encara que no va arrencar fins a les 11 am sense que a ningú semblés importar-li, llevat al "bafono" -home blanc a Dangme- que donava mostres d'impaciència. Per passar l'estona, a algú se li va ocórrer repartir cocos, la qual cosa no deixa de ser una estupenda costum.

Es Va iniciar la cerimònia amb una oració, com gairebé tots els actes, menjars i altres saraos aquí. La presència de la religió a Ghana, com en molts països d'Àfrica, és aclaparant. Només al meu poble -8.000 habitants- hi ha uns 15 temples cristians -i pot ser que em deixi algun- i una petita mesquita. Les diferents branques: presbiteriana -majoritària-, evangelista, baptista, pentecosta, catòlica, adventista, testimonis de Jehová, anglicana, omplen aforament els dissabtes i diumenges.

En els dies laborables tenen misses, catequesis, estudis bíblics i reunions similars. Per si no fos poc, els funerals se celebren gairebé sempre en cap de setmana -els cadàvers es conserven en la morgue fins al divendres- i es converteixen en tres dies de celebració. L'agenda religiosa marca l'agenda social.

En fi, que el pastor, guareix o sacerdot va acabar i va cedir la paraula a les diferents autoritats, que vanren anar desgranant discursos sobre la importància de la justícia, la democràcia, la transparència, la lluita contra la corrupció i la necessitat de la confiança de la població en les institucions. Ningú semblava prestar-los molta atenció.

Un missatge singular.

Van parlar tots, precedits d'un mestre de cerimònies, que presentava a l'interlocutor en anglès i en dangme, amb adjectius pomposos, recollint els seus mèrits i assoliments... fins que li va arribar el torn a ella, l'única dona -almenys la superior de tots els altres- la "Cap de la justícia".

"Cap persona ha de pagar cap suborn ni fer cap regal a cap funcionari judicial perquè influeixi favorablement en un cas que li impliqui. Cap jutge pot acceptar-los. Això és absolutament il·legal i està perseguit per la justícia". La contundència del seu advertiment porta implícit el missatge que aquestes situacions no són aïllades. En aquest moment, els assistents van esbossar un somriure, van mirar per a un altre costat i vaig començar a escoltar lleugers murmuris... És com si els haguessin enxampat en falta!

Judici farsa

Una vegada que van acabar els discursos, el nou edifici es va inaugurar amb la celebració d'un judici fals!

El Parlamentari de la regió i el Chief d'Ada van fer d'acusats, i com tal es van col·locar en l'estrada que els corresponia; el representant de l'associació de juristes -un missé sense importancia del nom del qual no vull acordar-me- va exercir d'advocat defensor; el fiscal del districte, en el seu paper; el jutge, al seu, i la sala va obrir les seves portes a curiosos i periodistes que abarrotàvem la sala.

Fins i tot hi havia agents de la policia que davant els comentaris del públic manaven callar amb tota la serietat del món: order in the Court!

El judici fals va durar una mica més d'una hora i els acusats van resultar absolts. Se'ls acusava de broma de corrupció!

Els assistents van posar llavors per a diferents fotos de família i la Chief of Justice va donar per conclòs l'acte deixant-se anar precipitadament.

Com canvíen els temps, Venanci, què et sembla?

2011-12-06T13:05:00.002+01:00

Què et sembla, Venancio com canvien els temps?

La lletra d'aquesta vella i boníssima guaracha té molta relació amb el canvi a la Sebeta, aquí us deixem el primer mail de les psicomotricistas des de la Sebeta!!

!!Hola!!

Hem trigat a poder connectar-nos, estava difícil la cosa amb l'ordinador i la connexió i a més tenim poques estones perquè anem de gom a gom.

Els nois de Sebeta ja tenen sala de psicomotricitat i tres fantàstics monitors que els van a acompanyar en els seus processos evolutius i personals. Hem aconseguit que participin no solament la gent de l'escola, que estan tots implicadíssims sinó també la gent del poble, el costurer, el fuster, el ferrer, el venedor d'escumes de matalassos, etc. La vivència està sent rica per a tots. La directora està bastant conscienciada i ens va acceptant cada proposta que li realitzem, i us asseguro que són moltes perquè en tan pocs dies anem de gom a gom per deixar tot ben iniciat!!! Encara sort que estem acompanyadíssimes com sempre pel gran Zerihun, per qui encara no hem trobat la paraula que abasti tantes funcions i tan gran cor.

Els nois després de les primeres sessions, han expressat mitjançant dibuixos i paraules que se senten contents, afortunats i en confiança. Després del primer dia de sessions 35 nens més es van apuntar a aquesta activitat, com sempre la major part de l'èxit està en els treballadors etíops, es mostren motivadíssims, estan fent un enorme esforç durant les sessions de formació, les sessions pràctiques, la creació de material, i fora del seu horari de treball, dedicant temps a reunir-se amb nosaltres i reflexionant després de la jornada per plantejar dubtes i compartir canvis i situacions que els criden l'atenció o els produeixen emocions que volen compartir. Estan motivadíssims i realitzen preguntes enriquidores per a tots a cada moment.

El treball està sent molt intens i fructífer i nosaltres estem aprenent amb ells moltíssim. En veure moure's als nens ningú diria que tenen dificultats visuals i de comunicació, en compartir vivències; ningú MAI diria que parlem llengües diferents i no ens veiem perquè al final parlem un mateix llenguatge.

Una abraçada

Les psicomotricistas estan treballant amb els nens amb pitjor visió, cecs o pràcticament cecs, que són els que tenen menys estímuls.

Resum anual dels asoliments a Etiòpia. Escola d'Abugida

2011-12-02T14:48:00.002+01:00

Abugida, la nostra "República independent".

En primer lloc com sabeu gestionem i mantenim íntegrament i en solitari -i des de fa ja cinc anys i malgrat els nombrosos problemes que ens han sorgit al llarg d'aquest temps- l'escola infantil Abugida amb tot el que significa: salaris de 33 persones en l'actualitat) , 3 menjars al dia per 235 nens (4 menjars en el cas dels bebès), manteniment, reparacions i ampliacions (solament fer un pou negre nou ens costa 5.500 euros), material escolar (els nostres nens tenen tot tipus de material escolar pagat per nosaltres), uniformes i altres despeses com a transport, llum, aigua, telèfon, etc.

També seguim amb les classes per a adultes i hem acollit a la nostra "habitació refugi" a diverses mares víctimes de la violència domèstica o que es van quedar al carrer amb els seus nens. L'estada a l'habitació és temporal, si hi ha treball a Abugida es queden a treballar; i si no és possible els donem un préstec perquè s'independitzin.

L'escola Abugida en teoria és del Govern però ells no paguen absolutament res. L'han deixat a les nostres mans, cosa que és positiva perquè ens permet la seva gestió directa i enviar als nostres voluntaris/es que fan classes de formació al personal i que constitueixen un gran tresor humà.

Volem remarcar el de "íntegrament i en solitari" perquè de tant en tant apareixen fotos dels nens d'Abugida en altres webs, FB o blogs, i això indubtablement ho fan sense el nostre permís en la immensa majoria dels casos i a més es presta a equívocs de suposades col·laboracions, que realment no tenim.

Abugida segueix i creix. És un projecte molt consolidat, un "centre d'excel·lència" i "els nostres" nens estan preciosos . Creixen forts i sans. Els VIH es confonen amb els altres, no tenen problemes de salut i no són discriminats.

La majoria de nens tenen històries de vides molt difícils darrere d'aquests somriures, per a ells Abugida és vital ja que els dóna seguretat i felicitat durant moltes hores al dia.

En la guarderia tenim un tresor especial, el petit Dagem -amb una greu paràlisi cerebral- que gràcies a Nuriya que és la seva cuidadora exclusiva, i a la formació que va rebre aquesta de Laura (psicomotricista i gran professional) millora a poc a poc i és un nen molt feliç.

Què anem a dir de la guarderia: és un espai únic al país. I no hagués estat possible (sí materialment, però mai des del punt de vista d'atenció i estimulació) sense Alejandra, aquesta mestra meravellosa que va afrontar un gran repte en el seu moment.

Alejandra ha estat anant a Abugida durant dos anys consecutius en les seves vacances. Sabem que el seu primer any va ser difícil, però sabem també que quan va tornar el segon any es va quedar molt gratament sorpresa de lo be que funcionava la guarderia. És obra teva, Alejandra, moltíssimes gràcies.

Has creat una cosa única.

I gràcies també a la resta de voluntaris i voluntàries que per allí heu passat, aquest any heu estat molts i tots i totes heu deixat allí la vostra petjada.

Abugida ens costa actualment més de 5.000 euros de despeses mensuals fixos, la inestabilitat de la moneda etíop i els continus increments dels preus fan que el pressupost s'incrementi amb intervals curts de temps.

Moltes gràcies a tots els nostres socis i donants que la feu possible.

Revolt de Sebeta

2011-12-02T09:34:00.002+01:00

Hola, gent de Mediterrània

Aquí us deixem unes fotos de la revisió oftalmològica dels nens de la Sebeta.

Prossegueixen les converses per poder anar a operar als nens que ho precisen.

Els qui veuen amb o sense ajuda ja van a començar a aprendre a llegir i escriure, la seva aula està preparada: pupitres i cadires nous i el material escolar que precisen .

Mediterrània s'ha fet càrrec de totes aquestes despeses.

Dos psicomotricistas estan ja allí per engegar el gimnàs, i a elles s'uniran altres dos en els propers dies. Van a confeccionar, amb l'ajuda dels nois i noies grans, material de psicomotricitat en foam per a estimulació psicomotriu entre altres coses que porten i entrenar a dos futurs/es monitors/es esportius. !Esperem les seves fotos amb ansietat!

La nostra sue social finalista de la XV edició dels premis CODESPA

2011-11-25T10:10:00.003+01:00

Premis CODESPA

En la seva aposta pel foment de la responsabilitat Social Corporativa per al Desenvolupament, organitzem els Premis CODESPA, el lliurament dels quals presideix S.A.R. el Príncep d'Astúries. A través de CODESPA premiem a aquelles empreses, PIMES i col·lectius d'empleats que més han destacat pel seu compromís cap als països en vies de desenvolupament, així com a periodistes els treballs dels quals hagin contribuït al foment de la responsabilitat social i la implicació ciutadana i empresarial en la lluita contra la pobresa.

A CODESPA seleccionem als finalistes entre totes les candidatures rebudes i un jurat format per destacades personalitats del món de l'empresa i la cultura tria als guanyadors


	EMPRESA SOLIDARIA > Acciona "Luz en casa". > La Caixa "Alianza empresarial para la vacunación infantil".


	PYME SOLIDARIA > Redyser "Eqa. Empresas que ayudan". > Centro Médico Portals Nous "Escuelas de Akaki, Etiopía".


	VOLUNTARIADO CORPORATIVO > Grupo VIPS "¡Hoy cocino yo!". > FCC "Voluntarios FCC. Portadores de alegría".


	PERIODISMO PARA EL DESARROLLO > Juan Andrés Siles "Aprendiendo a cooperar". > Javier Arcenilla "Refugiados Rohingya. Ciudadanos del desamparo".

El guanyador de cada categoria, es comunicarà en el lliurament de premis, que se celebrarà el proper 19 de desembre en el Caixaforum (Madrid). Aquests premis seran lliurats per S.A.R. el Príncep d'Astúries.

www.premioscodespa.com

El Centre Mèdic Portals Nous cedeix el seu local per a seu social de l'ong Mediterrània. El cost dels lloguers a la zona d'aquestes característiques és de 1500 euros.

El Centre Mèdic Portals Nous aporta les despeses de telèfon, Internet i mailings.

El Centre Mèdic de Portals Nous aporta el 80% dels socis a Mallorca (pacients de la consulta) i gairebé el 50% de tots els socis de Mediterrània

Des d'abans de l'inici de la guerra a Bòsnia, el Centre Mèdic Portals Nous ha estat un instrument que ha servit per ajudar a coordinar i a plasmar en moltes ocasions els desitjos d'ajudar als necessitats de moltes de les persones de la zona .

Aquesta generositat, el treball i les ganes de fer alguna cosa pels menys afortunats de tantes persones ha estat sempre la força que han mantingut vives les accions d'ajuda humanitària a la consulta.

Entre els programes i actuacions solidàries puntuals que s'han dut a terme des de la consulta destaquen:

Enviament de citostàtics i incubadores per al departament de Pediatria de l'Hospital de Kosovo a Sarajevo durant el setja a la ciutat. (La nostra medicació va entrar per dues rutes diferents i va ser lliurada al servei en qüestió a l'hospital.)

Col·laboració amb els combois d'Ajuda Humanitària des de Palma a Bòsnia en col·laboració amb Joves Empresaris.

Col·laboració amb Metges del Món en el proveïment de l'Hospital de Mostar durant el setja a aquesta ciutat.

Col·laboració amb Metges del Món al Programa de Quart Món (programa de lluita contra la propagació de la SIDA.)

Col·laboració amb Metges del Món en la catàstrofe de Rwanda.

Enviaments de medicaments i aparells a centres de salut a Cuba des de 1997 a 2007.

Col·laboració en el desenvolupament d'un programa de proveïment de Citostàtics i tot tipus de material utilitzat en un servei hospitalari en el departament d'Oncopediatría de l'Institut Nacional d'Oncologia i Radiobiología de l'Havana (I.N.O.R).

La col·laboració de les múltiples institucions locals ha servit perquè l'activitat referent a l'Ajuda Humanitària i Solidaritat sigui cada dia una mica més normal en la vida dels nens i els joves

Des de fa uns deu anys intentem animar als nostres pacients perquè es facin donants de sang i hem actuat com a col·laboradors de l'Hermantat de Donants de Sang a la zona.

Gràcies al suport rebut, els admiinistradores del Centre Mèdic Portals Nous van fundar juntament amb altres professionals de la zona -amb les mateixes inquietuds- l'ong Mediterrània l'any 1999, sent el Dr. Michael Stoma (un dels administradors del Centre Mèdic Portals Nous) president de l'ong i la Dra. Victoria Baldó vocal i des de fa 5 anys la responsable dels projectes de Mediterrània a Etiòpia (abans era la responsable dels projectes a Cuba).

L'ONG Mediterrània està inscrita en el Registri d?Associacions dels Illes Balears amb el nº 3818. Posseeix el C.I.F G07982028 i ha estat declarada d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior el passat 01/07/2011. Està formada exclusivament per personal voluntari.

Concebem a Mediterrània com a una organització no governamental en el seu estat més pur, per tant no rebem fons de cap govern, no generem despeses pròpies per existir, i estem formats exclusivament per voluntaris. Pensem que tots, al llarg de la nostra vida, podem fer alguna cosa per millorar i fer mes just aquest món.

El futur centre social d'anciens d'Akaki ja reformat

2011-11-24T11:57:00.002+01:00

Hola, gent de Mediterrània,

Aquí us deixem fotos de l'abans i el després del futur centre social d'ancians del barri del Ferrocarril en Akaki, Etiòpia.

Serà el primer centre de les seves característiques en tot el país.

Com podeu veure ha quedat preciós i ara toca posar el de dins - solament hi ha cadires- i planificar el dia a dia.

Si algun/a de vosaltres té experiència en aquest tipus de projectes amb ancians, per favor posar-vos en contacte amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com. Tota aportació sera molt ben rebuda.

Els ancians de la nostra societat

2011-11-22T09:51:00.003+01:00

Els ancians constitueixen un dels sectors més pobres de la nostra societat i la seva situació cada vegada va a pitjor.

La crisi no solament és la culpable d'aquest empitjorament en la seva situació, perquè abans de la crisi ja era precària la qualitat de vida de molts d'ells.

Espanya és rica en ancians pobres. Més de la meitat de les persones majors que viuen soles es troben sota el llindar de pobresa, exactament un 51,8% de les mateixes.

Un terç dels nostres majors estan desnutrits com a resultat de viure en solitud, de tenir malalties cròniques i de cobrar unes pensions que, en ocasions, són d'autèntica misèria.

Cada vegada més gent busca entre els contenidors aliment i no són, precisament, pobres a l'ús. Els nostres majors cobren poc i el que guanyen no els dóna per a molt.

Al tancament de supermercats i mercadets molts jubilats s'acuren a buscar entre les escombraries aquelles "gangues" que uns altres consideren despulles.

Menjar de les escombraries s'està convertint en una pràctica cada vegada més habitual entre els jubilats espanyols. Amb el que estalvien aconsegueixen arribar a fi de mes. Són persones que cobren una mica més de 300 euros al mes, i amb aquests diners amb prou feines els arriba per pagar les mínimes despeses de subsistència, per la qual cosa es veuen obligats a buscar en les escombraries o a menjar molt malament.

Des de fa temps a Mediterrània tenim la intenció d'ajudar a aquest col·lectiu tan vulnerable, però no trobàvem el camí. No podíem disposar de dades particulars ni d'ajuda amb la logística de l'assumpte

Ara sembla que és possible que puguem fer alguna cosa, hem trobat els contactes oportuns, tenim un equip llest per actuar i si tot va bé esperem aviat poder ajudar als ancians amb escassos recursos d'una barriada de Palma .

Més endavant us seguirem informant.

El ulls d'Abugida

2011-11-21T09:06:00.003+01:00

Us deixem unes quantes fotos dels dies de la revisió oftalmològica dels nostres nens d'Abugida! les fotos parlen per si soles!

En marxa els equips de dignifix

2011-11-18T10:35:00.002+01:00

Hola, gent de Mediterrània

Anem a comptar amb la valuosa col·laboració de minibrigades de voluntaris disposats a anar a les escoles que ajudem a Etiòpia per fer petites reformes i ampliacions. Ja tenim el primer equip mirant dates, són 5 homes i una dona.

Aquestes minibrigades estan formades per tripulacions de grans iots que entren ara en la seva temporada baixa de treball, i que s'han prestat a anar a Etiòpia de manera totalment voluntària corrent amb totes les seves despeses.

També s'encarregaran de formar a dues persones de manteniment per a l'escola d'Abugida i per la de Sebeta.

En Abugida posaran una tanca al voltant de l'escola perquè no entrin els animals del carrer, arreglaran l'entrada, faran treballs de lampisteria i realitzaran quantes reparacions facin falta.

Són gent preparada per solucionar greus problemes de manteniment en alta mar i en condicions adverses, o sigui que estan entrenats en moltes habilitats diferents.

En La Fita posaran canonades per a l'aigua de la cuina.

En la Sebeta compraran una cuina industrial nova, la instal·laran i posaran un extractor que no hi ha. També miraran de cementar els voltants de les casetes perquè no s'inundin de fang en l'època de pluges.

Aquestes minibrigadas ens seran de molta utilitat per poder arreglar i embellir les escoles, i més ara que estem fent un pou negre nou en Abugida amb un constructor local que ens costa 5.500 euros .

Si vols ser minibrigadista, posa't en contacte amb nosaltres.

En FB tenim una pagina que es diu mediterrània digniprograms.

Una altre sommi que es compleix

2011-11-17T08:34:00.002+01:00

Hola, gent de Mediterrània:

Avui hem tingut una reunió amb El Dr. Panadés en l'IBO ( Institut Balear Oftalmic).

La reunió ha estat fructífera i plaentera. Han arribat molt contents i amb un fort compromís.

Podem avançar que hi ha 40 nens (entre els qui ja veien i els que els han posat ulleres) que podran sortir de l'ensenyament en Braille i assistir a l'aula nova que estem muntant amb l'objectiu que puguin tornar a les seves cases a fi de curs.

Hi ha 100 que són possibles operacions. Per poder fer-les cal llogar un quiròfan en una clínica privada. Si tot surt bé viatjarà en els propers mesos un prestigiós cirurgià oftalmològic juntament amb el Dr. Panadés a realitzar-les, amb l'objectiu d'operar a uns 60 nens en aquest primer viatge.

Estem amb la primera campanya mèdico-quirúrgica que realitzem a Etiòpia, un somni per a nosaltres i especialment per als sanitaris que estem en l'organització.

Som una ONG petita, i sabem que la majoria de cirurgians volen anar amb grans ONGs amb experiència ja en el tema i pocs són els que s'arrisquen a anar els primers . El Dr. Panadés ha obert un camí molt important que esperem que estigui molt transitat.

Per la Sebeta han passat metges, i alguns han usat als nens per a estudis estadístics; però ningú fins ara s'havia preocupat per ells com a persones per intentar tractar-los.

Els nens de la Sebeta ja han deixat fa mesos de ser nens oblidats, gràcies a tots aquells i aquelles que des del mes de maig els han ajudat: Virginia, Débora, Conchy, Chavely, Pep, Cati, Olga i pròximament Laura i Elena.

Tots ells i elles han estat els pioners i pioneres, -cadascun/a en el seu camp- de la nova era de l'escola Sebeta per a cecs.

Els nostres petitons d'Abugida gaudeixen d'una molt bona salut ocular, solament han detectat dos o tres casos de lleugera miopia, més l'estrabisme de Sulfan - bebé de la guarderia- que ja està en tractament i amb molt bona evolució. !!Una altra cosa bona!!

Progresant adequadament (en un entorn dificil)

2011-11-14T12:41:00.003+01:00

Seguim en marxa amb l'escola Sebeta i muntant l'aula nova on aniran a aprendre a llegir i escriure els nens de la Sebeta que veuen ara i els que veuran amb ajuda.

L'objectiu és reintegrar-los a la societat quan acabin al juny i als qui tornin al seu poble donar-los una ajuda per a uniforme i material escolar.

Com es preveu que els pares que no es fiïn que el seu fill/a vegi, l'oftalmòleg farà un certificat en anglès en aquest sentit.

En la Sebeta hi ha solament 220 llits i 340 nens estudiant. Això vol dir que hi ha 120 nens, nines i joves dormint fora per falta d'espai. D'aquests que dormen fora 79 són nenes i noies, paradoxalment les que tenen major risc. Estan a la mercè del propietari o dels seus companys homes que conviuen amb elles, i s'estan produint abusos i violacions que acaben de vegades en embarassos. Quan queden embarassades, les lliuren fora de l'escola i es van directament a mendigar a Addis.

Per això pretenem que els nens i nenes que veuen i que són educats com a cecs surtin de l'escola i retornin a les seves cases i els seus llits siguin ocupats per aquestes nenes, que estan completament desprotegides en l'exterior i a l'escola estan molt més protegides. Els abusos fora són sexuals i de tot tipus (burles, els donen cops amb els cotxes quan creuen, els lleven el bastó, etc ...)

Hi ha alguns propietaris que no els deixen usar l'excusat comunitari i es veuen obligades a a fer les seves necessitats a l'aire lliure .

La societat etíop considera l'ull com una "llum" del cos humà. Sense aquesta llum el cos és "fosc". La societat considera que les persones amb discapacitat visual són éssers humans sense esperança, que no poden aconseguir res, maleïts per Déu, dependents dels altres i que han de ser aïllats per sempre de la resta de la societat. Això tal vegada expliqui que hi hagi nens que veuen en la Sebeta, simplement perquè no veuen d'un ull o perquè algú els va dir a les seves famílies que algun dia serien cecs.

No podem mantenir-nos al marge d'això. No podem lluitar contra els prejudicis de la gent però podem posar el nostre granet de sorra. La directora nova sembla que té una bona actitud i és bona persona, a diferència de l'anterior.

No tenir a alumnes fora també li permetrà a l'escola estalviar-se els 300 birrs que els donen als qui estan fora.

Dimarts que ve sabrem quants nens són recuperables i quants veuen sense ajuda. Amb aquestes dades ja podrem posar l'aula en marxa per anar formant a aquests nens i retornar-los a una vida normal, i de pas protegir a les qui viuen desprotegides fora.

Els cecs/cegues fora mentre que hi ha nens/nines que veuen dins... surrealista.

Ficats en farina

2011-11-07T12:52:00.004+01:00

Us deixem unes fotos que ens han arribat de la revisió dels nens de la Sebeta i d'Abugida, on estan aquesta setmana.

Canviar la sort de molts nens

2011-11-07T12:46:00.001+01:00

Avui és el tercer dia que l'equip d'Oftalmologia està revisant als nens de l'escola de cecs de Sebeta i més que mai podem dir que aquests magnífics i currants professionals (oftalmòleg pediàtric i infermera) que estan visitant a raó de més 60 nens per dia, van a canviar la vida de molts nens, perquè de moment han detectat 20 nens que veuen PERFECTAMENT i la meitat de tots els que han vist poden llegir i escriure. Molts seran recuperables amb ulleres (ja s'han repartit bastantes, i les altres les portarem des d'aquí) o cirurgia.

Així que si nosaltres estem propers al Nirvana ens podem imaginar com estaran ells.

Així que com ens han ofert l'aula buida del costat de la Messi room, pensem que el més important ara serà fer un aula perquè tots els nens que puguin aprenguin a llegir i escriure oromiya (el seu idioma matern) ja que per increïble que sembli, hi ha nens de 13 anys o més que porten aquí des dels 7 i solament saben Braille. També intentarem que tinguin classes de les altres assignatures de primària.

Esperem poder oferir-los aquest any un curs pont perquè tornin a les seves cases sabent llegir i escriure i així es puguin incorporar a l'escola del seu poble.

Això que sembla tan surrealista ocorre perquè els nens no passen cap test de visió per ingressar a l'escola.

Ens reafirmem en la nostra teoria que algun dia algú (probablement el remeier del poble) els va dir a les seves famílies (tal vegada per una conjuntivitis) que s'anaven a quedar cecs i per això estan aquí...

A l'escola Sebeta viuen 340 nens i nenes de 7 a 17 anys.

Ampliant plantilla a la Sabeta

2011-11-07T12:38:00.002+01:00

Com ja sabeu els que mireu el nostre FB el primer dia de l'estada de l'equip d'Oftalmo ha estat un èxit, i alguns dels nens podran millorar la seva visió amb ulleres o amb una operació.

Hi ha una directora nova molt més humana que l'anterior, i a qui sembla que li importen els nens. Està col·laborant en tot amb nosaltres.

S'han presentat fins al moment 45 dones pels 5 llocs de bugaderes, amb elles tindrem ja 8 persones en nòmina de Mediterrània i solament en la Sebeta, als quals s'afegeixen les quatre cuineres de la Fita, les dues de la Biru i els 34 empleats d'Abugida, més el nostre representant i el comptable d'Addis, 55 persones en total.

Més les 50 famílies apadrinades, moltes de les quals esperem que algun dia puguin integrar-se en una cooperativa de treball.

La directora ens ha donat l'habitació del costat, !!Així que la Messi s'amplia al doble!! Això suposarà la contractació de més monitors. Per sort existeix al costat una escola de formació de mestres per a educació especial...

Ens encanta poder oferir treball a la població local, tant de bo poguéssim oferir més.

Somriures de felicitat

2011-11-07T12:36:00.002+01:00

Hola, gent de Mediterrània!

Hem rebut l'informe corresponent de la Sebeta room i aquesta vegada amb fotos.

Els 3 monitors estan fent molt bé el seu treball i els nens estan feliços.

S'han establert torns perquè tots els nens puguin tenir accés al taller de jocs.

Cada dia fan diferents activitats amb ells, i els estan ensenyant a escriure als qui poden veure (recordem que a l'escola solament aprenen Braille, vegin o no vegin)

La felicitat d'aquests nens no té preu.

Gràcies per ajudar-nos a aconseguir-ho.

Gràcies a l'IBO

2011-11-07T12:32:00.002+01:00

Seguim en aquest estat de felicitat permanent per lo be que marxen les coses a Etiòpia i aprofitant mentre duri.

Avui hem tingut una reunió amb l'oftalmòleg Dr. José Mª Panadés i la infermera Cati Ramis per ultimar els detalls del seu viatge, ja que es van dilluns que ve.

La primera setmana visitaran als nens de la Sebeta i la segona la dedicaran als nens d'Abugida i a aquells nens de la zona que encara que no van a Abugida tenen problemes de visió, i als treballadors de les escoles.

Volem donar les gràcies més profundes des d'aquí a l'IBO ( Institut Balear Oftalmic) pel seu suport i solidaritat.

Somiàvem amb portar a un oftalmòleg i ho hem aconseguit, i a més pediàtric. I damunt amb infermera oftalmològica que més podem demanar?

Us deixem el poster que han penjat en l'IBO per recollir ulleres dels pacients.

"Aupa la Sabeta"

2011-10-16T17:46:00.003+02:00

Hola, gent de Mediterrània:

Apostàrem per la Sebeta i no ens equivocàrem: la cosa pintava difícil però el canvi es va produir i la situació per als nens cecs de la Sebeta segueix millorant molt.

La Messi room, els banys arreglats, els cristalls canviats ... i ara hi ha un paleta reparant les esquerdes de les casetes. I sembla que aquest senyor també es va contagiar de l'entusiasme perquè està arreglant esquerdes no contemplades al pressupost ! el mai vist!

Ens van a donar la meitat de l'aula contigua a la Messi room per fer l'aula de jocs més gran, aquesta és una molt bona notícia també. Obrirem una porta comunicant entre ambdues aules. Amb aquesta ampliació els nens tindran més espai, la qual cosa és molt important perquè la Messi room té moltíssima demanda i obre fins als dissabtes.

Tenim un ordinador que portaran l'oftalmòleg i la infermera amb programes per a cecs i baixa visió i un munt de jocs que estem segurs que gaudiran molt.

Hem enviat diners per comprar 55 matalassos nous a 300 birrs cadascun: 16.500 birrs: 699.43 euros

I també per 150 llençols a 180 birrs= 27.000 birrs: 1.154,42 euros:

I 100 llençols que viatjaran des de Mallorca amb l'oftalmòleg i la infermera.

Moltes gràcies als i a les qui ens heu portat llençols nous.

Tot això sens dubte contribuirà moltíssim al benestar dels nens, però aquí ve la gran notícia, directament des d'Etiòpia:

"la neteja en els banys ha canviat increïblement gràcies a l'esforç realitzat per l'ong , pels monitors, el comitè que controla dues vegades al dia les habitacions i també els caps que estan en l'administració, els que s'encarreguen de controlar al personal que treballa a les habitacions dels nens. Tant de bo que ho veiessis, els banys actuals no s'assemblen als banys que vam conèixer fa poc, així que esperem que es mantingui aquest esperit de tenir nets als banys , també la neteja on dormen els nens, estan tan arreglades i netes... Fins a Olga (aclariment: voluntària de Mediterrània que està en Abugida) es va sorprendre quan vam ser cambra per cambra, ella em va dir: son increïbles els canvis!!"

Tot això no fa més que confirmar que dignificar i elevar el nivell de vida de les persones posant-se a la feina és més productiu que 100.000 xerrades juntes i per descomptat que 1.000.000.000 de laments queixant-se de com estan les coses o justificant-les " perquè això és Àfrica"...

Necessitem persones compromeses amb ganes de fer un voluntariat en aquest lloc tan especial. Persones que tinguin alguna cosa que aportar als nens de la Sebeta. Tornaran amb molt més del que allí deixin.

Un dels nostres propers objectius és que els nens i nenes puguin usar el gimnàs, al que no tenen accés per falta de material i de professionals que els ensenyin psicomotricitat. Aquest gimnàs pertany a l'escola (suposem que ho va fer la mateixa ong que va construir la resta en el seu moment) i solament ho usen esportistes locals per entrenar.

Seguim en la lluita. La Sebeta s'ho mereix.

Foto: nen de baixa visió en la Messi esforçant-se per escriure el seu nom . Ara podran disposar d'ajudes per a baixa visió (en l'últim viatge els deixàrem algunes però l'arribada de l'oftalmòleg i la infermera contribuirà moltíssim a la millora en aquest aspecte).

Martha torna a casa.

2011-10-16T17:32:00.002+02:00

Martha torna a casa.

La seva esquena està meravellosa, ha desaparegut la tremenda desviació lateral i el tremend gep.

L'última intervenció (complicadíssima) ha estat un èxit.

Martha ha estat a les millors mans del món, l'equip mèdic de Trauma infantil de l'Hospital de Son Espases i el neurocirujà infantil, així com la resta de professionals d'altres especialitats. Tots i totes s'han deixat la pell amb ella, i no han aturat fins a donar-li a aquesta nena la possibilitat d'una vida normal, d'un futur.

Martha vol ser metge, i per descomptat no ha pogut tenir millors exemples.

Volem donar-los les gràcies des d'aquí a l'equip mèdic amb el seu incansable , superprofesional i superhumà Dr. Sanpera al capdavant (certament li portem casos gairebé impossibles) a les infermeres i al personal auxiliar que han tractat a Martha com a una reina durant la seva estada a l'hospital.

Portar nens a operar-se no és complicat des del punt de vista legal.

Però per a nosaltres suposa un compromís per a tota la vida, ja que seguim la seva evolució quan tornen al seu país.

I encara sort que ho fem; és la tercera vegada que Martha ve a operar-se i aquesta vegada creiem (creuem els dits) que podem dir que a la tercera va la vençuda.

Martha portarà la cotilla posada durant el dia durant 3 mesos (per prevenir complicacions)

Avui és un dia feliç.

I com no, no ens oblidem de donar les gràcies al magnífic equip de voluntaris que han assistit i acompanyat a Martha i al seu germà, i a la meravellosa família que els ha tingut acollits a la seva casa.

E centre social dels ancians en marxa

2011-10-16T17:26:00.001+02:00

Hola, gent de Mediterrània

El grup d'abril ha aconseguit els 2.000 euros necessaris per reformar la nau que serà el centre social d'ancians del barri del Ferrocarril en Akaki, Etiòpia, i estan en la ruta de les transferències bancàries.

Quan ens arribin els enviarem a Etiòpia per escometre al més aviat possible la reforma.

Recordem que el nombre d'ancians que assistirà al centre quan aquest funcioni serà d'uns 100. En el centre podran fer activitats lúdiques i recreatives i els que ho desitgin treballaran en miniprojectes (la majoria tenen pensions de 3, 4 , 5 euros mensuals, alguns res i amb néts al seu càrrec, per la qual cosa l'única sortida que tenen és la mendicitat).

Si algún o alguna de vosaltres vol donar idees, seran molt benvingudes. Estem oberts a totes les opinions.

Hem vist aquest projecte http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-pacific-14967535#blq-search i creiem que pot funcionar a Akaki com miniprojecte dels ancians, és fàcil i barat, a més de nou.

Algun més?

Quart mon aquí al costat. Zaqueo i els dignipaks

2011-10-16T14:33:00.004+02:00

Hola, gent de Mediterrània

Avui volem donar entrada a aquest Quart Món, el que conviu amb nosaltres, el que per desgràcia és més gran cada dia. Per la crisi, per l'abús dels poderosos, per la no materialització del somiat en emigrar, per desgràcies personals, per el que sigui. Però que aquí està i és molt real, i no podem donar-li l'esquena.

Perquè a més, gairebé ningú podem estar segurs de no veure'ns algun dia en ell, tal com van les coses. Impressiona veure a persones que amb l'únic vestit que conserven intentar mantenir la seva dignitat costi el que costi.

Volem dedicar aquest post a Zaqueo, organització que sense ajudes estatals, autonòmiques ni municipals - sol amb aportacions particulars- porta la seva labor endevant entre els més necessitats, els "carrilanos", els "sense sostre". Persones sense llar a pocs metres dels carrers comercials de la turística Palma de Mallorca.

En el local de Zaqueo es donen desdejunis i sopars. I es poden dutxar diversos dias a la setmana. També dormen els que hi caben.

Mediterrània col·labora amb Zaqueo des de fa anys, amb menjar i voluntaris.

I és a la porta de Zaqueo on els membres de Mediterrània repartim 200 paquets mensuals de "Dignipacks" , borses que contenen els útils de condícia bàsics per a qualsevol persona.

L'objectiu del repartiment de dites "dignipacks" és que els qui s'han quedat sense treball no perdin també la seva dignitat i puguin mantenir la seva higiene i salut personal.

Ahir va venir la tele i sortirem en els informatius d'IB3 - la cadena autonòmica balear- i diversos periòdics, us deixem les ressenyes de dos periòdics de la illa on es parla del lliurament dels Dignipacks.

Us deixem els objectius de Zaqueo - que fem els nostres- que amb el seu incansable monitor Angel sempre al capdavant, és un exemple per tots nosaltres.

A qui ajudem:

Els has vist al carrer: aparquen vehicles, netegen parabrises, venen mocadors, demanen almoina, busquen en els contenidors d'escombraries, es prostitueixen o simplement delinqueixen. Són homes i dones. Cap d'ells té treball, ni casa, ni suport familiar, ni llar, ni sostre per acollir-se, abandonats i desemparats de la societat, en la més absoluta solitud, no els queda més que el carrer. Són dones i homes, molts d'ells drogodepenents irrecuperables, alcohòlics, expresidiaris, immigrants que van fugir de la pobresa per caure en la misèria: espanyols, magrebins, llatinoamericans, romanesos, búlgars i norteuropeus, a tots ells uneix una característica comuna, la de ser enormement desgraciats i estar sols i abandonats: no conten en les estadístiques, no "produeixen", molesten, destorben, embullen, però cap d'ells va voler arribar on està. No creguis que estan on estan només per la seva culpa, sinó que entre tots els empenyem a caure en la vorera de la vida.

Zaqueo no els jutja, senzillament els acull, els atén, els dóna menjar i llit, però també, comprensió, afecte i amor.

Un pas de gegant

2011-10-16T13:58:00.002+02:00

Anem a fer un pas de gegant, d'aquests que t'omplen d'alegria i esperança.

Perquè ja és segur que sí, que anem a tenir oftalmòleg per la Sebeta, un oftalmòleg pediàtric. I no solament oftalmòleg, sinó també una infermera oftalmològica que viatjarà amb ell a la fi d'octubre.

Revisaran als 340 nens de la Sebeta per intentar rescatar a algun mitjançant cirurgia, ulleres i ajudes per a baixa visió.

Els 3 monitors de la Messi room podran així ensenyar a llegir i escriure oromiya als nens que poden veure amb ajuda, perquè no surtin al carrer amb 17 anys sabent sol Braille .

Per cert que els monitors preveuen una assistència de 200 nens a la Messi room, en diversos torns. Hi haurà torns fins al dissabte al matí, amb l'objectiu que tots puguin passar pel taller de jocs.

A més d'aquest pas de gegant i per millorar la molt difícil vida dels nens de la Sebeta, anem donant petits passos: estem comprant llençols (dormen directament damunt dels matalassos bruts) i tenim pensat contractar si ens deixen a bugaderes perquè les rentin així com la roba dels nens.

Amb els banys arreglats i els cristalls trencats canviats, la situació també ha millorat.

Se'ns presenta un enorme treball per davant perquè aquesta escola està deixada de la mà de Déu i dels homes des de fa ni més ni menys que 30 anys.

Les cuidadores no els cuiden, les netejadores no netegen, el director no dirigeix i hi ha una infermera que ha d'estar per llei i que mai ha anat a les casetes on viuen els nens.

Difícil panorama, però no ens arredran els reptes sinó que ens estimulen .

Fotos: la vida dels nens en les casetes

En Mediterrània som partidaris d'ensenyar sempre fotos felices, d'assoliments aconseguits; però també tenim el deure ensenyar-vos l'altra realitat. Si no els estiguéssim ajudant mai les posaríem, estem totalment en contra d'ensenyar fotos difícils per ensenyar o pretendre obtenir fons quan no s'ajuda directament)

No fem miracles

2011-10-16T13:51:00.002+02:00

Solament donem bon menjar, bona atenció i bona estimulació.

El coctel que fa miracles aquí, a Etiòpia i a tot arreu, perquè tots els nens del món són iguals.

La guarderia de l'escola Abugida és un lloc màgic on els nens creixen forts i feliços.

On nens seropositius adquireixen les defenses necessàries per fer front a la seva condició.

On nens amb greus discapacitats van fent progressos que encara que petits a simple vista en ells són molt grans.

Però un altre dia us parlarem de Dagem, ara volem deixar-vos aquestes fotos de Meron, una nena de la guarderia.

Una és de poc després de començar i l'altra és molt recent.

Vosaltres/as mateixos/as podeu veure la diferència.

Gràcies per ajudar-nos a aconseguir-ho, tant de bo poguéssim fer moltes Abugidas més.

Els ancians del barri del ferrocarril

2011-10-16T13:42:00.002+02:00

Aquest és el barri de barraques d'Akaki on tenim apadrinats a 16 ancians i ancianes, tots ells estaven en situació molt precària quan els vam conèixer, alguns a càrrec de néts orfes, uns altres mendigant.

Ens ha alegrat molt veure en les bones condicions en les quals estan, i veure que Fitale, la nostra ancianeta mes anciana i a la qual se li calculen més de 80 anys, tingués forces per venir a la reunió. Quan la vam conèixer no podia aixecar-se del terra.

Vam tenir una reunió en el futur centre social per als ancians del barri a la qual van acudir mes de 80 persones, sent els interessats i interessades en el centre uns 100 ancians i ancianes, amb majoria aclaparant de dones tant en nombre com en veu cantant.

Els explicarem - com anteriorment havíem explicat als dirigents del kebele-woreda del barri, que ens van dir que ens recolzaven totalment- en què consistia el projecte. Per a ells és una cosa totalment nova al no existir res igual enlloc.

Hi ha centres socials per a joves, però no per a ancians; no s'entén l'oci ni el gaudi per a ells.

Quan van entendre el concepte els va agradar molt, encara que alguns van mostrar moltíssim interès a realitzar miniprojectes que els permetin guanyar una mica de diners .

Així que quedem que els que volguessin treballar que presentessin propstes, i els que no volguessin o poguessin que anessin al centre a relacionar-se, veure la tele, jugar jocs de taula , escoltar música, i berenar...la idea de ballar els va treure els colors a tots i ens van dir que si no estaven beguts ho veien molt difícil, va haver-hi una riallada general.

Aconseguírem que se'ns dormissin molt pocs i ara estem intentant recaptar els fons necessaris per a l'arranjament de la nau, cal posar sostre, llums, cristalls en les finestres i ciment en les parets; a més d'un fàcil accés.

El grup d'abril aquesta intentant recaptar fons per a aquest projecte als quals us podeu sumar tots aquells i aquelles que cregueu que tots els ancians del món es mereixen el mateix: gaudir en la mesura del possible de la vida que els queda, sabent també que la socialització i l'entrenament de la ment els ajuda a mantenir la ment clara i ser independents durant més temps .

Per a això podeu ingressar en el nostre compte posant com a concepte per al centre social d'ancians:

Banc Crèdit Balear. Pla.Alcassar 1, Portals Nous. Calvia 07181, Mallorca, Balears, Spain.

Sucursal: 6893-26

Compte:

General: 0075 6893 29 0600289658

Titular: ORGANIZACION NO GUVERNAMENTAL MEDITERRANEA

comprar loteria (contacte en la península Teresa , i mail : teresaiago@hotmail.com, a Mallorca : mediterranea.ong@gmail.com, i acudir a la festa que faran l'1 d'octubre a Elda, Alacant (contacte Teresa també)

En FB : http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=154867984600018 , pàgina FESTA SOLIDÀRIA PER ETIOPIA.

Estem intentant rebaixar el pressupost donat pel constructor de la zona, que és d'al voltant de 2000 euros . A priori pot semblar un preu molt alt, però és real a Etiòpia, on el ciment i tots els materials són caríssims ja que són d'importació.

Fotos de la reunió, de la nau , dels ancians sortint, de tres dels nostres apadrinats feliços i en boníssimes condicions.

Els cooperants paràsits

2011-10-16T13:05:00.002+02:00

Moltes vegades m'he preguntat sobre els cooperants que treballen als països del tercer món. Reconeixent sense dubtar la immensa vàlua d'alguns, hi ha una part d'ells que també existeix: el cooperant paràsit.

Es tracta d'una espècie que resideix en algun país del tercer món, sense cap projecte en concret, sense que se sàpiga realment per què estan on estan. I en el nostre últim viatge hem conegut a varis en la Sebeta.

A dos d'ells els vam conèixer en el viatge de juny. Són una parella europea que porta més d'un any vivint a Sebeta, i que pensen viure allí durant no sé quant temps més.

Doncs aquesta parella no ha fet res fins ara pels nens de la Sebeta. Això sí, passen els seus dies i reben el seu sou que presumeixo que serà bastant més elevat del que rebrien al seu país d'origen i amb molts menys despeses.

Arran de la creació per part de Medi de la Messi room i de la reparació de tots els banys de la Sebeta, s'han "entusiasmat".

Així que ens van dir que havien pintat les habitacions dels nens, més d'un any van necessitar per fer alguna cosa concreta, si és que ho van fer ells, perque hi ha un altre cooperant nord-americà que també s'atribueix el mèrit de la pintura. Aquest noi viu allí també des de fa un any, i espera estar almenys un altre any. Ell diu que ha posat el parc infantil: tobogan, roda i gronxadors. Això s'instal·la en un dia o màxim dos si plou. La resta del temps no sabem el que fa (per cert es dediquen a pintar sense tenir en compte les profundes esquerdes, ni els cristalls trencats). Arran dels susdits cristalls trencats (en aquest viatge hem pogut visitar totes les casetes amb profunditat) per on passen els nens les seves mans per orientar-se, li vaig preguntar a aquest noi si la seva ong no podria instal·lar cristalls nous. Em va dir que ho veia molt difícil. Li vaig preguntar si no podien reparar les profundes esquerdes d'una de les casetes, i em va contestar el mateix.

Canviar els cristalls va ser tan fàcil com anar al poble aquell mateix dia i pagar-li 1000 birrs (42.75 euros) a un vidrier.

Però aquí ve lo bo: arriben els europeus de les seves vacances al seu país d'origen. Es van fugint de les pluges a Etiòpia i tornen quan aquestes cessen i arriba el fred al seu país, que curiós. I NO PORTEN RES PER A l'ESCOLA, NI PER AlS NENS. Això ho sabem perquè l'hi preguntem, la seva contestació mirant a la Messi room va ser que ja hi havia moltes banderes (referint-se a la bandera argentina que van deixar Virginia i Débora i que és l'única que hi ha). Cal ser cínics.

I el millor de tot: els tres han parasitat la Messi room i estan allí totes les tardes, però tot ho hem posat nosaltres, i nosaltres som els que paguem als tres monitors, ells no han aportat ni un llapis ni una joguina.

Explicaran a les seves organitzacions que la Messi és un mèrit seu?

Què els exigirà la seva organització?

Com justificaran la seva estada a Etiòpia i la despesa que suposen a la seva organització?

Preguntes sense resposta. Però mira per on anem a fer la nostra plaqueta que indiqui en anglès qui ha posat i manté la Messi room. Perquè la Sebeta rep visites (existeix la caseta de mostra per ensenyar, que és una mica menys fastigosa que la resta i els visitants solament veuen aquesta) i el primer que fa l'inútil del director és portar-los a la Messi room, l'únic lloc digne de l'escola.

I perquè els cooperants paràsits ens fastigueixen.

La foto és de la reparació dels vàters i lavabos de la Sebeta. Repararem tots ells, van ser 13 banys amb 24 vàters i 33 lavabos, cap funcionava i tots necessitaven de peces noves (a Etiòpia són d'importació). Ens va costar al voltant de 1300 euros. Ningú s'havia preocupat de reparar-los abans i és impossible descriure l'estat en el qual estaven.

Haurem de posar plaquetes en les tapes dels vàters perquè no ens els parasitin?

De tornada

2011-10-16T12:40:00.002+02:00

Hola, gent de Mediterrània.

Ja estem de tornada a Mallorca. Han estat com sempre dies intensos, i amb sentiments oposats. Tenim grans assoliments i satisfaccions, però també grans reptes per davant.

Us anirem explicant per projectes. Solament avançar-vos que el nostre proper gran repte es diu l'escola de cecs de Sebeta, al poble del mateix nom. Un lloc on viuen 340 nens.

Part d'ells són cecs, uns altres veuen per un ull, uns altres són simplement miops, com era jo de petita. Si hagués nascut a Etiòpia m'hagués criat en la Sebeta. Precisament el primer dia de col·le va arribar per viure allí una nena preciosa d'uns 7 o 8 anys. No veu bé des de lluny, així que probablement té miopia. El seu germà (aquest amb problemes més importants de visió) ja vivia allí, ara estan els dos. És enternidor veure com el germanet que veu pitjor la cuida i la guia, perquè és el major.

El futur d'aquesta nena i de tants com ella és viure allí fins als 17 anys aprenent Braille de manera automàtica i repetitiva, vivint en uns dormitoris terribles, i sense cap calor humà excepte el què li donin el seu germà, els seus amics (allí es fan fortes relacions) i els monitors de la Messi room.

Intentarem millorar les condicions de vida d'aquests nens (ja hem començat) però anem a necessitar de tota l'ajuda possible, perquè les necessitats són moltes.

Una abraçada

L'equip de Mediterrània- Etiòpia una mica tocat encara pel viatge.

Foto: nens de la Messi room usant les lupes que va portar Olga, voluntària de Mediterrània.

Què es pot adquirir per 24 euros al mes?

2011-09-18T22:51:00.002+02:00

Què es pot adquirir per 24 euros al mes, menys d'1 euro al dia? Un llibre o una pel·lícula o un petit capritx, una sortida al cinema amb un amic? I també un veritable alleujament i una esperança per a una família a Addis Abeba que amb aquests 24 euros al mes passa de viure en una pobresa inimaginable per a nosaltres a poder enviar als seus nens a l'escola en comptes del carrer a mendigar.

Mediterrània, ONG fundada en 1999 a Mallorca amb l'objectiu de dur a terme programes mèdics i socials als països més desfavorits, principalment a Etiòpia, fins a finals del 2009 va ser poc inclinada a organitzar un programa d'apadrinament en la convicció que els diners dels seus socis era millor invertir-ho en programes que beneficiessin no a un nen concret i a la seva família sinó a tots els nens, i per tant a totes les famílies, en situació de necessitat. A les escoles amb les quals Mediterrània treballa, per exemple, són admesos els nens de les famílies més desfavorides d'Akaki kaliti, la subcity mes pobra d'Addis Abeba, una de les ciutats més pobres del món. En aquestes escoles Mediterrània és responsable no solament de l'educació i cura i atenció mèdica dels nens sinó també d'oferir-los tres menjars al dia perquè puguin desenvolupar-se sans. Però Mediterrània va anar descobrint que entre els més pobres també hi ha graus i que alguns nens i les seves famílies en situacions especialment desesperades necessiten una mica més per seguir sobrevivint junts, perquè les seves mares soles o vídues, o si són orfes de pare i mare les seves ties o les seves àvies no vegin com la menys dolenta la tràgica opció de renunciar ells i que els nens acabin treballant en condicions d'esclavitud o lliurats a orfenats per ser destinats a l'adopció internacional àdhuc tenint la seva pròpia família que els vol. Això és el que ens demana l'ONG Mediterrània, que considerem la possibilitat d'apadrinar a un d'aquests nens perquè tingui un present i un futur en la seva família i en el seu entorn.

24 euros per a una família etíop és un sou molt modest, la diferència entre la pobresa més absoluta i tenir què menjar. Els nens apadrinats no els tria l'ONG sinó l'escola , que coneix molt bé la situació dels nens i les seves famílies. Molts dels nens apadrinats són orfes a càrrec d'una àvia anciana que no pot alimentar-se ni a si mateixa o fins i tot d'un germà o germana major, altres nens viuen amb el seu pare o la seva mare vidus i malalts de sida, els qui ben alimentats poden resistir el tractament mèdic i tenir una millor qualitat i esperança de vida, altres nens són ells mateixos seropositius... Cada cas és un drama. Una vegada que els nens han estat triats per l'escola com a candidats al programa d'apadrinament Mediterrània comprova la seva situació in situ i posteriorment realitza seguiments periòdics i visita les seves cases per comprovar que de debò segueixen necessitant aquesta ajuda i que els diners serveixen per millorar les seves vides.

De què puc prescindir per poder apadrinar a un nen o nena i a la seva família per 24 euros al mes? Alguns apadrinadors es plantegen aquesta pregunta. Emma, per exemple, en el seu blog Àfrica al món explica que va calcular que llevant-se el petit luxe de prendre el seu cafè matiner en una cafeteria podia permetre's el gran luxe d'apadrinar, de regalar esperança a una família. Des de llavors, segons ella, aquest cafè que ara es pren a casa en comptes d'en una cafeteria li sap millor que mai.

Diverses vegades a l'any els apadrinadors reben notícies dels nens apadrinats i de les seves famílies, també fotos i dibuixos dels nens i si ho desitgen poden escriure'ls cartes o fins i tot visitar-los si viatgen a Addis Abeba: "Rebre la foto d'un nen apadrinat em semblava al principi alguna cosa frívola, ho confesso, però quan vaig veure la de les meves filloles etíops em vaig emocionar, vaig sentir que era necessari aquest vincle. I vaig sentir una gran responsabilitat envers aquests nens. [...] Es tracta de justícia social", comenta Emma. Sandra, que també es va decidir a apadrinar, escriu un comentari en el blog de Mediterrània (http://mediterraneaong.blogspot.com): "He tingut la sort de conèixer en persona al meu fillol i a la seva àvia i ara els dos tenen un lloc en la prestatgeria del meu saló, al costat de les fotos dels meus éssers més volguts, i en el meu cor." Com elles, altres apadrinadors senten que aquest vincle, aquesta responsabilitat, ha ampliat el seu món i els proporciona una gran satisfacció. Cada apadrinador viu o expressa la seva motivació d'una manera diferent. Stefanie, per exemple, va conèixer durant un viatge a Addis Abeba a una d'aquestes mares desesperades, vídua i malalta de sida, i també va escriure els seus pensaments en el blog de Mediterrània: "Jo tinc la sort que, si em passés alguna cosa, no deixaria a la meva filla indefensa. I solament vull que aquests pares sàpiguen que si escau serà igual."

Els qui decideixin donar-se el luxe d'apadrinar poden posar-se en contacte amb Victoria, encarregada dels programes de Mediterrània a Etiòpia escrivint a mediterrània.ong @gmail.com. Aquells a els qui espanti el compromís amb una família concreta potser prefereixin simplement fer-se socis de Mediterrània. En qualsevol cas i d'una manera o un altre els seus diners arribaran íntegrament als més necessitats, ja que Mediterrània és una ONG sense despeses en seus o empleats, els qui treballen en ella ho fan com a voluntaris.

Lurdes Escario.

Posta en marxa de fisioteràpia a Dangme East, Agost 2011

2011-09-18T22:45:00.002+02:00

Tenim oftalmóleg

2011-09-18T08:45:00.002+02:00

No sabeu la il·lusió que ens fa poder-vos comunicar que sembla que per fi tenim un oftalmóleg solidari disposat a anar a la Sebeta el mes que ve, i no solament a la Sebeta sinó també a Abugida, ja que els problemes oculars en els nens al més aviat possible de detectin molt millor, i en Abugida els nens són tots menors de 7 anys.

Assemblea general anual

2011-09-18T08:25:00.002+02:00

Ahir vam tenir Assemblea General Anual. Com sempre, vam ser pocs (però ben avinguts).

La meitat dels nostres socis estan en la península, així que s'entén sobradamente la seva absència.

Dit això, estàvem els que estàvem i la veritat és que va ser una reunió molt agradable.

Va començar el president (Michael) fent un resum de l'any i comentant sobre la filosofia, objectius i assoliments de l'ONG, incloent l'augment de socis malgrat la crisi.

Com sabeu, som tots voluntaris i no tenim despeses d'estructura interna. La nostra única propietat són dos segells. No tenim local llogat. La seu social de l'ONG està en el centre mèdic on treballa el president i la responsable de projectes a Etiòpia, per evitar despeses de seu. Les trucades telefòniques i resta de despeses administratives corren a compte del centre mèdic.

Treballant d'aquesta manera ens adonem de quants diners es pot estalviar en una ONG. El nostre objectiu és que els diners vagi als projectes, no que arribi solament un 10 o un 20% que és la quantitat de diners que es calcula que arriba directament al projecte en moltes ONGs, una vegada descomptats les despeses d'estructura i personal.

Després va prendre la paraula la responsable dels projectes a Etiòpia de Mediterrània, o sigui la mateixa que subscriu aquest post.

Va fer un repàs dels projectes a Etiòpia:

L'escola Abugida, de la qual tots ens sentim tan profundament orgullosos, ja que és única a Etiòpia. El seu bon funcionament, el seu programa d'apadrinamiento que tan bé funciona, les classes d'adultes, el refugi temporal per a dones maltractades, la meravellosa guarderia.

El menjador de l'escola infantil pública Biru Tesfa, que ha passat de donar desdejuni a donar també menjar. El seu director ens sembla un senyor compromès i eficaç. Té vocació. Li agraden els nens i li agrada ser mestre.

El menjador de l'escola Fitawrari. L'escola Fitawrari és el nostre taló d'Aquil·les. Reconeixem que anar allà després d'estar en Abugida (està molt a prop) no és fàcil perquè les comparacions són odioses. Però creiem que a l'adreça li falta compromís per millorar l'organització i la higiene del menjador. I millorar també la seva comptabilitat. El lloc de director és aquí un càrrec polític, i es nota.

Seguirem lluitant en aquest front, ja que els nens que van a la Fita (molts provenen d'Abugida) són nens molt necessitats.

Existeix una relació directa entre la pobresa i el nivell de mosques acompanyants.

Molts nens de la Fita tenen en les mosques les seves més fidels companyes.

El programa d'apadrinamiento d'ancians, que segueix la seva marxa molt positivament . Afortunadament no tenim encara cap baixa entre els nostres ancianitos.

La setmana vinent estarem a Etiòpia i una de les coses que farem serà reunir-nos amb els ancians del barri. Sabeu que el grup d'abril (Teresa, Nacho, Laura i Maite) està intentant recaptar els fons necessaris per al condicionament de la nau i la dotació del necessari per a la seva conversió en un centre social per a aquests ancians, per això és molt important que compreu loteria de MD que servirà per sufragar aquest projecte.

És imprescindible escoltar als ancians i saber la seva opinió, saber què és el que a ells els agradaria. Nosaltres tenim un pla, però volem saber si a ells els sembla bé. Les nostres diferents mentalitats fan que no vegem les coses de la mateixa manera, i no volem imposar-los gens.

L'escola per a cecs Sebeta, al poble de Sebeta. És est l'únic projecte de MD que no aquesta en Akaki.

L'escola està a uns 20 km d'Addis en direcció a Jimma.

En el mes de maig enviem a Virgínia i a Débora, dues mestres especialistes en cecs que vesteixi la impossibilitat de de influir en el sistema d'ensenyament per a cecs etíop - i que consisteix a copejar durant hores amb un punxó el paper per aprendre Braille- van idear la Messi room, un taller lúdic- recreatiu amb molt bon encert i criteri, i gran èxit d'assistència.Tenim dos monitors contractats.

Messi ve de em sento Feliç, i es quedo en Messi, res a veure amb que siguin argentines, jeje. A Messi li coneix tothom, així que es va quedar com Messi room per a la posteritat. És est l'únic lloc done els nens poden ser nens i poden ser feliços, aprenent a través del joc.

Molts nens tenen baixa visió i alguns fins i tot veuen bé. Ningú sap què fan allí: uns estan abandonats, a uns altres els va dir algú als seus pares que en 25 anys podrien ser cecs, així que millor que aprenguessin a viure com a cecs. Així aquests nens surten als 17 anys sabent Braille i no sabent ni llegir ni escriure en amariña.

Des del mes d'abril estem intentant esbrinar quants nens estan en aquesta escola, el numero de nens oscil·la que dóna gust. Viuen en condicions penoses: els seus sanitaris són horribles, els seus matalassos estan menjats, viuen amuntegats.

La Sebeta és el nostre proper gran repte a Etiòpia.

El seu director sembla que es va a quedar encara que en teoria arribava una nova al setembre. Però sembla que ningú vol anar allí. Veurem el que passa.

Sempre en positiu, pensem que aquest home passa de tot però tampoc es fica per obstaculitzar el que fem...

Va haver-hi un record per a les mares d'Abugida, aquestes dones excepcionals i lluitadores en un entorn social que els és hostil des del seu naixement.

I com no, un record pels i les magnífics voluntaris i voluntàries que en aquest any han anat a Etiòpia (Abugida i Sebeta) i que han deixat el llistó altíssim de bon fer i competència.

I una ultima esment al nostre representant Dr. Zerihun, artífex imprescindible de l'èxit d'Abugida i de la bona marxa dels programes.

Va seguir la intervenció d'Elisa, professora de Fisioteràpia de la UIB (Universitat dels Illes Balears), entitat amb la qual tenim en marxa un conveni per enviar fisioterapeutes a l'Hospital Dangme East en Ada (Ghana). Com sabeu en aquest hospital hem engegat un servei de Fisioteràpia a l'únic hospital de la zona, que atén a una població benvolguda de prop de 200.000 persones. Les primeres fisios voluntàries ja van tornar molt satisfetes amb el projecte i el treball realitzat, així que això va vent en popa.

Va prosseguir Fernanda, encarregada de Quart Món Palma. Va explicar tot el que s'havia fet durant l'any i que és molt (repartiment de menjar, classes d'anglès i castellà) i va explicar també les dificultats existents en aquest moment per poder prosseguir amb el programa, a causa que l'associació maliense no té fons per pagar el local que tenen arrendat com a associació.

Així que aquest programa està ara en stand by a la recerca d'un nou local.

Robin, de l'equip de màrqueting i publicitat, va explicar la necessitat d'ampliar els socis de Mediterrània i fer esdeveniments recaudatorios. Tenim varis d'ells en marxa, i diverses estratègies que s'estan dissenyant per donar publicitat a MD i que per descomptat no ens costin diners.

Va finalitzar el torn d'exposicions Juan Luis, el nostre meravellós comptable l'esforç del qual ha fet que en aquest any se'ns hagi declarat d'Utilitat Publica, que és un reconeixement social del nostre treball i molt important de cara al nostre socis, doncs podran desgravar un 20%, les empreses podran desgravar un 35%, així que animar-vos, empreses que llegiu això.

A continuació es va procedir per votació a l'aprovació dels comptes del 2010 i del pressupost del 2011.

Després del torn de preguntes i respostes, es va finalitzar amb la votació de la nova Junta de Mediterrània.

Per a això es van presentar les candidatures, que van ser les següents (recordem que qualsevol soci pot presentar-se a la junta directiva per a qualsevol càrrec)

Michael Stoma: per a president. Va ser l'única candidatura per a aquest lloc.

Juan Luis Andrés: comptable. Va ser l'única candidatura per a aquest lloc

Lorenzo Ros: secretari. Va ser l'única candidatura per a aquest lloc.

Victoria Baldo, per a vocal responsable dels projectes de MD a Etiòpia. Va ser l'única candidatura per a aquest lloc.

Stefanie Milla: com a vocal i part de l'equip de MD Etiòpia i amb funcions com a captació de socis, generació d'esdeveniments recaudatorios en la península, col·laboració en l'edició i redacció de textos diversos. I gran suport moral i pensante de la responsable dels programes de MD a Etiòpia, per la qual cosa lògicament va ser l'única candidata per a aquest lloc.

Fernanda Canoura, responsable de Quart Món Palma i futura responsable dels apadrinamientos d'Etiòpia en conjunció amb la responsable de tots els projectes d'Etiòpia. Única candidatura per a aquest lloc.

Quedo doncs aprovada la junta amb els següents membres:

Michael Stoma, president

Lorenzo Ros, secretari

Juan Luis Andrés, comptable

Stefanie Milla, vocal

Victoria Va baldar, local

Fernanda Canoura, vocal

Seguim insistint que qualsevol persona amb ganes de treballar i amb línia de pensament coincident amb la filosofia de MD, pot contactar amb nosaltres i participar en un o més programes. Som una ong oberta.

Ens satisfà haver observat que som coneguts i reconeguts al món de les petites ongs d'Àfrica. Si anéssim més voluntaris actius, compromesos i involucrats, segurament faríem molt més.

Mirem cap al fututro compromesos, optimistes i amb molt entusiasme.

La memòria del 2010 serà penjada en la web i en el blog.

Calviá, a 3 de setembre del 2011

La guarderia de l'alegria

2011-08-30T10:50:00.004+02:00

Eduacació i futur a l'Àfrica

2011-08-30T10:46:00.002+02:00

Repassant les activitats realitzades pels equips de voluntaris/as de Mediterrània a les escoles a Etiòpia en les quals treballem, podem afirmar que ni Walt Disney podria haver inventat històries tan belles com les què han protagonitzat els nostres equips d'educació i d'educació especial. El seu pas per les escoles ha marcat a les mestres locals i els ha estimulat fins a tal punt que han volgut millorar la seva capacitat professional i comencen a adonar-se de la importància de l'educació per al futur del seu país.

Entre moltes coses intel·ligents que va dir Rosa Luxemburg, va comentar que la revolució real vindria a través de l'educació. La importància de l'educació és, desafortunadament, ignorada per gairebé tots els mandataris. Alguns són tan patètics que fins a ho veuen com una amenaça al seu estatu quo. El futur està a les mans de l'educació i probablement oferir els instruments per millorar l'educació és el millor que podem fer com ONG per al tercer món.

Moltes vegades creiem des de la nostra prepotència blanca que els nens africans no poden ser educats als seus països. Que necessàriament han de venir a un com el nostre per poder fer alguna cosa constructiva, que allà solament es criaran com a salvatges. Al cap i a la fi el vell pensament colonialista, que es transforma i es renova com l'energia... però que mai es destrueix.

Els nens poden ser educats a Àfrica. I al seu país, en la seva societat. és el que els pertany per dret.

Ajudem-los al fet que això sigui possible, no és caritat, és simplement justícia.

Foto: nens de la nostra escola Abugida en el dia de la seva graduació

Assemblea General

2011-08-30T10:33:00.003+02:00

Benvolguts socis de Mediterrània ONG

Publico la present per convocar a tots a l'Assemblea General del proper Divendres 2 de Setembre. La primera convocatòria serà a les 18.30 h. i la segona a les 19.00 h. El lloc és la central de Mediterranea en Plaça de Portals 3, local 5, Portals Nous, Calvia. Mallorca.

Per motius d'intendència es modifica el lloc de l'Assemblea, que es farà a l'Associació de veïns de Portals Nous i Bendinat. Carrer LLuna, 3, Portals Nous, Calvia. Mallorca al mateix horari. Veure mapa

Aquest any ha estat molt important i productiu per a Mediterrània. Entre tots, hem aconseguit un present millor per a les persones a les quals ajudem i estem consolidant un futur millor per muchisimos nens.

Mediterrània és i ha de seguir sent una ONG activa, lleial als seus principis, participativa, transparent, i amb capacitat de resposta ràpida als problemes i injustícies als quals s'enfronta en el seu dia a dia.

En aquesta Assemblea es posaran a la disposició dels socis tots els càrrecs de l'actual Junta per a la seva renovació o continuació, sempre prèvia votació.

Esperem veure sortir una junta molt particiativa d'aquesta assemblea general. La possibilitat de ser membre de la junta està oberta a tots els socis. La persona que sent que amb el seu esforç pot aportar alguna cosa a l'ONG i pot ser un membre actiu de la Junta, solament ha d'exposar el seu pla d'acció a l'assemblea que posteriorment votarà. Esperem que ningú tingui vergonya ni que sigui massa tímid per proposar les seves idees i oferta de col·laboració en la junta. Tots estem allí per ajudar als més necessitats i cadascun de nosaltres és solament una peça en aquesta maquinària solidària.

Els membres de la Junta han de prendre part activa i participativa en l'ONG.

No podran ser membres de la Junta o cessaran en la seva comesa aquells o aquelles que adoptin actituds o comportaments contraposats als principis, valors i esperit de l'ONG, entenent com a tals la deslleialtat, l'abús de confiança en les gestions encomanades i les actituds que perjudiquin el funcionament i el prestigi social de l'entitat.

Els socis que assisteixin a l'Assemblea General poden:

> Participar en la designació i remoció dels membres de la Junta Directiva i avaluar la seva gestió.

> Triar i ser triats membres de la Junta Directiva.

> Participar i votar en les Assemblees Generals de Socis.

> Proposar assumptes per debatre en l'Assemblea o davant la Junta Directiva.

> Examinar en l'oportunitat indicada els balanços i comptes de l'ONG.

> Ratificar o rectificar les accions de la Junta Directiva.

> Avaluar i aprovar les reformes estatutàries.

Funcions de la Junta Directiva

La Junta Directiva està formada per socis actius. La seva legalitat i legitimitat ve donada pels estatuts i la seva elecció prové de l'Assemblea General. Per a efectes legals, ha de ser inscrita on l'ONG té el seu domicili, prèvia constància escrita d'acceptació del càrrec per cadascun dels membres triats.

Igual que les funcions de l'Assemblea General, les de la Junta Directiva estan consignades en els estatuts de l'ONG, sent les més importants:

a. Definir les polítiques de l'organització de conformitat amb els estatuts i amb els mandats de l'Assemblea General.

b. Triar el President de la Junta Directiva, el Vicepresident i el Secretari per al període fixat en els estatuts.

c. Nomenar als càrrecs requerits per a la bona marxa de l'administració i funcionament dels projectes i assignar-los funcions.

d. Crear els grups de treball ad-hoc i/o permanents. Fixar el nombre dels seus membres, les seves funcions i fer els nomenaments respectius.

i. Estudiar i prendre les decisions sobre els assumptes que li siguin presentats a la seva consideració pels diferents grups de treball.

f. Presentar a l'Assemblea General els informes financers i socials anuals.

g. Presentar a l'Assemblea General projectes de reformes d'estatuts.

h. Aprovar el pressupost anual de despeses i vigilar la seva execució.

l. Dictar normes i reglaments per al compliment dels objectius de l'organització.

j. Donar-se el seu propi reglament.

k. Avaluar el seu propi acompliment, i el dels grups de treball.

l. Triar qui té signatura en les compte bancàries.

m. Unes altres (Esperem que en el transcurs de l'Assemblea es desenvolupin mes punts per incloure en aquesta llista.)

Si voleu delegar en algú el vostre dret al vot prego ens ho feu saber per escrit (email) abans del dia 2 de Setembre. Igualment si no podeu venir a l'assemblea però voleu que llegim un text que hàgiu preparat prec ens ho maneu abans del dia 2 de Setembre.

Ordre de li dia

1) Resum general de l'evolucion de l'ONG en 2010

2) Resum per seccions/Programes per part de les persones encarregades dels mateixos en 2010

3) Resum econòmic any 2010 per part del comptable.

4) Debat, precs i preguntes.

5) Presentació de candidats per a la junta i la seva elecció.

6) Resum i conclusions.

Insisteixo, la Junta Directiva és l'organisme més important d'una associació: per això, tots podeu presentar-vos per ser triats com a membres de la mateixa.

Per presentar la vostra candidatura no teniu més que presentar el vostre projecte en l'Assemblea general de socis, entenent com a projecte la part de responsabilitat que prendreu com a membres de la Junta i en què consistirà la vostra funció dins d'aquesta Junta. Esperem veure néixer una junta molt activa i ambiciosa.

Mediterranea és de tots els membres, us necessita per créixer.

Gràcies,

Una abraçada

Michael Stoma

President

Projecte: departament de fisioteràpia per a un hospital rural a Ghana

2011-08-30T10:16:00.001+02:00

A principis del mes de maig, en obrir el correu electrònic, tenia el següent comunicat del Col·legi de Fisioterapeutes aquí a Balears:

"L'ONG Mediterrània està desenvolupant un projecte a Ghana. Part d'aquest projecte és l'engegada d'un departament de fisioteràpia per a un hospital petit a una petita zona d'aquest del país, just on el Volta arriba al mar.

Ens faria falten voluntaris/as per engegar el servei i per entrenar al futur equip local"

Em vaig posar en antecedents recollint informació. Vaig saber que l'hospital Dangme East en Ada Foah estava organitzat per un únic metge (el Dr. Philip Narth, que treballa 24 hores del dia tots els dies de l'any) i 30 infermeres, front una població d'unes 186.000 persones. Curiosa vaig mirar el ràtio infermera/habitant que a Espanya és 531 per 100.000 i a nivell mèdic el ràtio 445 també per 100.000. En aquesta regió africana és d'1 per 186.000! Em va semblar totalment desmesurat.

A nivell de fisioteràpia em va quedar clar, un hospital que atén un alt percentatge d'accidents cardiovasculars i de tràfic, necessita un servei de fisioteràpia. Rehabilitar lesions post-traumàtiques, treball postquirúrgic, reeducació de la marxa, treball en la regeneració de teixit epitelial (cremades, úlceres) són, entre unes altres, les funcions que es podrien desenvolupar.

També vaig saber que l'ONG ja havia realitzat altres projectes en aquest hospital; en 2006 va renovar un laboratori i successivament una residència per a dones. Gratament sorpresa, vaig llegir en el blog de l'ONG que el projecte ja compta amb equips i material, gràcies a la generositat d'uns socis britànics, el cuales esperen ser utilitzats.

Des d'aquí tot ha estat una contínua i ràpida posada a punt, a la fi del mateix mes de maig es va organitzar la primera reunió, on es va explicar una mica la trajectòria i la filosofia de Mediterrània, es van projectar fotos de l'hospital i de la regió, es va comentar que el projecte s'entén com un programa dinàmic, es van parlar temes logístics del viatge(vacunes, farmaciola), també de tota la documentació a preparar des d'aquí i es va organitzar un nucli administratiu de Fisioterapeutes per coordinar el programa.

A aquesta reunió la va seguir una altra d'un grup de coordinació (que compta amb la col·laboració de professors de la UIB) on es van establir estades màximes i mínimes, es va pensar en la possibilitat d'agrupar els viatges per minimitzar les molèsties a l'equip a Ghana (hi ha 300km d'Ada a la capital) i es van distribuir tasques.

Jo, que no vaig poder assistir a la primera i com a principiant en aquest tipus de projectes, vaig quedar hipnotitzada per l'energia que transmetien aquests FISIOS amb l'únic objectiu d'exercir la seva professió. També vaig comprendre el gran esforç que s'està fent per coordinar els viatges no solament de voluntaris de Balears, sinó de tot el territori i fins i tot professionals anglesos que com nosaltres tenen entusiasme pel projecte.

Un parell de setmanes després, es va organitzar una nova reunió per aclarir detalls i tractar més a fons un tema important i que des del meu punt de vista és un segon pas essencial per garantir l'èxit del projecte, la formació.

Una primera part és immediata. L'engegada d'un servei de fisioteràpia! que de moment es mantindrà amb voluntaris però amb l'objectiu de promoure un servei autònom amb propis fisios Ghaneses; després, aprofitant l'espai de l'hospital, la disponibilitat (ja manifestada de la universitat de Fisioteràpia a Ghana i de la Universitat aquí a Balears) per lluitar per la segona part del projecte Formar fisios en aquesta part del país!

Per tot sincerament dir que estic encantada d'haver rebut l'e-mail del Col·legi de Fisioteràpia, i estar implicada en tercer projecte que realitza l'ONG Mediterranea en Hospital Dagme East.

Espero poder compartir aquesta il·lusió amb més companys que s'animin a pujar al projecte.

Alicia Moratiel

Grans fites, petits miracles

2011-08-30T10:13:00.001+02:00

Dagem, el nostre nen amb paràlisi cerebral d'Abugida, comença a impulsar-se i iniciar moviments de reptació i d'inici de volteig.

És un petit miracle conseqüència de l'intens treball realitzat amb ell i de la meravellosa plasticitat del cervell humà, que segueix sent un misteri.

La mare de Dagem està acudint a la guarderia d'Abugida per aprendre amb Nuriya, la seva cuidadora (entrenada per Laura, nostra psicomotricista, i sota la seva supervisió) l'estimulació que ha de donar-li al seu fill quan estigui a casa.

Laura també va ser a la casa de Dagem per intentar adequar les necessitats estimulativas del nen al seu entorn.

Martha, la campiona

2011-08-30T10:12:00.001+02:00

Martha segueix hospitalitzada, creiem que per uns 10 dies més. Li han posat una cotilla que haurà de portar durant 3 mesos.

La nostra petita campiona sempre està de bon humor, sempre somrient. Quines lliçons de vida ens dóna aquesta nena.

Mesfin, el seu germà, està demostrant que és un gran germà i una gran persona.

No ha volgut sortir de l'hospital ni 5 min.

Des que va ingressar Martha està amb ella dia i nit.

Sens dubte, un digne fill del seu pare.

Martha té una família meravellosa.

Fotos d'agost

2011-08-30T10:05:00.003+02:00

Aquí us deixem unes fotos d'aquest mes d'agost, amb part dels treballs que han realitzat els voluntaris:

Fent l'ampliació de la cuina, tallers de manualitats i bombolles de sabó.

Ja falta poc perquè es vagi el grup de supervoluntaris d'agost.

Des d'aquí volem agrair-li el seu interès i la seva bona feina.

6 padrins/madrines per a 6 nens/nenes

2011-08-29T20:54:00.002+02:00

En aquests moments tenim 51 nens amb necessitat d'un apadrinament, d'ells tots tenen padrí o madrina menys 6 nens i nenes.

Aquests últims 6 nens formen part gairebé tots a excepció d'una de la nova generació d'1 any d'edat que va començar en Abugida al juliol.

Són fills de mares soles, algunes d'elles malaltes, altres criades (les criades a Etiòpia i en el context d'Akaki treballen a canvi d'un "llit" i les restes de menjar).

La situació d'aquestes mares és molt vulnerable, ja que si els amos de la casa decideixen acomiadar-les, no solament es queden sense treball sinó també sense casa i per tant al carrer amb els seus fills.

Altres mares han hagut de renunciar a altres fills que han tingut prèviament perquè no tenien amb què mantenir-los.

Tots i totes provenen de situacions extremes.

L'apadrinament suposa un compromís emocional per part del padrí o madrina.

La quota mensual és de 24 euros.

Amb aquests diners no solament millora la vida del nen, sinó també la de la seva família (una mare VIH que pot menjar, és una mare molt més forta).

De com amb imaginació, coneixements i ganes s'aconsegueix moltíssim

2011-08-29T20:43:00.002+02:00

DE LAURA, LA PSICOMOTRICISTA INFANTIL QUE TENIM ARA A ABUGIDA COM A VOLUNTÀRIA

"De moment he ensenyat tota la tècnica de massatge complet (avui hem finalitzat) para Dagem, Nuriya (la cuidadora) ha après una part cada dia i al matí següent ella sola ho feia i jo li mirava per recolzar-li, té material amb imatges que jo li vaig preparar i no ha necessitat practicament ni mirar-ho, aprèn amb ganes i memoritza els passos perfectament, Dagem gaudeix com un boig i actualment centra molt més el cap, la mira, li somriu i han començat a aparèixer moviments en cintura escapular. D'altra banda estem realitzant exercicis que Nuriya aprèn per fer posteriorment, fent especial recalcament en l'endreçament de la cintura escapular amb subjecció i dissociació de cap per veure si els seus braços van cap a l'agarri i evoluciona més. Els treballem sobre matalasset, sobre pilota geganta de pilates i sobre el patinet que hem dissenyat per a ell i que li dóna gran autonomia i li facilita la participació en les mateixes activitats que els altres, incloent el desplaçament sense dependre d'estar damunt dels braços d'un adult, unicamente amb l'acompanyament i embranzida d'aquest, comprem fustes i Tacho va construir el prototip, avui mateix he acabat d'embuatar-ho i ho hem provat, gaudeix molt i els altres juguen amb ell.

Estic fent vendaje tapping en pectorals per obrir i afavorir moviments membres superiors evitant escurçaments musculars, Nuriya ho aprèn i ho farà. A més he ensenyat i lliurat el material amb fotos sobre alimentació, respiració, massatge clapping per eliminar moc i estimulació de la cavitat orofacial amb el material que vaig portar per a això i que ja està cada dia en la boseta de Dagem.

A més he fabricat diverses fèrules, una per al descans del coll i elevació de barbeta en sedestación, una per a cada mà per a la seva obertura en repòs i una per a cada colze per donar extensió i funcionalitat a ambdós membres superiors. Jo no vaig poder portar material termoplàstic i les he fet amb guix però li van bé, la meva idea era fer-les en arribar a Espanya amb material termoplàstic i que les portés la primera persona que vingués.

T'envio foto del patinet adaptat que li vam fer, i una altra amb el patinet embuatat i treballant amb l'el control cefàlic i l'endreçament de pectorals".

SuperBarry torna a Etiòpia

2011-08-29T20:32:00.002+02:00

Estem molt contents de poder anunciar que superBarry arribarà el divendres al matí a Addis.

Per els/les que no ho coneixeu , ell és el nostre voluntari constructor que fa possible que ens prenguin moltíssim menys el pèl amb els pressupostos. A més entén de tot i és el primer a posar-se a la feina.

Gràcies a ell vam poder fer l'ampliació d'Abugida i la reforma de la Biru Tesfa.

I els sanitaris de l'escola Fitawrari.

Barry anirà a escola Sebeta per veure quina solució tenen els banys repugnants dels nens cecs que allí viuen en pèssimes condicions.

Barry anirà a la nau de l'edir del Ferrocarril per fer un pressupost per al centre social d'ancians segons els nombres que ell manega d'anteriors projectes.

Barry ha d'arreglar el tema del pou negre d'Abugida que s'ha quedat petit amb tant nen, i molts altres temes pendents d'Abugida que és com l'església de la Sagrada Família de Barcelona, o sigui que mai s'acaba.

Barry anirà a l'escola Biru Tesfa per veure la qualitat dels treballs del constructor etíop que va contractar i sobre la base d'això ho contractarem una altra vegada (o no)

!!Bon viatge, Barry!!

Loteria de Nadal

2011-08-29T20:29:00.003+02:00

Hola, gent de Mediterrània:

Aquest és nostre nombre de la loteria de Nadal:

78255

La nostra intenció és fer un centre social d'ancians (centre de dia) al barri del ferrocarril on tenim a un grup d'ancians apadrinats. El centre seria per a tots els ancians del barri.

Per a això hem de reformar l'espai que ens ofereixen i al que manca de tot.

Si esteu interessats a ser milionaris i de pas ajudar, contacteu amb Teresa- Grup d'Abril : teresaiago@hotmail.com o amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com

!!Moltes gràcies!!

Menjdor d'estiu de la Fita

2011-08-29T20:25:00.002+02:00

Hola, gent de Mediterrània

Com segurament recordareu, vam engegar el menjador de l'escola pública Fitawrari Metekia Abeyneh d'Akaki al novembre de l'any passat.

Per a això vam fer una cuina, safareig i reformem una cambra per a menjador.

Així mateix contractarem 4 cuineres, seleccionades d'entre les mares més necessitades d'Abugida.

Durant el curs acudeixen 113 nens a desdejunar, menjar i berenar. Aquests nens han estat seleccionats d'entre els de primària per ser orfes, VIH, condicions sociofamiliares molt dramàtiques. Alguns viuen sols. L'alumnat de l'escola Fita procedeix de famílies molt humils , i aquests nens són els més necessitats d'entre tots ells.

També desdejunen durant el curs tots els nens del preescolar, uns 160, i alguns d'ells (els més necessitats) mengen i berenen.

Aquest és el primer estiu en el qual funciona el menjador de la Fita, us deixem unes fotos. Ara és temporada de pluges i fred en Akaki pel que el menjador compleix encara més si cap una funció important.

També funciona el menjador d'estiu del preescolar de la Biru Tesfa, on ara hi ha 100 nens. Esperem fotos.

Fotos de la Fita: cuinant per torns, esperant el menjar

La felicitat te rostre

2011-08-29T20:20:00.003+02:00

I és el de Dagem, quan el vam conèixer no reaccionava a res i no podia ni aixecar el cap.

I ara és un nen molt feliç.

Li brilla la mirada, li brilla la pell.

Tant de bo que en la selecció del curs que ve es presentin mes nens com Dagem.

Del supergrup d'agost

2011-08-29T20:10:00.002+02:00

Abugida és una felicitat humida i plena de "chica" (fang). No hi ha moments per parar, hi ha molt a fer.

Ya Zerihun ens havia avisat que Akaki és la ciutat del "hola". Però va ser increïble com, el dilluns, a les 7:30 amb mamàs ja en la porta, comencem a escoltar els "hola". Ens sentim com a casa.

Els nens estan prenent llet, i ja tenen una muda més (gràcies Carolina i Alejandra). Són imitadors nats i les bogeries del petit Addaé els serveix de guia per tornar-se tots bojos.

Els melons també tenen una muda més, calenteta, amb les quals s'han anat avui a casa.

La cuina ja té més ventilació i il·luminació amb un finestra nova i el pis ja comença a créixer. A més les cuineres tenen diversió contínua perquè riuen de Tacho sense camisa.

Dagem gaudeix, riu, mou el seu cap i respon a l'estimulació, dins de les seves possibilitats. Laura li veu possibilitats, i la seva educadora està supercompromesa.

Els grans estan fent tallers i els seus profes aprenent noves tècniques.

Avui, a més, han passat gairebé tots els fillols per aquí a cobrar el mes i els hem fotografiat. És increïble lo macos que són, lo seriosos que entren i els somriures meravellosos que és fàcil arrencar-los. Són tots un amor. Els més petits s'amagaven entre les seves mamàs però basta veure's en fotos per començar a arrencar-los el seu somriure també.

Estem també inventariant la infermeria, organitzant-la i posant-la al dia.

Abraçada va, petó ve, dents, veiem moltes dents el dia. Es respira molt amor en tota la comunitat educativa, molts agraïments.

Laura, Ivana, Ratllo, Elena i Carolina.

Fotos:

Gran part dels melons, els antics bombons que han promocionat a melons amb els seus forros polars nous.

Taller de manualitats.

Supertacho fent la finestra

NOTA DE MEDITERRÀNIA: Segueix en marxa el menjador de l'escola Fitawrari que funciona també a l'estiu per als nens més necessitats, igual que el de la Biru Tesfa.

No ens cansarem de dir que estem superfeliços amb l'evolució de Dagem, el nostre nen d'Abugida amb paràlisi cerebral que sembla que evoluciona favorablement i que compta amb una cuidadora meravellosa que el vol, l'entén, l'estimula; i té moltes ganes d'aprendre. I ho està fent ara de la mà de Laura, psicomotricista infantil i voluntària d'agost en Abugida.

El fet que Dagem sigui el nen mes "enchufat" d'Abugida, i estigui envoltat de tanta atenció no solament li beneficia a ell, sinó que és un gran avanç en favor de la lluita pels drets dels discapacitats, que per desgràcia a Etiòpia i en molts altres llocs són menyspreats i rebutjats per la societat i moltes vegades pel seu entorn proper.

Lluitant a la nostra manera hem aconseguit que els més pobres d'Akaki siguin envejats per poder portar els seus fills a Abugida, que una dona violada i maltractada al seu barri i catalogada com a "boja" s'hagi guarit miraculosament en entrar el seu nen en la guarderia i estar ella empleada en Abugida, anant ara amb el cap bé alt... i que els nens VIH hagin deixat de ser novetat per ser VIH i formin part de la "normalitat" d'Abugida, etc. etc...

Estem molt feliços. Gràcies per ajudar-nos a aconseguir tantíssimes coses bones.

És la llet

2011-08-29T17:56:00.002+02:00

La llet és un article alimentari de luxe a Etiòpia. La immensa majoria dels nens ( i no diguem ja els adults) prenen tè en comptes de llet. El motiu és purament econòmic, no té a veure amb intoleràncies de cap tipus.

A la nostra escola Abugida (215 nens, entre ells 73 bebès amb ració doble), a l'escola Fitawrari (310 nens ) i en la Biru Tesfa (190 nens) , escoles aquestes dues últimes públiques on Mediterrània ha posat menjadors escolars, tots prenen llet. Això suposa així a groso modo uns 40 litres de llet pels bebés d'Abugida, uns 40 litres de llet la resta, uns 70 litres en la Fita i uns 50 litres de llet en la Biru. Això ens dóna uns 200 litres de llet al dia, que multiplicats per 5 dies a la setmana ens dóna mogolló de litres de llet.

Un magnífic negoci per als lleters de la zona, que ens han anat pujant el preu a la seva conveniència, perquè a Etiòpia això d'ajustar el preu perquè se serveix una gran quantitat - o sigui preu de la venda a l'engròs- no existeix, més aviat t'ho pugen perquè ets un bon negoci i clar; aquí si que cal esprémer a la vaca que en aquest cas som nosaltres...

El lleter que ens servia s'inventà "un atracament" i va desaparèixer amb els diners de la llet de dues setmanes. I des de llavors busquem lleter. Cap vol servir-nos, un ens surten amb excuses tan delirants com que serveix llet a la presó d'Akaki de dilluns a diumenge i a nosaltres solament seria de dilluns a divendres.

Que els presos de la presó d'Akaki beuen llet? Pensarà que algú en el seu sa judici pot creure's alguna cosa així?

El que pretén és cobrar-nos la llet del dissabte i diumenge encara que les escoles estiguin tancades i no la serveixi, i pujar-nos el preu el que li dóna la gana, clar..

Perquè això que la llet és per als nens més pobres de la zona, per descomptat que els és igual.

Cal pegar sempre el pal, que dic el palaç, i així i tot no volen...

El cas és que en uns dels països més pobres del planeta, on la llet és un luxe, no ens la volen vendre.

Algú ho entén? Nosaltres no.

L'operació de Martha ha anat bé

2011-08-29T17:50:00.001+02:00

Ara podem dir que hem passat el dia morts de por amb l'operació de Martha. La seva columna tan inestable, les seves vèrtebres tan febles i el fet que havien d'intervenir a la regió cervical amb el consegüent perill de lesió medul·lar i per tant tetraplejia, ens tenien amb el cor en un puny.

Després de 8 hores d'operació hem parlat amb el cirurgià i tot ha anat bé.

Estarà en la UCI fins al dilluns i després passarà a planta.

Portarà una cotilla durant 3 mesos i esperem que aquesta vegada sigui la definitiva... encara que seguiran fent-li més proves per si hi ha una mica més, perquè no s'expliquen el molt difícil del cas.

Foto: Martha en la piscina abans de l'operació

A un lloc anomenat Etiòpia... El retorn

2011-08-29T12:59:00.003+02:00

Retorn...

dimecres 3 d'agost de 2011

Després d'un llarg cap de setmana allunyades de la Sebeta, avui tornem a l'aula. Per la rebuda que ens van brindar, creiem que ja pensaven que ens havíem marxat definitivament i sense acomiadar-nos.

Avui dediquem el matí a les nostres labors, hem hagut d'ajustar part de la roba que els comprarem, doncs la majoria d'ells són uns cañijos i solament trobem pantalons extragrans. En finalitzar la sessió els vam oferir un desdejuni sa (un plàtan i un tros de pa). La sessió de la tarda la dediquem a la representació d'un divertit conte sonor que portàvem algun temps preparant. I com no, quan van acabar l'activitat els vam sorprendre amb una energètica i nou berenar (bocata de nocilla).

Comencem la jornada amb una bona ració de potassi.

Alguns prenien primer el plàtan i el pa al final

Berenar energètic en acabar la sessió. Qui es resisteix a bon bocata de nocilla??

Tenim proves que demostren que ho van gaudir enormement.

Prova concloent

Em dónes una mica del teu...?

Uns altres, no obstant això, van haver de posposar l'oportunitat de degustar el berenar, fins a la posta de sol.

No li feia molta gràcia la idea.

S'obstina a reproduir el so del timbre: sol - mi

Els encarregats de posar veu al gatet

Entretingut conte en el qual tots tenen el seu paper.

Cal estar molt atent per fer sonar l'instrument en el precís moment!

M'encanta la música!

Un día a Abugida

2011-08-04T19:58:00.005+02:00

Avui estem passant el dia a Abugida, l'escola que gestiona Mediterrània a Etiòpia i el lloc al que anàvem a venir al principi. És fantàstic compartir aquesta jornada amb els nens, treballadors i les nostres amigues voluntàries, Alejandra i Carolina.

Aquest matí hem visitat la classe a la qual asisteix Dagem, un nen de dos anyets amb paràlisi cerebral. Hem pensat i parlat del que necessita perquè estigui ben atès, hem buscat entre el material que té l'escola i...

Tres coixins units entre si, li llevem l'escuma a un d'ells i amb els altres dos aconseguim un fantastic matalàs.

Així podrà estar de cap per avalli millorarel seu control cefàlic.

Amb un llençol tallat improvisem una cincha que li permeti tenir el maluc ben subjecte. Un ninot ens serveix per impedir que tanqui les cames.

Li canviem la cadira perquè el seu maluc estigui en una posició correcta. Ben assegut pot tafanejar tot el que passa al seu al voltant.

L'hora del menjar es pot gaudir si tots ens col·loquem bé.

Cal estar una estoneta al dia dempeus, així que... el tobogan ens pot servir.

El plànol inclinat més original del món!

Aquesta postura facilita el trànsit intestinal.

És important tenir moltes perspectives de la vida.

I enfortir una mica més la musculatura del coll.

Ben aferrat amb els llençols, afegim a la base una fusta perquè recolzi tot el peu, i un altre ninot per mantenir a ratlla aquestes cames.

Què bé es menja a Abugida! Ens han fet un arròs bonissim.

I gràcies a Alejandra pel reportatge!

NOTA DE MEDITERRÀNIA.

Els nens com Dagem a Etiòpia no són acceptats en cap lloc, es consideren (així com la resta dels discapacitats) un càstig de Déu , i la vida se'ls presenta particularment difícil a les seves mares (la majoria de pares els abandonen) que no poden treballar i no compten amb cap tipus d'ajuda (humana o material)

Hem estat els primers a acceptar a nens amb paràlisi cerebral en una escola . I anàvem a tenir dos, però "algú" va extraviar les dades de la nena i no se li va poder avisar que estava acceptada.

Quina "casualitat" que Dagem estigui perquè li vam ficar directament quan el vam conèixer sense esperar al període de selecció.

És la nostra intenció acceptar nens com Dagem en cada curs escolar, i lluitarem molt fortament perquè ningú pugui negar-los l'accés a Abugida, que ha de ser un paradís per a tots els nens, sense exclusió alguna.

Dagem compta amb una cuidadora per a ell sol que té les instruccions precises sobre com cuidar-li i estimular-li, per separat i participant en les activitats grupales.

Martha

2011-07-30T18:39:00.001+02:00

Martha i el seu germà Mesfin estan instal·lats a casa de Zara i la seva família , on s'han integrat i estan feliços. L'operaran el proper 5 d'agost. Tant de bo que tot vagi tan bé com sigui possible.

Us deixo una foto de Martha en plena sessió de pentinat envoltada de tota la família.

La senyora senegalesa que va venir a pentinar-la no va voler cobrar !que visquin les senegaleses solidàries!

Loteria de Nadal

2011-07-30T18:32:00.003+02:00

Hola, gent de Mediterrània:

Aquest és nostre numero de la loteria de Nadal:

78255

La nostra intenció és fer un centre social d'ancians (centre de dia) al barri del ferrocarril on tenim a un grup d'ancians apadrinats. El centre seria per a tots els ancians del barri.
Per a això hem de reformar l'espai que ens ofereixen i que manca de tot.
Si esteu interessats a ser milionaris i de pas ajudar, contacteu amb Teresa- Grup d'Abril : teresaiago@hotmail.com o amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com

Tan de bó a la tercera sigui la vençuda

2011-07-30T18:29:00.002+02:00

Hola, gent de Mediterrània

Ahir van arribar a Mallorca Martha i el seu germà Mesfin, que l'acompanya aquesta vegada.

És la tercera vegada que Martha serà operada de la seva cifoescoliosis, tant de bo que aquesta vegada sigui la definitiva, però per desgràcia les seves febles vèrtebres no són cap garantia d'èxit definitiu.

Martha serà operada el proper dia 5 d'agost a l'hospital de Son Espases pel nostre cirurgià favorit, el Dr. Sanpera, cap de servei de Traumatologia pediàtrica. El mateix que va operar a Mikias altres vegades i que ha fet el miracle del braç nou de Mikias.

De Mikias us direm que ha començat a anar al col·le privat que li paga la Balears International School.

Us deixem fotos de Martha i la seva família quan els vam veure en Addis el juny passat, la seva mamà, per desgràcia, va morir fa poc; i de Mikias a la seva arribada a l'aeroport (!!va tornar amb nosaltres, i quina mare tan superfeliç!!) i en la seva llar.

Els nens de l'estiu

2011-07-30T18:17:00.003+02:00

Els nens del taller d'estiu de la Sebeta que es van quedar a l'escola perquè cap familiar va anar a buscar-los

Ebise, Mubarek, Biqila, Isuleman, Hiko, Simon, Dameka, Gadise, Riyaana, Habibe, Medina, Motu, Lense, Chaltu, Seyid, Darartu, Tsige, Yoseph, Foziya, Ibsa, Jemal, Fatane, Misiro, Neyima, Tamiruu, Negaso, Daniel, Ragasa, Alamii, Gashahu, Iyas, Husen, Shuferu, Mustafe, Sime, Kemal, Tola, Megersa, Mohamed, Jibril, Baariya, Obsi, Biranu, Fami, Asefa, Negaso, Mudin, Mustafa, Mariyam, Habib, Mulu, Ramate, Hawi, Warkitu, Kaalid...

S'aixequen a les 7 del matí. Es vesteixen amb la gairebé única roba bruta i trencada que tenen. Es renten la cara. Desdejunen un te (sense llet) i un tros de pa. Després esperen al fet que l'aula de Mediterrània obri.

Alguns nens, Chaveli i Kiddist (una de les monitoras)

Allí juguen, fan un munt de coses per primera vegada en la seva vida i aprenen. Es diverteixen i riuen. Perquè allí, els està permès ser nens.

Diari d'Ale des de Abugida-7

2011-07-30T17:57:00.002+02:00

DIMARTS, 19 DE JULIOL

El dia va començar fatal! Carol s'ha passat la nit sense pegar ull i ha clarejat baixa d'ànim. Tan baixa, que mentre desdejunàvem es va posar a plorar. Plou dia rema dia, el treball és dur (el que vulgui vacances solidàries que busqui un altre projecte, aquest no és vacacional), fa dies que no podem accedir a internet i les trucades són impossibles (i això ens fa sentir més lluny del que encara estem), cada cosa que hem de fer ens costa un munt de viatges (no compleixen els terminis, no compleixen els pressupostos, tot cal negociar-ho moltíssim) En fi, ella sabia que això no era fàcil però ara ho està vivint. I, bé, un mal dia ho té qualsevol. Lo bó és estar envoltada en aquests dies de bona gent. I aquí ho estem. Jonás el magatzemer que ens cuida permanentment, la directora sempre bromejant amb nosaltres, la seño Kedija que sembla la nostra mare, Alem que cuina per a nosaltres amb tot l'afecte, els nens que ens mengen a petons !Així que vam fer teràpia de grup! Converçarem sobre el país, la seva cultura, les coses que hem de canviar perquè aconsegueixi el desenvolupament necessari... revisarem el que SÍ portem fet fins ara (que és molt) per animar-nos i organitzarem el que queda per fer... i la dire i Jonás ens van aclarir "però us preocupeu per coses materials" !Déu està aquí i és bo! I amb això (sense bescuit) ens vam anar a l'aula dels nadons a veure com anava tot.

La seño Kebebuch ha preparat papilla per a tots a manera de tentempié. I no vegeu com menjàven aquests nens. Quatre mans donant de menjar i no donàvem prou! Però quants mesos portaven sense menjar? Quan es van a sadollar? Una mamà ens va dir avui que des que el seu bebè va ser acceptat per Mediterrània a Abugida, va passar de pesar sis quilos a pesar deu. I encara que és veritat que a aquesta mamà, abans d'obrir la guardi per als nous, se li va estar donant aquí llet perquè ho alimentés a casa, també és cert que el nen pesava menys de la meitat del corresponent a la seva edat. A aquest pas, aviat pesen el doble!

Panxes plenes i... a jugar! Els xilòfons (i molts més joguines) que vaig comprar amb les vostres aportacions els encanten. I el balancí que va portar Victoria també. Es van adaptant a l'aula, a les seños, als menjars...

A l'aula es compleixen ara els horaris. La setmana passada vam posar rellotges en totes les classes i com us vaig explicar, les cuidadores van fer horaris en cartolina. Això i el seu bon fer està aconseguint que doni temps a tot, que els nens anticipin i se sentin més segurs, que l'equip sencer estigui ben coordinat.

A l'aula dels "melons" han estat posant les cortines que vam recollir ahir. Es morien del riure amb el soroll del trepant! L'hora de la migdiada ha estat més agradable que mai, perquè ara l'aula estava fosqueta. Demà a Addis buscarem un reproductor de cds per poder posar-los música de relaxació en aquesta estoneta.

I mentre els petits dormien, vaig enxampar també a aquestes seños elaborant les seves pròpies llibretes de tutoria, anotant en elles les dades personals dels alumnes per tenir-los sempre a mà, i deixant espai per escriure de cada nen tot el que els hem demanat que registrin. Així tindran més control i a més l'any que ve, quan els nens canviïn de seño, la nova sabrà molt de cada nen perquè tot estarà aquí apuntat.

Quina escola tenim muntada! I a més, centre bilingüe perquè els majors em canten cançons en espanyol!

I com "Abugida mai és avorrida", avui hem tingut novetat. Aquest noi va venir a demanar ajuda. Té 15 anys. Els seus pares van morir (sospito de què) fa quatre anys. Ha estat vivint des de llavors en aquesta casa de fang, amb la família d'un amic del seu pare que ho va acollir. Però aquest senyor té altres 8 fills i ara li diu que és massa càrrega per a ell, que ha d'independitzar-se. El noi vol seguir estudiant i ve al nostre paradís a demanar ajuda. I com no, se li va donar (no sense abans corroborar tota la informació... parlarem amb ell, amb el senyor, visitarem la casa...). A partir d'ara li donarem de menjar a l'escola i, tal com demana, li comprarem matalàs, manta, llençol i tot el necessari perquè pugui viure dignament sense ser una càrrega per a la seva família d'acolliment. Però ell, a canvi, va a prestar un servei a l'escola, fent el que millor sap: pintar. Quin artista és! Està molt il·lusionat de trobar ajuda i amabilitat i de poder a més demostrar el que val. Jo ja li he renyit abans de començar, advertint-li que no s'emocioni pintant i se li vagi el temps d'estudiar, que el primer és el primer. Jeje! De pas, com veieu a la foto, ho hem vestit amb la roba nova de la seva talla que la meva compi Isabel em va donar, i amb el xandall del C.P. Puente Real de Badajoz (la tenda d'uniformes em va regalar varis, què bé m'han vingut!).

Després de classe, hem tornat a tenir reunió de presentació del curs amb les mares d'altres dos grups d'alumnes (els de les aules 1 i 2). Igual que van fer ahir les de les classes 3 i 4, s'ha parlat d'horaris, menjars, activitats? i les cuidadores s'han presentat davant les mares dels alumnes que tutoritzen, recordant-los que estem per servir-los, oberts a tots els seus suggeriments. Jo he aprofitat per dir-los a les mamàs que tenen la sort de comptar amb unes seños meravelloses que cuidaran dels seus nens més que bé. Les mares a l'aula tornen a deixar-me imatges tan boniques com aquestes...

Com a fermall d'or per a aquesta jornada escolar, veig per la finestra (sense que sàpiguen que estic aquí), com l'àvia de Mikiyas (un dels meus bombons de l'estiu passat), ve a portar al seu nen a fer-li un petó a les seves seños del curs que va acabar. Perquè encara que Miki està feliç amb les seves noves cuidadores, vol un munt a els qui li van voler un munt. Aquí queden les imatges robades de la trobada que demostra el bé que treballen les noies d'Abugida.

La resta de la tarda l'hem passat al mercat. Hem comprat més mitjons (i ja van 142) i moltes altres coses i ens hem regalat un sopar en la gasolinera.

A la meva Carol se li va passar el disgust matinal en poc temps (aquí les penes duren poc) i acabem rient-nos tots del començament del dia, que semblava que anava a ser d'aquests en els quals tot surt malament, i va acabar sent d'aquests en els quals tot surt bé! VA SORTIR EL SOL!

Feliços somnis i molts petons de xocolata.

Diari d'Ale des de Abugida-6

2011-07-30T17:26:00.003+02:00

DILLUNS 18 DE JULIOL

ESTRESADESSS! Anit em vaig posar a organitzar el temps que ens queda i a distribuir les tasques encara pendents. I quin aclaparament! No ens queda res! En menys de dues setmanes (i això són deu dies d'escola) estem anant-nos. I encara tenim milions de coses que fer. I mira que no parem, però és que és molt el que volem deixar en marxa i funcionant. Així que he empaperat la porta de l'armari de tasques pendents i en això estem, donant el màxim en el mínim temps. El pitjor és que aquí tenen menys presses i cada tasca ens costa diversos viatges, alguns disgustos i en general més temps del que hauria de costar-nos. Però bé, com diu Zeri "no oblidin que això és Etiòpia! És més, això és Akaki!" .

Per acabar amb l'estrès i començar el dia en positiu, em dono un bany de nens.

Mitja hora a l'aula de les meves "melons" i ja tot és color de rosa! Ja em criden "ALE!". Es va acabar el de "faranyi". Bé, es va acabar el gaudir, a treballar!

Comencem el matí, com sempre, rebent centenars de petons de bon dia. Em deixen trencada, perquè sembla que es piquen a veure qui dóna el petó més fort i més llarg. A canvi solament reben els nostres petons, abraçades, somriures, mirades còmplices i bromes amb l'idioma. Perquè hem volgut resistir la temptació de comprar chuches, donar regalets... perquè no es passin el dia darrere nostra demanant més. I resulta que això sembla sobrar-los! De totes maneres, crec que l'últim dia caurem en la temptació!

Ens apropem en gari al centre a canviar euros per birrs per fer compra de materials. Fet. Anem al mercat a per les cortines. No estan llestes, quin desastre.

Hem quedat amb la d'un altre lloc que ens va a portar els 50 mitjons que ens falten.

Solament hi ha 25. Tenim el dia! Zeri para en la carnisseria on l'escola compra la carn per al menjar dels nens, per supervisar que sigui un lloc higiènic i adequat. Li dóna el vistiplau i tornem a l'escola.

A Abugida han tret mànegues i estan avui netejat les zones exteriors. L'escola està preciosa, neta, amb els jardins cuidats, els materials ordenats... com ja tots sabem, és el paradís de la zona. Avui l'amo d'un bar de la zona ens va demanar si podíem escolaritzar al seu fill aquí. Li vam dir que ell tenia diners per pagar-li una escola, que tenia fins a un negoci i guanyava. Que aquesta escola era per als nens de famílies en situació d'extrema (extremísima diria jo) pobresa. Llavors es va sorprendre perquè ell pensava que Abugida era una escola privada! I és que ho sembla!

Ja tinc feta la foto dels quatre que van faltar l'altre dia. Caixa Vermella completa! Aquestes encara haig de portar-les a imprimir, però les de l'altre dia ja estan llestes. Les hem muntat ja amb el nom de cadascun i les hem col·locat al costat de la cistelleta (model Ikea, com a tantes coses aquí) de coses personals (esponja, mitjons per a l'aula, robeta...) de cada nen.

Mentrestant, les seños banyaven als nens que tocaven avui. Ja tinc fets i repartits els horaris de banys de les quatre aules de bombons i melons. Els bombons es banyen a l'escola dia sí, dia no. Els melons un dia sí, dos no. Hem fet tot el possible per posar el màxim nombre de banys possible, però són 68 criatures! Espero que les famílies, en la mesura de les seves possibilitats, puguin endreçar-los a casa quan no toca a l'escola.

Les mamàs dels antics melons han homenatjat avui a Kedija i Kidist, com fa un parell de setmana ho van fer les dels bombons.

Va haver-hi, com no, discurs carregat d'agraïments pel tracte afectuós cap als seus fills, pel treball realitzat. Va haver-hi regals per les seños (que ens va tocar donar a nosaltres, com sempre, encara que no arribo a entendre per què) trets de l'esforç econòmic de famílies més que pobres que valoren enormement la labor que els professionals d'Abugida fan per elles.

Va haver-hi paraules de les cuidadores donant a les mamàs les gràcies , "amasaganallo", "betam amasaganallo") pel detall. I, com no podia faltar, va haver-hi cerimònia del cafè i un enorme pa elaborat a casa per la mamà del meu apadrinat.

Avui hem tingut les dues primeres reunions de tutoria. Les havíem preparat en l'última classe del curs de formació i han sortit de luxe. Han assistit gairebé tots els pares (en realitat gairebé totes les mares, alguns pares (quan no hi havia mare- i algunes àvies o avis quan faltaven el papà i la mamà). M'encanta veure les mamàs etíops, amb els seus peus descalços, els seus vestits llargs, les seves teles africanes, els seus pèls trenats o els seus caps coberts... en aquest entorn tan europeu que és l'escola. Queden d'allò més pintoresques i se m'ocorren mil fotos que fer i mil quadres que pintar. Les mestres, com havíem acordat, han donat la benvinguda i han agraït l'esforç de l'assistència, s'han presentat, han explicat l'horari de la guarderia, han llegit el menú setmanal de menjars, han parlat dels uniformes i de la importància de portar als nens el més endreçats possibles, han demanat que no portin als nens malalts a l'escola solament perquè aquí poden menjar (en el seu lloc, hem dit que si el nen està malalt poden venir a dir-ho i portar-se una mica d'arròs o pasta per donar-li a casa), les tutores han ofert una hora setmanal d'atenció a les famílies i han deixat l'escola a la seva disposició.

Per la seva banda, els familiars no han deixat d'agrair el que es fa pels seus fills. És emocionant sentir-los parlar. Diuen que abans no tenien què donar-li de menjar als seus fills, o que no podien anar-se a treballar perquè havien de cuidar-los, i alguns avis al càrrec dels nens transmeten la calma que tenen ara amb aquesta ajuda en la criança dels nens.

L'avi de la foto està tan content que el seu nét estigui en la nostra guarderia, que s'ha ofert pel que necessitem de manteniment i embelliment de l'escola. La comunitat implicada a l'escola, així m'agrada!

En el grup dels petits, a més, la seño els ha mostrat el que a partir d'ara va a ser el seu quadern de tutora, amb la fitxa de cada alumne (dades personals, dades familiars, dades mèdiques, incidències , acords amb la família, evolució...).

La veritat és que he al·lucinat en les dues reunions, han estat immillorables. Quínes seños tinc!

I de pas, hem regalat a cada família un biberó i 22 sobres de llet de continuació perquè els nens puguin sopar cada dia o per als caps de setmana. Ha estat una alegria per a tots.

A les cinc hem acabat, li he donat Dalsy a un dels nens que tenia febre i ens hem anat a menjar. Abans no ens havia donat temps! Però l'espera ha merescut la pena perquè l'arròs que ens van preparar avui (menjar-sopa) estava riquíssim.

Hem tornat al mercat a per les cortines. Estaven totes... menys una... que resulta que cal pagar a part (i ben cara) perquè es van equivocar al pressupost. Quin desesper! "Això és Akaki", insisteix Zeri per temperar-nos (perquè anem armades amb les barres de les cortines i ara sí que és perillós enfadar-nos). Bé, temperem, ja tenim un munt per anar penjant mentre ens confeccionen aquesta última...

Com hem menjat molt i tard, resolem el sopar amb una cervesa i un yogurt (el nostre últim descobriment... ara ens falta que el del kiosquet descobreixi de què va això de la data de caducitat).

S'ha acabat el dilluns. Toca dormir que és tard i la setmana promet.

Petonets de xocolata.

Reflexions vàries

2011-07-30T15:43:00.002+02:00

Edificis

Nouvinguts de Ghana -per nomenar un país africà dels que coneixem- ens ha cridat l'atenció la quantitat d'edificis a mitj construir, edificis que ens havien cridat l'atenció anteriorment en altres països africans també. Molts d'ells, com en la resta d'Àfrica, van ser començats en el seu moment per organitzacions que "van vendre" un projecte i que es van quedar amb quatre maons posats o amb tan sol els fonaments.

No sabem les explicacions que van donar en el seu moment als seus donants.

Àfrica, un continent ple d'edificacions a mitj construir que es van rovellant, que es van esfondrant.

I edificis construïts i buits que segueixen la mateixa sort perquè no hi ha diners ni intenció per mantenir-los i donar-los un ús.

Estandars europeus i africans: grans topics

Em pregunto què significa realment això dels estandars, ja que cadascú li dóna el seu ús segons la seva conveniència.

Orfenats que mantenen als seus nens en estat penós -perquè això és Àfrica i a ells els agrada estar així, semidesnusos i menjant qualsevol cosa- mentre ofereixen allotjament a fatxendas-progres "solidaris" en el mateix recinte en bungalows amb el seu aire condicionat.

Escoles penoses construïdes amb els materials més barats i amb gairebé res en elles perquè " això és Àfrica i a ells els agrada així".

Te que substitueix a la llet perquè "això és Àfrica" i la llet els senta "malament".

Tantes i tantes ximpleries en nom dels topics africans.

La nostra experiència ens diu i reafirma que totes les persones volen viure tan bé com sigui possible.

Que no són feliços quan hi ha gana.

Que no poden desenvolupar la seva intel·ligència quan hi ha gana, que no els serveix de res anar a escola si no mengen.

Que no mata la Sida, que mata la gana i la falta d'accés als serveis de salut.

Que no són feliços sense res o amb molt poc, solament és que no saben el que és tenir alguna cosa.

Sabem que alguns poden pensar que "ven" més la imatge d'un nen famolenc o mal vestit que la d'un nen feliç. Que els nens feliços "venen" poc.

A Mediterrània "venem" felicitat. Perquè creiem que tots els nens del món siguin d'on siguin es mereixen el mateix. I perquè aquesta felicitat és real, i qualsevol dels nostres socis pot anar a comprovar que és cert.

Per això, l'escola Abugida té estandars molt "europeus" . Perquè per sort (sort merescuda, que ens la hem currat molt) les autoritats locals ens han donat via lliure perquè la gestionem com vulguem.

Nosaltres no colonitzem, i tot el nostre personal contractat és etíop. Posem els mitjans materials (sense absurds) perquè Abugida sigui el que és, un paradís.

I expliquem també amb l'esforç de nostres voluntaris (els millors voluntaris i voluntàries del món, estem molt orgullosos d'ells i d'elles, dels i les d'Abugida i de les de la Sebeta) que els ensenyen perquè puguin evolucionar, perquè puguin transmetre aquest coneixement als seus.

I que construeixen, reformen, fan tot el que poden. I curran com els/les que més. No tenim voluntaris senyorets. No oferim vacances solidàries.

En la resta dels nostres projectes etíops alimentem (en total entre tots els nostres projectes donem de menjar a mes de 650 nens), millorem infraestructures i dotem de material, i també contractem personal etíop. Millorem indubtablement les condicions de vida dels nens. Però no podem fer més.

No hi ha una altra Abugida. I és una pena perquè això de carregar-se els estandars dóna molt bon resultat.

Diari de Chaveli i Conchi des de la Sabeta. L'escola I

2011-07-30T15:34:00.003+02:00

http://enunlugarllamadoetiopia.blogspot.com

L'escola (I)

El motiu pel qual estem aquí i el centre d'activitat en la nostra rutina. Descriure-la amb paraules correctament perquè vostès puguin comprendre el que experimentem, què veiem cada dia, què sentim, és molt complicat. Perquè les paraules van irremeiablement associades a aquests significats que coneixem, i que es formen en relació a les vivències. I, encara que utilitzem paraules que compartim (significants), perquè és l'única manera que tenim de comunicar-nos, el significat al que ens referim és diferent, diferent a tot el que fins ara, almenys nosaltres, coneixíem. La realitat que estem experimentant és inèdita, i, per tant, la seva representació. Però anem a intentar-ho.

Nosaltres ens allotgem en el que seria el centre neuràlgic del poble. Seguint aquest carrer principal, en menys de deu minuts trobem, a l'esquerra, un pòrtic amb un gran cartell que anuncia l'escola especial per a cecs. L'organització de l'escola és una mica caòtica, encara no acabem d'entendre-la del tot. Sabem que acudeixen futurs mestres a formar-se, que hi ha aules "ordinàries" pel que seria Primària i aules per a l'educació de nens cecs. A més és un internat, amb pavellons per als alumnes que es queden (durant el curs escolar tots els nens cecs, en període vacacional, molts). En resum, podríem definir-ho com un "Centre d'Exclusió Preferent de Cecs".

És difícil descriure l'aspecte que presenta tot això. El terreny que ocupa l'escola és extens, les infraestructures, com a tals, no són dolentes. Però estan tan mal cuidades i desateses que no cobreixen ni necessitats bàsiques. L'organització interna també sembla deixar molt a desitjar. Dóna la sensació de que es pot fer molt més amb el pressupost del que disposen només amb una gestió una mica millor.

Les persones que ens trobem (professors, alguns treballadors), en general, són absolutament hospitalàries i encantadores amb nosaltres. Tothom es para a parlar-nos, a interessar-se per la nostra estada, ens dediquen alguna picada d'ullet quan nomenem la nostra procedència (normalment relacionat amb el futbol) i ens somriuen. Sobretot, ens somriuen.

Quant als nens, per a nosaltres, ells són l'ànima de l'escola, l'ànima del lloc, l'ànima del país i l'ànima del món. Han aconseguit també envair i ocupar les nostres ànimes. Aquests nens que, en molts casos, han estat triats per a una doble injustícia; la que els va arribar des de la naturalesa i a la que els condemna la societat en la que estan, aquests nens, als qui els falta tot, no protesten, no es queixen, no demanen, no exigeixen. Només donen, regalen. Et regalen la salutació des del primer dia, les paraules en espanyol que aprenen, els gestos d'agraïment, els gestos d'afecte, l'entusiasme davant el corrent, perquè para ells és extraordinari, els riures i els somriures, els seus somriures.

Per això, malgrat les dificultats i de tot el que vostès vulguin o puguin imaginar, venim cada dia a l'escola contentíssimes i agraïdes de poder compartir aquest temps amb aquestes sorprenents, sorprenents i meravelloses personetes.

Simon i Jemal ens van fer companyia tota la tarda

Marxem a Ghana

2011-07-30T13:39:00.003+02:00

Ada ( Ghana) un lloc en aparença idíl·lic per als turistes que s'allotgen als hotels de luxe a la vora del riu Volta i practiquen els seus esports aquàtics en el mateix, i per als milionaris que han construït les seves mansions en les mateixes ribes.

I en contrast amb això els habitants de la zona, que sobreviuen amb la pesca de subsistència en simples barquetes endinsant-se mar endins en la confluència de l'estuari del Volta amb l'oceà Atlàntic -un lloc molt perillós- o treballant en les mines de sal en Songor Lagoon, la mina de sal natural mes gran de Ghana.

Els propietaris dels hotels de luxe i de les mansions copen les ribes del Volta (que és tan ample com un llac) i impedeixen l'accés als pescadors al mateix, impedint-los per tant la pesca, el seu únic mitjà de vida.

Els i les treballadors i treballadores de les mines de sal es queden cecs a causa de la forta exposició al sol, quedant inútils per treballar i per tant portant a les seves famílies a la ruïna.

En les mines de sal queden molts nens abandonats de les caravanes que des de països de l'Àfrica central acudeixen a buscar la sal a Ghana.

Luxe i la més crua pobresa conviuen en aquest lloc. Conviuen de tal manera que les mines de sal són una atracció turística.

En aquest escenari es troba l'hospital Dangme East d'Ada Foah, portat per un unic metge, el Dr. Philip Narth i 30 infermeres, front una població d'unes 186.000 persones .

El Dr. Philip és tot un personatge per a la nostra galeria d'herois anònims: 24 hores de guàrdia, allí es troba ell per a tot, igual atén un camió ple de politraumatitzats (els accidents de tràfic són freqüents) com qualsevol altre cas que li arribi de qualsevol especialitat. És d'aquests metges que viuen per i per a la seva gent.

Mediterrània va començar a col·laborar amb l'hospital Dangme East en l'any 2006. En aquest hospital renovarem el laboratori amb tot tipus de material i equips, portarem múltiples aparells mèdics i medicació, i construïrem una residència per a les mares amb nens ingressats a l'hospital que vénen des de molts km i que quan no cabien dins havien de dormir fora amb el risc de ser empassades per un cocodril o atacades pel violador de torn.

I ara tornem a posar a punt el nou servei de Fisioteràpia del Dangme East, el qual hem equipat gràcies a la generositat d'uns donants britànics que van comprar 25.000 euros en equips i material divers per a la creació del mateix. El Servei de Fisioteràpia de l'hospital era molt necessari a causa de la gran quantitat d'accidents de trànsit anteriorment esmentada i a la gran quantitat d'accidents cardiovasculars. I precisa de molt poc manteniment.

Després de diverses vicissituds (desaparició de la persona que s'havia compromès a muntar-ho i portar-ho, recerca d'un grup voluntaris fisioterapeutes que anessin a entrenar a les infermeres/us locals) ha arribat el moment d'anar a deixar-ho a punt per a l'arribada d'aquests fisioterapeutes.

Tenim ja un equip llest format principalment per personal del departament de Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears i per altres fisios independents i d'altres autonomies. La llista segueix oberta per els/les fisios interessats/des, perquè no solament pensem a l'hospital, pensem també en els centres de salut dispersats pel territori i portats per paramédics ja que sobretot en el cas de persones impedides els és molt difícil arribar fins a l'hospital si viuen lluny.

També tenim la intenció de realitzar projectes socials a la zona si és possible, comptem per a això amb l'ajuda del Dr. Philip i de Kofi Larweh : http://gumucio.blogspot.com/2008/09/radio-ada.html , incansable locutor de radio Ada, gran coneixedor de la seva societat i movilizador de masses.

Portem milers d'ulleres de sol per als treballadors de les mines de sal, amb l'objectiu de prevenir les cegueses causades pel sol.

Us deixem un reportatge sobre els treballadors de les mines de sal, principalment dones: http://www.youtube.com/watch?v=vxb2-Wh0FYg.

!Fins a la volta! Tornem el 23.

Quina Caixa Vermella!!

2011-07-30T13:13:00.002+02:00

DIMECRES 13 DE JULIOL

Kalkidan, Besufikad, Ermiyas, Mikiyas, Kalkidan... MIREU QUE CAIXA VERMELLA! JA VOLDRIEN ELS DE NESTLÉ!!

Aquests són els meus "bombons" de l'estiu passat, promocionats a "melons" Bé, en realitat avui van faltar quatre, dues van repetir curs (una per petita, que llesta és de sobres, i l'altra perquè no va arribar a deixar de plorar i va caldre ajornar el seu ingrés a la guarderia), altres tres van avançar (per grans!), un altre va deixar de venir (per al·lèrgies, diuen) i hi ha dos nous en el grup. En total 26 varietats de rica xocolata! Mireu bé perquè costa triar!!

Jo tornaré rodant de grossa, perquè em menjo a tots i cadascun d'ells cada matí!

El que em costa és sortir de l'aula, perquè em quedaria aquí fins a l'hora de sortir. I és que estan per menjar-los-hi. M'encanten els nous bebès, però aquests seran sempre els meus bombons favorits, per haver estat els primers! Mikiyas (A-2) està fet un rapella, divertit i barrut. Ermiyas (I-3) em té robat el cor, a cada estona em porta una jugueta nova, dels quals prèviament nosaltres hem portat al col·le. Estimin (B-1) em té boja perquè quan li dic "que t'estimo" em repeteix molt baixet i d'allò més tendre "que t'estimo" (ell no sap el que diu, però a mi em fon!)... No estan per a foto, estan per a vídeo! No, no estan per a vídeo, estan per estar aquí amb ells!

El millor és recordar com van arribar (o veure com han arribat els nous) i veure com estan. Cada matí arriben nets, les seños cuiden de la seva higiene i revisen el seu aspecte. Al col·le cal venir puntuals i endreçats. Estan sans, alegres, són divertits, participatius, molt actius, tragones... Em tenen LOCAAAAAA!!!

Avui van venir amb roba de carrer. La seño em va explicar que, com tenen dos uniformes, els diuen que portin uniforme dos dies i el tercer roba de carrer. Així sempre vénen amb roba neta.

Abans de desdejunar (i de menjar i berenar), aplicant sempre tot el que parlem en el curs, les seños han rentat les mans a tots els nens amb la gerra i la palanganeta. Ho fa diàriament i m'encanta. Així evitem moltes malalties que costa guarir quan no hi ha fàcil accés al metge ni diners per a medicaments.

També fomentem l'autonomia, així que com ja no som "bombons" sinó "melons", les seños reparteixen els pitets i els nens els hi posen.

I, per descomptat, mengen gairebé sense ajuda!

Com no deixava de ploure, els nostres plans d'anar a encarregar les cortines, comprar més orinals i mitjons i altres quefers fora de l'escola van haver d'ajornar-se. Així que aprofitarem per fer les fotos individuals d'aquesta classe, per posar-les al costat de les seves cistelles de material personal (esponja, tovalloles, mitjons...). A les seños els agrada tenir-les, els ajuda a l'organització i les malacostumarem l'any passat. Així que ja estan fetes i enviades a imprimir. Segurament demà puguem col·locar-les (a excepció dels quatre que van faltar).

El de fer-los les fotos ha estat ben bufó. Les seños s'han mostrat requeteatentas al fet que els nens sortissin impecables. Repeinaben les shurrupas de les nenes, feien riure als nens, els canviaven la jaquetes per la d'algun company quan veien que les que portaven estaven malfetes... i fins a van muntar un mini estudi per fer les fotos (amb la teva tovallola de fons, mamà!).

M'encanta que cuidin la dignitat dels nens en tot moment, que bromegin amb ells, els donin petons... i per a elles són nous alumnes!

I abans d'anar-me a un altre costat, com no anava jo a jugar una mica amb el meu Amen, amb el que riu quan ho aixeco (malgrat el moltíssim que pesa) fins que pot tocar el mòbil que l'any passat vam posar en la classe (el que ens vas comprar, Carli!) o quan li faig pessigolles o ho poso cap per avall!!!

Un altre avanç que veig aquest any és que es van acabar les migdiades per obligació (excepte en els nens, clar). Victoria ha batallat molt perquè després del menjar no es forçava als nens a dormir migdiada, sinó que se'ls oferissin alternatives d'oci per a aquest temps. Doncs bé, uns dies els veig veient pel·lícules de dvd (quan arribi casa, a la meva altra casa, començaré a baixar-me pelis en anglès per enviar-les-hi, perquè els encanten), altres dies (com avui) jugant amb plastilina... I és que "Abugida mai és avorrida"!!

A la tarda em va tocar donar la sessió del curs de formació (Carol avui no es trobava molt allà... la gastroenteritis ens ha afectat ja a les quatre... encara que el d'elles va anar molt més lleu que el meu, encara sort!). Avui tocava ALIMENTACIÓ, així que parlem dels horaris de cada menjar, del que ha de donar-se en el desdejuni, el tentempié, el menjar i el berenar (perquè d'Abugida surten amb les panxes ben plenes), de la importància de la higiene a l'hora

dels menjars, del foment de l'autonomia en la taula (o al terra, en aquest cas), que cal ser pacients (ni forçar ni desistir de seguida, donar-los temps, usar estratègies amb els qui mengen pitjor...), de la importància d'usar el moment del menjar per introduir vocabulari (aliments, coberts, sabors, quantitats, temperatures...). Aquesta tarda hem programat la resta de sessions per al curs. A més d'horaris, higiene, primers auxilis i alimentació, parlarem de la funció tutorial, relació amb la família, psicomotricitat, assemblea i comiat, activitats, continguts a treballar en cada edat i música. D'allò més complet! Zeri té a les noies amenaçades, pobres meves, amb què hi haurà examen final. I aquí les veus prenent nota.

Bé, això és el de menys. El que té de bo veritat és que assisteixen, pregunten, aporten, suggereixen. És estupend!

I com no tot podia ser bò, avui ens assabentarem nosaltres que la nostra vaileta, que és una de les nenes més intel·ligents de l'escola i d'allò més divertida, és VIH. Un pal, la veritat!! Ara toca pensar que gràcies a aquesta escola la seva mare té treball i diners per llogar una casa, la nena menja bé i està endreçada, es passa el dia feliç, bromejant, rient, compartint, abraçant i jugant com qualsevol nen de la seva edat. Solament per donar-li set achuchones al dia, compensa haver vingut!

És tarda i el dia de matí promet (vull provar a una nova cuidadora per Dagem). Em dormo.

Petonets de xocolata!!

Diari d'Ale des de Abugida-5

2011-07-29T12:45:00.005+02:00

DILLUNS 11 DE JULIOL

Ens vam posar a treballar i va arribar Zeri amb una proposta diferent. Havia d'anar a donar els diners als ancians dels quals Mediterrània cuida i ens va demanar que li acompanyéssim. Així que vam agafar el gari (el carret amb el cavall) que ara tenim contractat a l'escola fins a les quatre de la tarda (novetat d'aquest any) para el que sigui necessari.

Quan arribarem, estaven tots reunits en el local de l'edir (associació de veïns). Allí varem estar passant llista i els ancians van estar rebent cadascun la quantitat de diners mensuals (entre 200 i 400 birrs) que se'ls dóna per compensar les seves lamentables pensions en cas que aquestes existeixin (de 50, 100 birr). De no ser així no tindrien prou per viure. Com tots són analfabets, van anar "signant" amb la seva empremta dactilar... I, com sempre, es van desfer en agraïments i bones paraules cap a nosaltres (com a representants en aquest moment de l'ONG).

Quan acabarem, els representants de l'edir ens van demanar que anéssim a veure altres ancians (més casos de pobresa extrema) que també necessitaven ajuda, per comunicar-li-ho a l'ONG.

La foto de la casa és d'una de les dones que ens necessita. Ella és una dona vídua i sense fills, d'uns 70 anys, amb una pensió de 100 birrs, dels quals paga 1,50 a l'estat per aquesta "casa".

L'altra va ser aquesta senyora de 75 anys que ens va ensenyar la seva casa, molt petita, sense ventilació... excepte pel sostre d'uralita, que té uns forats que en dies de pluja deixen entrar l'aigua. Paga per ella 7,50 birrs a l'estat (dels 150 que té de pensió). Quan pregunto per què no demana que li arreglin aquest sostre, m'aclareixen que si protesta la dealltgen i li donen la casa a un altre. Viu amb una noia de 16 anys a la qual va adoptar de nena quan es va quedar òrfena.

Els dos casos han estat aprovats per Mediterrània, de manera que la seva situació canviarà ràpid i podran viure amb dignitat. Aquest projecte de suport als ancians (tan poc freqüent entre les ONGs) em va encantar, i aquest any, veient-los tots, m'agrada encar més. A més, Mediterrània està pensant a muntar un centre de dia on aquestes persones podran desdejunar, conversar, compartir jocs de taula, endreçar-se... que per ventura pugui ser una realitat.

Tornarem a l'escola, on els nostres majors caminaven jugant al rotlle (a la sabatilla per darrere!) i cantant alegres. Vist el que hi ha aquí fora, m'encanta veure el que hi ha dins.

A la tarda va continuar el curs de formació per a cuidadores. Tema del dia: Higiene (II part). Parlarem del bany, dels mocs, dels polls i del control d'esfínters.

DIMARTS 12 DE JULIOL

Després de la nit toledana que passarem amb la meva gastroenteritis, ens hem aixecat fetes pols. Fluixa no, fluixíssima. I a més sense atrevir-me a menjar per por de tornar a despertar al monstre del meu estómac.

Vaig passar a veure els nens, però sense molt contacte per por de contagiar-los. Un bon dia ràpid . Tot estava en ordre, les cuidadores segueixen les pautes que anem donant i tot funciona. Els més petitons encara ploren a estones (sobretot a l'arribada) però cada vegada menys.

Em vaig quedar en el magatzem (el nostre actual centre d'operacions), ficada en labors d'organització. Però, com sempre, van arribar els majors del col·le, que estan ara en activitats d'oci (para no deixar de donar-los sostre i menjar) perquè estem de vacances. Vinga petons, vinga abraçades, vinga ficar el cap en el que feia... així que vaig decidir relaxar-me amb ells per una vegada i els vaig posar les fotos i videos que havíem fet aquests dies a Abugida. Vaja, els va encantar! Ens afartem de riure! La veritat és que els veig felicísims, encara més que l'estiu passat! Això sí, estan fets uns trapellas i uns còmics d'agafa't! Sempre de bon humor, sempre amb ganes de broma, sempre entre cançons i abraçades. Estic desitjant que "els meus" bombons (els que van entrar l'estiu passat) tinguin aquesta edat!

El curs de formació ha comptat avui amb dos nous alumnets. Són Kalid i Kerim, els besons petits, que van tirar una estona de més avui a Abugida perquè els seus familiars es van retardar una mica. Avui el curs ha anat de PRIMERS AUXILIS.

Per cert, que aquí podeu veure a Carol emocionadísima explicant com guarir una ferida tirant-li Betadine a Zeri o avisant del risc d'asfíxia amb una borsa. I és que ha nascut per als escenaris! És una màquina!

Estic encantada que estigui col·laborant amb l'escola perquè està aportant una barbaritat!

Em dormo... PETONETS DE XOCOLATA!!

Diari de Chaveli i Conchi des de la Sabeta

2011-07-29T12:42:00.000+02:00

En un lloc anomenat Etiòpia...

Estarem a Etiòpia del 04 de juliol al 06 d'agost de 2011, en una escola en la Sebeta. Aquí explicarem les nostres aventures i desventuras... Chaveli i Conchy.

I ja van 10 dies

2011-07-29T10:55:00.002+02:00

Desè dia a l'escola de la Sebeta, sembla que les coses marxen, encara que encara ens queda, tant a nosaltres com al treball a l'escola, un llarg camí per recórrer. Per contribuir a això, avui hem començat a repartir una mica de roba entre aquells que consideràvem que més la necessitaven, doncs des d'ahir no ha parat de ploure i feia bastant fred.

D'altra banda, comencem a realitzar amb els nois activitats orals, tals com a cançons, endevinalles, contes etc... al que no estaven acostumats i amb el que gaudeixen enormement. Com a anècdota curiosa, resulta bastant graciós escoltar-los, cada dia en finalitzar la sessió, cantant la cançó "a guardar, a guardar, cada cosa en el seu lloc..." en un castellà gairebé perfecte però sense acompanyar la proclama de l'acte. Es queda només en la cançoneta.

Avui ens va donar per organitzar la classe, doncs existeix gran quantitat de material i necessitàvem tenir-ho organitzat per facilitar el treball i la localització del mateix durant les sessions.

Sense més assumptes que destacar, a part de que portem tres dies sense aigua i no recordo quant sense menjar calent, enviem petons i abraçades des d'un raconet del continent africà.

Algunes de les més petites del grup gaudint amb els nous i sorprenents joguines que portem.

Ens han declarat d'Utilitat Pública

2011-07-29T10:52:00.001+02:00

L'1 de juliol de 2011 s'ha dictat pel Ministeri de l'Interior que

" A iniciativa de las correspondientes asociaciones , podrán ser declaradas de utilidad pública aquellas que reunan los requisitos del artículo 32 de la Ley Orgánica 172002, mediante orden del Ministerio del Interior y previo informe correspondiente de las Administraciones Públicas competentes en razón de los fines estatutarios y de la asociación, y en todo caso del Ministerio de Economía y Hacienda .
Instruidos los oportunos expedientes, en los que obran los preceptivos informes favorables, la Secretaria General técnica del Ministerio del Interior , en virtud de delegación del Excmo. Sr . Ministro, acuerda

Declarar de utilidad pública a la ORGANIZACION NO GUBERNAMENTAL MEDITERRANEA".

A partir d'ara entenem que els particulars i empreses que siguin socis de Mediterrània, podran desgravar entre un 25% i un 30% .

!Estem molt contents!

Quant no tenia diners pensava que de major...

2011-07-29T10:39:00.002+02:00

Quan no tenia diners pensava que de major compartiria el que em sobrés amb els qui no tinguessin. Però vaig anar creixent i per a quan vaig tenir diners ja havia après a desconfiar de les ONGs. Havia sentit durant anys que les ONGs són un negoci, que solament una part molt petita dels diners dels seus socis arriba a les persones per els qui ho van donar. I no solament eren rumors, ONGs ben conegudes surten en les notícies per quedar-se amb els diners que se'ls confia. Semblava no haver-hi manera de col·laborar amb gent de països llunyans sense la sospita probable d'estar sent estafada i vaig arribar a pensar que l'única cosa que es podia fer és compartir amb les persones que un coneix i contemplar com a espectadora passiva i resignada la gana i la mala sort de persones llunyanes.

I així vaig arribar als trenta i tants i vaig decidir ser mare. I vaig acabar sent la feliç mare adoptiva del meu fill nascut a Etiòpia. I aquestes ganes que sempre havia sentit de participar en l'esperança d'una vida millor per tots es van personalitzar a Etiòpia, i ja no eren unes ganes gairebé resignades a la passivitat, sentia urgència per concretar-les, per no deixar passar el temps com fins ara, que el temps s'escorre i desapareix i diuen que quan arriba a la seva fi un es penedeix sobretot de les coses que no va fer.

Però així i tot seguia sense fer més que buscar i no decidir-me. Una altra mare espanyola d'un nen etíop em va explicar que havia enviat diners a l'orfenat del seu fill. Jo, quan vaig ser a buscar al meu, durant la meva estada a Etiòpia em vaig sentir qualcom paranoica, vaig desconfiar del personal etíop del meu ECAI i vaig desconfiar de la directora de l'orfenat del meu fill i enviar diners a l'orfenat (a la seva directora) no era una opció per a mi. Vaig trobar a través d'internet ONGs que treballaven a Etiòpia. Algunes eren ONGs religioses i jo crec que molts etíops necessiten ajuda però no sentir-se pressionats a adoptar una nova religió, suposo que si em considerés catòlica pensaria diferent. Altres ONGs feien l'efecte d'estar encara bastant perdudes, com no, intentant actuar des d'una distància tan gran en un país tan diferent i desconegut. I quan algunes ONGs començaven a parlar de "l'amabilitat etíop" i "un país fascinant" a mi em rechinaben les oïdes. Tots els països i les seves persones tenen el seu encant però també els seus defectes, dels quals m'agrada especialment sentir parlar perquè si s'ignoren és impossible treure gens avanci.

En aquestes estava quan vaig descobrir per casualitat el blog de l'ONG Mediterrània, que té projectes en diferents parts del món, sense oblidar-se d'els qui necessiten ajuda i estan més a prop, en les Illes Balears. Vaig llegir i vaig llegir i vaig començar a tenir la sensació de que potser fos aquesta l'ONG que jo volia triar. Em van agradar moltes coses: Primer, la qual cosa vaig aprendre en el seu blog sobre Etiòpia, el bó i el dolent, no solament les meravelles d'un país i de les seves gents vistes a través de la fantasia i el desig. Aquí vaig confirmar que la meva desconfiança a Addis Abeba probablement no fos tant una paranoia meva producte del cansament del viatge com la intuïció d'alguna cosa real, del grau de corrupció en una societat on moltes vegades és difícil prosperar sense ella. Vaig llegir que Mediterrània s'havia enfrontat a aquesta realitat no una, sinó moltes vegades, en intentar dur a terme els seus projectes. Alguns, com la seva col·laboració amb l'escola Birhan, van haver d'interrompre's precisament per no acceptar la corrupció i la pèrdua de diners en mans de gent aprofitada.

Segon, em va agradar que en el blog de Mediterrània s'expliqués no solament el bó i el dolent d'Etiòpia sinó també l'evolució dels projectes en els quals gasten els seus diners els socis: dificultats, assoliments i fins i tot els fracassos. És difícil desprendre's dels diners que un guanya si no pot "veure" que aquests diners tenen vida aquí on ho envies, però si pots veure-ho llavors dóna molta alegria haver-ho gastat.

Tercer, em va agradar la flexibilitat i la creativitat de l'ONG: si un projecte no pot ser, es deixa i es reutilitzen en un nou projecte els recursos que ja estaven preparats, com quan no va poder ser una nova escola per a nens cecs després que ja estava gairebé tot organitzat, fins i tot les voluntàries que ho anaven a engegar. No es van malgastar aquests recursos i el projecte es va reorientar immediatament a una escola ja existent per a nens cecs que sí els necessitaven: la Sebeta. Aquesta flexibilitat és possible perquè Mediterrània és una Organització No Governamental veritablement "no governamental" a diferència de la majoria: No rep cap diners del govern i per tant no està lligada als projectes, no ha de respondre per ells davant ningú més que davant els seus socis, i pot així canviar de rumb conforme sigui necessari, sense travessar el llarg camí de la burocràcia.

Quart, em van encantar els projectes en els quals s'embarca l'ONG: no el trist projecte d'omplir estómacs avui que seguiran buits demà, no construir unes aules que decauran perquè faltaran professors o llibres o perquè els seus alumnes estaran famolencs o perquè ningú arreglarà aquestes aules quan s'espatllin, no portar moltes coses d'aquí que dificultaran que els negocis d'allà prosperin sinó més aviat ajudar i si fa falta, mentrestant omplir estómacs al fet que les persones puguin valer-se per si mateixes quan l'ajuda s'acabi: col·laborar en col·legis on a més d'educació als nens se'ls dóna de menjar perquè puguin aprofitar-la, crear guarderies com la d'Abugida perquè les mares puguin treballar en comptes de mendigar amb els seus bebès. I a més donar treball en els projectes a etíops que ho necessiten i no a espanyols: No hi ha empleats en l'ONG, tots aporten el seu treball de manera gratuïta i voluntaria. I porta temps i esforç assegurar-se que els empleats etíops dels projectes aprenen a fer les coses bé i després supervisar amb freqüència perquè les segueixin fent bé, és a dir, perquè els diners no es malgastin, perquè les coses funcionin.

Tot això tan bonic podria ser un muntatge, una història que ens venen als socis per fer-nos sentir bé a nosaltres i fer-se rics els qui l'han inventat. Però a diferència d'altres ONGs que he trobat per internet, on no hi havia manera per molt que busqués de posar nom i cognoms a les persones responsables de l'ONG ni manera de poder localitzar-los en la vida real, aquí és clar: la responsable de Mediterrània a Etiòpia es diu Victoria Baldo i la seu de l'ONG, que no té despeses ni empleats, que inverteix tots els diners dels seus socis en els projectes, és el centre mèdic on ella treballa. Es guanya la vida com a mèdic i els seus viatges i alegries i disgustos a Etiòpia no són el seu negoci, són alguna cosa que ella fa perquè ella vol, gratis. I els socis si ho desitgen poden visitar els projectes de Mediterrània, no solament finançar-los. Fins i tot podem participar en ells com a voluntaris si estem preparats per a això.

La meva recerca d'una ONG que treballés a Etiòpia, que m'agradés i en la qual pogués confiar va coincidir amb la meva recerca de la mare del meu fill. Solament tenia el seu nom i no sabia com trobar-la i era alguna cosa que m'urgia cada vegada més, volia posar tot de la meva part perquè el meu fill no perdés del tot a la mare que ho va parir, perquè creixés sense sentir aquest buit. Desorientada, se'm va ocórrer escriure-li un email a Victoria encara que no la coneixia. No sabia de ningú més que conegués el país i pogués aconsellar-me. Així que amb molta vergonya per molestar-la amb assumptes que no eren del seu incumbencia ni tenien res a veure amb Mediterrània li vaig escriure aquest email. I a l'estona ja tenia la seva resposta! Tenia pensat fer-me sòcia de Mediterrània, però comprovar que Victoria no solament era una persona de debò sinó que es podia contactar amb ella tan fàcilment i que va estar disposada a ajudar-nos sense conèixer-nos de res va ser para mi l'empenta que em va fer passar de voler fer-me sòcia de Mediterrània a omplir la sol·licitud amb les meves dades, enviar-la i ser-ho. Des de llavors llegeixo encara amb més interès les entrades del seu blog. M'encanta formar part de Mediterrània!

Lurdes Escario.

Diari d'Ale des de Abugida-4

2011-07-29T10:19:00.002+02:00

Per fi és divendres. I, com tots els divendres, les mamàs dels alumnes

(segons a els qui els toqui torn) vénen a col·laborar amb l'escola en tasques

de neteja. A les vuit del matí ja estaven rentant llençols, pitets,

catifes... És la seva forma de contribuir a un projecte que cuida dels seus fills i d'elles mateixes. I, com veieu, ho fan de molt bon humor!

A nosaltres ens va tocar seguir cosint cintes per identificar els uniformes per grups. L'any passat era jo la que m'obstinava a desenvolupar la labor tutorial en la guarderia, de manera que cada nen s'identifiqués amb una cuidadora i cadascuna d'elles es fes responsable de cada nen i d'atendre, informar i escoltar als seus familiars.

I aquest any són elles les que demanden aquest tipus d'organització: llistats, grups, numeració, classificació per colors... M'encanta que li hagin vist la utilitat i que això estigui resultant!

Així cosia, així, així! El bé és que, mentre cosim, organitzem, preparem les classes del curs, fem llistes de materials que fan falta... a la nostra "central d'operacions", que ara és el magatzem, vénen a veure'ns i menjar-nos a petons nens tan diver com els de la foto !

Ha arribat un nen nou. El seu pare és un captaire minusvàlid, amb una cama malformada, que camina amb crosses . El nen, per la seva edat, ha entrat directament en el grup dels "melons", gràcies entre altres coses al fet que les cuidadores d'aquesta classe no han posat inconvenient a sumar un alumne al seu grup. El nen venia, com a tants d'altres en el seu primer dia, brutíssim, mal vestit i amb èczemes en el cap. Ho banyem, li tirem una loció i li vam donar dos

uniformes nous, a més d'una mica de roba per a la seva casa. Ves que no va quedar maco! I damunt va desdejunar, es va prendre l'aperitiu, va menjar i va berenar. I per descomptat,

va jugar, va cantar, va fer amics...

Avui va ser l'últim dia que van venir tots els mestres de l'escola. A partir d'ara toquen dos mesos de vacances escolars. Però, com a Abugida els nens no solament aprenen, sinó que reben menjar, cures sanitàries i un sostre mentre les seves mares treballen, aquest paradís no tanca mai. Com a cada aula hi ha dos mestres, un d'ells s'anirà de vacances i l'altre cobrarà doble sou per quedar-se. Ells mateixos s'organitzen i trien anar-se o quedar-se. Així que els mestres que es queden treballant van organitzar un homenatge (cerimònia del cafè) per acomiadar als quatre que es marxen de vacances.

Després del curs, vam ser al mercat. Comprarem canastres perquè els nens deixin les sabates en la porta (hi ha tantíssim fang que no podem entrar calçats en classe) i orinals nous per als bombons.

El curs per a les cuidadores (amb la presència també avui de la directora) ha tractat sobre la "Higiene". Els hem parlat de la neteja dels nens, de les aules, de les cambres de bany i de les pròpies cuidadores. Hem parlat dels avantatges de la higiene (evitem malalties, reduïm contagis, el nostre treball és més agradable i nosaltres mateixos estarem més sans) i hem tractat el tema dels bolquers (quan, com...) i del bany (útils, grups, forma de banyar al bebè, com usar el bany com a moment educatiu, precaucions, gels, cremes i olis, el bany i el seu component emocional...).

Haurem de seguir amb aquest capítol el dilluns perquè no va donar temps a acabar. És llarg i important (àdhuc queda rentat de mans, neteja de l'aula,

control d'esfínters...) i el fet de parlar en nespañol i esperar al fet que Zerihun ens tradueixi cada punt a amhàric porta temps. Les noies segueixen assistint i mostrant interès amb la seva participació, les seves preguntes, les seves propostes...

Podria explicar-vos mil coses més d'un sol dia (crec que a Abugida els dies són de 48 o 49 hores), però és tard, em caic de son i demà toca matinar

A les 8 en punt arriba una nena a la qual anem a portar a l'oftalmòleg a Addis. Ja us explico.

Petons. De xocolata, clar!

Diari d'Ale des d'Abugida-3

2011-07-29T09:14:00.002+02:00

Mireu què preciosa està la meva petita I. amb la seva mami!

Són tot alegria! Permanentment somrient! Abugida l'adora, es passa el dia rebent petons i abraçades de tothom. La seva mare està guapetona i forta. Qui ho anava a dir! Els ha canviat la vida... No, els ha arribat la vida! És clar que en aquest lloc, VIH significa "Viu Intensament Happy".

Els nous bombons van bramar a la seva arribada... i temps després. Sobretot els més petitons. És normal, porten tota la seva vida aferrats a l'esquena de les seves mares totes les hores del dia i no podem (ni hem de) agafar en braços a tants. Però a poc a poc van calmant-se, a estonetes investigant alguna joguina... Aviat això estarà superat. Les seños segueixen manejant-se bastant bé amb ells i nosaltres seguim aquí, intentant que perfeccionin.

Ja anem marcant els chandals per fer els grups. Grup vermell acabat! Les cuidadores em van explicar que l'organització de l'estiu passat va ser positiva i va obtenir bons resultats, així que repetim. Àdhuc haig de numerar-los, posar fotos i noms en les seves cistelles, treure llistats per a les parets... Però és que estic pendent d'alguns canvis àdhuc, per embolics d'edat.

Gran moment del matí! Les mares dels meus exbombons han fet un homenatge a les cuidadores dels seus fills. No us podeu imaginar quant m'ha

agradat això. Al pati de la guardi van preparar una cerimònia del cafè, amb crispetes i pa per totes les seños. Li van fer un regal a cada cuidadora i fins a a la netejadora de la guarderia. Per Kebebuch, Beza,

Selemawi i Zinash, un quadre. Per Mulu, una creu lluminosa! Gran detall per part d'unes mares que compten amb una mica menys dels diners justs per viure. Cadascuna de les noies va dir unes paraules, agraint a les mamis el seu gest. Em va encantar quan Kebebuch va dir que feia temps que el seu cor no sentia això, que no s'esperava alguna cosa així, que això era una empenta d'energia per seguir treballant igual de bé. Bé, en realitat, totes elles van dir coses super boniques. I el millor és que la resta de mestres del col·le estaven presents, aplaudint i dient que mai havien vist alguna cosa així. Imagineu quin reforç positiu tan gran per a elles. Jo els he dit a les meves seños que això per a mi és més valuós que mil mails explicant-me el bé que ho fan. Que avui he sabut que treballen bé, que els nens han estat en la guardi alegres, sans i estalvis. Perquè si les mamàs l'hi agraeixen (àdhuc per sobre de les seves possibilitats), és perquè van brodar el seu treball. Elles estan encantades, imagineu!

Més cosetes positives! Ojú, quin dia! En acabar la jornada de treball, comencem el "I Curs de Formació per a Tècnics de Guarderia" de Mediterrània en Abugida. Uy, com sona això! El cas és que, com ja us vaig explicar, tots els dies laborables van a tenir una hora de formació per millorar el seu treball. Vist que l'any passat ens costava que paressin a avaluar la jornada durant amb prou feines deu minuts, aquest any ho vam posar com a obligatori. Doncs no solament van venir encantades, sinó que es van apuntar altres seños i netejadores de la guardi! En total (i tenim sis cuidadores de bombons) van assistir tretze! M'agrada a més que entre elles estiguin les dues "meloneres", les cuidadores que aquest any es faran càrrec dels meus bombons de l'estiu passat. La sessió d'avui va ser sobre els horaris de la guarderia: Carol i jo explicàvem, Zeri traduïa a l'amhàric i elles prenien nota en els seus quaderns i aportaven suggeriments, idees, preguntes... Per rematar, a l'estil "grup de treball" van a fer aquest horari amb cartolines i retoladors que els vam donar per posar-los en les classes. Així ho fan seu i ho respecten més segur. Ha estat genial veure aquestes ganes d'aprendre, aquesta actitud positiva cap al seu treball, aquesta predisposició. Jo estic al·lucinant amb el personal!

D'altra banda, plou. Intensament però no tot el dia (encara). Avui va deixar de ploure en acabar la jornada, així que vam poder anar al mercat a comprar materials. Si algú té pensat venir al juliol o agost, que no oblidi el impermeable i les botes d'aigua.

Els camins estan enfangats i anar al mercat és tot un treball d'equilibri per no relliscar i força per aixecar les botes amb la quantitat de fang que agafen. Kiremt, l'època de pluja es diu kiremt.

Així i tot, vam poder anar a per les lleteres per al desdejuni dels nens, papereres per a l'aula nova, galledes per a l'aigua dels banys, escorreplats i palangana. Tot això amb una intensa negociació (no sempre productiva) que comença amb un "Sentenó"? (quant costa?) i acaba amb "Mecherreso!" (últim preu!). I al mig, que si Messi, que si Xavi, que si iniesta... el que els agrada parlar de futbol! El que els agrada el Barça! I el que ens agrada a nosaltres donar-li conversa per aconseguir baixar els preus!

Poc més, segueixen cuidant-nos moltíssim. A tota hora miren que estiguem bé, ens donen de menjar estupendament i es passen el dia a petons i abraçades. I els nens ja, ni diguem! Avui vam menjar pasta amb tomàquet, com els nens. Bona, bona, amb fonament! I és que Alem cuina fenomenal!

Són les 5 i mitja de la nit (hora etíop). Em dormo, que matino.

Demà més.

Petons de xocolata!

La Messi Room de la Sabeta segueix a bon ritme

2011-07-29T09:08:00.001+02:00

RESUM PRIMERA SETMANA DE CHAVELI I CONCHY A l'ESCOLA DE CECS SEBETA

e_mail des de la Sebeta:

Hola,

La veritat que l'experiència a la Sebeta està sent bastant intensa, però estem molt contentes.

Aquesta setmana ens hem dedicat a:

- Treure, inventariar i col·locar el material que vam portar (el futbolí ha tingut un èxit sorprenent i no només entre els nens!!)

- Conèixer als nens i distribuir-los en dos grups per poder treballar millor amb ells. Ho hem organitzat de tal forma que cada grup asisteix a l'aula dues vegades cada dia. Una al matí i una altra a la tarda.

- Elaborar un planning setmanal amb els diferents tipus d'activitats, creant al seu torn en cada sessió, petits grups de treball. (Per exemple: en la taula vermella col·loquem els jocs de taula, en la groga els de classificar, seriar...)

- Explicar als monitors les regles dels diferents jocs, doncs les desconeixien. Així com proporcionar diversitat d'activitats perquè els nois i noies adquireixin habilitats bàsiques.

- Oferir als monitors certes pautes metodològiques.

- Reparar les caretes que indiquen si l'aula està oberta o no.

- Començar amb l'elaboració de carpetes individualitzades perquè els nois i noies guardin els seus treballs.

Foto: el profe de música, un dels dos monitors que hem contractat per al taller de jocs de la Sebeta.

Dari d'Ale des d'Abugida-2

2011-07-29T08:53:00.002+02:00

DIMECRES 6 DE JULIOL

Avui els meus exbombons van canviar d'aula, van promocionar a la dels melons, que és on està la nostra habitació.

Així que ara som veïns. Els teníeu que veure. A veure si els nous em donen un matí de treva i puc tirar un dia amb ells.

Per començar la jornada, Jonás, el responsable del magatzem, ha decidit cuidar-nos. Així que va aparèixer a l'aula amb aigua calenta per a te o cafè i pastissos de pa. Així dóna gust!

Bé, per fi VAN ARRIBAR ELS NOUS BOMBONS!! Com era el primer dia,

vaig pensar que vindrien pocs, fins que els arribés la notícia. Doncs solament va faltar

una! En total QUARANTA-TRES bombonets!

Jo quan vaig veure tanta mare amb tant nen gairebé moro. Amb dir que no pensàvem usar avui la classe nova, pensant que vindrien poquíssims i vam haver de fer un desallotjament urgent del que era nostra "central d'operacions", ho dic tot.

Zeri va passar llista a l'entrada i les mamàs van deixar els seus nens amb les seves tutores.

Va començar la bramor! Bramor del gran multiplicat per quaranta-tres. Bruts

venien per altres, pobres meus. I la roba era pur harapo. Així que

prioritzem la higiene i banyem a TOTS. Quina pallissa! Estaven espantadets

del tot, però a poc a poc es van anar calmant. Bany calent, crema, massatge

amb oli i roba neta. Imagina com s'anaven quedant i el bé que feien olor.

Només vaig trobar a faltar un pot de colònia Nenuco! Ja em vaig enamorar d'un d'aquests

que se't peguen com si fossin peces del Tetris i plora si et separes. Gairebé

m'ho lligo a l'esquena! Àdhuc no sé com es diu. Ningú sap com es diu ningú!

Teníem aquí robeta per uns 80 nens, així que la varem fer bona. Jo solament sentia "GIRL

SMALL!!, BOY BIG!!". I si era Carol la que em demanava, sentia "DÓNA'M ROBA PER A UNA

PRINCESA!" Jeje! I aquí ens veiessis repartint unes i unes altres, tractant de conjunyir, posant bolquers, vestint i... objectiu aconseguit! Van quedar preciosos! Més xul·los que un vuit!

Després els vam donar de menjar i la majoria va devorar.

No va haver-hi més, estem en període d'adaptació. A les mares els va encantar trobar-los tan nets, fent bona olor, menjats i feliços (ja no ploraven!).

M'ha encantat veure les cuidadores més àgils, compenetradas i eficients.

Fallades hi havia, clar, però tots els tenim i s'aniran corregint. Res a veure amb l'any passat. Ningú s'atabalava, tots saben que els plors duren tres dies.

Manegen el bany, el menjar, s'ajuden unes a unes altres. Les netejadores i cuineres van ajudar molt venint-me també a l'aula dels bebès, perquè cadascuna caminàvem amb dos nens en braços i amb tres no podíem.

I llavors vam tenir reunió d'equip docent amb Zeri i totes les cuidadores. Valoren la jornada positivament i diuen que se'ls va passar el temps volant. Què bé!

Ens demanen bolquers, tacetes, cortines per a l'aula, papereres, galledes per al bany, mitjons...

Comprarem el necessari i seguirem cuidant que els nostres bombons creixin sans i feliços en aquesta Caixa Vermella d'Abugida. Els hem dit a les cuidadores que té el curs obligatori de formació per a cuidadors de guarderia etíop totes les tardes fins que ens anem. I la resposta ha estat... que si poden venir a més altres mestres de l'escola. Jo ho al·lucino! Què els han donat a aquestes aquest any? Nosaltres hem promès certificat a canvi. Jeje!

Quan tot va acabar una de les seños dels nous bombons (Kebebuch) va passar a veure els nous melons (els meus bombons de l'any passat, que han estat alumnes seus aquest curs. I la hi menjaven a petons! M'encanta veure això, queda clar que els nens se senten feliços i segurs i creixen sans i alegres en aquesta escoleta paradisíaca.

Dutxa imprescindible (després de tant pipí de bebè damunt) amb aigua fresqueta

(escalfador espatllat) i a rentar roba. Ja plou, quin rotllo. Així que no hem sortit al carrer, era tard (més que tard, de nit, que aquí fosqueja aviat), estava tot enfangat... Ens venia de gust airejar-nos, però no ha estat possible. Ens quedem i aprofitem per anotar quefers, planificar compres, organitzar les classes...

D'altra banda, estem sanes, les bestioles tornen a menjar-me, em tiro l'antibichos (a Carol ni se li apropen... perquè quan acaben amb mi ja no tenen gana), mengem bé, dormim bé, ens cuiden moltíssim... i sabem que el temps, els diners i l'esforç dedicat l'estiu passat i aquest és realment productiu.

Petons de xocolata a tots!

Diari d'Alejandra des d'Abugida

2011-07-28T13:55:00.002+02:00

Avui ha estat una odissea connectar-se. Només vaig poder fer un còpia i aferra del que havia escrit el diumenge .

A veure si demà puc llegir els altres que m'agrada. En general, està sent difícil enxampar connexió per a internet, cobertura per al mòbil i aigua calenta. Però àdhuc no ha plogut i mengem fenomenal.

Efectivament, com preveia, avui va haver-hi somriures i llàgrimes. Els expliquem a les seños que calia canviar de grups. Llàgrimes per la separació dels seus nens, alguna protesta, alguna alegria... No aconseguim el 100% del que jo volia però valoro positivament com va sortir.

Les "meloneras" no volien separar-se dels seus melons... i no ho

van fer. Aquí veieu a una d'elles, venja a plorar. Es van ficar dins de la

classe de Kedija que és la seva nova seño. Això guay perquè va servir perquè

Kedija aprengués com treballen amb elles i els expliquin cosetes de

cada nen.

Les "bomboneras" van seguir com si res amb els seus bombons. De manera que

demà dimarts (en comptes d'avui com estava preparat) les "meloneras" aniran a fer un dia sencer amb les "bomboneras" i els meus bombons. Així aprendran la dinàmica del grup. I el dimecres els hi porten a les seves classes.

Mare meva quina xapa d'organització del centre escolar us fico.

El cas el que el dimecres tothom ha d'estar en la seva classe amb els seus nous nens. Comença el curs!

Vaig passar per la classe dels BOMBONS i ALLI ESTAVEN ELS MEUS NENS! No, crec que no em reconeixen. I jo a alguns tampoc! Estan preciosos, sans, nets, alegres, tranquils, grans... Elísabet és la reina de la guarderia

i està preciosíssima. El meu Miguelito no va venir perquè avui li feien la ciruncisión, pobret meu. A més estaven les dues parelles de bessons super nens que van entrar ara. Els van ficar abans que arribéssim per por de que no sobrevisquessin. Estan bocois! M'encanten!

I també tenim ja al nou nen amb Paràlisi Cerebral. Mala pinta té això, super hipotònic, super desconetat de l'entorn... Quan la guardi estigui en marxa, que aquest any crec que ens costarà menys, podré centrar-me més en ell i l'altra nena amb P.C. Estic dessitjant, clar.

I per fi vam fer les entrevistes per a la selecció de les dues noves cuidadores de bombons. Es van presentar 16. Mare meva, quina fartor! Edat, estudis, situació familiar, fills, experiència,

propostes de treball quant a activitats, actitud davant els nens amb VIH, acceptació de l'horari de treball, disponibilitat per fer el curs formatiu que els anem a ficar després de les classes, relació amb la família dels alumnes... Vam tenir en compte un munt de factors. Fins i tot les fèiem cantar o jugar en terra amb Carolina que feia de nen, per veure si s'asseien en terra, si sabien usar les joguines, si els utilitzaven amb intencionalitat educativa... L'any passat vam veure en les cuidadores molta labor assistencial (menjar, bolquers...) però poques ganes de cantar, jugar, ensenyar... Per això busquem gent amb aquestes capacitats. És difícil, perquè elles mateixes van tenir una infància sense joguines. Però trobem a aquestes dues noies que creiem que van a funcionar fenomenal. A més, vam estar els tres d'acord al 100%.

Això ens va portar el matí. A la tarda vam ser a la Sebeta, el centre de cecs que hi ha a una mitja hora o una mica més d'aquí. Les dues noies canàries (que van arribar anit), Virginia, nosaltres i Zeri, la menda (com sempre) fent contorsionisme. Què m'acordava jo de les borses aspirables que comprimeixen el contingut!

El de la Sebeta em va superar una mica, la veritat. L'entorn està bé, fins i tot millor que això. Però l'escola és un gueto horrorós per a molts nens cecs (alguns sense ulls) en un estat lamentable d'higiene. Les noies argentines han estat dos mesos muntant una ludoteca en una sala. Els va quedar bufona. Les noies canàries es van quedar allí i continuaran el treball. Els he suggerit que per favor prioritzin la higiene per davant del joc. Primer gibrell i bany i després a jugar. Si no, les infeccions van a fer històries (no imagineu com fan olor aquests nens!).

Volta a casa, berena-sopar ric, rica i a preparar l'informe de la selecció de candidates per a Mediterrània.

Ja en el llit (són dos quarts de sis de la nit, hora etíop).

De nou dia intens... tris, després de, demà més!

Primer día de la nova generación de bombona d'Abugida

2011-07-28T09:05:00.001+02:00

Avui van començar els 42 bombons nous i es van graduar a melons els 30 bombons vells.

Els plors i la cridòria van tornar a Abugida, és la primera vegada que aquests bebès se separen de les seves mares i lògicament tot és estrany per a ells.

84 pulmons bramant...

Ha estat un dia d'intens treball per a tots, els treballadors i les nostres supervoluntarias Ale i Carolina, que s'hauran anat a dormir esgotades.

Tots i totes es van acurar a donar afecte i la benvinguda als benjamins d'Abugida, així que amb el pas de les hores es va calmar una miqueta la cosa i fins a van haver-hi les primeres migdiades en la guarderia d'aquesta nova promoció de bombons.

També van tenir en molts casos el primer bany de la seva vida i els van vestir ben macos a tots.

Els 20 nens que han estat rebent menjar des de l'abril passat van menjar molt millor que els nous. La falta d'aliment provoca anorèxia, però en poc temps tots estaran recuperats i menjant com ambessas (lleons).

Històries d'Addis: La mare de B.

2011-07-28T08:53:00.001+02:00

Vam conèixer a la mare de B fa uns dos anys. La visitarem en la seva barraca, un quartet construït amb deixalles en el terreny familiar.

A la mamà de B. l'havia violat un home que va entrar quan vivia a la casa familiar, la va deixar embarassada i li va contagiar el VIH.

La seva família la va tirar de la casa i un dia un cotxe la va atropellar i la deixà malament d'una cama.

Aquest home com a compensació li va fer el "chabolo" on viu abans esmentat.

Quan la vam conèixer, la mare de B. impressionava. Per la seva primesa, per la seva tristesa, per la seva desesperança. La seva família passava per la porta i la miraven amb menyspreu sense parlar-li, la qual cosa li produïa un profund dolor.

La mare de B. volia donar al seu fill en adopció i anar-se a morir a un monestir.

Ja no tènia forces per seguir lluitant.

B. va entrar al programa d'apadrinaments i li vam posar una senyora a la mare per ajudar-li amb les tasques domèstiques i portar a B. a l'escola.

I la mare de B. va començar a tenir esperança. El seu estat d'ànim i de salut va començar a millorar, i es va posar més forta a tots els nivells, perquè abans de l'apadrinament gairebé no menjava per donar-li de menjar al seu fill i a més estava amb una profunda depressió.

I fins i tot va millorar de la seva cama.

En una reunió amb els pares i mares de l'escola, allí estava la mare de B. asseguda en primera fila. Portava una roba molt bonica que li havien enviat els padrins del seu fill, i unes sabates molt xul·les que li havien enviat també i que li anaven molt bé pel seu problema de la cama. S'havia fet trenetes i estava maquíssima. La meva companya -que no la coneixia ni sàvia de la seva història- em va demanar:" Qui és aquesta mare tan fatxenda?"

La mare de B. de tant en tant treia el seu peu per sota de la faldilla per ensenyar-me les seves sabates, la qual cosa em feia molta gràcia.

Quan va acabar la reunió, va venir a saludar-me. Sempre és molt afectuosa amb mi i jo ho sóc amb ella, és una d'aquestes mares d'Abugida que són irresistibles .

Li vaig preguntar com estava, i em va dir que molt bé. I em va dir que la seva família seguia sense parlar-li, però que això a ella ara li era igual; que ella era feliç amb el seu fill i que passava d'ells.

Fa molt poc la mare de B. ha estat triada la millor mare de l'escola per votació conjunta de les mestres.

La mateixa dona que fa dos anys volia morir-se.

Una porta a l'alegria: la Messi Room

2011-07-28T08:51:00.001+02:00

Com han batejat a l'escola de cecs Sebeta -on hi ha nens cecs, nens amb baixa visió i nens que veuen però que no se sap per què estan allí- l'habitació on Virgínia i Debora van instal·lar el taller de jocs, i que s'està quedant ja petita amb els munts de joguines que li van arribant.

Aquesta habitació contrasta enormement amb les condicions de vida d'aquests nens i nenes i podem dir que és l'únic recinte de l'escola on poden ser nens, on poden ser feliços.

Hem contractat a dos monitors, el professor de música i una mestra recentment graduada d'educació especial perquè el taller tingui una continuïtat.

Al setembre començarà una directora nova, esperem que sigui diferent a l'actual, un personatge al que els nens no li importen i amb el qual no podem fer tractes.

Encara estem digerint el que hem vist en les casetes on viuen els nens.

Chaveli i Conchy, voluntàries de Mediterrània i mestres d'educació especial arribaran el dilluns a la Sebeta per continuar amb la labor de Virgínia i Debora i seguir portant alegria i estímul a aquests nens tan necessitats d'això.

Mirades etìops d'Abugida

2011-07-11T14:00:00.002+02:00

Hola, gent de Mediterrània,

Nouvinguts i amb les emocions a flor de pell, us deixem aquesta selecció de fotos de mirades d'Abugida, aquestes mirades que trenquen tòpics sobre els nens etíops.

Mirades felices, mirades entremaliades, mirades de somni del benjamí de la guarderia d'Abugida.

Mirades de confiança i manyagues de Betelihem, la filla de Birtukan, que tal malament ho ha passat en la seva curta vida, l'alumna més recent d'Abugida que ha entrat fora de termini i que en uns dies ja se sent com a la seva casa.

Mentre puguem seguir aconseguint aquestes mirades i aquests somriures tan especials, no solament de nens sinó també de les seves mares; cap pedra en el camí ens va a tirar enrere.

Tant de bo que puguem aconseguir aquestes mirades en molt llocs més.

Històries d'Addis: Birtukan, farenji o etìop?

2011-07-11T13:49:00.003+02:00

Avui va aparèixer a Abugida una mare amb la seva filla de 5 anys.

Aquesta mare segons l'opinió d'uns és albina, segons l'opinion d'uns altres és una farenji (blanca) que va ser robada de nena als seus pares quan estaven de turisme a Etiòpia, a la zona de Fitxi, un poble a uns 110 km d'Addis.

Aquesta mare té dos germans albins o farenjis com ella.

La dona es diu Birtukan. Es va criar en Fitxi amb els seus avis (etíops), ja que els pares no volien a aquests nens albins o farenjis vivint amb ells.

Té dos germans també albins o farenjis: Sintayeu de 13 anys, que treballa de criada en una casa de Sebeta, i Fikadu, que viu amb els avis en Fitxi i treballa cuidant animals.

Birtukan té tres germans més que no són albins o farenjis, sinó de color etíop i que sí viuen amb la mare.

A Birtukan li maltractaven els seus avis, per la qual cosa un dia es va escapar - quan tènia 13 anys- i es va anar a Akaki a la recerca d'un oncle que allí vivia.

Quan va arribar a casa del seu oncle aquest li va dir que no podia mantenir-la, per la qual cosa va començar a treballar en la construcció .

Treballant en la construcció va conèixer al pare de la seva filla, es van enamorar i es van casar.

Birtukan es va quedar embarassada i va tenir a la seva filla que es diu Betelihem.

Després del naixement de la nena la relació amb el marit va ser cada vegada a pitjor, ell la copejava molt. Ella per no trencar el seu matrimoni va aguantar fora mida, però un dia no va poder més i es va escapar del marit tornant a casa dels avis en Fitxi. Quan va arribar i la van veure amb la nena en els braços, no li van deixar ni entrar a la casa. Llavors Birtukan es va anar a casa de la seva mare que tampoc la va deixar entrar.

Birtukan va tornar a Akaki i li va demanar perdó al seu marit. El marit la va acceptar i van començar a viure junts una altra vegada.

I al cap d'un temps van tornar els maltractaments, aquesta vegada per la seva condició de "farenji".

El marit li va preguntar que per què va amagar tant temps la seva condició de farenji, que per què sent una farenji es feia passar per etíop.

Birtukan li respon que l'única cosa que sap és que ella és etíop i que té germans etíops. I que per què li pregunta això a hores d'ara.

El marit li diu que estant a l'església va escoltar com la gent parlava d'ell dient : "Aquest és el marit de la farenji".

Birtukan li va tornar a dir al seu marit que ella no sap d'aquesta història, que solament una vegada va escoltar alguna cosa a l'escola, però que va ser a preguntar-li a la seva mare i aquesta li va dir que mai més tornés a parlar d'això ni preguntés res.

I ella va deixar de preguntar.

El marit de Birtukan finalment la va fer fora de casa.

Birtukan va decidir treballar de criada en una casa d'Akaki, però no la volien amb la nena. Solament va trobar una casa on la van fer fora al cap de poc temps.

I sense lloc on anar, va aparèixer a Abugida plorant amb la seva filla de la mà.

La directora va sortir a buscar-la i la va portar on el nostre representant.

Birtukan li va explicar la seva trista història .

Birtukan i la seva filla han estat acollides en Abugida, en el dormitori refugi que volem que sigui per a dones maltractades.

Solament anaven amb el posat, no tenien res absolutament cap de les dues.

Birtukan ocuparà el lloc lliure de neteja que hi ha en Abugida (l'anterior netejadora ha hagut de deixar el treball pel seu mal estat de salut i ha passat a ser apadrinada) i Bethelihem anirà a Abugida, començarà el dilluns.

Li prestarem una quantitat de diners a Birtukan perquè pugui llogar i comprar el més important, quantitat que ens anirà retornant en petites quantitats cada mes quan comenci a treballar.

Benvingudes les dues a la república independent d'Abugida..

Marxem un altre pic

2011-07-11T13:08:00.002+02:00

Ens anem del 26 a l'1, amb l'agenda repleta.

En Akaki ens hem d'entrevistar amb les autoritats de la subcity per tractar de trobar una solució a la història interminable (we want the answer to a never ending story

Ah....

Never ending story...

Ah....

Never ending story...

Ah....

Never ending story...Ah....

The never ending story del compte de l'escola Abugida (avui és d'una manera, demà d'una altra, i ja van cinc anys...)

També ens hem de veure amb els responsables de l'escoles Fitawrari i Biru Tesfa, per planejar el curs que ve.

Així mateix ens trobarem amb els responsables de l'escola Akaki Mengist per tractar i perfilar el tema del taller d'aprenentatge de costura per als nois i noies sords de l'escola.

I com no, visitarem Abugida, la república independent d'Abugida, on els nens són feliços i estan cuidats com tots els nens del món haurien d'estar-ho.

En Sebeta tenim reunió amb el director, els futurs monitors /es del taller de cecs, i responsables del ministeri d'Educació.

Volem que el taller de jocs sigui permanent, per a això contractarem a dos monitors. Sembla que un d'ells serà el professor invident de música i l'altre/a està per determinar encara.

Visitarem les instal·lacions on resideixen els nens, que són molt precàries, amb la intenció d'iniciar una col·laboració en aquest tema en el setembre vinent. Això dependrà de l'interès i el compromís que posin per la seva banda els responsables de l'escola, interès i compromís sobre els quals tenim els nostres seriosos dubtes perquè ni els nens s'alimenten bé (en realitat presenten un grau important de desnutrició quan en teoria tenen assegurada el menjar), ni les cuidadores els cuiden, ni les netejadores netegen, ni sembla que ningú es preocupi realment per ells.

Les instal·lacions (bones instal·lacions fetes en el seu moment per alguna ONG de bona voluntat) estan molt bé; però la falta de manteniment, i la desídia de les netejadores i cuidadores han fet que aquestes instal·lacions siguin ara com ara completament insalubres.

I a l'estiu la majoria dels nens es queda a l'escola. No tenen on anar.

Són els nens ningú, els nens de ningú. Uns estan en el centre perquè un dia els seus familiars van dir que veien malament, i d'aquí no van sortir, encara que puguin veure -alguns perfectament, uns altres tenen baixa visió però veuen- encara que puguin anar a escola pública.

I uns altres no poden veure.

I tots comparteixen una trista existència.

I com tenim el costum d'involucrar-nos al 100%...doncs això, que va a ser difícil.

Viatgem molt carregats de jocs, pilotes sonores i mapes per a cecs, altres joguines, col·liris i material divers amb destinació als nens de la Sebeta, que estan molt necessitats de tot.

Estem en l'última fase per acreditar-nos a Etiòpia i intentarem solucionar l'embús que tenim en Exteriors.

Coincidirem l'últim dia amb Alejandra i Carolina, que van a engegar la nova aula de la guarderia d'Abugida i a seleccionar a les noves cuidadores.

I és una pena però per unes hores no coincidirem amb Conchy i amb Chaveli, que van de voluntàries a la Sebeta i a Abugida.

Tenim l'estiu ple de voluntaris, la qual cosa és una alegria.

Fins a la volta, esperem venir carregats de bones notícies.

Campions de recaptació

2011-06-13T12:49:00.002+02:00

El dissabte 28 de maig brillava el sol a l'escola. Hi havia llocs curulls de pastissos casolans, deliciosos plats locals i internacionals, més parades de venda i concursos.

Els nens i els professors van mostrar el talent musical de l'escola i va haver-hi ball i una mostra de malabars. Mentrestant, una carrera patrocinada es duia a terme en el camp d'esports.

Després de tres boges hores tot havia acabat amb 3.124.33 € recaptats.

La Balears International School (BIC) és una de les campiones recaptadores de Mediterrània. A més de crear esdeveniments recaudatoris per a Mediterrània ha estat proporcionant a Mikias -el noi de catorze anys etíop que porta més d'un any a Mallorca rebent tractament mèdic- escolarització durant tot el curs.

Mikias en breu tornarà amb la seva família no solament en bon estat de salut i amb un braç que ha quedat com a nou, sinó també amb coneixements d'idiomes (anglès, castellà) que li oferiran oportunitats d'ocupació per a ell en el futur.

El 6 i 7 de juny més de 100 nens de l'Escola Primària van representar el Mag d'Oz a l'Auditori de Bendinat, amb ple absolut i amb destinació als programes d'escolarització de Mediterrània, recaptant-se més de 1.000 € i quedant pendent un altre lliurament de diners per a setembre.

Un gran agraïment a la Sra. Mitchell - la directora- i a tot el personal, els nens i els seus pares.

Els nens de la Sebeta ensenyen orgullosos els seus treballs en plastilina.

2011-06-13T12:43:00.002+02:00

La ludoteca de la Sebeta a tope.

2011-06-13T12:37:00.002+02:00

Hola, gent de Mediterrània:

Ja són 75 els nens amb problemes de visió que acudeixen a les tardes al taller de jocs que han muntat Debora i Virginia, les mestres especialistes en cecs que enviem a Etiòpia el passat mes de maig. En aquest taller també es troben les manualitats que van fer les nostres voluntàries.

En la Sebeta hi ha al voltant de 100 nens interns que a més de viure en precàries condicions en el centre, no tenen on anar a l'estiu. Així que l'hi passen sense fer absolutament res.

És la nostra intenció i en això estem, el contractar a dos monitors que puguin donar continuïtat al treball de Debora i Virginia .

Zamzam és una nena amb cataracta en un ull i amb visió normal en l'altre a la qual tracten com a cega, obligant-la a aprendre el Braille.

Zamzam va estar molt contenta quan va aprendre a escriure el seu nom a tinta, va trigar menys d'un ara a aprendre-ho.

Aquests nens tenen gran capacitat d'aprenentatge i unes immenses ganes d'aprendre.

El taller de jocs està sent para ells un paradís .

Gràcies a tots i a totes per contribuir al fet que sigui possible.

A posar-se forts

2011-06-13T12:32:00.002+02:00

S'apropa el mes de juliol i amb ell l'entrada dels nous bombons, els bebès d'Abugida.

Com ja sabeu la meitat d'ells estan rebent menjar cada dia a l'escola per estar amb molt baix pes, perquè quan entrin estiguin molt més forts, no volíem córrer riscos.

El baix pes va acompanyat de dèficit immunològic i per tant de molta menor defensa davant les infeccions.

Aquí us deixem unes fotos dels bebès i de les seves mares i àvies, i una foto dels qui són ara i fins que els destronin, els benjamins de la guarderia: els bessons Yabsega i Kalkidan de ja 1 any amb la seva àvia (van perdre a la seva mare en néixer) que per cert sembla haver rejovenit 20 anys des que els nens van entrar en l'ecoleta, !cosa que no ens estranya en absolut!

Aquests bessons fa mes i mitg no podien mantenir-se asseguts, aixecaven el cap amb prou feines !i ara són a punt de caminar!

Decorant el preescolar de la Biru Tesfa

2011-06-13T12:26:00.002+02:00

Aquest cap de setmana Débora i Virginia - les mestres voluntàries de Mediterrània a l'escola Sebeta per a cecs- han estat en el preescolar de l'escola Biru Tesfa a Akaki pintant murals en el seu corredor i entrada.

Recordem que aquesta és l'escola que va estar tancada molts anys pel mal estat de les seves instal·lacions (profundes esquerdes en les seves parets, problemes en els seus fonaments, pràcticament tots els cristalls trencats, absència de sanitaris, d'instal·lació d'aigua i de pou negre, absència de cuina) i que Mediterrània va acabar de reformar el gener passat, arreglant aquestes greus deficiències.

A aquesta escola acudeixen 198 nens d'entre 3 i 6 anys - tots ells de famílies de baixos recursos econòmics- als quals donem de desdejunar des del setembre passat pa i llet tots els dies, i ou diverses vegades a la setmana.

També ens hem fet càrrec dels uniformes i del material escolar, i contractat a 3 cuidadores.

Ara la Biru és encara més bonica i agradable per als nens, amb aquest mural tan bonic que han fet Débora i Virginia en col·laboració amb alguns pares i mestres.

La dura vida dels nens cecs de la Sebeta

2011-06-13T11:33:00.003+02:00

LA VIDA DELS NENS EN SEBETA... REALMENT ÉS MOLT TRIST...

AQUESTS NENS ESTAN ALLÍ, SOBREVIVINT... TOTALMENT DESCURATS, BRUTS, BRUTÍSSIMS I MOLT PERÒ MOLT POBRAMENT EDUCATS.

SÓN TRACTATS COM A OBJECTES, I NO HEM VIST FINS ARA, SENYAL ALGUNA D'AFECTE CAP A ELLS PER PART DE NINGÚ.

MANQUEN DE TOT, I NO TENEN EN SEBETA LA POSSIBILITAT DE NI TAN SOLS SER AMOS DEL SEU UNIFORME, JA QUE HEM OBSERVAT QUE QUALSEVOL POT VESTIR-SE AMB EL DE QUALSEVOL.

ÉS INCREÏBLE L'ESTAT DE BRUTÍCIA I ABANDÓ QUE TENEN ALLÍ. FINS I TOT HI HA MOLTS QUE VEUEN TANT QUE PERFECTAMENT PODRIEN ESTAR EN ESCOLES COMUNES I NO CONDEMNATS A AQUEST ABANDÓ EN AQUESTA ESCOLA D'INTERNS. UNS ALTRES, QUE ENCARA CONSERVEN ALGUNA RESTA DE VISIÓ, ESTAN EN PERILL DE PERDRE-HO NO SOLAMENT PER NO ESTIMULAR-HO AMB L'ÚS, SINÓ A CAUSA D'INFECCIONS QUE ES VEUEN A SIMPLE VISTA, I AMB L'AJUDA DE LA QUANTITAT DE MOSQUES I DE BRUTÍCIA QUE HI HA PER TOT ARREU.

NO OBSTANT AIXÒ, ESTEM ACONSEGUINT UN EXCEL·LENT GRUP DE TREBALL AMB ELS DOCENTS QUE ASSISTEIXEN A LES NOSTRES CLASSES, QUE SÓN UNA MICA MÉS D'UNA DOTZENA, I MOLT DE POC, VEIEM AVANÇOS.

HEM DESCOBERT QUE ALGUNS DOCENTS MANQUEN PER COMPLET D'HABILITATS MANUALS, A TAL PUNT QUE ELS RESULTA IMPOSSIBLE TALLAR SEGUINT LA LINEA DE LES IMATGES QUE ELLS MATEIXOS DIBUIXEN.

EVIDENTMENT, HAN ESTAT VÍCTIMES DEL MATEIX ESTIL D'EDUCACIÓ QUE BRINDEN ARA ALS SEUS ALUMNES, UNA EDUCACIÓ TOTALMENT TEÒRICA I SENSE POSSIBILITAT ALGUNA DE DESENVOLUPAR DESTRESES MANUALS MÍNIMES.

UNA DOCENT VA MANIFESTAR NO SABER QUINA TEXTURA TÉ UN ELEFANT. PER EXEMPLE

EN EL CAS DELS NENS AMB DISCAPACITAT VISUAL AQUEST TIPUS D'EDUCACIÓ RESULTA ÀDHUC MES PERJUDICIAL QUE PER A LA RESTA, JA QUE LA SEVA DEFICIÈNCIA LIMITA MOLTÍSSIM LES EXPERIÈNCIES ESPONTÀNIES QUE POT TENIR UN NEN QUE VEU.

EN PRINCIPI, INTENTEM QUE ELS DOCENTS INCORPORIN LA IDEA QUE PARA ELS SEUS ALUMNES ÉS NECESSARI TENIR EXPERIÈNCIES TÀCTILS, MOLTES I VARIADES, I QUE ELS SEUS ENSENYAMENTS, PODEN GUANYAR MOLT AMB LA INCORPORACIÓ D'IMATGES I GRÀFICS.

VEIENT ELS AVANÇOS ASSOLITS EN TRES DIAS DE TREBALL, ESTEM SEGURES QUE PODREM ANIMAR-LOS A INCORPORAR ELS NOSTRES ENSENYAMENTS A LES SEVES, PERÒ LAMENTABLEMENT, EL CANVI QUE ES NECESSITARIA, ESCAPA A LA SEVA DECISIÓ JA QUE L'ENSENYAMENT MOLT MES TEÒRICA QUE PRACTICA ÉS EL COMUNA EN AQUEST PAIS.

TAMBÉ, I VEIENT QUE ELS NENS NO TENIEN ACTIVITAT DEFINIDA A LA TARDA, I LA PASSAVEN PASSEJANT PEL PREDI, VAM PROPOSAR LES AUTORITATS TREBALLAR AMB ELLS OFERINT-LIS OPORTUNITATS DE JUGAR I EXPERIMENTAR AMB ELEMENTS NOUS I JOGUINES, ACTIVITATS PER A LA MAJORIA TOTALMENT DESCONEGUDES FINS ARA.

TANT DEBORA COM JO, ESTEM CONVENÇUDES, QUE EL PLAER QUE S'OBTÉ A TRAVÉS DEL JOC, ÉS UN VEHICLE IRREEMPLAZABLE PER A l'APRENENTATGE, PERÒ VEIENT AQUESTS NENS EN EL NOSTRE PETIT TALLER IMPROVISAT, COMPRENEM QUE LA IMMENSA FELICITAT REFLECTIDA EN ELS SEUS ROSTRES I MANIFESTADA PELS SEUS COSSOS, ENCARA QUE NO ESTIGUÉS LLIGADA A CAP APRENENTATGE, IGUALMENT, HO JUSTIFICARIA.

PER AIXÒ, HEM PENSAT EN LA POSSIBILITAT D'AMPLIAR L'EXPERIÈNCIA CAP A CULCUNA COSA MÉS GRAN I PERMANENT A SEBETA. UN LLOC ON ELS NENS PUGUIN ASSISTIR A LA TARDA, QUAN JA NO TENEN ACTIVITAT ESCOLAR, ON PUGUIN JUGAR AMB JOGUINES QUE ENCARA QUE NO SIGUIN DE LA SEVA PROPIETAT, ELS ASSEUEN COM A SEUS, ON A TRAVÉS D'AQUESTES ACTIVITATS, PUGUIN ADQUIRIR NOCIONS I DESTRESES QUE DIFÍCILMENT LES ADQUIRIRIEN EN LES SEVES CLASSES, I ON PUGUIN SER FELICES UNA O DUES HORES Al DIA, COMPARTINT I SENT NENS.

CREIEM QUE LA INTERVENCIÓ QUE ESTEM PORTANT AVANCI, EN NOM DE MEDITERRANEA, HAURIA DE DEIXAR RASTRE A SEBETA. I ESTEM SEGURES QUE UNA INICIATIVA COM LA DESCRITA ÉS POSSIBLE, POTSER MES POSSIBLE QUE ACONSEGUIR UN CANVI SIGNIFICATIU EN EL TIPUS D'ENSENYAMENT QUE S'IMPARTEIX EN AQUEST PAÍS, I IGUALMENT MOLT BENEFICIÓS PER ALS NENS, JA QUE UN NEN ESTIMULAT I FELIÇ, SENSE DUBTES APRÈN MILLOR I UN NEN QUE APRÈN MILLOR, TÉ MÉS POSSIBILITATS DE TENIR UN FUTUR MÉS DIGNE.

SI MEDITERRÀNIA COMPARTEIX AQUESTA IDEA, HAURÍEM DE PARLAR AMB LES AUTORITATS DE L'ESCOLA. NOSALTRES PENSEM QUE PODRÍEM APORTAR ALGUNES JOGUINES, I FINS I TOT, CREIEM QUE PODRÍEM COL·LABORAR D'ALTRES MANERES TAMBÉ.

VERITABLEMENT, CREIEM QUE LA IDEA ÉS MOLT BONA I MOLT VIABLE, I AIXÍ MATEIX, PODRIA SER EL PRIMER PROJECTE A LLARG TERMINI DE MEDITERRÀNIA A SEBETA,

ESPEREM LA SEVA RESPOSTA AMB IL·LUSIÓ, I FINS A TANT, ELS SALUDEM AMB AFECTE.-

VIRGINIA I DEBORA

Nota: Per descomptat que Mediterrània vol seguir compromesa en el temps amb els nens de la Sebeta.

Els alumnes de la Sebeta jugant al fútbol

2011-06-13T11:22:00.002+02:00

Els alumnes cecs i de baixa visió gaudeixen de gom a gom amb la pilota sonora comprada en l'ONCE ...!la primera vegada a la seva vida que es fan un partidet així de fàcil!!

A la Sebeta!!

2011-06-13T11:15:00.002+02:00

Virginia i Débora, ja instal·lades a l'escola de cecs Sebeta d'Etiòpia, van començar el seu treball.

Fan classe als alumnes de l'escola de professors de cecs sobre com elaborar material didàctic.

També fan classes als mestres de Braille, i ensenyen metodologia creativa per a l'ensenyament de nens cecs, mitjançant la planificació d'activitats creatives, expressives i lúdiques que permeten al nen deficient visual o invident l'estimulació de la seva expressió a partir de múltiples llenguatges (verbal, plàstic, dramàtic, etc.), aconseguint un aprenentatge constructiu i significatiu.

I per això a la tarda juguen amb els nens en la recentment instal·lada ludoteca, amb tot el material que hem portat.

Aquests jocs són molt importants per estimular àrees del seu desenvolupament que estan deixades de costat i que els proporciona gran felicitat, com podem comprovar a les fotos.

Virginia i Débora deixaran un molt bon llegat en la Sebeta, perquè la formació és la millor inversió.

Quart món a Mallorca

2011-06-13T11:11:00.001+02:00

Hola, gent de Mediterrània

Aquí us deixem un reportatge- Lliurament d'aliments a Palma de Mallorca- d'un canal local sobre el lliurament d'aliments que fem setmanalment a Palma.

Aquest repartiment es fa en l'associació de malienses -que ens cedeixen el local- i on acudeixen gents de diverses nacionalitats sense recursos, inclosos peninsulars i mallorquins, tocats també per aquesta crisi.

Parlen Fernanda, encarregada de Quart món a Palma, i Omar, president de l'associació de malienses.

El lliurament d'aliments és possible gràcies als fons que Mediterrània aporta per a aquest programa i a les donacions desinteressades de comerços i particulars. Hem entrat ja en el tercer any de vida d'aquest programa.

Voluntaris

2011-05-18T14:55:00.002+02:00

És difícil ser voluntari a llarg termini, treballant des d'aquí.

Difícil perquè exigeix responsabilitat, dedicació de moltes hores.

I res a canvi més que la satisfacció personal de treballar en alguna cosa que agrada aconseguint alguna cosa bona i també, com no, disgustos, perquè les coses no surten com s'han planejat, perquè no podem fer res en la part que nosaltres no controlem.

En el que sí portem ens trenquem les banyes perquè funcioni, però sempre hi ha un risc en tot el que fem; i si no solament fa falta recordar el tema dels cecs i Abugida. Tants mesos de preparació i després res, segons les autoritats no hi ha cap nen si més no amb baixa visió en tot Akaki Kaliti (mes de 200000 habitants) . No s'ho creuen ni ells, ho han fet per foscos interessos o per venjança al no poder controlar o manejar el programa (o el compte bancari) al seu antull.

Encara sort que vam poder reciclar-nos en la Sebeta i al final sincerament creiem que ha estat per a millor, però això no lleva que siguem nosaltres el pont entre els de allí i els de aquí, i això de fer de pont és de vegades complex perquè et cau tot damunt.

I sent voluntari al Tercer Món sempre hi ha un risc, un risc que les coses no siguin com creiem, que els de el país canviïn les circumstàncies, que es carreguin alguna cosa planejat i treballat durant mesos.

Ens encanta que hi hagi voluntaris de Mediterrània a Etiòpia i a Ghana. Són els nostres ulls (perquè demanem que ens expliquin el que veuen, que ens critiquin constructivament) i perquè duen a terme en la majoria dels casos una encomiable labor altruista.

Per sort podem dir que fins ara i excepte excepcions, els nostres voluntaris i voluntàries han deixat molt alt el pavelló de Mediterrània .

Alguns i algunes són permanentment recordats per les gents d'Abugida i d'Akaki.

En canvi les explicades excepcions van doldre. Van doldre perquè ens van enganyar, en concret cinc persones, que es van fer passar per socis ( condició per ser voluntari de Mediterrània) emplenant fulles amb dades inconcretes o no enviant-les mai, adonant-nos nosaltres després de l'engany.

I curiosament, són els que pitjor ho van fer. Són els que van anar per causes equivocades, uns usant-nos com a excusa per viatjar per altres motius, uns altres per viure el seu aventurita personal.

Són els que no van tenir capacitat d'adaptar-se a terres i caràcters diferents.

Els que creuen que l'hi anem a donar tot picat i que tot va a funcionar segons el seu programa personal desitjat o imaginari.

Doncs no, gens funciona segons el programa particular de cadascun/a, ni tan sols moltes vegades segons el programa general. Fa mancada creativitat, força, ganes d'emmotllar-se i RESOLDRE.

Resoldre, aquesta gran paraula presa de la cubanía i que significa tirar endavant en qualsevol situació que es present, en definitiva improvisar per aconseguir. El que la majoria de voluntaris/as han fet molt bé.

Però si no es té clar això existeixen els programes de viatges "solidaris", on no hi ha compromís emocional ni esforç; i on la foto amb el nen de torn està garantida en una de les parades del viatge.

Meditarrània i la crisi

2011-05-16T10:15:00.002+02:00

En el cas de Mediterrània hem notat la crisi però curiosament ha estat per a bé.

Inicialment es va observar un lleuger descens en el nombre de socis i una reducció en la quantitat de socis nous, però amb el pas del temps ha anat augmentant la quantitat de gent que s'apunta a Mediterrània i últimament no hem tingut cap baixa. Així mateix hem notat que els socis nous manifesten un clar interès a participar als programes la qual cosa ens ha permès augmentar les àrees d'actuació i la qualitat dels nostres programes.

Ens arriben molt a l'ànima aquestes persones que s'apunten sense conèixer-nos personalment. Crec que seria interessant fer una petita enquesta per conèixer les raons que indueixen a una persona a donar-se d'alta com a soci. També crec que seria interessant que els socis ens donessin idees de com augmentar la nostra base de socis.

Per a Mediterrània l'important és el nombre de socis i no tant el que aporta cadascun. La summa ens dóna la força i la força ens dóna continuïtat.

Hi ha col·laboradors que no s'han fet socis. Agraïm la seva col·laboració però la seva presència en les files ens donaria més estabilitat i d'aquesta manera s'acreditarian en l'ONG i en el seu treball. Mediterrània existeix perquè fem el nostre treball i per que posem uns euritos cada mes perquè es pugui pagar el que s'ha de pagar perquè aquesta meravellosa màquina segueixi funcionant.

A la fi encetem la nova aventura

2011-05-16T10:05:00.004+02:00

Hola gent de Mediterrània,

Demà viatja Débora per trobar-se amb Virgínia a Addis Ababa. Com ja sabeu les dues són mestres de cecs i van a la Sebeta School, al poble de Sebeta (Oromia) a uns 20 km d'Addis en direcció a Jimma. Allí s'instal·laran i seran les encarregades de formar en Braille als mestres, d'ensenyar tècniques d'orientació i mobilitat amb els bastons, i d'ensenyar creativitat als ensenyants etíops.

Per a això (i juntament amb el que han aportat els nostres voluntaris) portaran quantitat de material perquè l'aprenentatge del Braille els sigui més amè, més lúdic, perquè són nens i els agrada jugar com a tots i aprendre de la manera més amena possible.

L'escola té la seva aula de música pràcticament sense instruments musicals, per la qual cosa els van a portar flautes, harmòniques i panderetes.

Virginia va portar 40 bastons i ara Débora portarà punteres, amb la intenció de buscar un artesà local i fer allà els bastons.

Els portem també pilotes sonores per jugar al futbol, i jocs de taula tals com a escacs, parchís, 4 en ratlla, i baralles de poker (totes adquirides en l'ONCE) perquè tinguin una petita ludoteca que anirem ampliant en viatges posteriors.

I per descomptat els portem la ulleres donadas per Mara per veure si rescatem algun/a de la seva baixa visió.

Mes de 140 quilos en material específic per a cecs per als nens/nenes, nois/noies d'aquesta escola.

És la nostra primera col·laboració amb el món dels invidents. Elles seran les pioneres i la nostra intenció és seguir col·laborant amb aquesta escola, amb l'enviament de recursos humans i materials.

En gairebé un 50% dels casos es desconeix la causa de ceguesa o baixa visió.

Entre les causes conegudes estan la deficiència de vitamina A i el xarampió i altres infeccions en l'embaràs, que són les majors causes de ceguesa o baixa visió en nens, causes fàcilment prevenibles.

També les cataractes congènites o traumàtiques i les lesions del nervi òptic.

L'escola Sebeta va ser fundada en l'any 1959 i va ser la primera escola de cecs que va existir a Etiòpia.

Actualment assisteixen uns 143 nens que cursen de 1º a 6º de primària.

Mediterrànea ONG (Català)

La sempre República Independent d'Abugida

Seguim a la lluita

Comunicat de Mediterrànea

Any nou, administrador nou

Èxit del Rock'n Soul

Talismans de la sort

Feliç Nadal 2011

Un raig de llum

Dagem, la riquesa d'Abugida

El bon sol d'Abugida

Africa connetion

Com canvíen els temps, Venanci, què et sembla?

Resum anual dels asoliments a Etiòpia. Escola d'Abugida

Revolt de Sebeta

La nostra sue social finalista de la XV edició dels premis CODESPA

Premis CODESPA

EMPRESA SOLIDARIA

PYME SOLIDARIA

VOLUNTARIADO CORPORATIVO

PERIODISMO PARA EL DESARROLLO

El futur centre social d'anciens d'Akaki ja reformat

Els ancians de la nostra societat

El ulls d'Abugida

En marxa els equips de dignifix

Una altre sommi que es compleix

Progresant adequadament (en un entorn dificil)

Ficats en farina

Canviar la sort de molts nens

Ampliant plantilla a la Sabeta

Somriures de felicitat

Gràcies a l'IBO

"Aupa la Sabeta"

Martha torna a casa.

E centre social dels ancians en marxa

Quart mon aquí al costat. Zaqueo i els dignipaks

Un pas de gegant

No fem miracles

Els ancians del barri del ferrocarril

Els cooperants paràsits

De tornada

Què es pot adquirir per 24 euros al mes?

Posta en marxa de fisioteràpia a Dangme East, Agost 2011

Tenim oftalmóleg

Assemblea general anual

La guarderia de l'alegria

Eduacació i futur a l'Àfrica

Assemblea General

Projecte: departament de fisioteràpia per a un hospital rural a Ghana

Grans fites, petits miracles

Martha, la campiona

Fotos d'agost

6 padrins/madrines per a 6 nens/nenes

De com amb imaginació, coneixements i ganes s'aconsegueix moltíssim

SuperBarry torna a Etiòpia

Loteria de Nadal

Menjdor d'estiu de la Fita

La felicitat te rostre

Del supergrup d'agost

És la llet

L'operació de Martha ha anat bé

A un lloc anomenat Etiòpia... El retorn

dimecres 3 d'agost de 2011

Un día a Abugida

Martha

Loteria de Nadal

Hola, gent de Mediterrània:

La nostra intenció és fer un centre social d'ancians (centre de dia) al barri del ferrocarril on tenim a un grup d'ancians apadrinats. El centre seria per a tots els ancians del barri.

Per a això hem de reformar l'espai que ens ofereixen i que manca de tot.

Si esteu interessats a ser milionaris i de pas ajudar, contacteu amb Teresa- Grup d'Abril : teresaiago@hotmail.com o amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com

Tan de bó a la tercera sigui la vençuda

Els nens de l'estiu

Diari d'Ale des de Abugida-7

Diari d'Ale des de Abugida-6

Reflexions vàries

Diari de Chaveli i Conchi des de la Sabeta. L'escola I

Marxem a Ghana

Quina Caixa Vermella!!

Diari d'Ale des de Abugida-5

Diari de Chaveli i Conchi des de la Sabeta